dimecres, 27 febrer de 2008

Bodega Termes, a Santa Coloma

Els nostres clients es concentren a Valls, a Reus i a Tarragona, i al centre de Barcelona, a l'Eixample principalment, perquè són les nostres àrees d'influència natural. Però tenim un client importantíssim a Vic, el Celler d'Osona, el Setè Cel a Manresa, el Celler de Santa Maria a Sant Cugat... i, com una mostra més d'aquest desenvolupament erràtic del mapa, fruit de les coneixences que anem fent, mereix una menció la Bodega Termes de Santa Coloma de Gramanet.
La Bodega Termes és un establiment amb història. Els avis de l'Albert, l'actual propietari, van obrir fa prop de seixanta anys una bodega al carrer València de Barcelona. A l'establiment actual hi ha referències gràfiques d'aquell primer negoci que, si bé devia tenir un caire molt diferent del d'avui, inspirà un estil que en certa manera es manté. La Bodega Termes, del número 15 de l'Avinguda Santa Coloma de Santa Coloma de Gramanet, és un bar-bodega. Aquesta fórmula, avui en recessió, és, en aquest indret, un establiment ple de vigència. L'Albert Termes ha integrat el llegat i amb un ull obert a les noves tendències, continua extraient el fruit d'una trajectòria familiar arrelada al barri. El concepte del bar-bodega permet al bodeguer complementar el negoci.
Amb aquest plantejament, la major part de l'espai de l'establiment és al fons, on hi ha el magatzem de vi a doll: una rengla de dipòsits guarden els vins que se serveixen a l'estil tradicional, a les ampolles i a les garrafes dels propis clients. Els vins vénen de Bràfim, de la bodega Padró; i el ventall de l'oferta és ampli. Fins fa pocs anys els Termes despatxaven 15.000 litres de vi cada mes. Ara, d'un temps ençà, bona part d'aquest volum s'ha transformat en Bag in Box, normalment de 15 litres, dedicat a l'hostaleria del barri, fonamentalment.
Potser per això, perquè l'Albert ha anat transformant el negoci i ha incorporat tant un ampli catàleg de vins de gran categoria (en ampolla) com la modernització dels vins de consum, perquè mira cap al futur, en definitva; en ocasió de la fira de Santa Coloma, en la qual vàrem participar el passat mes de setembre, ens va venir a veure i va mostrar el seu interès per incorporar els nostres vins a la seva botiga. A la Bodega Termes, el vi A Punt està anunciat com a "Box" de 3l. del Montsant.
Confesso que m'agrada parlar de la Bodega Termes perquè l'aspecte de l'establiment el situaria lluny del circuit dels establiments de referència moderna del món del vi, mentre que si hi entrem ens trobarem una oferta amplíssima de vins de qualitat, amb una representació notable dels millors cellers de cadascuna de les denominacions d'origen de l'Estat Espanyol, algun vi francès rellevant i, sobretot, el coneixement del bodeguer. Recordo una conversa amb l'Albert sobre la mortalitat d'un vi de criança del Montsant que, si bé a l'obertura de l'ampolla s'expressava amb una plenitud que ens hauria pogut captivar, just al cap d'uns minuts la seva força s'esvaïa definitivament. L'oferta que l'Albert havia rebut al matí, d'un celler massa ple potser, fou rebutjada a la tarda, perquè el vi era difunt.

