A partir del retrat de la Mantequeria Lasierra

Després d'aquest recorregut pel sentit i la fesomia de la Mantequeria Lasierra, observant-ne la foto, la que n'he escrit i la que he reproduït gràficament, he recordat l'aspecte ´de l'eixample de Vitoria. A la capital alavesa, un bon dia van reconvertir uns carrers semblants als de l'Eixample de Barcelona en zones peatonals. La qualitat de vida que s'hi perceb em va captivar.
Si aquests carrers de Barcelona avancessin en aquesta direcció, apreciaríem encara més el valor d'establiments com la Mantequeria Lasierra, perquè els veuríem més, passejant-nos, i en gaudiríem més. El carrer Enric Granados és una bona experiència en aquest sentit.

Mantequeria Lasierra

Fa sis mesos que vàrem començar a servir el vi A Punt a la Mantequeria Lasierra de la cantonada de Rosselló - Aribau. Tenint en compte que funcionem a base de petites comandes, la nostra relació és pràcticament setmanal i, doncs, es pot dir que hem anat trenant una certa amistat. Jo m'hi sento còmode, apreciat, perquè el producte satisfà les expectatives de l'establiment, i perquè s'ha produït una certa sintonia. De fet, cada visita és una oportunitat per fer petar la xerrada i així, a poc a poc, m'he anat fent la idea del que representa aquesta mena de comerç tradicional, qui sap si en decadència.

Aquests establiments emblemàtics de l'Eixample de Barcelona s'inscriuen en un marc de confiança entre el client i el botiguer, que és allí des de sempre, perquè els pares ja regentaven la botiga i ell hi ha crescut, amb el barri, sempre complint amb una forta idea de servei. Hi ha una selecció de proveïdors (l'experiència és un grau) i de productes. Perquè el botiguer, amb la seva recomanació, ens dóna credibilitat a una marca que abans d'arribar fins a nosaltres ha passat per moltes mans. Però, apreciem veritablement aquests proveïdors de qualitat que tenim a la vora de casa, al barri, o a prop de la feina? Hi ha opinions per a tots els gustos: hi ha qui diu que sí, que el comerç de qualitat té un espai, que cal renovar-se per reinterpretar les oportunitats, però que hi ha un mercat que el reclama. Hi ha qui, potser més pessimista, veu en les grans superfícies i els nous estils de vida una veritable amenaça, difícil de combatre.

El senyor Lasierra regenta un dels establiments comercials de l'Eixample d'indiscutible caràcter. La història de la botiga, amb dues o tres generacions a l'esquena (les fotografies ho corroboren però el mobiliari també), li donen un to d'icona urbana. L'aparador és un conjunt de motllures de fusta noble, d'estil clàssic, que ens en projecten una imatge antiga i entranyable, i càlida, molt càlida. Les prestatgeries ofereixen una àmplia selecció de vins de totes les denominacions espanyoles i d'algunes de l'estranger, formatges, embotits i conserves selectes i clàssiques, ben escollides, i un llarg etcètera, propi de les tradicionals botigues de colonials. Darrere el taulell hi trobem un senyor que estima les bones maneres i les practica, amb tothom. La clientela és diversa: hi ha la gent del barri, que en tenen coneixement des de sempre, i saben el que hi trobaran; hi ha els que treballen a la vora, que un dia van descobrir-lo i l'han escollit com a punt de provisionament de confiança; i els passavolants i turistes que, tot i quedar una mica allunyat de l'epicentre dels recorreguts convencionals, hi arriben, provablement seguint alguna recomanació específica. Aquests darrers són un inacabable pou d'anècdotes.

El senyor Lasierra ha anat integrant els canvis i s'ha anat adaptant als nous estils de vida dels consumidors, per subsistir amb l'establiment que heretà del seu pare, i que és molt més que un local comercial. El dia de Nadal (per posar un exemple extrem) té obert fins a migdia, per satisfer necessitats de darrera hora. Vaig sentir que ho recordava a alguns clients durant els dies anteriors a les Festes. I després de passar llargues jornades amb un ritme d'activitat relativament tranquil, a vegades atenent més representants que clients, quan l'hora de tancar s'aproxima i la feina comença a fer-se pesada, arriba el gruix de clients, obligant el botiguer a tancar la paradeta força tard. Però són les condicions d'un negoci que se sosté sobre tres pilars fonamentals: la QUALITAT, la PROXIMITAT, i la VOLUNTAT de SERVEI.

