dilluns, 29 setembre de 2008

vins COM Ràdio Joan Nebot


L'enllaç de la col·laboració del Joan Nebot al programa cultural del cap de setmana de COM Ràdio.

Ens descobreix l'Antic Castell, del Celler (Cooperatiu) de Gandesa, un blanc fresc de Garnatxa. Una lliçó emocionada i emocionant sobre la confecció d'un vi popular i autòcton.
A través d'aquest comentari, coneixerem la Terra Alta (D. O.), un celler que té una llegenda especial, per ésser un dels més representatius de la gran obra arquitectònica vitivinícola de César Martinell, una feina de viticultura i enologia, i una varietat, la Garnatxa, emblema de la marca Gandesa, antigament tant present arreu de Catalunya.

divendres, 26 setembre de 2008

mor en Dagueneau



Ahir em vaig assabentar de la mort d'en Didier Dagueneau. L'ultralleuger en el que volava es va estabellar, per les seves terres franceses del Loira.


Jo vaig conèixer els seus vins, famosíssims a nivell mundial, de l'apel·lació Poully Fumé, del Loira, a través del Miquel Bofill, del Celler d'Osona, que n'és l'importador.


Aquest era un cas excepcional: a part de la mítica que l'envoltava, pel seu caràcter independent i difícil de caçar, segons els que l'havien tractat, havia generat una atracció enorme, i era difícil de destriar l'entusiasme que provocaven els seus vins, de la fascinació per la persona. Per això, per altra part, serà difícil que les successives collites del Pur Sang, del Silex i dels altres vins de la família mantinguin el nivell de reconeixement actual.


En tot cas, valgui aquesta referència a un cas excepcional com aquest, per entendre més aquest món tan especial, en el que una beguda, d'ús social generalitzat i de fortes arrels culturals, acaba, en alguns casos, generant icones glamouroses que, per la seva mística, justifiquen l'elevació del producte a un altre nivell: el luxe? l'exclusivitat?... i el vi acaba tenint un preu excepcional.


Jo, que desconeixia en Dagueneau, el prendré sempre com un obsequi que un dia em va fer en Miquel.

dijous, 25 setembre de 2008

el Roger Viusà a Rac1

Ahir al migdia, el Roger Viusà va ser entrevistat a RAC1, al programa La segona hora (de Minoria Absoluta), i es referí al vi A PUNT per parlar de l'oportunitat del Bag in Box com un envàs adequadíssim per retrobar els vins de qualitat a la taula de cada dia.
El Roger Viusà és el recent sots-campió mundial de sumillers, concurs al qual participà com a màxim representant europeu. És el cap de sumillers del restaurant MOO de Barcelona.

Menció Especial al concurs de blocs



Perquè el vi torni a la nostra taula de cada dia ha obtingut una menció especial al 1er. concurs de blocs de vi de Catalunya que va convocar el Consell Regulador de la Denominació d'Origen Catalunya.`És un honor i un impuls per una tasca molt agradable que, tanmateix, requereix un esforç. Segurament l'única regla que ens hem marcat a l'hora d'emprendre l'aventura d'aquest bloc de notes és el compromís amb la periodicitat, que ja és prou complicat. El reconeixement del jurat ens esperonarà, provablement, per assumir algun altre compromís a patir d'ara.
El bloc guanyador fou De Vinis, de Joan Gómez Pallarès, una pàgina molt interessant, molt activa i plena de continguts (alterna la presentació de vins amb referències gastronòmiques i de la cultura i la gent del vi).
És una experiència innovadora que té l'èxit assegurat. A la xarxa hi ha molt de rebombori, molta animació, i els premis ens ajudaran a ordenar els continguts. Felicitats a la Denominació d'Origen Catalunya per la iniciativa.


A la fotografia ens aplegàrem tots els guardonats i els membres del jurat. Entremig s'hi reconeixen algunes "patums" com el Pere Tàpies o el Nandu Jubany, que varen lliurar un parell de premis.
L'acte es va celebrar en el marc de la XXVIIIena. edició de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya, del Moll de la Fusta.
Per cert, algun dia comentarem els vins amb què el Consell Regulador de la D.O. Catalunya va obsequiar-nos (el Clos Valmaña 2005; el Masia Oliveda, criança 2004; el Nerola 2007; el Sumoll rosat de Fermí Bohigas; el Chardonnay - Chenin blanc de La Xarmada; i el Viña Extrísima de Bach, crianza 2005).

dimarts, 23 setembre de 2008

concurs de blocs de vi de la D.O. Catalunya

Avui s'emetrà el veredicte del concurs de blocs de vi que va convocar el Consell Regulador de la D.O. Catalunya.
Hem estat seleccionats entre els finalistes.

