divendres, 25 setembre de 2009

Priorat: 9ena tertúlia

La setmana que vé (dimecres) farem una tertúlia sobre el Priorat. Serà la 9ena sessió del cicle Les presències del vi a L'Ateneu que, conjuntament amb el restaurant ATN i amb la col·laboració de l'INCAVI, hem anat organitzant des del vi A PUNT.
Parlarem de la marca de la Denominació d'Origen Qualificada, que genera interès per la repercussió mediàtica que ha provocat. Des de fa prop de vint anys, i de la mà d'uns estranys i intrèpids "exploradors", aquesta comarca petita, seca i arraconada a l'interior de la demarcació de Tarragona entrà als mapes vitivinícoles. Avui, el Priorat és conegut arreu, i ens agradarà conèixer aquest camí relativament recent que és un referent per a molts territoris.

Un dels vectors que hem associat a l'aparició del Priorat és el concepte de TIPICITAT, aquesta substantivació vitivinícola avui és imprescindible però a casa nostra és recent. Demanarem als que en són els millors representants que ens en parlin,

Com és habitual, per aproximar-nos el treball de la Denominació d'Origen, comptarem amb tres cellers representatius: Vall Llach, Clos Mogador i Terror al Límit.

La sessió es dividirà en dues parts:
20:00 hs: presentació de la Denominació d'Origen i de tres dels cellers que la representen + tast d'armonització del territori (5€)
21:30 hs: sopar - tertúlia
El preu de la sessió completa és de 27 €
Les persones interessades poden adreçar-se a:
Als teléfons 933185238 o 625408974
O al mateix restaurant de l'Ateneu, a la cantonada del carrer Canuda de Barcelona amb la plaça de la Villa de Madrid. L'aforament és limitat i s'ocuparà per ordre d'inscripció.

dimecres, 23 setembre de 2009

Concilium Vinorum Tarraconensium

Avui que és Santa Tecla, Festa Major de Tarragona, parlaré del Concilium Vinorum Tarraconensium. La setmana passada m'hi van convidar a presentar-hi el vi A PUNT. El Joan Ramon Martorell, un entusiasta connaisseur del món del vi des de fa molts anys, actua de dinamitzador i es recolza en el Xavier Fortuny, l'amo del Clap de Ceps, una botiga del carrer Merceria que ha aconseguit integrar el vi, amb la seva complexitat, al caràcter viu, ric i històrico-tradicional de la ciutat alta, que és antiga i dinàmica a la vegada.

El Concilium Vinorum Tarraconensis és una entitat seriosa i lúdica a la vegada que integra ciutadans preocupats pel coneixement i la divulgació dels vins locals i globals. Com és habitual en aquest tipus de societats, la tasca divulgativa acostuma a fer-se al voltant d'una taula, sopant, un context idoni per la conversa distesa i lliure. I aixì fou com quedàrem, dijous passat al vespre, a quarts de deu al restaurant Quim i Quima.

La reunió m'imposava un cert respecte, sobretot perquè només coneixia al Xavier (amb en Joan Ramon Martorell només havia intercanviat unes paraules fa un parell d'anys al Calp de Ceps. I durant tot el dia em vaig anar preguntant què els diria, com transmetria la proposta del vi A PUNT, i finalment ho vaig concretar amb un missatge: fer possible l'autèntic cada dia.

Però en Martorell ho tenia preparat de la següent manera: volgué amagar els envasos del vi per evitar reticències i prejudicis distorcionadors. Posàrem el vi a les ampolles de servei que oferim a hosteleria (el rosat amb els aperitius de pernil, una amanida de poma i un arrosset boníssim; el negre amb un estofat de peix dens i melós; i el blanc amb els formatges). A mesura que s'anaren servint els vins em demanaren que els expliqués, que en decrivís els cupatges i les notes de vinificació. Vaig aprofitar per aprofundir en el llenguatge de les varietats locals que crec que sempre que poguem hem de reivindicar. Vaig parlar molt de la Garnatxa Blanca coma identitat de la Terra Alta i de Tarragona per extensió, de la seva potència, de la seva longitud, que li dóna una àmplia paleta gustativa i una riquesa enormement subtil. També ho vaig fer de les Carinyenes del Montsant. Vaig parlar de territori perquè el vi n'és un representant i el Concilium entén aquesta semàntica.