És obvi que l'elecció del vi A Punt per la Mantequeria Lasierra és un estímul que ens reforça la confiança i ens projecta immillorablement vers el mercat.

Una ruta per les vinyes del món

Al voltant del planeta terra podem girar-hi amd múltiples pretextes. Fa un any vaig conèixer un xicot, francès, que estava fent un màster sobre les vinyes del món. Bona part del seu treball consisteix en anar a conèixer aquells llocs on es cultiva la vinya i el vi que se n'extreu. És una aproximació geogràfica, geològica, metereològia, enològica, vitivinícola sobretot i, en conseqüència, cultural. Molt interessant. I el més curiós del cas és que es tracta d'un executiu d'una multinacional de les telecomunicacions que ha deixat la feina per endinsar-se en un aprenentatge que sovint s'associa als hobbies, més que a la professió. Serà perquè el coneixement del vi va aparellat amb una recerca sensorial i de descoberta d'una dimensió inclassificable?

+ Del Passeig, a Fabra i Puig

Quan a Barcelona hi hagi botigues com aquesta podrem dir que el + Del Passeig Delicadeses és una xarcuteria del barri de Sant Andreu. Fins que això passi, aquest establiment, que és a Sant Andreu, al número 3 del Passeig de Fabra i Puig, serà, a més d'oferir una acurada selecció d'embotits (si hi aneu avui, podreu adquirir l'esplèndida botifarra d'ou de Noguera), una referència de les noves delicadeses. En això dels ingredients alimentaris, com en totes les coses, hi ha una gamma extensa, i a més, en constant evolució i renovació. Doncs si entreu a aquesta xarcuteria-cafè-degustació del començament d'aquest conegut passeig, us trobareu amb una parella jove (ell és d'una família que ha tingut negocis d'alimentació al barri tota la vida) que podran assessorar-vos sobre un extenssíssim catàleg de productes per a una cuina de detall, moderna, sofisticada i atractiva, curiosa i sorprenent. Jo hi vaig reconèixer, per exemple, les conserves d'una amiga del Priorat que destaquen per la seva qualitat però també per la seva presentació. Mentre xerràvem amb en Xavier Gich, el propietari de l'establiment, van entrar un parell de clients que venien a encomanar coses concretes, de les que saben que només podran trobar allí. El Xavier els va haver de preguntar per quan ho volien. Crec que en un cas era un formatge especial que vé d'Itàlia setmanalment i cal comptar amb el calendari de lliurament.

Les prestatgeries ofereixen un aspecte suggerent, és com si entréssim en un món desconegut, nou, ple de marques i productes més que inusuals. És una selecció que té una ànima al darrere: el Xavier i al seva dona busquen constantment aquelles coses que els agraden per la seva botiga, per als seus clients que, insisteixo, crec que a hores d'ara, traspassen les fronteres del barri de Sant Andreu. A nosaltres, i ens fa molta il·lusió, ens van trobar en una recerca per internet (és un mètode modern per a un establiment modern). I així hem arribat a Sant Andreu. Per cert, el Xavier ha obert un bloc en el qual parla de la seva passió: els productes de qualitat.

A Can Ravell

Al costat del mercat de la Concepció, al 313 del carrer Aragó , hi ha la Mantequeria Ravell. Des de 1929, aquesta botiga del costat del mercat proveeix els seus clients dels productes més exclusius. La passió per la selecció ha acabat per convertir l'establiment en una icona de la ciutat.

Què és Can Ravell? Si tinguéssiu un amic, o un client, o simplement algú de fora a qui haguéssiu d'ensenyar Barcelona i el duguéssiu a Can Ravell, s'enduria una imatge autèntica del caràcter i la importància de la ciutat.