dimarts, 26 febrer de 2008

Precipitacions al vi

En la segona envasada d'enguany hem "patit" l'efecte de la precipitació: en els dos darrers gots de l'envàs apareixen cristalls d'àcid tartàric al cul, i si hi heu posat molta atenció també haureu observat que hi ha petites partícules semi-sòlides que s'enganxen a les parets del vidre. Són precipitacions de color. Ens ha preocupat, sobretot perquè alguns dels nostres clients ens ho han fet notar. Ens ho ha dit el Carles Redón, i l'Òscar, de la Xarcuteria Redón; ens ho va dir el Juan González (mejórate Juan!) de Lafuente, que va tastar el vi; m'ho va dir també la Ma. Antònia, de la Pastisseria Verdi, del carrer Verdi de Barcelona, al barri de Gràcia, que ens va dir que el seu marit ha apreciat molt el vi, però hi havia trobat aquesta sorpresa, i buscava una resposta; o altres persones del nostre entorn, el Josep Maria Anguera, de Vinyes d'en Gabriel, un bon amic, que també ens ho va fer notar; i divendres passat, quan vaig anar a Igualada a portar vi al Josep Figueres, de Cellers Can Figueres, que em feu una crítica molt positiva del producte, a l'hora de fer els tractes, tornàrem sobre la qüestió de les precipitacions, perquè hi hagué un client que els retornà un envàs que considerà defectuós. El Josep li feu el canvi sense discutir, i jo ho vaig fer amb ell, però vaig donar-li una explicació, perquè pogués recuperar la tranquil·litat i pogués fer-ne una adequada retransmissió.
El que ens va passar fou el següent: la segona envasada, de 5.000 litres, la vàrem fer pels volts de Nadal. El vi havia passat pel fred i, per tant, havia fet la precipitació raonable. Un cop envasat, però, el tinguérem al celler durant un mes, aproximadament, fins que l'anàrem venent, i els primers dies de gener patírem glaçades importants, en les que a la matinada es registraren temperatures inferiors als 5 graus sota zero. Aquestes baixes temperatures provocaren les precipitacions tartàriques i de color que hem percebut en el vi. El nostre debat ha estat viu: què fer en el futur? Filtrem, per evitar sorpreses al mercat? Però perdríem components, responsables de la riquesa afruitada del vi. Deixem doncs que aquests sòlids facin acte de presència, amb la corresponent sorpresa dels consumidors? En el fons, el que trobem al fons del got, o de la copa, és un efecte del fred extrem (un canvi brusc de temperatura) en un vi que ha estat poc filtrat, intencionadament, per guardar-ne les virtuts, encara que a vegades ens sorprenguin, en forma de sòlids, al final de l'envàs.
Continuarem treballant amb aquest debat com a fons, perquè allò que hi ha en el fons ens preocupa.

En un curs de tast de l'INCAVI

Ahir vàrem saber que en un curs de tast organitzat per l'INCAVI (l'Institut Català de la Vinya i el Vi) un alumne dugué el vi A Punt perquè fos analitzat. Segons què ens van explicar es tractava d'un consumidor habitual que volgué compartir la seva sorpresa pel producte en un fòrum acreditat.
En el món del vi, a casa nostra, l'ús del Bag in Box és minoritari. Podria dir-se que, tot i la història de l'envàs (perquè fa prop de quinze anys que el tenim entre nosaltres) el seu coneixement és molt parcial. L'utilitza l'hostaleria de volum, fonamentalment. I entre els consumidors hi ha un petit segment d'usuaris, però són els que tenen una relació especialment estreta amb el vi.
La notícia del curs de tast de l'INCAVI ens plau perquè tanca un cercle volgut. Eus aquí: creiem en el vi de qualitat per la quotidianitat, i entenem que això és el que s'ha succeït, que algú que buscava aquest producte, un producte que oferís qualitat a un preu de consum de cada dia, l'ha trobat al mercat i n'ha volgut confirmar l'experiència en un marc acadèmic de referència.