I hi hagué una acceptació notable. La joventut dels vins que teníem a la copa, i per tant, la manca d'aromes d'envelliment, que en els vins importants aporten complexitat i subtilesa feu arrufar el nas a algun conciliari, que endevinà la modèstia del producte. El Concilium està acostumat a reunir-se al voltant de vins de culte (fa poques setmanes que organitzaren una excursió al celler Capafonts-Ossó, al Priorat, i em consta que en vingueren entusiasmats) però acull amablement qualsevol proposta que maldi per la dignitat.

Amb el sopar enllestit, pràcticament, i havent tastat els tres vins A.SINE, A.QUA, i A.NON, el Xavier Fortuny i el Joan Ramon Martorell volgueren desvetllar la identitat dels vins que havien presentat als companys conciliaris darrere la màscara de les ampolles de servei i d'alguns decantadors, i feren portar els envasos a la taula. Com és natural, hi hagué un cert xoc que ràpidament vaig aprofitar per refer el missatge: la vocació d'apropar els vins autèntics al consum quotidià. La nostra proximitat tarragonina amb la producció vitivinícola ens empeny a cantar les bondats dels nostres vins als quatre vents, i voldríem que fos possible beure'n cada dia. El Bag in Box és un recipient (que a la taula del Quim i Quima generà tot un seguit de preguntes tècniques habituals entres el públic que el desconeix) que actua com una eina dinamitzadora per al consum quotidià d'avui; és com una bota moderna, un volum respectable de vi que permet un consum discrecional, a copes, evitant que el vi que resta a l'envàs perdi qualitat.

Tot plegat, a quarts de dues anàrem tancant la sessió. En Martorell, com a responsable màxim del Concilium Vinorum Tarraconensium, m'obsequià amb un record, i em demanà que escrivís unes ratlles en el llibre d'honor. Vaig agrahir-los l'amabilitat.

Al Clap de Ceps, l'establiment a partir del qual he conegut el Concilium, hi podeu trobar els productes més elitistes i els més senzills. Aquesta diversitat, imprescindible en un barri cèntric i heterogeni, fins eclèctic a estones, amb el mercat de la plaça del Fòrum i els turistes de banyador integrats en una convivència real, exigeix l'ofici d'un botiguer, que sap entendre el seu públic i que pugui explicar el valor d'una Ermita alhora que despatxa cerveses (sempre que pot es decanta per la Rosita o alguna altra especialitat) o els vins més senzills, de consum. És un sumiller apassionat i gaudeix del tast i l'anàlisi del vi d'una manera desacomplexada, obert a tota la gamma, des dels vins de les cooperatives de la zona, que coneix raonablement bé fins a les referències locals i forànies de gamma alta.

dilluns, 21 setembre de 2009

vi i perruqueria (2): imatges



La Clàudia és una amiga perruquera amb ofici que la setmana passada va obrir el seu propi establiment (juntament amb un soci, l'Antonio) al número 290 del carrer Provença de Barcelona, a 50 metres del Passeig de Gràcia, just davant de la Pedrera. És LA COIFFURE, un espai blanc, net lluminós, a un metre i mig per sobre le nivell del carrer, dins d'un edifici clàssic de l'Eixample més noble, dels que identifiquen la ciutat.



Dijous van obrir oficialment i tal com vaig anotar, em van demanar que els portés una mica de vi per la festa. Me n'han enviat unes fotos de record. Les agraeixo i em vé de gust de publicar-les, perquè em va agradar ser-hi i posar el vi A PUNT en un marc diferent. LA COIFFURE és un establiment que busca la notorietat des de la discreció. El lloc és indiscutiblement cèntric, elegant, modern i bonic, un entresol que permet als usuaris gaudir de la visió del carrer, a la vegada que mantenir-se'n lleugerament enrretirats. I en aquest espai lleugerament enrretirat però cèntric i central (els que hi entenen de tendències ho diran) hi va haver una festa en la que em va agradar participar.


Ànim amb aquesta aventura que inicieu! I celebro que el vi A PUNT us fes profit i agradés.