El Ravell és un líder, un capdavanter, que emprèn un projecte constant: oferir un servei de primer nivell, excelent i exclusiu (fins al punt de participar en subhastes gastronòmiques), extremadament vinculat a la terra, sempre a prop dels productes locals de qualitat, però amb una projecció global. La visió de negoci del Josep Ravell el situa en el circuit internacional dels grans establiments; la botiga, la xarcuteria, la bodega, el restaurant (un espai comú de relació on es comparteix taula i companyia), i sobretot el servei, molt cuidat, molt proper, i molt professional. Tot en ell és excepcional i els clients d'una àrea molt àmplia se'n fan ressò.

L'aparador d'aquesta emblemàtica botiga-restaurant ofereix una pila de caixes del nostre vi, acompanyades d'una explicació del producte: vins que recuperen el gust de beure vi cada dia. El Ravell és un líder que ens ha obert les portes per al vi A Punt perquè té curiositat per veure què diu el públic d'aquest producte, que amb una imatge molt cuidada i una qualitat indiscutible, gaudeix del benefici de la innovació, però pateix del mal de l'anonimat i del desconeixement del mercat.

GRÀCIES RAVELL PER OBRIR-NOS LA PORTA DE CASA TEVA.

El Pa i Trago

Hi ha clients habituals, de cada dia; uns hi van a esmorzar, d'altres hi van a dinar, i n'hi ha que hi van a comprar el menjar per endur-se'l a casa. Això sense comptar els que van a comprar-hi els productes de xarcuteria que hi despatxen. El Pa i Trago, del carrer Àusias Marc, tocant al Passeig de Sant Joan, és un establiment autèntic i molt ben equipat. Es tracta d'una història familiar feta realitat: els actuals propietaris, el Josep i la Rosa són els continuadors d'un negoci d'alimentació que s'havia iniciat amb la generació anterior. Això, que és veritat, es nota en la selecció dels productes, en els plats, en el tracte, i en l'estil de l'establiment, i l'ha convertit en un punt de referència del barri, perquè fa molts anys que presta un servei de qualitat, ininterrompudament; i tothom ho sap. Si hi anéssiu expressament i tinguéssiu paciència per amotllar-vos al seu ritme, fruit d'una comunió perfecte entre els propietaris i la clientela, experimentaríeu un enorme plaer: el confort de la sala, del mobiliari i de l'ambient, unit a una oferta de viandes d'una presència excepcional. La cuina que ofereixen és un cant al passat, amb un receptari tradicional, ric i cuidat, poc habitual a les taules d'avui, malauradament.

Les ciutats esdevenen un munt de petites històries particulars que s'entrellacen i se succeeixen, formant un conglomerat social i demogràfic. Per visualitzar-ne la riquesa cal posar la lupa, perquè, altrament, moltes d'aquestes petites finestres de realitat ens passarien per alt. El Pai Trago és una d'aquestes icones del trenca-closques urbà que contribueix a la vida del barri amb una oferta qualitativament indiscutible. D'uns mesos ençà el Josep ha incorporat el vi A Punt entre la seva selecció de productes, l'ha ofert a la seva clientela i n'ha consolidat un bon nombre d'entusiastes. Per nosaltres és un honor.

La pinzellada del Pere Tàpies

El programa Tàpies Variades de dissabte va obrir amb una referència al Bag in Box. La notícia-reportatge que apareixia la setmana passada a La Vanguardia marcà aquesta pinzellada del Pere Tàpies. Fou un minut i mig però suficient per explicar les característiques de l'envàs, tant des del punt de vista tècnic com comercial, de la importància que la proposta ha tingut en els mercats nòrdics, i de l'enfoc dels productors, que buscaríem aproximar els vins de qualitat al consum domèstic i als joves a un preu raonable.
D'aquesta presentació, únicament un inconvenient. El Bag in Box és enunciat com un envàs per al vi a granel, a la vegada que s'indica que ja hi ha 6 denominacions d'origen que l'han incorporat en el catàleg de productes regulats. El vi a doll (el popular granel) és aquell que se servia sense envàs, directament des de la bota de la bodega, en recipients del propi client, vins corrents, sense regular, la procedència dels quals és una incògnita. Els consells reguladors catalans l'estan incorporant perquè el consideren una bona oportunitat per aproximar, sí, efectivament, el vi de qualitat en el consum domèstic quotidià, d'on el vi ha anat desapareixent. El Bag in Box és una solució tècnica per actualitzar el consum del vi, i la qualitat és una elecció del productor. A França, hi ha grans vins envasats en Bag in Box, i nosaltres ho pretenem: posar a l'abast del consumidor un vi de qualitat, a preu raonable, per al consum de cada dia. Creiem que així complementem l'oferta de vins, cada vegada més prestigiats, que es produeixen al nostre territori.
Per al·lusions.