dilluns, 22 setembre de 2008

idees per a un Debat de Vi

Com que demà tenim sessió del Debat de Vi, el fòrum que ha obert l'INCAVI per impulsar el consum de vi català a Catalunya, he volgut repassar unes quantes idees que fa temps que em ronden pel cap [el passat 17 de juliol vaig escriure unes notes a tall d'anàlisi del sector].
Sovint, quan es parla de la incoherència del cas català, una regió productora que dóna l'esquena als productes locals s'oblida que Barcelona, amb la seva força i els eu dinamisme històric, és una capital autònoma, que ha competit a escala global en molts aspectes, allunyant-se de la seva condició catalana, i que la seva heterogeneïtat i la seva volguda marca cosmopolita l'ha dut a consumir "els millors productes del món".
Quantes ciutats de primer nivell consumeixen, exclusivament, els productes locals?
La distribució de productes fa molt temps que ha deixat de ser un obstacle per ocupar mercats i el vi català, que tenia un consum de proximitat, ha vist arribar productes foranis que han estat apreciats pel mercat local.
El posicionament dels productes locals s'ha obtingut més pel prestigi de la marca que pel fet de ser catalans.
La quota de mercat és insatisfactòria perquè malgrat que en els darrers 10 anys hagi aparegut un catàleg de vins catalans de gamma alta amb un enorme reconeixement internacional, el percentatge de mercat d'aquests vins és petit i, per contra, perdem espai en la franja de major volum (entre 2 i 4 €) i això ens il·lumina sobre l'espai a conquerir.
Conclusions: els diversos actors del sector hauríem de treballar per ocupar posicions en els segments de gran consum, aprofitant la capacitació tècnica actual i el prestigi obtingut pels vins catalans de gamma alta. Això s'aconseguirà amb una estratègia per oferir als grans agents de la comercialització un producte competitiu en tots els sentits: atractiu (amb una imatge de personalitat històrica i territorial), diferenciat (a través del desenvolupament dels valors varietals, climàtics i geogràfics) i, sobretot, amb un preu ajustat. Al mercat català de Barcelona hi arriben productes d'altres regions que ho tenen tot (només els falta la catalanitat). La setmana passada, un company de Girona em va advertir que les ofertes de Rioja Reserva a menys de 3 € són aquí.
En el marc de la XXVIII Mostra dels Vins i Caves de Catalunya ens reunirem per parlar de la comercialització del vi, per contribuir a incrementar la quota de mercat dels vins catalans.

Xarcuteria HOM - anunci de degustació



Divendres farem una degustació a la Xarcuteria HOM, del carrer Provença de Barcelona, entre Calàbria i Viladomat (banda muntanya). Hi vaig anar la setmana passada i vaig comprovar que es tracta d'un establiment amb molta personalitat, perfectament actualitzat, i amb una clientela consolidada. La Nuri, la propietària, molt amable però enfeinadíssima, m'adreçà a l'encarregada perquè en concretéssim els detalls, i així hem quedat, que divendres farem un tast. Presentarem el vi A PUNT a aquesta part de l'esquerra de l'Eixample.

Vaig conèixer aquesta xarcuteria a través d'un altre establiment de la mateixa família. La Teresa, la germana de la Nuri, amb el seu marit, té una botiga, a la cantonada d'Aragó amb Borrell, més petita però impregnada del mateix caràcter. A més dels embotits i els formatges, la Teresa emfatitza la tradició de les xarcuteries de Barcelona, que feien menjar. Feien "els canelons..., n'hi havia moltes [de xarcuteries]!". El pare, "em pensava que ja t'ho havia explicat", feu d'aprenent a Can Ravell, "amb el pare d'aquest senyor que hi ha ara, que surt a totes les revistes". El Maties, un home que passa dels vuitanta i que a començaments dels cinquanta s'emancipà i obrí negoci propi, s'inicià en un ofici en el qual domina el culte pel producte de qualitat i, sobretot, per la vocació de servei: continuen fent menjar per emportar i és obert tots els dies de la setmana. Era a la botiga del carrer Provença i me'l van presentar. Suposo que, d'alguna manera, representa la personificació d'uns orígens irrenunciables, el goig d'una trajectòria d'èxit i que, més enllà de l'ofici pròpiament dit, enllaça generacions.
És un gust introduir-se en aquests móns, en aquests punts de venda que en cada barri han esdevingut referents. Són els establiments de confiança.

programa de vins a COM Ràdio

Divendres em vaig assabentar que a COM Ràdio han incorporat un espai per parlar del vi. És una secció del programa Icult que s'emet els diumenges a la nit. Li han encarregat al Joan Nebot, crític de vins del setmanari El Temps i del diari AVUI. És molt interessant perquè, amb un to molt respectuós, d'acord amb el caràcter del Joan Nebot, honest i crític quan cal però absolutment gens pretenciós, ens apropa a una música que sona amb autenticitat (a vegades el món del vi busca excessivament una poesia mitificadora que ens allunya de la realitat).
El primer programa va ser una declaració d'intencions, una reivindicació de la història vitivinícola nacional. La setmana següent va aprofitar el cas del vi Kosher elaborat a la Cooperativa de Capçanes per aproximar-nos als elements culturals, tant des del punt de vista tècnic com des de la vessant històrica i geogràfica que determinen l'especificitat del vi.
Felicitats Joan per aquesta contribució.

