dimecres, 23 de setembre de 2009

Concilium Vinorum Tarraconensium

Avui que és Santa Tecla, Festa Major de Tarragona, parlaré del Concilium Vinorum Tarraconensium. La setmana passada m'hi van convidar a presentar-hi el vi A PUNT. El Joan Ramon Martorell, un entusiasta connaisseur del món del vi des de fa molts anys, actua de dinamitzador i es recolza en el Xavier Fortuny, l'amo del Clap de Ceps, una botiga del carrer Merceria que ha aconseguit integrar el vi, amb la seva complexitat, al caràcter viu, ric i històrico-tradicional de la ciutat alta, que és antiga i dinàmica a la vegada.

El Concilium Vinorum Tarraconensis és una entitat seriosa i lúdica a la vegada que integra ciutadans preocupats pel coneixement i la divulgació dels vins locals i globals. Com és habitual en aquest tipus de societats, la tasca divulgativa acostuma a fer-se al voltant d'una taula, sopant, un context idoni per la conversa distesa i lliure. I aixì fou com quedàrem, dijous passat al vespre, a quarts de deu al restaurant Quim i Quima.

La reunió m'imposava un cert respecte, sobretot perquè només coneixia al Xavier (amb en Joan Ramon Martorell només havia intercanviat unes paraules fa un parell d'anys al Calp de Ceps. I durant tot el dia em vaig anar preguntant què els diria, com transmetria la proposta del vi A PUNT, i finalment ho vaig concretar amb un missatge: fer possible l'autèntic cada dia.

Però en Martorell ho tenia preparat de la següent manera: volgué amagar els envasos del vi per evitar reticències i prejudicis distorcionadors. Posàrem el vi a les ampolles de servei que oferim a hosteleria (el rosat amb els aperitius de pernil, una amanida de poma i un arrosset boníssim; el negre amb un estofat de peix dens i melós; i el blanc amb els formatges). A mesura que s'anaren servint els vins em demanaren que els expliqués, que en decrivís els cupatges i les notes de vinificació. Vaig aprofitar per aprofundir en el llenguatge de les varietats locals que crec que sempre que poguem hem de reivindicar. Vaig parlar molt de la Garnatxa Blanca coma identitat de la Terra Alta i de Tarragona per extensió, de la seva potència, de la seva longitud, que li dóna una àmplia paleta gustativa i una riquesa enormement subtil. També ho vaig fer de les Carinyenes del Montsant. Vaig parlar de territori perquè el vi n'és un representant i el Concilium entén aquesta semàntica.

I hi hagué una acceptació notable. La joventut dels vins que teníem a la copa, i per tant, la manca d'aromes d'envelliment, que en els vins importants aporten complexitat i subtilesa feu arrufar el nas a algun conciliari, que endevinà la modèstia del producte. El Concilium està acostumat a reunir-se al voltant de vins de culte (fa poques setmanes que organitzaren una excursió al celler Capafonts-Ossó, al Priorat, i em consta que en vingueren entusiasmats) però acull amablement qualsevol proposta que maldi per la dignitat.

Amb el sopar enllestit, pràcticament, i havent tastat els tres vins A.SINE, A.QUA, i A.NON, el Xavier Fortuny i el Joan Ramon Martorell volgueren desvetllar la identitat dels vins que havien presentat als companys conciliaris darrere la màscara de les ampolles de servei i d'alguns decantadors, i feren portar els envasos a la taula. Com és natural, hi hagué un cert xoc que ràpidament vaig aprofitar per refer el missatge: la vocació d'apropar els vins autèntics al consum quotidià. La nostra proximitat tarragonina amb la producció vitivinícola ens empeny a cantar les bondats dels nostres vins als quatre vents, i voldríem que fos possible beure'n cada dia. El Bag in Box és un recipient (que a la taula del Quim i Quima generà tot un seguit de preguntes tècniques habituals entres el públic que el desconeix) que actua com una eina dinamitzadora per al consum quotidià d'avui; és com una bota moderna, un volum respectable de vi que permet un consum discrecional, a copes, evitant que el vi que resta a l'envàs perdi qualitat.

Tot plegat, a quarts de dues anàrem tancant la sessió. En Martorell, com a responsable màxim del Concilium Vinorum Tarraconensium, m'obsequià amb un record, i em demanà que escrivís unes ratlles en el llibre d'honor. Vaig agrahir-los l'amabilitat.

Al Clap de Ceps, l'establiment a partir del qual he conegut el Concilium, hi podeu trobar els productes més elitistes i els més senzills. Aquesta diversitat, imprescindible en un barri cèntric i heterogeni, fins eclèctic a estones, amb el mercat de la plaça del Fòrum i els turistes de banyador integrats en una convivència real, exigeix l'ofici d'un botiguer, que sap entendre el seu públic i que pugui explicar el valor d'una Ermita alhora que despatxa cerveses (sempre que pot es decanta per la Rosita o alguna altra especialitat) o els vins més senzills, de consum. És un sumiller apassionat i gaudeix del tast i l'anàlisi del vi d'una manera desacomplexada, obert a tota la gamma, des dels vins de les cooperatives de la zona, que coneix raonablement bé fins a les referències locals i forànies de gamma alta.

8 comentaris:

Àlex Sànchez ha dit...

Uf! Un tast d'entesos entussiastes de la criança, llàstima que no ho puguem veure.
Ahir vaig con"v"inar (joc de paraules per no dir maridar) el SINE, amb costellam de xai amb salsa de rosinyols, i t'he de dir que el va aguantar dignament.

Salut i garnatxa,

oriol pérez de tudela ha dit...

Em van tractar molt bé, Àlex. El Concilium és una reunió privada de gent que otorga al vi una dimensió cultural, i el seu tarannà afable em va ajudar a presentar-los el vi A PUNT. Sí que he explicat que estan habituats a tastar vins importants, però els meus els van acollir amb molt interès. Dubto que avui ho llegeixin: a Tarragona la Festa Major és molt participativa i internet és per als avorrits!

Àlex Sànchez ha dit...

No dubto que la gent de cultura valori possitivament els teus vins. Han sortit ja el Negrito i la Negrita?

Ens veiem,

oriol pérez de Tudela ha dit...

El negrito i la Negrita són uns gegants, també és una botiga de Tarragona;... i el Negritos també són uns músics que fan balls populars a Tarragona

Àlex Sànchez ha dit...

I parlar de mamadetes al bloc, és correcte? :-)

oriol pérez de tudela ha dit...

Això de la mamadeta és un xou important. De fet, el dijous passat, a la reunió del concilium, al final del sopar varen fer córrer unes quantes ampolles de les diverses classes de Chartreuse. Els Tarragonins s'ho han agafat tan a pit que resulta que aquesta marca ven, durant les festes de Santa Tecla, 22.000 ampolles de licor. Després el barregen amb granitzat de llimona i altres "secrets" i en fan la mamadeta. Ves per on! És la beguda de la festa, sí. Veig que estàs al cas!

Àlex Sànchez ha dit...

He viatjat, com Plà, però contrariament al que feia ell, jo he anat a lloc poc civilitzats on et donen mamadetes per tot arreu. Apa, vaig a treballar que algú ha dit que això d'internet és per avorrits

Anònim ha dit...

El Clap de ceps! Me l'apunto per la propera ocasió que vagi a Tarragona. A mi aquesta ciutat cada cop m'agrada més.
A casa, a Barcelona, tinc el recipient oficial per anar xarrupant mamadetes, una mena de gran got amb un cordill per penjar-se'l del coll i deixar les mans lliures per a altres ocupacions.

Fins aviat,

Albert