dimecres, 20 febrer de 2008

Sessió de tast al Celler d'Osona

(foto Miquel Bofill)
El primer dimecres de cada mes hi ha un tast "professional" al Celler d'Osona. Poso cometes a la qualificació professional per rebaixar la pretensió. L'enfoc del Miquel Bofill i del David, el seu fill, és aproximar la seva pròpia tasca de seguiment del mercat als seus clients del sector de l'hostaleria. Les mostres que els arriben d'arreu, variades en la qualitat i en l'estil del producte, són posades a disposició d'una taula en la que hi acudeixen els responsables de bodega dels restaurants de la comarca, molts d'ells associats a Osona Cuina des de fa temps.
L'ambient que s'hi estableix és cordial i informal; en confiança s'hi ennalteix i es critica allò que es tasta, sense reserves i, en definitiva es comparteix un criteri que, a poc a poc, i entre tots, es va formant sobre allò que configura la selecció del celler. És habitual que tothom expressi les seves impressions, és un procés reposat, en el qual l'opinió és oberta, i la tranquil·litat, que presideix la sessió, afavoreix la refutació i la discussió lliure. Al final, hi ha un cert acord sobre la idoneïtat d'agun dels vins, o sobre el caràcter prescindible d'algun altre (sempre des del punt de vista d'algú que ha de seleccionar, perquè de referències ja n'hi ha massa).
En definitiva, el Celler d'Osona, que polifacètic com el seu propietari, aborda tots els productes que ofereix el món del vi des de l'apassionament, des de les importacions en exclusiva de la Borgonya francesa i de la vall del Loira fins a les representacions locals de totes les Denominacions de l'Estat Espanyol, exerceix, amb aquestes sessions de tast, d'aula de formació i centre de trobada per a sommeliers i bodeguers que lluiten per mantenir-se al dia en tot moment, tant des del punt de vista tècnic com comercial.
Jo m'hi afegeixo sempre que puc. Fa prop d'un any que el Miquel va agafar el nostre vi envasat en Bag in Box per oferir a la botiga com a vi per cada dia. Té un elevat nombre de clients (anima a Vic un club de 600 amants del vi que el segueixen amb allò que fa) que confien en allò que selecciona, i nosaltres representem una bona opció, la de la quotidianitat.

Gran Bodega del Maestrazgo

L'any 1952 el Josep Moliner va arribar a Barcelona. Tenia 9 anys. Va venir del Maestrat amb els seus pares i els seus oncles, que s'instal·laren a la ciutat i hi obriren unes quantes bodegues. Era un negoci popular en expansió, segons sembla. Al cap dels anys varen decidir concentrar els esforços en un dels establiments, el que els anava millor. És la Gran Bodega del Maestrazgo, del carrer Baix de Sant Pere, al número 90, tocant a la plaça de Sant Pere les Puel·les, a prop de l'Arc de Triomf. El barri, dels més antics de Barcelona, amb moltes cases anteriors al segle XVIII, és un niu urbà en el que si bé d'uns anys ençà comença a arribar-hi el turisme, manté un caràcter autòcton, amb una enorme vitalitat ciutadana i comercial, que li dóna caràcter. Som a la Ribera, i el carrer Baix de Sant Pere, un dels eixos comercials més rellevants, enllaçat amb el renovat Mercat de Santa Caterina.
El Josep ha sigut el bodeguer del barri. Tradicionalment, això anava associat a la venda de vins a doll. És una pràctica que es manté. Crec que en alguna ocasió, el fill del Josep, l'actual propietari, m'ha comentat que en despatxen prop de 2.000 litres per setmana. Hi ha molta gent gran que té el costum d'anar-hi a buscar el vi en envasos i garrafes de plàstic. Però l'assortiment de productes és amplíssim, i tenen un ventall de vins, caves i licors que satisfà qualsevol expectativa. Despatxen, fins i tot, un gran nombre d'ampolles de molt bon cava que un elaborador del Penedès els etiqueta amb el seu nom.
La Gran Bodega del Maestrazgo uneix la tradició del servei de bodega amb la nova demanda. Dissabte passat vaig ser-hi per donar a tastar els nostres vins als clients de la botiga. Cap al migdia, a una hora en la que coincideixen els que surten a fer un passeig pel centre amb els que vénen de la plaça, vàrem poder fer una promoció molt interessant i férem conèixer la proposta innovadora de vi de la taula diària que representem, tant per la qualitat del vi com per la conveniència de l'envàs. És un indret peculiar, familiar i popular, poc pretensiós i tradicional, en el qual conviuen les garrafes, les llaunes, els vins més prestigiats, i on es dimecres al vespre, el Josep fill imparteix cursos de tast per als clients.