Fem renéixer la Garnatxa Blanca

Parlant avui amb l'Antoni González, de Marxants del Vi, m'he adonat de la importància de reivindicar la Garnatxa Blanca. Hem compartit l'amor per una varietat autòctona de la Terra Alta que té una història llarguíssima i que en certa manera viu unes hores baixes. El gran públic la desconeix. Els vins blancs amb prestigi són estrangers (ara fa 20 o 25 anys que els vitivultors han incorporat el Chardonnay als seus cupatges, però és francès). Els vins del Penedès han configurat el paladar popular per als vins blancs del país, perquè la indústria del cava i els seus derivats han imposat uns blancs que el mercat coneix, quasi en exclusiva. La Garnatxa, que té una llarga tradició (fixem-nos encara en aquelles pissarres que anuncien els vins a doll a les bodegues amb la Garnatxa de la Terra Alta), però tal com em comentava l'Antoni González, els blancs daurats (oxidats) de la Terra Alta, perquè eren així, ja només els consumeixen, i per raons òbvies cada vegada menys, la gent que té més de seixanta anys. I potser, només, perquè a aquestes alçades de la vida ja se'ls han passat les ganes d'incorporar nous gustos: ells van néixer i créixer amb aquelles garnatxes i, encara que a poc a poc el mercat les hagi anat substituint per altres productes, ja es moriran fidels a un vi que forma part de la seva història biogràfica.
I els cellers (Bàrbara Forès, Clua, Edetària...) de la Terra Alta que treballen per prestigiar-la ho tenen difícil perquè el mercat és reticent a pagar per un vi blanc d'una varietat poc popular i d'una D.O. amb un reconeixement mediàtic baix.
Nosaltres estimem la regió, la varietat, i la seva història. Creiem que amb la Garnatxa disposem d'una oportunitat interessant perquè ens dóna volum, que vol dir estructura i persistència. I depenent de les vinificacions que hi apliquem obtindrem uns vins més fàcils, refrescants i populars (és el que hem intentat amb el nostre A Punt blanc) o uns vins més amargs i minoritaris, però d'enorme personalitat.

La pàgina del Miguel Sen

Estem a la pàgina del Miguel Sen. El director del programa de cuines de TV3 és un gastrònom d'una llarga trajectòria que segueix els nous cuiners, els nous establiments i els nous productes. D'un temps ença, alimenta una pàgina a internet on mostra les seves descobertes. Fa pocs dies que ha incorporat un article sobre els vins A Punt. Ens ha fet molta il·lusió.

Vaig conèixer el Miguel Sen a través d'un llibre que em va recomanar el Miquel Bofill, del Celler d'Osona: Luces y sombras del reinado de Ferran Adrià. Em va interessar molt la seva visió crítica de la gastronomia i del seu esdevenidor, alertant del perill derivat de la temptació massa extesa d'imitar l'Adrià, que és inimitable, i que ens allunya d'una riquesa i d'una complexitat cultural que hauríem d'estimar més.

notícies del Bag in Box

La indústria del Bag in Box creix. Cartobol és un exemple: una empresa de Sant Cugat de la que La Vanguardia n'oferia un reportatge a les pàgines d'economia el 27 de desembre.

Els motius del creixement són el desenvolupament de l'envàs a l'estranger, més que a casa nostra, on encara hi ha moltes reserves (de caràcter emocional) a l'ús del sistema per al vi.

Els arguments són l'economització de costos; la gran capacitat de comunicació del l'envàs; la facilitat per al reciclatge; però sobretot la garantia de conservació del vi un cop encetat.

