Vertical de Bag in Box

Acabo de comprar un parell d'envasos del nostre propi vi de la collita 2006.
La darrera cosa que vàrem pensar quan iniciàrem la nostra aventura empresarial fou guardar exemplars de cadascuna de les collites. La proposta comercial és un jove, per a un ús quotidià i pensat per ser consumit immediatament. A més, provablement, la nostra preocupació era una altra.
Avui he passat per davant d'una botiga que ara fa quasi dos anys ens va comprar una miqueta de vi i que, pel que es veu, li ha estat massa difícil de vendre [a part, val a dir que la proposta del vi A PUNT és vista pel gran públic com una innovació, perquè tant la marca com el format són molt desconeguts, i que per tant la complicitat del venedor se'ns fa imprescindible: és un producte que s'ha d'explicar] Hi he entrat; a la mestressa li ha costat relativament poc de reconèixer-me i, amablement m'ha explicat que al seu establiment el producte havia tingut poca rotació. De fet, del que m'ha dit he entès que creia que la botiga necessita un rellançament i m'ha dit que des de feia unes quantes setmanes ella mateixa l'atenia. M'ha promès que amb el canvi d'any potser podríem tornar a intentar-ho. Jo, de fet, hi he anat a comprar-li els dos envasos que tenia: tinc curiositat per analitzar l'evolució (dins del Bag in Box) d'aquests vins que fem, en principi per al consum immediat.
Ja informarem de l'experiència.

¿Estética del trabajo ordinario?

Pensamos en la belleza como atributo a ciertos objetos sofisticados y distinguidos, y sin embargo pasamos de largo ante espectáculos de hermosura genuina, por más que sean modestos, discretos y cotidianos…

He trobat aquesta reflexió com a encapçalament d'un article sobre la QUOTIDIANITAT, i he vist que a principis del 2009 sortirà el Elogio de lo cotidiano de l'assagista francès d'origen búlgar Tzvetan Todorov.

Val més del que sembla

El vi A PUNT s'ofereix en un Bag in Box, una capsa que conté un sac alimentari amb una capacitat tècnica: mantenir el vi en condicions òptimes, sense contacte amb l'aire i, per tant, evitant-ne l'oxidació. És una proposta de consum quotidià de qualitat.
La qualitat, un concepte sovint emprat de manera genèrica i ambigua, es manifesta, en el nostre cas, de diverses maneres:

1. la regularitat: el vi A PUNT és un cupatge tancat
2. la tipicitat: el vi A PUNT intenta expressar tot el que diu "l'etiqueta", amb un respecte per les varietats i les característiques del seu origen.
3. el procés: el vi A PUNT és el fruit d'una definició de producte que se sosté per un coneixement profund del procés productiu.

He volgut especificar la base argumental de la nostra visió de la qualitat, perquè d'ella se'n deriva un posicionament que ha permès, per exemple, l'elecció d'aquests "estranys envasos" com a obsequi de Nadal. Me n'he recordat avui que la Montse de la Xarcuteria Simon de Barcelona m'ha reclamat uns catàlegs per adjuntar als paquets que havia preparat: el vi A PUNT, amb una imatge suficientment digna, li havia estat útil per oferir com a regal a algunes empreses. És una proposta econòmica però vàlida tanmateix.

De fet, fa un parell de setmanes servírem una comanda important a una empresa de serveis d'informàtica que ha ofert el vi A PUNT als seus clients com una analogia del seu propi tarannà: és una estructura altament capacitada, amb molta musculatura (tal com es diu en el seu argot), on els tècnics representen pràcticament el 100% de la plantilla; i on hi ha poc envàs, poc glamour: que valen més del que sembla, baja!