Presentació de la D. O. Catalunya


La setmana passada vaig assistir a un tast de vins de presentació de la D. O. Catalunya. És una iniciativa que es repetirà i que neix amb la vocació de donar a conèixer el catàleg de productes amparats pel Consell Regulador més ampli i alhora desconegut dels 11 que tenim al territori. La D. O. Catalunya inclou les vinyes de 9 de les altres denominacions (Tarragona, Terra Alta, Montsant, Priorat, Penedès, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Pla de Bàges) i algunes altres que fins fa poc estaven fora d'aquests dominis. Compleix doncs amb dues funcions: permet la qualificació de vins que fan cupatge de raïms de diverses denominacions (alguns viticultors tenen vinyes escampades per territoris de dues o més denominacions d'origen); i ha permès la qualificació de vins que estaven fora de l'ampara d'alguna de les altres denominacions, en territoris que en el seu moment quedaren despenjats de la regulació, evitant així que hagin de presentar-se com a vins de taula.

Amb aquest rerefons, que per a alguns és un demèrit perquè la veuen com un calaix de sastre, els responsables de la D. O. Catalunya oferiren una imatge digna i seriosa d'un Consell Regulador que assumeix la responsabilitat d'una gran quantitat de vi, amb la voluntat de fer forta una marca, Catalunya, per associar-la al concepte de Qualitat.

L'acte, que consistí en una breu presentació i en un tast d'alguns dels productes més representatius de la D.O. (un Jean Leon i un Nerola de Torres, un rosat de Bodegues Roqueta, un negre criança de Ca n'Estruc d'Esparreguera, i un Chardonnay amb bota de la comarca de l'Anoia), es dugué a terme en el marc del Mas Albareda, a Sant Julià de Vilatorta, a Osona. Després del tast, ja més relaxats, ens serviren uns entreteniments made in Jubany que ens animaren la gana i el gust. I ja a peu dret ens quedàrem a fer petar la xerrada, amb el Miquel Bofill, del Celler d'Osona, el Nando, de Can Jubany, i L'Anton Castellà i el Xavier Pié, de la D. O. Catalunya. Comentàrem l'oportunitat i la importància de la dignificació d'allò que fem a Catalunya, perquè amb una llarguíssima tradició vitivinícola (perduda en la imatge quasi mítica del passat grec i romà), avui encara són moltes les ocasions en les que a casa nostra, quan hom vol fer referència a un vi de qualitat s'inclina per productes d'altres regions. Ahir, al programa L'Oracle de Catalunya Ràdio, el Conseller d'Agricultura s'hi referia, i explicava que la infravaloració pròpia vé de lluny, que fa cent anys, amb la inauguració de l'Estació Enològica de Reus, el menú de la festa incorporava un vi blanc català i un vi negre de la Rioja.