Igualada

Des de fa uns quants dies, tenim el vi a Igualada. En aquesta ciutat del centre de Catalunya hi ha els Cellers Can Figueres. Darrere el taulell de la botiga del número 27 de l'Avda. Pau Casals hi ha el Josep Maria. Es tracta d'una institució, un home que durant una colla d'anys exercí de comercial d'una coneguda casa de Cava de Sant Sadurní. Es coneix bé el sector i el mercat. A la seva botiga, a més d'unes prestatgeries ben assortides, hi ha 8 dipòsits de 300 litres i 4 de 500 litres per servir vi a doll que es fa portar des de diversos cellers. A l'altre costat, un degoteig de clients van passant per carregar les seves garrafes. Es pot dir que n'és un expert.
De fet, el Josep Maria Figueres, un personatge amb una llarga trajectòria personal, dóna mostres d'una visió del món particular, que es respira en l'ambient de l'establiment i, provablement, aquells que el visiten, en part, empatitzen amb aquest home que darrere d'una colla de recursos, amb un estil de comunicació popular i directe, amaga un món autèntic i d'una realitat tant forta que per a molts esdevé fantàstica: vaig ser-hi una estona i em va fer un retrat autobiogràfic que unia senzilleza (veritat) i riquesa; des d'un origen a Cornudella de Montsant, participant en les feines del camp, donant mostres del coneixement de les diverses tasques de la vinya, fins a les etapes de creixement del país, amb les seves experiències als grans establiements d'hostaleria de la Barcelona dels seixanta (un guió quasi cinematogràfic; suggerent).
En tot cas, però, i anant al gra, el Josep Maria té criteri, i podrà explicar la tipicitat de la nostra Garnatxa Blanca, o les Carinyenes (Samsó en català) que hi ha en el cupatge del nostre negre. Ho anirem xerrant.

Llegums cuits

(foto Bernat Pérez de Tudela)

Nosaltres fem vi per vendre'l i consumir-lo com un producte de la taula quotidina. I aquest subministre de la taula de cada dia és una tasca que compartim amb altres productors i actors del mercat que, amb un pes específic en la nostra tradició gastronòmica, esdevenen icones de les nostres viles i ciutats.
Avui he conegut un botiguer amb un encant especial. A la cantonada del carrer València amb Bailén, hi ha una botiga de "Llegums cuits" regentada per Joan Calam. Serveixen llegums cuits i complements (patates al caliu, escalivada,... i conserves, i embotits,... i moltes coses més: tenen una pasta artesanal de Caldes de Montbui que provoca excursions setmanals des de barriades allunyades per anar-ne a cercar). Jo m'hi he estat una estona, esperant que la senyora que serveix, darrere el taulell, ple de safates de cigrons, fabes, llentíes i tota mena de viandes, anés despatxant les clientes. La gent del barri té plats cuinats de primera al costat de casa: a la vista de la cua que s'hi forma, sembla un negoci imprescindible. La clau és la qualitat, el gust d'un llegum de primera, ben cuit, amb una textura immillorable.
El Joan és de les Garrigues. Allí hi té un fill, que s'ocupa de les oliveres (una explotació pròpia). L'oli que n'extreuen el venen a la botiga de Barcelona. Té una clientela fixa que gaudeix d'un model perfecte: l'autenticitat. L'establiment és un punt de distribució de productes quotidians de qualitat molt seleccionats.
Estem molt contents de poder-hi tenir el vi. Sabran explicar-lo.

Parlen de nosaltres

Avui ha aparegut un article a la secció "VIVIR" de La Vanguardia dedicat al Bag in Box; al final de l'article, i sense anomenar-nos explícitament, el secretari de la D.O. Terra Alta, fa referència al projecte empresarial d'Alterovinum, "incluso ya ha surgido alguna empresa que envasa en bag in box vinos de distintas denominacions de origen (Terra Alta, Montsant y Tarragona) con objeto de acercar vinos de calidad para el consumo doméstico a jóvenes familias por debajo de los cincuenta años. De una manera sencilla y a un precio razonable".
El titular de l'article és "la puesta al día del vino a granel". Hi ha una gran confusió sobre el concepte, perquè, estrictament, el granel, el vi a doll, és aquell que circula sense garanties sanitàries, sense registre d'embotellador. De fet, i per oferir seguretat alimentària, la llei preveu que el vi ha de servir-se sempre envasat, però es fa la vista grossa, i el vi a doll se segueix servint, de manera residual. El Bag in Box, en tot cas, és un envàs, amb unes característiques determinades, però al capdavall, un format modern i regular, per la distribució de vi.
Nosaltres, que creiem en aquest format com a eina per re-introduir el vi a la taula quotidiana, per les seves bondats (garanteix la correcta conservació del vi durant llargues setmanes), oferim vins seleccionats, perquè entenem que el consum quotidià exigeix la qualitat d'un producte ben definit, seleccionat i regular.