Pla de Bages: més enllà de les varietats autòctones

Tenia pendent una ressenya de la tertúlia que vam tenir a l'Ateneu a propòsit de la Denominació d'Origen Pla de Bages. Com ha estat habitual, la sessió es va desenvolupar a la sala interior del restaurant ATN que és als baixos del palau del carrer Canuda de Barcelona. Van ser 4 hores al voltant dels vins dels cellers Abadal, Oller del Mas i Celler del Molí; tres representants d'un territori històric que desde fa prop de 25 anys, treballa per reconquerir un espai en el mapa vitivinícola del país.


De les 27.000 hectàrees de vinya que hi havia a la comarca abans de la fil·loxera només se'n van perdre 7.000. A primers de segle XX la superfície de conrreu era de 20.000 hectàrees i l'autèntica plaga de la vinya fou la industrialització de la comarca al voltant del Cardener i el Llobregat. Crida l'atenció, perquè actualment, els apòstols del vi del Bages tenen al seu darrere només 500 hectàrees de vinya; que coneixen amb gran detall i que cuiden de forma precisa.

El Joan Solé, Tècnic d'Abadal i del Consell Regulador (Abadal és provablement la marca al voltant de la qual s'ha estructurat el projecte de la Denominació d'Origen, que avui compta amb 10 cellers) ens introduí a les peculiaritats climatològiques d'aquest territori d'interior poc fèrtil, envoltat de bosc i de maduració tardana per traslladar-nos la seva visió de la zona. El seu caràcter, traspuant apassionament i delicadesa, però, tanmateix, ens feu entrar al Bages per una altra porta. Ni el clima, ni el terrer, i ni tan sols les varietats autòctones, amb la Pica-poll com a carta de presentació: de la mà del Jaon Solé el Bages se'ns aparegué com un territori ric, sobretot des del punt de vista humà; perquè a més de les caracerístiques ambientals i objectives de l'entorn, els homes que el fan són una font de caràcter per als vins, i l'elegància, la delicadesa i sobretot la passió que tant en Joan Solé com En Lluís Ariza, del celler Oller del Mas, i com la gent del Celler del Molí van transmetre'ns, ens van fer posar atenció en els seus vins.

I sí, amb la Pica-poll com a base dels blancs sobretot, ens presentaren uns vins ben fets i rics en matisos. Per descriure'ls ràpidament, recordo ara la frescor i la tipicitat de l'Abadal blanc 2008, un Pica-poll que ha creat escola en el sector, herbaci i estructurat; la subtilitat humida del blanc d'Oller del Mas, i la suggerent feminitat del del Celler del Molí, un cupatge de Pica-poll i Macabeu al 50 % amb un flaire de pastisseria que enamora sense fer-se pesat.

Em quedo amb la Pica.poll. És la figura que identifica la Denominació d'Origen; però després de conèixer les persones, he de reconèixer que em vaig enamorar del territori. Em van donar algunes claus per mirar els seu paisatge amb els seus ulls apassionats.


Gràcies

Aixafar, el Most,... Desenfangar

Fa dies que vaig deixar constància de l'entrada del raïm de casa. I certament, ho vam deixar una mica penjat, com si allò s'hagués perdut, potser!
Al cap de 48 hores vam desenfangar, i ens van quedar 600 litres de most net que vam trasbalsar al dipòsit d'acer que hem adquirit per fer-hi la fermentació. Vam quedar una mica curts de líquid però què hi farem. Ja en farem més un altre any! I allí s'està, amb una placa de fred que el manté a 15 - 16 graus, fermentant, des del 10 de setembre. Dissabte ja estava a 1000 de densitat. Està quasi llest i haurem de començar a prendre decisions de l'acabat.
Ahir vaig ajudar al meu cosí a aixafar els raïms que fan les parres de la seva masia. L'any passat en va fer 20 ampolles de vi i ara ho vol tornar a fer. I he recordat el procés de Cal Mañé, del que volia deixar constància. El vi que s'està fent a Vilabella és cosa seria, controlada. Ahir vam fer pesar la balança del costat de l'experiència familiar, amb els nens, participant activament, aixafant el raïm amb els peus i convertint aquest procés en un acte senzill i casolà, aparentment apte per a qualsevol persona. Vam usar el peu d'una antiga premsa de ferro colat que el pare del Lluís havia col·locat a la masia amb una motivació decorativa. Restituir-ne el seu valor funcional va traslladar-nos a èpoques pretèrites, de les que jo només he sentit a parlar i que ell havia viscut, de petit, a Vilabella precisament. Segur que va causar una forta impressió a la canalla!
Sortíren 40 litres de most que vàrem posar a decantar en uns quants dipòsits. Aquesta setmana els arreglarem i els posarem a fermentar. Si ens en sortim ho celebrarem, perquè la naturalitat amb la que ens hi hem enfrontat ens proporcionarà un fort plaer.

