dimarts, 19 de maig de 2009

RABASSA MORTA


Aquestes ratlles són per recomanar un llibre que fa alguns dies que he llegit i que parla de coses del camp i de la vinya. Rabassa Morta és una novel·la tràgica que se situa en un poble del Camp de Tarragona cap a les darreries del segle XIX. Entre les virtuts que descobrim a l'Anselm Aguadé en aquesta primera aventura literària que ha publicat a Cossetània, hi ha un lèxic que es va perdent i que ens ajuda a aproximar-nos a un món que reconeixem. Però la capacitat que demostra en l'art d'interessar-nos i de fer-nos entrar a l'acció va molt més enllà. A través d'una sèrie de personatges arquetípics i de les seves interaccions ens parla d'un procés social importantíssim, el final d'una estructura quasi feudal i l'ingrès a una nova manera de veure el món.

Som en el context de la Revolució Industrial, i a Catalunya es fa notar. Les colònies fabrils s'han instal·lat al curs dels rius i a les grans ciutats, i han generat un nou ordre social, amb l'aparició de les classes obreres. Al camp les coses fan el seu curs, diferent i molt més lent. Les estructures socials són més sòlides i els canvis imperceptibles. Però hi ha un paràsit que ho canviarà tot: la fil·loxera serà l'excusa de la modificació dels antics contractes de conrreu que, de caràcter emfitèutic com la Rabassa Morta, lligaven l'amo i el rabassaire de per vida. La plaga que vingué de França, i que durant una dècada proporcionà prosperitat al camp català per l'efecte d'avantatge comercial, vingué a canviar el pas.

L'Anselm Aguadé ens retrata aquest canvi del tombant de segle amb una gràcia indiscutible: el Daniel, un pagès humil d'una enorme força literària, com a centre de l'acció és la víctima d'un destí. La novel·la es tanca en un precipici (o en una albada, segons es vulgui veure). Està clar que la convulsió fou terrible i que les coses mai més serien iguals. El camp visqué una transformació radical que, a través de la lluita pel dret a la propietat trastocaria les estructures i les institucions de la nostra societat per sempre més.

Es podrà discutir la importància històrica d'uns fets o d'uns altres. La literatura però, de fet, serveix per això, per endinsar-nos en els matisos, en aquelles imatges evocadores que ens ajuden a entendre'ns més i millor.

Felicitats Anselm per aquest retrat del nostre camp, que amb les seves contradiccions però també amb la seva sedimentació, és com una mena de reserva espiritual que ens orienta.