dimarts, 19 febrer de 2008

Redón, un punt de pas excel·lent


La setmana passada vàrem ser a la Xarcuteria Redón de Balmes - Rosselló promovent el vi A Punt. És una tasca lenta, d'anar donant a conèixer el producte als consumidors, perquè la nostra marca és desconeguda, i sobretot perquè l'envàs és un desconegut, també. I com és habitual en aquesta campanya que estem duent a terme, ens instal·làrem al reduït espai de la botiga (pleníssima de queviures) amb un expositor de producte i donàrem a tastar el vi als clients que hi acudiren.
Quan hom surt del metro de Provença per les escales de Balmes, a l'altre xamfrà de l'edifici de la Universitat Pompeu Fabra, es troba, de cop, amb la Xarcuteria Redón. És un establiment obert des de fa prop de seixanta anys. És un lloc de pas de moltíssimes persones que van i vénen del metro i els Ferrocarrils de la Generalitat, que amb el centre de la ciutat com a referència, arriben al matí i marxen al vespre vers els barris de la part alta o el Vallès. A l'hora de dinar s'hi acumula una gentada, que hi acudeix per adquirir algun entrepà (en fan 400 diàriament), que acabaran menjant-se a l'oficina. També hi ha barriada, però potser domina menys. El pas de trens (agrairan que s'acabin les obres de l'intercanviador que fa tres anys que els tenen fastiguejats) i les oficines de l'entorn són la base principal dels seus clients.
El Carles Redón i el seu equip es fan un tip de treballar. La porta de la botiga s'obre a les vuit del matí (ells hi són abans), i se'n van a quarts de nou del vespre. El dissabte fins a dos quarts de tres. S'han passat la vida a la botiga, i són una peça de la trama urbana. És curiós d'observar fins a quin punt s'entrellacen amb el públic; arriben a conèixer la vida de moltíssimes persones que, cadascuna amb el seu estil, estableix una comunicació ràpida, de pas, però familiar alhora. Hi ha aquells que s'entretenen amb una exploració dels articles del taulell, ric de viandes selectes, per aprendre coses noves que faran festa a la taula. I hi ha també aquells que tenen la botiga com un auto-servei, i ells mateixos s'agafen la fruita o els refrescos, com el que obre la nevera de casa. Com en el cas d'altres xarcuters, es van introduir a l'ofici en un moment en el que d'establiments d'aquest tipus n'hi devia haver molts, i ara que els temps i els hàbits de consum majoritaris han canviat, amb l'aparició de les grans superfícies, ells aguanten la flama d'un estil comercial de proximitat que en sí mateix és el germen de la qualitat: cuiden la botiga, els productes i els. I jo, que només hi vaig ser divendres, donant a tastar el vi a la gent, també m'hi vaig sentir cuidat. Estic content de poder recomanar la Xarcuteria Redón als clients del vi A Punt. És un lloc que fa patxoca i on les viandes i l'ambient fan venir ganes de tornar-hi.

Premi de tast Amateur



Per amateurs, en el marc de la fira de l'Alimentaria, Vila Viniteca ha convocat un concurs de tast per parelles. El premi és molt suculent (el primer 12.000 €; el segon 4.000 €; i el tercer 2.000 €). Aquelles persones que, aficionats al vi i coneixedors de la diversitat de productes del mercat, tenen una oportunitat per posar a prova les seves habilitats en el tast. I la recompensa pot ser enorme, un munt de diners (per aprofundir en el coneixement enològic). És la dimensió amateur d'aquesta activitat, tranquil·la però apassionant.

el Blog del Jordi Castells

El Jordi Castells, un bon amic, de Valls, té obert un blog en el que parla de les coses que l'interessen: la cultura i la política, centrat a Catalunya i a les terres de Tarragona especialment. Hi ha un espai específic per als vins, una afició que arrossega de fa anys i que l'anima a viatjar pel territori, pròxim i llunyà. Ahir va fer una menció a el vi A Punt, per esmentar l'oferta que presentem per aproximar el vi de qualitat a la taula quotidiana.

divendres, 15 febrer de 2008

el Bag in Box a la premsa




La revista Mi vino ha fet una descripció del Bag in Box en el seu darrer número de febrer de 2008. Per cert, he estat incapaç de reproduir l'article en un tamany òptim per a la lectura, de manera que si esteu interessats a llegir-lo, us recomano algunes vies: o bé acudiu a qualsevol botiga de vins (la majoria disposen d'exemplars de la revista a disposició dels clients, sense cost), o bé accediu a la pàgina que he lincat més amunt, i aneu a la secció sepa de lo que habla. Haureu de registrar-vos però és gratuït, també. Si tot plegat us incomoda en excés però encara teniu interès, busqueu-me: estic a la vostra disposició.

dijous, 14 febrer de 2008

A la Xarcuteria Ferran















Avui he estat tot el dia a la Xarcuteria Ferran, presentant el producte. Ha estat un èxit en tots els sentits: hem donat a conèixer el producte, ens hem aproximat a una clientela que és fidel a l'establiment, hem venut un nombre significatiu d'envasos de vi, i ens hem fet amics de la família Ferran (el Pere, la Creu, la seva muller, el Manel, que hi fa la jornada del matí, la cuinera, que des de la rebotiga és la responsable de l'assortiment de plats preparats que despatxen al migdia, i el fill Ferran, que a la tarda, quan acaba les classes a la Univesitat, s'afegeix als seus pares per donar-los un cop de mà). I vull insistir-hi perquè el que més m'ha agradat és integrar-me en aquest equip que, amb un clar caràcter familiar, treballa durant llargues jornades per atendre un públic ric i heterogeni, motivat per diverses raons.
He arribat al matí, amb 20 envasos de vi, 48 gots de tast, un paquet de catàlegs del producte, molta il·lusió, i un cert neguit, derivat de la incògnita sobre el resultat de l'acció. I a poc a poc han anat apareguent clients que, mentre esperaven el torn, eren convidats a tastar els vins A Punt. I així un darrere l'altre, fins a 70 degustacions, aproximadament.