Productes Selectes

Avui he anat a Calella (de la costa). Hi tenim un client important: la botiga - xarcuteria El Tall, al carrer de l'església, paral·lel a la platja, provablement el carrer de més ambient comercial. Calella és un d'aquests pobles de la costa que, amb una extraordinària animació en els mesos d'estiu, a l'hivern veu decréixer l'activitat, però menys del que un espera. Les vies comercials estan sempre concorregudes, i el comerç és permanent, contra el que hom podria esperar, que tanquessin durant els mesos poc turístics. El cert és que s'hi veuen fesomies forànies, de turistes jubilats que s'hi han quedat a viure, provablement amb una participació elevada al cens.
El Xavier, l'amo d'aquesta botiga de productes selectes que va obrir fa prop de 3 anys, i l'èxit de la qual l'ha empès a obrir-ne una altra a Blanes, coneix molt bé la clientela, s'interessa i està al cas de tot; i els clients també el coneixen, saben que té productes de primera qualitat, que ell mateix viatja als assecadors de pernil (ara se n'hi va de ruta) i que encarrega les partides que després anirà servint als seus establiments. Per Nadal ha venut una gran quantitat de peces de pernil ibèric, entre espatlles i cuixes. La veu corre pertot i rep encàrrecs de tota la contrada.
Just abans de les festes va tenir la cordialitat d'agafar-nos unes quantes caixes de vi, i ara, amb l'ambient més calmat, podrà dedicar-se a explicar-lo.

10 milions de Bag in Box

Avui he estat xerrant amb un proveïdor de cartó (per als envasos de Bag in Box) i m'ha informat de l'evolució del sector. En aquest moment està intentant incorporar a la seva cartera de clients una agrupació de cooperatives del Llenguadoc que envasen prop d'un milió d'unitats de Bag in Box. I l'empresa per la qual treballa proveeix a un envasador de Bordeaux que produeix 10 milions d'unitats.
És evident que el model funciona, a França i al nord d'Europa, i a Amèrica.

el nostre negre

El negre, ja se sap (el consum és el 75 % del total), és la referència. La major part de la gent escull el negre com a vi genèric, i el blanc és un producte específic, per a situacions determinades (el peix, els refrescos d'estiu...). Davant d'aquest fet, fa dos anys, quan vàrem emprendre aquesta aventura empresarial, tots els nostres esforços es van centrar en l'obtenció d'un vi negre de qualitat que tingués uns trets distintius i que pogués ennamorar un ampli ventall de paladars. Al Montsant hi ha una bona solució: vins estructurats, amb alta concentració, de forta tipicitat (garnatxes i carinyenes molt arrelades) que, amb una vinificació acurada, donen una entrada suau a la boca, apta per a tot tipus de consumidor.

Amb aquesta targeta de presentació anàrem fent un camí que ens ha dut a conèixer molts punts de venda i fer bones amistats. En Ramon Lasierra, de la Mantegueria que porta el seu nom, a Rosselló - Aribau, a Barcelona, un home format al darrere del taulell del seu establiment, coneixedor dels productes i exigent vigilant de la qualitat, és un dels entusiastes venedors dels nostres vins. La relació amb en Lasierra és ferma, perquè la nostra proposta encaixa amb la seva visió del comerç, de qualitat i de proximitat: per cuidar els clients cal estar atent als detalls, i ell, que a més de despatxar, defensar i explicar els nostres vins els consumeix, fa tres setmanes, amb els primers envasos de la nova anyada, va voler confirmar que el vi era el mateix del de l'any passat, perquè li havia notat una aspror inquietant. La meva resposta fou la que ell imaginava: érem a primers de desembre, i el vi acabava de sortir de la tina. És un vi jove robust que es feia notar lleugerament a la llengua. Ara, al cap de cinc setmanes ja està afinat i té l'entrada suau que li coneguérem l'any passat.