dimecres, 16 setembre de 2009

vi i perruqueria: laCoiffure

Demà serem a la innauguració de LACOIFFURE, una nova perruqueria de Barcelona, al número 290 del carrer Provença. El vi A PUNT serà el vi que s'hi servirà i només amb aquest pretext ja em permeto la llibertat de convidar-hi qui s'hi vulgui acostar.
Conec a una de les mestresses d'aquest nou establiment del cor de la ciutat, sé que la seva trajectòria l'ha portat fins aquí, a presentar-se al mercat amb un missatge ric i potent però auster i honest a la vegada. LACOIFFURE és un establiment de tendència del que provablement sentirem parlar als mitjans; i és una demostració del caràcter de Barcelona, en la que una perruqueria és més que una perruqueria.
I la seva elecció del vi A PUNT per amenitzar la innaguració m'estimula, perquè més enllà de la coneixença personal, la mateixa decisió de l'oferta de vi em sembla una tendència suggerent. I la imatge que projectem, de vins seriosos, autèntics i, però, a la vegada, joves, fàcils, crec que encaixa amb una visió innovadora com la que representen.

dimecres, 9 setembre de 2009

primeres vinificacions

Avui (ahir segons el rellotge de l'ordinador) hem entrat 1200 Kgs. de verema (d'aquests macabeus vells de què ens hem anat cuidant) a Cal Manyé. Els hem premsat, n'hem tastat el primer most (l'hereu de casa ha dit que era suc de poma), n'hem obtingut prop de 1000 litres que hem passat per l'intercanviador de fred per baixar-los fins a 10 graus i els hem deixat reposar amb enzims per poder-los desfangar demà passat.
És una experiència de la que n'anirem parlant. Perquè ho viurem amb una gran intensitat. Tenim un dipòsit per posar-ho a fermentar i també una bota de 300 litres.
L'Àlex, que dissabte va venir a veremar, quan m'ha trucat i li he dit què estava fent ha agafat el cotxe i ha vingut, des de Barcelona, per ser-hi. La seva ajuda era innecessària, però la companyia, inquantificable, ha estat important, perquè el moment era únic.
El Carles ho ha portat tot amb el seu aire tranquil, que encomana.
I el Manyé, amb el seu equip a punt, ens ha obert la porta de casa seva com si res.
Tot ha estat senzill, normal... però emocionant.

dilluns, 7 setembre de 2009

saviesa popular

M'acabo de topar amb algú que, després d'una conversa fresca, ràpida, lleugera, m'ha recordat que "todo necio confunde valor y precio".

un dia entranyable

Em consta que per alguns dels amics que van venir a ajudar-nos a veremar dissabte el dia fou memorable. Per mi, com a mínim, entranyable. Els records de les jornades de camp amb el meu cosí d'Aiguamúrcia, de jovenet; o les campanyes a Moja, a ca l'Arturo, amb tota la seva família...
Tot d'una, i com per art de màgia, per la força del temps, que ho va destilant tot a poc a poc, aquelles imatges provablement mitificades se m'aparegueren dissabte quan a la vinya del camí de la font hi concentràrem un grup heterogeni però de gran magnetisme.

