divendres, 29 de maig de 2009

L'Empordà vinícola té entusiasme

Una de les conclusions de la tertúlia d'ahir al vespr a l'Ateneu és que a la Denominació d'Origen Empordà hi ha molt d'entusiasme. El Joan Fabra, el David Molas, el Xavier Albertí, el Xavier Morera i l'Emili Esteve s'encarregaren de demostrar-nos que la il·lusió per fer de l'Empordà una regió vitivinícola de prestigi està garantida. Un detall: ens hi vàrem posar a quarts de nou i ens vam aixecar a la una. Varen portar molts vins; els blancs, els rosats, els negres, els joves i els criats,... i és clar, un dels signes de la comarca, els dolços, renovats, naturals, esplèndits. I potser amb uns quants vins ja n'hi hauria hagut prou per entendre'ls (a aquests nous viticultors, la majoria joves amb arrels a la terra i a la vinya), però ells haurien marxat intranquils, dubtant de la feina que venien a fer a Barcelona: necessitaven ensenyar-nos-ho tot, perquè n'estan contents.
Un dels objectius de l'Empordà com a Denominació d'Origen, ara que ja s'ha renovat i s'ha modernitzat (i que fins i tot s'ha desprès de la marca Costa Brava, potser massa unida a un turisme de platja que desconeix el vi), és entrar a Barcelona. Estan en aquest repte i quan en tenen la més mínima oportunitat, com ahir a Les preències del vi a l'Ateneu, hi posen tota la seva energia. I tot això, aquesta dificultat, les seves causes, la valoració dels propis vins per part de la societat gironina primer i catalana després, les estratègies de posicionament de la Denominació d'Origen, els models a seguir (entre el Priorat i el veïnatge de Banyuls), foren els assumptes que ens ocuparen en els trams més lliures de la tertúlia perquè val a dir que la gran quantitat de vins que ens presentaren ens ocupà una bona part de la jornada.
Dels vins, podem parlar d'un estil comú, inspirat per una voluntat inequívoca d'expresar tipicitat (clima, terreny i varietats). La Lledoner (així en diuen de la Garnatxa, per diferenciar-la del nom popular del vi dolç de la zona) predomina i fa la gran aportació de fruites mediterrànies, dolces i elegants. L'Oriol o el S'Alou de Vinyes dels Aspres i el Selecció de vinyes velles i el Masia Carreras de Martí Fabra en són uns bons exemples. També la vàrem trobar, a voltes complementada amb altres varietats típiques (com la carinyena o la granatxa roja) en els rosats i els negres d'Empordàlia, una unió de cooperatives que opera a Pau i a Vilajoïga i que ha permès modernitzar aquest segment del sector i oferir vins econòmics de gran qualitat. En els blancs vàrem gaudir amb la garnatxa de Vinyes dels Aspres (quan un cop obert, i havent-se desempallegat dels aromes de la bota, ens expressà frescor i longitud i fins una mineralitat amarga que obligava a la reflexió). També vàrem ser sorpresos, per exemple, amb una frescor seca i rotunda que ens oferí un vi curiós, el Flor d'Albera de Martí Fabra fet únicament de muscat. El blanc d'Empordàlia ens ensenyà l'altra varietat de la regió, la macabeu.
I se'ns feu tard. Entre tots convinguérem que els dolços, i a l'Empordà hi ha una tradició que convida a parlar-ne, els tastaríem amb els postres. Ens posàrem a sopar i entràrem en una fase més distesa i participativa. Me'n vaig anotar algunes idees. Quant a la preocupació per al promoció, el repte és, tal com apuntava al començament, sortir a l'exterior, i primer de tot a Barcelona. Això vol dir entrar a la distribució de la capital i convinar-ho amb una estratègia enoturística que segons què ens van explicar, està encara molt per fer. Però volen fer una proposta estrictament vinícola i diferenciada de la de la costa. Tanmateix, la gran tradició turística de la zona els ha dotat d'una infraestructura important i en l'àmbit de l'hostaleria compten amb una colla de prescriptors de primer nivell mundial. El Josep Roca s'hi ha implicat i comencen a notar-ne alguns efectes... I em quedo amb una referència que el Xavier Albertí, representant al Consell Regulador, feia del llibre del Jaume Ciurana que anava més o menys així: "l'Empordà té la poesia que necessita un gran vi per obtenir reconeixement popular..."
Gràcies per ensenyar-vos el que feu i per trasmetre'ns el vostre apassionament.