Fixant-nos en el mercat

Com a mussols, estem fixats en el mercat: mirem, escoltem i observem el comportament dels consumidors.

• el consum de vi cau a un ritme del 5 % durant els darrers anys
• el vi que més se'n recent és el que se serveix a doll, i el que veu créixer el consum és el de qualitat
• els espanyols consumeixen una mitjana de 25 litres de vi per habitant i any mentre que fa 40 anys en consumien 80
• paral·lelament, el vi s'està posant de moda als països sense tradició i això ens ha fet veure l'exportació com la mare de totes les esperances
• mentrestant, la Coca-Cola promociona música, les cerveseres es gasten milions d'Euros en publicitat, i el negoci de l'aigua fa el mateix, a través d'un missatge de salut
• el vi s'ha refugiat en una estratègia d'imatge de qualitat

Pensem, com en el cas d'un article de Javier Rivera, tècnic de Datavin, publicat a Verema.com fa prop d'un any, que el vi està lluny del mercat, i que cal esforçar-se per, oferint un producte de qualitat, fins a l'extrem si cal, aproximar-nos a les necessitats del consumidor.

L'article del Javier Rivera http://www.verema.com/opinamos/articulos/articulo.asp?articulo=387

Una Xarcuteria Francesa

El passat 29 de novembre, en plena fase de presentació de la nova anyada (havíem envasat els primers raig de vi negre), vàrem participar en un tast de productes d'una xarcuteria francesa de la part alta de Barcelona, http://www.arroyas.com/ que havia mostrat interès pels nostres productes.

El cas és que la procedència francòfona del propietari de l'establiment, en François Arroyas, ens havia apropat, perquè el format del Bag in Box és habitual al país veí: permet garantir la conservació del vi durant diverses setmanes i fer-ne un ús quotidià de qualitat. Ell en tenia, un envàs de 10 litres que s'havia fet enviar des de França. La coneixença amb nosaltres li obria la porta a un vi correcte, interessant, a bon preu; i l'alliberava de viatges pesats per anar a buscar-ne a casa seva.

En aquesta festa gastronòmica pre-nadalenca hi acudiren molts francesos que van apreciar les gràcies dels vins del Montsant que els vàrem donar a tastar.

Una bona impressió

Avui crec haver causat una bona impressió a un botiguer; perquè després de l'entrevista que hem mantingut, m'ha encarregat que li portés una caixa de cada, per començar a vendre'n al seu establiment. Alimentació Codina, de la paça Bonanova. He presentat el projecte, el vi amb un enfoc quotidià, de qualitat, i després de la prova de foc, el tast del vi que portava com a mostra, s'ha produït un diàleg fluït i generós, de part dels senyors Codina, que m'han cantat els elogis de l'àrea de Tarragona com a productora tradicional de vins de qualitat, i han considerat el nostre esforç per oferir un producte modern, pràctic i ben fet, tant des del punt de vista del propi vi com des del punt de vista del disseny. Amb un gest afable que agraeixo, el senyor Miquel Codina m'ha explicat que el Marqués de Cáceres, i els Kellog's, varen introduir-se massivament (ell ho degué viure) després que la família reial espanyola aparegués a la televisió consumint-ne. M'ho ha explicat per donar-me idees promocionals. Si arribés el cas, seríem adictes a la monarquia, val a dir-ho. Jo també he tingut una molt bona impressió dels senyors Codina que, quan marxava, encara m'han fet notar que el gust de la garnatxa els rondava per la boca.

Mercat de Nadal

El passat 15 i 16 de desembre vàrem ser al Mercat de Nadal de Valls. Vam aprofitar l'ocasió per donar-nos a conèixer una mica més a camp propi, i per reforçar els lligams amb aquells clients que ja ens coneixen (de fet, era el bateig de la nova imatge dels envasos). Tant des del punt de vista comercial com socialment, l'experiència fou enormement positiva.

