M'acaben de passar un enllaç a una notícia interessant del món del vi. Hi ha una bodega que ha llençat una aplicació gratuïta per iPhone que ofereix una selecció musical per acompanyar la degustació dels seus vins.
Ho dic així per disminuir l'expectativa, per evitar el compromís que representa parlar de "maridatge". El Miquel Bofill del Celler d'Osona, de Vic, m'ha convidat alguna vegada a les seves sessions de música i vi, lliures i subjectives, tal com ell mateix adverteix; amb l'únic ànim de suggerir el diàleg entre expressions culturals diverses que, tanmateix, conviuen en un sistema de vasos comunicants. Perquè hi ha en el vi una dimensió cultural, capaç de parlar-nos de conjectures i circumstàncies que associem a altres imatges també culturals.
Dimarts al vespre vaig (quasi) ensopegar, a Torroja, amb en Dominik Hubert. Era tard, i em consta que la seva jornada havia estat llarga, però m'obrí el celler per xerrar, per discutir de vi, del Priorat, de la visió que en té, de l'estètica que l'anima en la seva empresa, de cultura en definitiva. El primer que va fer va ser engegar el seu equip de música. I m'hi vaig trobar bé. De fet me'n vaig anar preguntant-me què era allò que sonava que ens va acompanyar en el tast de l'Arbossar 2009 que va treure de les grans tines de fusta de 18 H. on està fent el seu procés de vinificació. I potser sí: la conversa va recórrer un camí teòric ric en el que el vi, musicat, va lluir.
El "maridatge perfecte" seria una presumpció que tancaria portes enlloc d'obrir-ne, i l'hauríem de defugir. Però vist com una proposta em sembla interessant.
I em pregunto quina música m'agradaria associar a la garnatxa blanca, pensant en el SINE de EL VI A PUNT; o al cupatge del Montsant, pensant en el QUA; o a la lleugeresa del NON.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
La sinestèsia entre el vi i la música és una qüestió amb molt de suc però baixant al nivell pràctic i quotidià no sé per on agafar-ho. Penso que el gaudi del vi, com de la música, és circumstancial i relatiu, depèn de tots els aspectes del context: dia, hora, moment, companyia, intenció, ànim, pressa, etc.
Vull dir que un got de sine sota el sol del Camp i entre fums de redoltes pot tenir per bso la Trinca, però si el prenc en copa un migdia de dissabte urbà potser m'agradaria armonitzar-lo amb Camarón.
O a l'inrevés.
I crec que no sempre s'avenen, el vi i la música. Per exemple, no sóc capaç de pensar en cap sonorització de les tertúlies de l'Ateneu que no sigui la de la pròpia conversa.
El tema és interessant.
Les associacions d'idees són lliures i, en tot cas poden ser suggerents.
El vi és afavoridor de la conversa. Però al vi podem aproximar-nos-hi amb una actitud intel·lectual, amb una predisposició a interaccionar-hi amb atenció. I en aquest cotext, és provable que determinats suggeriments musicals s'avinguin amb les imatges que el vi ens projecta.
Perdona per l'excés poètic.
Publica un comentari a l'entrada