dilluns, 15 de juny de 2009

excés de fires

Fa temps que dono voltes a aquest problema: tenim un excés de fires de vi?
Sé que és una pregunta polèmica, però això és un bloc de notes i és lògic que me la faci.
Dissabte vaig passar per la fira de Reus Viu el Vi. Hi vaig anar a passejar, a saludar companys i a veure l'ambient. Em queia a prop de casa, és clar! Deixo dit a banda que fa un parell de mesos vaig rebre un correu electrònic de la Cambra de Comerç de Reus que em convidava a participar-hi i ho vaig refusar. Ho deixo dit a banda perquè les meves motivacions poden ser estrictament personals i qui sap si allunyades de les de la resta dels participants.
Vaig tenir la impressió que formalment quedava bé (un company de Bràfim em va expressar satisfacció per la qualitat de l'organització) i hi vaig veure una certa animació. Em va agradar l'estand de Vinum Selecció, els germans Gómez Domènech de Reus, que acollien a bona part dels cellers que representen. La imatge que donaven era moderna i professional, alhora que festiva. I després hi vaig veure una representació de la zona una mica heterogènia (cellers cooperatius al costat d'empreses comercialitzadores, cellers grans al costat de petits projectes familiars...) difícil de digerir. Se'm dirà que era la primera edició i que a poc a poc se n'anirà consolidant el model més interessant. Potser sí.
De moment, però, aquesta heterogeneïtat i la manca d'una orientació clara me'n fan qüestionar l'interès. De què serveix a un celler que s'esforça cada dia per estar present als punts de venda del territori anar a exposar a una fira genèrica i oberta al públic? Dic això perquè una fira ha de servir per vendre (originalment) o per promocionar-se. O és professional, i vénen els distribuïdors i els importadors d'arreu (llavors potser hi ha massa fires i s'hauria d'anar acordant la unificació), o és per al públic, perquè el consumidor pugui comprar. Però llavors, únicament tindrà sentit per a aquells productors que estan fora del circuit convencional, els que necessitin un espai firal per a vendre els seus vins directament.
Enguany vaig anar a Ampuis, a Côte-Rotie, a França, al costat de Lyon, a veure el mercat de vi de la regió. Té 80 anys d'història, i els petits cellers que hi exposen acaben venent, en tres dies, bona part de la seva producció, perquè ho tenen organitzat així, perquè aquell és el seu instrument comercial, i el públic ho sap. Hi havia gent de procedència llunyana que hi anava a comprar, i sortien del recinte amb 10 o 15 caixes. A l'entrada pagaves 8 € i et donaven una copa de tast. Era tot. Les relacions comercials entre el públic i els viticultors eren fluides: un èxit de fira, adequada a les necessitats.
Crec que hi ha masssa fires semblants, i em costa veure'n la necessitat. Amb qui competeix Reus Viu el Vi? Què millora? Quina necessitat resol? El cost d'aquesta mena de saraus és enorme. Compensa quantitativament i qualitativa?
Ja em perdonaran els que considerin que aquesta crítica és impertinent. A mi em sembla necessària i, en tot cas, m'agradaria veure-ho d'una altra manera, m'agradaria veure'n l'interès i la necessitat. M'agradaria, de fet, trobar motius per canviar d'opinió.

2 comentaris:

rafel ha dit...

Hey Oriol... discrepo, pot ser que el contingut no fos massa heterogeni però crec que perquè el vi torni a la nostra taula l'hem de posar als nassos de la gent i si així no hi torna, ens tindrem que replantejar l'estil, ara ho provem amb mes il·lusió que seny i d'això en resulten stans tan agradables i festius com el que comentes, jo que hi era darrera d'un d'ells vaig passar un agradable cap de setmana i vaig intentar que els curiosos que allí van "calar" aprenguessin una mica de vins.

Oriol Pérez de Tudela ha dit...

Celebro que expressis la teva disconformitat, Rafel, perquè crec que hem de debatre.
Comparteixo força la visió segons la qual en ajudarà APROPAR EL VI a la gent. I les fires són una de les eines per aproximar-nos. A més, em va semblar prou ben organitzada la de Reus. El que m'inquieta és la manca de planificació. Suposo que la millora en aquest sentit exigeix que el propi sector s'organitzi i decideixi quines fires són les necessàries, de forma independent. Crec que falta racionalitat en el calendari, concentració i especialització. Cal definir els objectius i això ho han de fer els propis cellers!