Per la seva ubicació, la botiga rep molts tipus de públic. Durant el matí conviuen els clients dels articles tradicionals de xarcuteria i tocineria amb alguns estudiants del barri i algun que altre turista que s'ha desviat lleugerament de la via principal. Cap al migdia, i donat que l'entorn és ple d'oficines, abunden els professionals que vénen a cercar el dinar; un cop d'ull a l'aparador de les safates de menjar cuinat i l'encàrrec, que el Manel, el Pere i la Creu s'afanyen a acomplir. És l'hora punta i van de bòlit. Després, cap a les tres de la tarda, s'obre una certa calma: el degoteig de clients és constant però més tranquil, i són els coneguts (la perruquera del carrer del costat...). I després, quan la gent va sortint de les oficines, a partir de les sis, amb el sopar com a enfoc, torna l'activitat; els embotits, una mica de carn, els formatges, i tot allò que pugui servir per solucionar l'àpat familiar, segons el cas i l'ocasió. Certament amb algunes oscil·lacions, l'activitat és contínua, des del matí fins al vespre. El Pere Ferran, que ostenta entre altres el títol de Mestre Artesà Xarcuter rebut de mans del President de la Generalitat, té una clientela fidel que sap apreciar productes, que busca el tracte de proximitat, la professionalitat i la simpatia de tots els membres de l'equip, però que per damunt de tot, valora la confiança que li mereix un establiment en el que la qualitat és al capdamunt de l'escala.

Aquesta passió per la qualitat l'he pogut percebre en tots els detalls (l'aspecte general de la botiga és la primera mostra externa, que moderna i confortable alhora, extremadament neta i lluminosa, dóna vida a la cantonada de Pau Claris - Diputació). A l'hora de dinar el Pere m'ha convidat a acompanyar-lo, per fer una queixelada a la rebotiga on, per torns, van passant a fer un mos, l'un després de l'altre; i allí, hem tingut una xerradeta sobre l'enfoc del negoci: els productes, els propis proveïdors i tot el que en configura l'oferta, passa per un finíssim i intuïtiu però metòdic procés de selecció. L'objectiu és clar: es tracta d'evitar sorpreses. Els clients saben que les "ofertes" tenen tancada la porta de ca Ferran; i això obliga molt: els proveïdors han de ser honestos i regulars. I quan hi ha algun inconvenient (he pogut assistir a la queixa d'un client per l'estat d'un formatge) el Pere ho té clar: les discussions i les justificacions estan de més; es canvia la mercaderia i llestos. Fa deu anys que es van mudar a aquest indret de la ciutat, molt mogut i variat. Abans eren al barri de la Ribera, al costat del mercat de Santa Caterina, però amb la transformació que s'hi inicià, l'immoble que l'havia vist néixer quedà afectat per les reformes urbanístiques i les circumstàncies els empenyeren cap a un canvi definitiu. Provablemet fou un salt difícil d'imaginar prèviament: tota l'experiència i l'ofici d'un xarcuter de barriada, coneixedor de les matèries primes i de la base del negoci, al servei d'un públic que valora la qualitat i l'atenció acurada dels detalls. Estan contents i ho transmeten. Jo, que avui hi he passat deu hores, hi he estat molt a gust, m'hi han fet sentir molt bé, m'hi han acollit com un més, obrint-me la porta de la botiga per fer la promoció del vi A punt: un regal. Gràcies Ferran.