Make in off / blanc

Una nota més sobre aquest blanc que us he presentat en el post anterior. El procés d'elaboració ha sigut un camí llarg. El concepte va néixer d'una estimació del trerritori, d'un enamorament de la Terra Alta, del seu vi, del seu paisatge i de la seva història. Però sobretot, del seu vi i, per tant, de l'excepcionalitat i la personalitat d'aquesta varietat tant pròpia, la Garnatxa Blanca.
Però després vingué la definició del producte. Per això, i amb diverses fases, que han durat tot un any, hem anat coneixent la varietat, el vi, i les possibilitats (donada la infraestructura i les opcions, pel que fa a processos de vinificació).
I finalment, després d'haver escollit zona, varietat, i d'haver definit el producte (una sèrie de tastos a cegues ens hi van ajudar), hem entrat en el procés de vinificació, per acabar de corregir els detalls del producte.
Ha estat un procés laboriós, potser, fins i tot, molt més que en el cas del negre, del que provablement teníem una idea molt més clara. Arribar a definir el que volíem, havent fet el procés de coneixement de la varietat, i assolir el producte acabat, ha estat difícil, però el resultat ens ha compensat. Ens satisfà veure que el vi sorprèn. Ha estat un any de gestació, des de la verema del 2006 fins ara. L'any passat, amb les coses encara poc madures, vàrem preferir esperar. I enguany, ja molt convençuts del treball, hem obtingut un vi procedent dels primers raïms de setembre, fresc, àcid i afruitat, del que n'estem enamorats.

Proveu el nostre vi blanc!

És una Garnatxa Blanca 100 % de la D.O. Terra Alta.
D'entrada, dir que de vins amb aquestes característiques n'hi ha pocs. Per diverses raons. És a dir, estadísticament, és poc provable que n'hagueu tastat gaires. I, per tant, hi ha moltes possibilitats que en fer-ho us endugueu una sorpresa. La Garnatxa Blanca de la Terra Alta és una varietat interessantíssima, que gaudeix de pocs aplaudiments, sobretot, perquè es coneix poc.
Què hi trobareu?
Volum i persistència. Un client francès m'ha dit que li recorda els bons Chardonnays.
Omple la boca, té estructura, aguanta plats consistents (i en aquest sentit contradiu el tòpic que els blancs només poden acompanyar menjar suau); i després d'haver-lo engolit, es queda a la boca, deixant-hi emprempta.
En aquesta proposta, el vi A Punt reivindica el paper del blanc, reivindica la tipicitat de la varietat, i reivindica el territori. amb aquest vi podem menjar tota mena de plats; i, però, és suficientment fresc per competir amb qualsevol dels blancs comercials, és simpàtic i fàcil, suau i afruitat.
Perdoneu al to. Sembla una nota de tast, però quasi m'hi veig obligat. Els tòpics arraconen els blancs, i amb aquest vi volem contribuir a trencar-lo.

Som a NOSTRUM

Amb el nou any, el vi A Punt ha entrat a NOSTRUM. NOSTRUM és una cadena d'establiments d'alimentació que ofereix menjar tradicional en un format modern. De fet, és el concepte del Home Meal Replacement, el menjar casolà de substitució. Les persones que treballen a la ciutat, massa lluny de casa, que disposen de poc temps per dinar; tenen, amb NOSTRUM, una solució, alternativa a la restauració tradicional. La fórmula permet el menú ràpid a l'establiment, o el sistema de carmanyola, per emportar, a casa o a l'oficina.

Fa pocs dies, la columna del Sergi Pâmies a La Vanguardia feia referència a aquesta proposta.

El vi A Punt és un format modern de la bota tradicional, un dispensador de vi pràctic i modern, que facilita el consum de vi d'una manera adequada a les necessitats actuals, garantint-ne la conservació fins a l'últim raig.
Normalment, el vi A Punt és un concepte domèstic, de consum casolà; però el podem imaginar també a l'office del despatx, de la mateixa manera que hi ha la llet o altres ingredients de consum quotidià.