divendres, 8 de maig de 2009

El conglomerat lleidetà


Fa dies que tenia pendent escriure quatre notes sobre la tertúlia que vàrem fer a l'Ateneu al voltant de la Denominació d'Origen Costers del Segre.
El primer que em vé és un bon regust de boca. Fa dies, pel mig he tingut una setmana plena d'activitats, amb la Fira de Falset, la quarta envasada de QUA... però en tinc una idea clara: érem prop de vint persones que, lliurement, i a propòsit dels vins de les terres de Lleida, vàrem discutir de moltes de les coses que hi ha amagades en el món del vi, i se'ns va escórrer el temps.
El Xavi Ayala (el podeu llegir setmanalment a El Segre i al bloc que ha obert per recollir els seus comentaris de vins), un sumiller lleidatà format al Celler de Can Roca que s'ha erigit en representant dels vins de Lleida centrà el debat en un punt interessant: "som molt joves pel que fa a l'etiqueta de qualitat" digué en referència a la pròpia denominació d'origen; però de seguida ens adonàrem de la potència d'aquest comentari, perquè si bé caldria matisar per cada cas, la visió d'un sector que acaba d'arribar pot ajudar-nos a entendre algunes de les respostes del mercat, encara molt reticent a la proposta de molts dels vins catalans.
En Patri Morillo, viticultor que assistí a la tertúlia en representació del celler Vinya de l'Hereu insistí en aquesta mirada de Costers del Segre com un conglomerat jove, en definició. Hi ha un terrer, sobretot pel que fa a la cultura: "es pot veure com una recuperació de la tradició de fer-se el propi vi, que antigament es feia a les cases". A les terres de Lleida, aquestes que fan frontera amb l'Estat espanyol, les de la poma, la boira i la neu, el vi és tant antic com a la resta del territori, però l'elaboració professionalitzada és un fet modern. Tal com ens va explicar la Rocío, la secretaria del Consell Regulador, l'impuls per la crea´ció de la Denominació d'Origen el donà RAIMAT als anys vuitanta del segle XX, per necessitat pròpia. La resta de cellers eren cooperatives que produien el vi del consum de la zona, fonamentalment. Avui les cooperatives han anat perdent pes, fins i tot n'han desaparegut moltes, i s'han obert molts petits cellers, familiars i moderns, que volen fer-se un lloc en el panorama local i global. El cas de Mas Blanch i Jové és un d'aquests exemples. La Sara Jové presenta el seu projecte com un homenatge familiar als avis, que sempre s'havien fet el vi i havien estimat aquesta terra seca i alta de la Pobla de Cérvoles. Vàrem tastar el seu Saó Expressiu, un vi fi i modern molt ben puntuat.
De Vinya de l'Hereu, de la zona d'Artesa, vàrem tastar el Flor de Grealó, un vi de forta personalitat, amb un fort post-gust d'oliva negra, i el Petit Grealó, una joia senzilla i canviant segons l'anyada, que vol recuperar la visió del "vi de poble", el producte que resulta de la vinificació de tots els raïms de la finca, aprofitant-ho tot, segons una concepció rústica i autèntica del vi. Em va captivar rotundament.
La Denominació d'Origen Costers del Segre dóna cobertura a un territori molt ampli, jove en el mercat del vi, composat per un conjunt d'illes, set sub-zones que alguns preveuen que tard o d'hora reclamaran la seva pròpia tipicitat. A Lleida, que és molt gran, des de les Garrigues fins al Pirineu, hi ha molts sòls i això permetrà diferenciar terrers. Quant a les varietats, un dels temes que sempre surten, i més si es compta (com era el cas) amb la presència del senyor Manuel Duran, vàrem repassar el catàleg autòcton, amb la garnatxa com a màxim exponent. Però l'agenda de Costers del Segre és una altra. És una denominació jove que s'està construint amb molta llibertat i professionalitat, i amb un ull obert al món, en sentit global.
A les dotze de la nit, dimecres passat, aixecàvem una tertúlia rica, en la que les aportacions de màxim nivell tècnic i les discussions sobre la importància de l'elecció de determinats clons per aproximar-se a paràmetres acceptables de tipicitat van fer-se amenes a un públic heterogeni que va gaudir del vi i de la conversa. Em quedo amb una frase final del Xavi Ayala reivindicant el pas per boca, perque "el vi s'ha de beure". En referència a les habituals i interminables discussions sobre l'impacte aromàtic.