Mayol Viticultors


Aquest matí he rebut una sorpresa electrònica: el celler Mayol Viticultors, de la D.O.Q. Priorat, ens ha enviat un correu en el que ens diuen que "ens agradaria que tasteu els nostres vins". Segons què comenta el Ricard Mayol, sota-signant, "hem seguit el vostre bloc i creiem que és força objectiu".
El Priorat és, des de molt joves, un dels punts de referència del nostre mapa vitivinícola, i el coneixement dels seus vins és és una tasca apassionant: acostumen a parlar del territori que els engendra i t'hi traslladen virtualment. Tastar els Priorats, autèntiques joies en molts casos, i la il·lusió dels seus viticultors, és un plaer. Ens agrada i ho fem sempre que podem.
Ens apuntem l'encàrrec de tastar el Brogit i el Roser. Gràcies

dijous, 18 setembre de 2008

més sobre les multes als pagesos

He vist, pre cert, que el Jordi Castells també se'n feia ressò en el seu bloc.

dimecres, 17 setembre de 2008

multes per la verema tradicional

La setmana passada vaig anar a veremar, a Vilabella, amb uns cosins. Repetíem una litúrgia familiar anual i tradicional: a primers de setembre, els que estan de vacances (fins i tot els que ja les han fet sovint s'han guardat uns quants dies) ajuden als de casa a collir els raïms. La inestabilitat del temps en aquestes dates, la necessitat d'entrar la collita com més aviat millor, per evitar el deteriorament de la fruita en el moment de màxima maduració, i per què no, l'acumulació d'efectius sense cost, són els elements típics d'una imatge d'activitat frenètica que modifica el ritme dels pobles del vi durant uns quants dies (pocs) entre les darreries de l'agost i la primera quinzena de setembre.
El vi ha estat, des de fa segles, l'activitat econòmica principal de les comarques tarragonines i, malgrat la paulatina deserció dels joves, els ceps, fins avui estan ben conrreats i formen part del nostre paisatge.
Mentre veremàvem, enguany, la notícia més comentada era la presència a la comarca d'un fort dispositiu policial per "eixampar" els pagesos que cullen amb veremadors sense contracte. És una pràctica habitual i enormement extesa, hi ha una tradició de recepció de temporers que s'avenen a unes condicions especials de treball, molt marcades per la curta durada de la campanya: la logística, les instal·lacions, i tot plegat és una infraestructura familiar, petita; incapaç de resistir les exigències d'una administració massa dura, que s'ho mira des de fora. Perquè les multes imposades són de 6.000 € per treballador sense contracte. Són molts diners per una falta que s'origina en una tradició més que en l'expressa voluntat d'eludir la responsabilitat. Hi ha múltiples exemples de pagesos que han intentat efectuar contractes infructuosament. És una situació amb una idiosincràcia complexa, difícil en tot cas.
Sé que al Penedès han aconseguit organitzar-ho: el conjunt de socis d'una cooperativa ha contractat una brigada d'homes (majoritàriament magrebins) que fan tota la campanya. Ho sé perquè tinc un amic a Moja amb la família del qual sovint m'havia afegit, al setembre, per anar a veremar. Fa un parell d'anys em va dir que el sistema havia canviat i, ni per a ell ni per a mi tenia ja sentit aquell retrobament anual a la vinya.
Segurament, el camí està marcat i indefectiblement, les lleis ens obligaran a un canvi de model en la "gestió de les explotacions agràries" que hauran de deixar de ser familiars definitivament, amb tot el que comporta. I, però, en tot cas, en aquesta bugada es perdran uns quants llençols: hi haurà pagesos que plegaran, perquè l'agressivitat de l'administració en l'aplicació d'unes lleis massa generals els hi impulsa: hem de pensar que moltes d'aquestes explotacions, després de comptar-ho tot, a vegades, segons els anys, el millor, davant del "comte de resultats" és tancar els ulls. Però un estil de vida auster, fonamentat en l'estalvi, ha permès sempre anar tirant, i ara, permetrà pagar algunes multes, però els ànims quedaran molt malmesos.

el NATUREO de TORRES


El passat mes d'abril es va anunciar l'aparició del NATUREO, una beguda feta a base de vi desalcoholitzat. Conté un 0,5 % d'alcohol. Van presentar-ho com una prova pilot, enfocat a col·lectius especials i per ser distribuït, en principi, a les àrees de servei de les autopsites. Com que a la tornada de l'estiu me l'he trobat als establiments especialitzats he preguntat als seus propietaris: el Josep, de la Gran Bodega del Maestrazgo opina que és un producte difícil, perquè "la gent que vol vi el vol amb tots els seus components, alcohol inclòs, i per als altres, hi ha l'opció del most".