diumenge, 3 febrer de 2008

Roger Viusà, millor somelier d'Europa

El Roger Viusà està en una cursa d'acumulació de premis i reconeixements. Després de guanyar el concurs del millor somelier d'Espanya fa uns mesos, ara ha sigut reconegut com el millor d'Europa, i properament competirà pel premi mundial. La seva habilitat està més que contrastada.
Habitualment el trobareu al Moo, al restaurant de l'hotel OMM, del carrer Rosselló. És un jove (29 anys) professional de l'hostaleria format al costat del Josep Roca, del Celler de Can Roca, de Girona, cridat a convertir-se en una referència internacional.
Quan vàrem envasar el nostre primer vi A Punt d'enguany vaig portar-ni una mostra. Tot i que disposava de poc temps, perquè l'esperava un taxi per anar a una entrevista a una emissora de ràdio, va atendre'm un moment. Vàrem comentar la idoneitat de l'envàs del Bag in Box per al consum quotidià, i vàrem compartir la passió per les carinyenes del Montsant.
Si bé la feina del Roger és la gestió de l'excepcionalitat, i per això el coneixereu, ajudant-vos a escollir i a descobrir els maridatges perfectes, perquè les ocasions especials esdevinguin inoblidables, hi ha moments en la vida d'aquest astre de les ampolles en els quals s'imposa la prosa. I el vi ha de ser, també, un producte de consum. Per això, provablement, va recollir la meva mostra de vi molt amablement i va cantar les virtuts d'aquell envàs que, a mans del millor somelier d'Europa potser podria escandalitzar a algú. Ell va donar mostres de la seva simpatia (res de fums innecessaris).
GRÀCIES ROGER I FELICITATS PEL NOU GUARDÓ.

divendres, 1 febrer de 2008

Som el vi de la casa d'alguns establiments

Ens fa goig que alguns establiments d'hostaleria (uns quants de Vic, clients del Celler d'Osona, el Pa i Trago d'Àusias Marc, la xarcuteria + Del Passeig de Sant Andreu, el Cafè del Teatre del carrer Torrijos de Gràcia, o la Bodega Sant Miquel, del número 154 del carrer Rosselló de Barcelona, per posar alguns exemples) tinguin com a referència de la casa (quant a vi) el vi A Punt.
Si hi aneu i demaneu vi, genèricament, per prendre'n una copa, o per acompanyar el menjar, us oferiran el nostre vi. Per què l'han escollit? Els ho haureu de preguntar a ells. Jo només puc assegurar una cosa: al mercat hi ha oferta de vins molt més econòmics que el nostre. Per tant, l'elecció es deu haver basat en altres criteris. Nosaltres creiem en els vins de qualitat de la nostra gran regió vitivinícola de Tarragona (que inclou parcialment o total, 7 de les 11 Denominacions d'Origen catalanes). Creiem que el vi de consum pot ser de qualitat, pot seleccionar-se i produir-se acuradament, i pot arribar al mercat en immillorables condicions. En aquest sentit, el Bag in Box és una bona eina per emmagatzemar-lo, transportar-lo, i dispensar-lo.
L'assumpte del vi de la casa mereix un enorme debat que m'agradarà impulsar, i aquest mitjà de comunicació em podrà servir per començar. És extremadament curiós que allò que se'ns presenta com el vi de la casa sovint sigui el pitjor de l'oferta de l'establiment. Cal interpretar que potser algun dia aquest qualificatiu del vi degué tenir un efecte positiu, perquè devia fer referència a una selecció de la casa, una mena de garantia. Perquè quan hom surt d'una casa se n'endú una impressió, i aquelles coses que hem ofert als nostres hostes seran els ingredients que configuraran el judici sobre nosaltres, comprenent el menjar, la beguda, la comoditat, el tracte, i l'estil.

Efecte Ravell

D'ençà que la setmana passada vàrem entrar el vi a la Mantequeria Ravell, per raons de rellevància comercial ho he comentat amb els clients habituals. Tothom el coneix i en té coses a dir: se'm confirma el lideratge d'un establiment que és referència per al públic però també per al sector. I alguns amics atents m'han telefonat per advertir-me que havien construït un aparador dedicat al vi A Punt.