dimecres, 17 de setembre de 2008

multes per la verema tradicional

La setmana passada vaig anar a veremar, a Vilabella, amb uns cosins. Repetíem una litúrgia familiar anual i tradicional: a primers de setembre, els que estan de vacances (fins i tot els que ja les han fet sovint s'han guardat uns quants dies) ajuden als de casa a collir els raïms. La inestabilitat del temps en aquestes dates, la necessitat d'entrar la collita com més aviat millor, per evitar el deteriorament de la fruita en el moment de màxima maduració, i per què no, l'acumulació d'efectius sense cost, són els elements típics d'una imatge d'activitat frenètica que modifica el ritme dels pobles del vi durant uns quants dies (pocs) entre les darreries de l'agost i la primera quinzena de setembre.
El vi ha estat, des de fa segles, l'activitat econòmica principal de les comarques tarragonines i, malgrat la paulatina deserció dels joves, els ceps, fins avui estan ben conrreats i formen part del nostre paisatge.
Mentre veremàvem, enguany, la notícia més comentada era la presència a la comarca d'un fort dispositiu policial per "eixampar" els pagesos que cullen amb veremadors sense contracte. És una pràctica habitual i enormement extesa, hi ha una tradició de recepció de temporers que s'avenen a unes condicions especials de treball, molt marcades per la curta durada de la campanya: la logística, les instal·lacions, i tot plegat és una infraestructura familiar, petita; incapaç de resistir les exigències d'una administració massa dura, que s'ho mira des de fora. Perquè les multes imposades són de 6.000 € per treballador sense contracte. Són molts diners per una falta que s'origina en una tradició més que en l'expressa voluntat d'eludir la responsabilitat. Hi ha múltiples exemples de pagesos que han intentat efectuar contractes infructuosament. És una situació amb una idiosincràcia complexa, difícil en tot cas.
Sé que al Penedès han aconseguit organitzar-ho: el conjunt de socis d'una cooperativa ha contractat una brigada d'homes (majoritàriament magrebins) que fan tota la campanya. Ho sé perquè tinc un amic a Moja amb la família del qual sovint m'havia afegit, al setembre, per anar a veremar. Fa un parell d'anys em va dir que el sistema havia canviat i, ni per a ell ni per a mi tenia ja sentit aquell retrobament anual a la vinya.
Segurament, el camí està marcat i indefectiblement, les lleis ens obligaran a un canvi de model en la "gestió de les explotacions agràries" que hauran de deixar de ser familiars definitivament, amb tot el que comporta. I, però, en tot cas, en aquesta bugada es perdran uns quants llençols: hi haurà pagesos que plegaran, perquè l'agressivitat de l'administració en l'aplicació d'unes lleis massa generals els hi impulsa: hem de pensar que moltes d'aquestes explotacions, després de comptar-ho tot, a vegades, segons els anys, el millor, davant del "comte de resultats" és tancar els ulls. Però un estil de vida auster, fonamentat en l'estalvi, ha permès sempre anar tirant, i ara, permetrà pagar algunes multes, però els ànims quedaran molt malmesos.