A tres quarts de vuit, davant de casa es presentà el Manuel Rivera, amb la seva dona i el seu fill. El Manolo és un company amb qui vaig coincidir en una feina al Nou Diari de Tarragona el 1996 (ell n'era el director). Ara, casualment, estiueja a Vilabella, en una caseta típica del nucli del poble, i un dia que vam sopar plegats em va expressar el desig d'afegir-se a la brigada de collidors que estàvem organitzant. També aparegueren un parell de bolivians amb qui tenim relació d'un temps ençà. Amb aquesta colleta ens n'anàrem cap a la vinya. Allí ja hi havia el Pep, el cosí de la Mercè i mig amo de la finca. El seu caràcter i la seva experiència era important, però encara ho era més el seu tractor. Logísticament era imprescindible. Al cap de pocs minuts es presentà l'Arnau, mon germà, que sempre procura estar a prop. Ja érem 9 comptant el fill de l'Anna i el Manolo, el Mario, que durant una bona estona feu anar les estisores dignament. I jo anava alliberant els nervis: podríem agafar 4 fileres i avançar significativament.

Estàvem en família, pràcticament, però a les 10, just després d'esmorzar, aparegueren l'Àlex i l'Anna (venien de Sabadell). Em provocà una il·lusió remarcable, perquè a més de la feina que desenvoluparien, ens farien una companyia molt agradable: venien a compartir amb nosaltres aquesta tasca alegre i pesada a la vegada que ho fou poc perquè el sol restà amagat tot el dia. I a les 12 una altra incorporació que recordaré bé: L'Albert i la Marga. Sovint ens veiem aquí, a l'Alt Camp, però també a Barcelona, a les tertúlies de l'Ateneu, que per la seva influència acaben sempre al Boadas, o a Can Ravell esmorzant, per exemple. I volgueren venir a tallar els raïms que enguany han vist créixer, perquè alguns dissabtes i diumenges venien a passeig fins a la vinya, a saludar mentre podava.

Quan el tractor va arribar al capdamunt va girar i varem emprendre 6 files. Si al començament estava content de l'eficàcia de la colla, al migdia ja era eufòria. A la 1 menys 10 enviàrem el Pep a abocar a Vila-Rodona (3620 Kgs. / 12,5 %) i ens n'anàrem a dinar. Els avis ens havien entretingut la canalla i estaven preparant un arròs. La imatge d'una taula de 16 persones a l'aire lliure era festiva. Jo vaig estar molt content. Arròs, boníssim i senzill, amanida, pa, vi, meló i coca. Cafè; i cap a la vinya. A la tarda vam enllestir, pràcticament, i a les 6 ja plegàvem.

L'Anna i el Manolo ens havien convidat a sopar a la Mercè i a mi i van eixamplar la taula per afegir-hi l'Àlex i l'Anna i l'Albert i la Marga.

Això mereixeria un altre capítol, perquè hi hagué una conversa rica i heterogènia, i per l'aspecte casual de la trobada, semblà, segurament, memorable. Ja hi entrarem alguna altra vegada: el Manolo és literatura pura, tot en ell són cites, però gracioses, simpàtiques i a més d'absolutament pertinents, allunyades al màxim de la pedanteria. Pica l'ullet amb els llibres. L'Albert, polifacètic i fresc, és un home de tendència, és a prop de les avantguardes culturals, i crec que li agradà conèixer el Manolo i a l'Anna. A ells també, perquè el brindis de l'Anna fou "per la collita i per les noves conixences". I l'Àlex i l'Anna són extremadament curiosos i oberts, i sobretot, disposats fer kilòmetres, un requisit per conèixer.

L'Anna ens va fer LLobarro, i després, quan ja havíem pres els postres, em sortí aquella vena animal del que sempre té gana, i la vaig obligar a coure uns filets i unes gambes de Tarragona que vaig compartir amb la concurrència. Per beure, a part de l'Adernats, el cava de Nulles que va portar l'Albert, vàrem obrir una ampolla de l'Ull de Llebre criat en bota que em va donar el Xavier Pié per la Festa Major de Vilabella i un 2004 de Les Sorts Vinyes Velles del Masroig (magnums).

Jo a les dotze em vaig endur la canalla a dormir i em vaig quedar al llit. M'havia compromès a anar a veremar a Cal Manyé i volia estar en condicions. La Mercè em va dir que s'havien aixecat de taula a les 3. Com que jo era fora parlaren de cinema. Mentre hi vaig ser, a part d'estripar alguna cançò de taverna, varem parlar de Pla.

