Pedralets

foto Jordi Castells

Dissabte vaig anar a conèixer el David Masdeu de Pedralets. Feia temps que el Jordi Castells me n'havia parlat. De fet, a primers d'agost ens vàrem veure al Firagost i me'n va regalar una ampolla. Ens la vam beure un vespre d'estiu a Vilabella. Aquella primera ampolla em va semblar correcta, un vi afinat i d'una tanicitat dolça. El Jordi m'és un entusiasta i darrerament m'hi ha insistit. Vaig resoldre que el millor seria que me'n presentés el responsable. Crec que darrere dels vins hi ha persones, que tenen coses a dir, que el producte és una expressió del terreny i de la seva gent, i que moltes vegades el context ens ajuda a entendre'l.
Dissabte teníem previst anar al Tast de Porrera, i vam aprofitar el viatge. A primera hora vam quedar a Gratallops, al carrer del Piró. Només aparcar el cotxe vaig preguntar a un xicot que s'estava al carrer, més o menys al punt que el Jordi m'havia indicat. Era en Francesc, el soci del David, que va baixar les escales amb una garrafa a la mà, i sense deixar-la en cap moment em va ensenyar el celler. De seguida va estar vist: hi ha pocs metres quadrats i en David i en Francesc s'hi esplaien poc perquè la vinificació la lidera la Roser, l'enòloga, que era fora. Em van explicar el seu plantejament, que és molt clar: fa 10 anys que van decidir vinificar, molt il·lusionats però sense massa intencions comercials, els seus millors raïms, els de les vinyes velles que havien plantat els seus pares (s'enorgulleixen d'haver fet les primeres proves amb la Cabernet).
I els vaig demanar que m'ensenyessin la finca. Pedralets surt d'un amfiteatre de la muntanya, a tocar del poble, que mira a l'Oest. És una finca assequible, comprensible; des d'un extrem que forma un balcó natural vàrem observar-ne els límits. Des d'allí vam entrar en detall. La tardor ajuda a diferenciar les varietats: a l'obaga, mirant al Nord hi ha aquests cabernets vells i la Garnatxa. Al sol, encarada a Sud hi ha la Carinyena (Samsó), amb les fulles envermellides: és una varietat interessantíssima, sobretot si s'estressa. En tenen una parada de vella que els proporciona subtilitat. Ho saben perquè tenen la regla de vinificar per separat i després fan el cupatge, al final del procés. Amb la Roser tastarem les botes i confirmarem aquestes sensacions que al David i al Francesc els agrada identificar amb cada parcel·la.
Parlant-ne, a la vinya, s'entreveu l'emoció d'un viticultor que coneix cadascun dels seus ceps (el Priorat és així, dur, sec, aspre, sinuós,... i petit) i que espera redescobrir cada racó de la finca dins l'ampolla.
Sense obrir cap ampolla ens en vam anar cap a Porrera. Ahir, a casa, en família, vaig tornar a tastar el Pedralets, a consciència, posant-hi imatges recents i persones; i després d'una entrada suau i dolça, com la que recordava d'aquella ampolla de l'agost, atent a l'evolució que el vi havia de fer a la copa, a poc a poc vaig anar descobrint unes notes fines d'anissats (ginebró?). Crec que darrere del Pedralets hi ha una base de fruita honesta que s'expressa amb una fina subtilitat. Al davant hi ha un vi agradabilíssim de qualitat indiscutible.
En David me'n va donar un parell d'ampolles que he repartit a Barcelona, per donar-lo a conèixer.