dimecres, 20 de febrer de 2008

Presentació de la D. O. Catalunya


La setmana passada vaig assistir a un tast de vins de presentació de la D. O. Catalunya. És una iniciativa que es repetirà i que neix amb la vocació de donar a conèixer el catàleg de productes amparats pel Consell Regulador més ampli i alhora desconegut dels 11 que tenim al territori. La D. O. Catalunya inclou les vinyes de 9 de les altres denominacions (Tarragona, Terra Alta, Montsant, Priorat, Penedès, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Pla de Bàges) i algunes altres que fins fa poc estaven fora d'aquests dominis. Compleix doncs amb dues funcions: permet la qualificació de vins que fan cupatge de raïms de diverses denominacions (alguns viticultors tenen vinyes escampades per territoris de dues o més denominacions d'origen); i ha permès la qualificació de vins que estaven fora de l'ampara d'alguna de les altres denominacions, en territoris que en el seu moment quedaren despenjats de la regulació, evitant així que hagin de presentar-se com a vins de taula.

Amb aquest rerefons, que per a alguns és un demèrit perquè la veuen com un calaix de sastre, els responsables de la D. O. Catalunya oferiren una imatge digna i seriosa d'un Consell Regulador que assumeix la responsabilitat d'una gran quantitat de vi, amb la voluntat de fer forta una marca, Catalunya, per associar-la al concepte de Qualitat.

L'acte, que consistí en una breu presentació i en un tast d'alguns dels productes més representatius de la D.O. (un Jean Leon i un Nerola de Torres, un rosat de Bodegues Roqueta, un negre criança de Ca n'Estruc d'Esparreguera, i un Chardonnay amb bota de la comarca de l'Anoia), es dugué a terme en el marc del Mas Albareda, a Sant Julià de Vilatorta, a Osona. Després del tast, ja més relaxats, ens serviren uns entreteniments made in Jubany que ens animaren la gana i el gust. I ja a peu dret ens quedàrem a fer petar la xerrada, amb el Miquel Bofill, del Celler d'Osona, el Nando, de Can Jubany, i L'Anton Castellà i el Xavier Pié, de la D. O. Catalunya. Comentàrem l'oportunitat i la importància de la dignificació d'allò que fem a Catalunya, perquè amb una llarguíssima tradició vitivinícola (perduda en la imatge quasi mítica del passat grec i romà), avui encara són moltes les ocasions en les que a casa nostra, quan hom vol fer referència a un vi de qualitat s'inclina per productes d'altres regions. Ahir, al programa L'Oracle de Catalunya Ràdio, el Conseller d'Agricultura s'hi referia, i explicava que la infravaloració pròpia vé de lluny, que fa cent anys, amb la inauguració de l'Estació Enològica de Reus, el menú de la festa incorporava un vi blanc català i un vi negre de la Rioja.