Recordaré aquesta jornada.

divendres, 4 setembre de 2009

demà tornem a veremar


La manca d'eines del camp (llegeixi's tractors en aquest cas) ens obliga a veremar els dissabtes. Els diumenges tampoc podem, perquè els cellers estan tancats i la verema ha d'entrar de seguida que s'ha collit.

Demà tenim el tractor dels cosins a la nostra disposició i serem una colla, per mirar d'anar enllestint; encara que aquests macabeus ufanosos de més de seixanta anys estan carregats de raïm i ja veurem què podrem fer.

Amb tot, encara deixarem 1.500 kgs per la setmana vinent. Els hem d'entrar a un celler particular de Vilabella per vinificar a part, amb un dipòsit i una bota que hem encarregat!


Estem enfeinats. El Joan Ramon NEBOT, de Terres de Vidalba, de Poboleda, em va convidar a la festa de la verema (en fan l'11ena edició) i m'hauria agradat anar a veure l'ambient al Priorat, al poble on anava de petit a fer una visita ritual per anar a buscar vi i poniol (a les vores de la carretera se'n feia molt i a casa tenien afició per les plantes medicinals i el P. Font i Quer). Però ho haurem de deixar per un altre moment (potser dissabte que vé si hem acabat). Demà collim!


Fan una jornada de portes obertes dels cellers del poble, que estaran a punt d'entrar raïm, perquè si bé les perspectives econòmiques del sector són difícils, les plantes segueixen el seu curs. De festes per rebre el raïm n'hi haurà pertot i els que se sentin encuriosits per aquest enrrenou rural poden acostar-s'hi.

dijous, 3 setembre de 2009

Pla de Bages: Picapoll (8ena Tertúlia)

Contràriament al que hauria estat la norma, hem passat la tertúlia de l'agost al setembre, per raons òbvies de calendari. Les vacances d'uns i altres ens haurien pogut fer una mala passada. Ara, amb tothom a lloc, més o menys (jo sóc a Tarragona, collint, per exemple), farem la sessió de Les presències del vi que, conjuntament amb el restaurant ATN de l'Atenu Barcelonès i amb la col·laboració de l'INCAVI hem anat organitzant, des del vi A PUNT.
Pla de Bages és al món de costat de la varietat Picapoll i, des de la seva irrupció en el mapa de les denominacions d'origen de Catalunya, els seus representants han parlat de la importància de recuperar les varietats autòctones. Provablement, aquesta connexió amb el passat és imprescindible per un territori que havia anat perdent el vincle amb el vi i que d'un temps ençà s'afanya a posicionar-se en el panorama general.

La qüestió de les varietats autòctones ha estat fins ara en aquestes tertúlies un tema recurrent. Algunes sessions ha pres força i se n'ha fet un debat important. El senyor Manuel Duran, fervent defensor d'aquesta diferenciació territorial de les varietats és un tertulià assidu i hi ha posat la banya. Indubtablement, aquesta marca, la de la varietat, és un dels elements que ajuden a identificar un territori i a donar mostra de la tipicitat. Però d'això, de la tipicitat, en parlarem amb els companys del Priorat, el mes que vé, perquè segurament han estat ells els que a Catalunya ens han introduït el concepte.

Així doncs, i amb el format habitual, dimecres que vé, dia 9 de setembre, en trobarem als baixos de l'edifici de l'Ateneu a les vuit del vespre per parlar del Pla de Bages i el seu projecte en el mercat del vi. Comptatrem amb la col·laboració dels representants del Consell Regulador i amb tres cellers: Abadal, Oller del Mas, i Celler del Molí.

La sessió es dividirà en dues parts:
20:00 hs: presentació de la denominació d'origen i de tres dels cellers que la representen + tast d'armonització del territori (5 €).
21:30 hs: sopar - tertúlia
El preu de la sessió completa és de 27 €
Les persones interessades poden adreçar-se a:
Als teléfons 933185238 o 625408974
O la mateix restaurant de l'Ateneu, a la cantonada del carrer Canuda amb la Plaça de la Villa de Madrid. L'aforament és limitat i s'ocuparà per ordre d'inscripció.