La innovació que aquest producte representa inclou, provablement, l'obertura d'un nou espai de consum, difícil de construir però interessant. Potser algun dia, hi haurà un públic sensible a l'especificitat organolèptica del procés de desalcoholització, que reclamarà el producte.

dimarts, 16 setembre de 2008

Tornem. Diuen que hi ha crisi!

Després de dos mesos de vacances del bloc ja em pensava que hauria oblidat la contrasenya, o que els de google haurien fet alguna modificació transcendental, de les que t'obliguen a replantejar-te l'interès de l'aventura cibernètica.
Aquesta reentrée agafa tonalitat de declaració d'intencions perquè, malgrat totes les dificultats, l'experiència de l'escriptura d'anotacions és un exercici satisfactori: en primer lloc perquè obliga a un treball de síntesi de l'activitat quotidiana d'una manera crítica, és com una parada i fonda diària per anar repassant el camí transcorregut; en segon lloc perquè ens obliguem a mirar el nostre entorn, el mercat, els clients, els competidors... amb un ull intens, procurant entendre'ls, per anar trobant millor el nostre lloc; en tercer lloc perquè considerem que aquesta fórmula senzilla i assequible d'anar explicant les coses que fem ens permet expressar el nostre missatge contínuament i a través de l'activitat, que sempre és més atractiva que la teoria.
Per tot això, i tot i que la parada estival ens ha fet perdre el ritme, reprenem també l'activitat a internet.
I la novetat que ens hem trobat és que tothom fa comentaris sobre la CRISI. Uns i altres, proveïdors i clients, i consumidors en general, que tots en som, ens hem retrobat, després de les vacances, parlant dels efectes directes o indirectes de la crisi (els experts diuen que ha començat siguent financera i que acabarà siguent econòmica). Hi ha exemples a tocar, tothom en té alguna experiència, com si d'una plaga es tractés, i sempre amb una visió compartida: diuen que la gent "no té un duro"!
A mitjans d'agost, per Sant Magí (festa major petita de Tarragona) vaig anar a portar vi al Clap de Ceps, una botiga de vins i productes selectes d'alimentació del número 16 del carrer Merceria, a Tarragona. El Xavier, el seu propietari (normalment l'hi trobareu), sommelier i bon coneixedor del món del vi (amb una clara vocació de suport als productes de la zona) amb una aposta per la qualitat, tant en la selecció de productes com en el servei, em donà la seva visió de la situació. L'emplaçament de l'establiment li confereix un caràcter especial i tanmateix paradoxal. Tarragona és una ciutat important amb un cens de més de 120.000 habitants però extremadament difuminat en grans barriades allunyades del nucli urbà. Això li dóna, a la ciutat antiga, atractiva pels vestigis arqueològics de la Roma Imperial i per la importància històrica de l'Església Catòlica, un caràcter cultural interessant, que es barreja amb els autòctons molt adequadament. Els turistes de la Costa Daurada queden lluny i els mesos de juliol i agost són, comercialment, potser fins i tot més fluixos que els de la resta de l'any, en els quals una clientela fixa fa ús dels comerços del barri.
Descartada doncs la solució turística per una crisi que toca tothom, el Xavier em va explicar la seva proposta: "si esdevenim més pobres [sembla que és la veritat compartida] hem d'aprimar la despesa sense baixar el nivell qualitatiu". La fórmula és la francesa del plat du jour. El Xavier m'explicava que havia anat uns dies al sud de França i que havia pogut menjar bé (o molt bé) per pocs diners. Això sí, es tracta de cenyir-se a la fórmula del plat del dia (un plat), una copa de bon vi, i una fruita.
Pel que sembla, a casa nostra, aquesta proposta s'estila poc. Continuen oferint-nos un menú, tancat, de dos plats, postres, pa i beguda (cafè generalment a banda) quan provablement és innecessari, perquè el cert és que hi ha molta gent que per iniciativa pròpia, quan acudeix a establiments de menjar cuinat (per endur-se'l, a casa o a la feina), s'autoconstrueixen un menú d'un sol plat.
La tesi d'en Xavier és que si ens hem d'estrènyer el cinturó que sigui perquè ens aprimem, més que en la qualitat del que ingerim.
I deixeu.me fer la broma: nosaltres tenim la fórmula per continuar prenent un got de bon vi.

Ara ja he trencat el gel i en breu traslladaré aquí les anotacions que he anat prenent aquest estiu.