Terra Alta: Terrer

Més versions de TERRER. La tertúlia sobre la Terra Alta ens va conduir a un territori sovint massa allunyat, un territori viu, estructurat al voltant d'una tradició rica i ininterrompuda que, havent modernitzat els processos i després d'una actualització de la funció que juga en els mercats, se'ns presenta com una joia per descobrir.
Sentir parlar els viticultors, els pagesos i els enòlegs ens aporta moltes coses [de fet, aquesta expressió és un dels llegats d'aquest cicle de Les Presències del Vi a l'Ateneu que tancarem el desembre amb el CAVA] Hem respirat un aire comú: a la Terra Alta hi ha projectes autòctons, la majoria d'una dimensió reduïda, familiar, força joves com a tals; les explotacions més importants e volum són les de les cooperatives, que es van organitzar llavors de la Mancomunitat de Catalunya, la d'en Prat, per fer front a la necessitat de reestructuració i reconversió del sector, després de la fil·loxera, i són aquestes iniciatives les que van deixar obra arquitectònica de relleu (els cellers de César Martinell de Gandesa i el Pinell).
La Garnatxa, la blanca i la negra, però sobretot la blanca és un dels seus signes d'identitat. La representació de la Cooperativa de Gandesa ens en va fer tastar una de jove (Gandesa 2008) i una de criada (César Martinell de 2005). el celler Bàrbara Forès també ens en dugué una de criada en bota, el Quintà de 2007. L'altre vi d'ells que vam tastar és el seu negre de criança llarga, el Coma d'en Pou de 2003. I el tercer celler que vam tenir a la taula, Ecovitres, compensà el ventall amb un parell de negres de Garnatxa, un de jove, l'Aspirall 2008, i un de criat, el Gran Gotanya 2004.
Aquests vins, d'una qualitat indiscutible, amb una fortalesa excepcional i amb un caràcter marcat per les varietats i per un terreny aspre, sec, dur, que estressa les plantes i que històricament els ha valgut el reconeixement dels enòlegs (anhelen que el raïm que els arriba al celler tingui grans propietats) estan esperant el reconeixement del mercat.
Amb aquest català occidental tan marcat, tan poc contaminat, vam sentir les dades que ens traslladava el president del Consell Regulador, en Jaume Descarrega: més de 6.000 Ha. de vinya (quant a la Garnatxa Blanca, el 34 % de la del món és allí), més de 1.000 viticultors (un 10 % de la població i un pes social importantíssim). Amb aquesta mateixa llengua autòctona vam conèixer l'empresa de la Ma. Carmen Ferrer i el Manolo Sanmartín, els amos del Celler Bàrbara Forès, que pren el nom de l'àvia d'aquesta casa de Gandesa que el 1.898 emprengué l'aventura de vinificar el raïm de les seves finques. El 1.994, els actuals propietaris feren el salt i posaren al mercat un segell de gamma alta procedent de la Terra Alta. El mèrit és gran perquè realment obrien un camí que després han seguit altres viticultors. La Ma. Carmen, una veu activa en defensa del territori, parla del sòl, del clima i dels elements que en condicionen la viticultura. El seu discurs adquireix un caire pedagògic i posa les bases objectives per identificar el terreny. Parla del Panal i de la composició geològica, així com de l'efecte sanitari dels vents (el Cerç i el Garbí, un de mar i un d'interior, que lluiten i contribueixen a la sequedat general). El Mesies Esteruelas, amb una marca jove (Ecovitres començà a vinificar el 2002) és un pagès que fa 15 anys va apostar per l'agricultura ecològica, per convicció. Una postura de confiança en el terreny que l'ha dut a un coneixement de la planta excepcional. Escoltar el Mesies és la millor manera de portar la veu del camp més a prop: la viticultura que evita els tractaments amb sistèmics requereix una actitud preventiva i, sobretot, un alt nivell d'observació, per actuar segons els senyals de l'entorn. Les mateixes herbes que creixen al mig dels bancals í que segades acaben actuant d'adob, formant una cobertura vegetal autòctona, són indicadors del vigor de la finca, i de les diferències de cada parcel·la. El detall és molt important i va més enllà del valor que el mercat li reconeix; només se sosté per una convicció ferma en el territori. L'aportació del Mesies a la marca dela Terra Alta també és important, perquè la seva fe (segurament´més en els astres que en una altra instància) és una fortalesa constatable, i els seus vins s'aniran fent un lloc, esperem.
Hi ha una veu externa, incorporada, que vé de fora, que també és important. Tant el Josep Valiente, l'enòleg que s'ha adaptat a les pràctiques del Mesies per ajudar-lo a fer els seus vins, com el Joan Maria Riera, la cara actual de la Cooperativa de Gandesa, són professionals del sector que han anat a la Terra Alta a aportar-hi modernitat. En Riera és un enòleg jove, format en altres terres, de prop i de lluny. Ha passat pel Penedès, per Amèrica i pel Priorat. Ha treballat en alguns cellers emblemàtics, i de totes les mides. La Cooperativa de Gandesa, que actua fonamentalment amb la marca Gandesa, de la que és propietària, lògicament, i amb la qual capitalitza tota una tradició comercial (encara avui, a Barcelona, moltes bodegues de barriada ofereixen vins a doll "tipus Gandesa"), ha fet un salt qualitatiu a tots nivells (500.000 ampolles anuals i creixent) i alguna cosa hi ha en la frescor del seu discurs que ens obliga a pensar en la seva contribució, en una visió moderna i cosmopolita capacitada per interpretar el potencial de la Terra Alta i catapultar-la més enllà. En correspondència, òbviament, els socis del celler, les prop de 400 famílies que hi ha al darrere han sabut fer-li confiança.
La Terra Alta és un TERRER, amb valors propis, geològics i climàtics, amb una varietat per bandera, la Garnatxa Blanca, perquè a més de ser autòctona i d'una representativitat inequívoca, té un enorme potencial; i també és TERRER perquè hi ha una tradició viva que s'expressa. Felicitats i gràcies a tots.