Josep Roca parla del Bag in Box

En la darrera edició de En clau de vi de TVC, en Josep Roca parlà del Bag in Box. El programa se centrà en els envasos del vi i les alternatives a l'ampolla. L'efecte social de l'emissió fou evident. Durant el Mercat de Nadal de Valls, a la parada que tinguérem al carrer de la Cort, poguérem constatar-ne la importància. Moltes de les persones que se'ns aproximaren havien vist el programa i relacionaren ràpidament l'envàs del vi A PUNT amb el que havien vist divendres a la televisió.
Al mateix temps, aquesta circumstància ens recorda que som en una etapa d'evangelització: el Bag in Box és un desconegut per al gran públic i, tot i que la proposta del vi A PUNT és la d'un vi de qualitat per la quotidianitat, i en aquest sentit l'envàs és només un mitjà, sovint ens veiem obligats a parlar-ne més del que voldríem, amb el risc de desplaçar el vi a un segon terme.

Una parada al carrer: reaccions del públic

El passat cap de setmana fórem al Mercat de Nadal de Valls. Tinguérem el vi A PUNT exposat en una parada del carrer de la Cort, l'eix comercial més important del casc antic de la ciutat. Aquesta mena de cites són concorregudes per un públic variat que surt a passeig i que aprofita per fer algunes compres nadalenques. De fet, les parades més oportunes són les dels torrons, les de pessebrisme, les dels elements decoratius... i les de la plaça del Blat, on s'exposen els animals dels rostits de les festes: aviram fonamentalment.
El vi A PUNT és un producte de la terra però empaquetat. L'aspecte que oferim s'allunya força del que espera el públic d'aquesta mena de cites. Hi ha altres productors amb una aparença molt més artesanal que, tot i ser extra-nadalencs, hi encaixen molt millor (els formatgers, els xarcuters, els apicultors, els pastissers...). La nostra participació es justifica poc i la majoria dels visitants passen de llarg. Els Bag in Box del SINE i del QUA que teníem exposats són estranys per a gran part del públic, fins al punt que una senyora que se'ns aproximà, tot interessant-se per aquelles capses desconegudes, ens preguntà si era perfum. Em recordà una discussió que ja fa alguns mesos havíem mantingut amb l'impressor quan, lluitant per la qualitat de l'envàs ens retreia la nostra visió del producte, recordant-nos que el que féiem era vi, queixant-se de les nostres exigències, pròpies d'un productor de perfums, segons ell, precisament.
És evident que la nostra presència a un mercat com aquest és vàlida només a Valls on, a peu de carrer, ho aprofitem per saludar a amics i coneguts que vénen a visitar-nos.
I llavors, enmig d'aquest degoteig, havent-ne amortitzat l'interès comercial, la fira ens permeté conèixer persones per les que altrament hauríem passat desapercebuts. Així, diumenge al migdia, quasi a l'hora de plegar, se'ns aproximà una parella que s'interessà pel nostre producte. L'Albert i la Marga resultaren uns apassionats activistes culturals vinculats a Nulles, on acabaven de tancar un seminari sobre les Representacions rurals contemporànies. Procuraré aproximar-m'hi; m'interessà molt el que m'explicaren: hi ha, en el seu projecte, una recerca de les estructures vigents del nostre entorn per a fer possible una re-interpretació i una proposta (de futur). Realment, vaig tenir una sensació frustrant en assabentar-me'n just quan el seminari acabava de tancar-se. Què hi farem? En tot cas, un contacte interessant, per anar teixint una xarxa local.

ja tenim el vi del 2008

És molt tard i (a part) estic cansat. Però la notícia per nosaltres val una comunicació encara que sigui telegràfica. Ja l'ampliaré. Acabo d'arribar del Priorat: hem envasat el primer QUA de l'anyada 2008.

premi al packaging del vi A PUNT

L'agència de comunicació responsable de la imatge del vi A PUNT, Valmont Comunicación, ha rebut un important reconeixement pel treball de la construcció del packaging dels nostres vins. L'anuari Select G els ha seleccionat com una de les millors propostes de l'any passat.

Bloc de la D. O. Catalunya

M'acabo d'assabentar que la D. O. Catalunya ha obert un bloc a internet. És lògic, ja que creuen en aquest canal de comunicació de la xarxa, fins al punt que han estat els organitzadors del primer concurs de blocs de vi de Catalunya. L'utilitzen per anar explicant la seva activitat divulgativa. A través de les notícies que estan publicant es constata que tenen un alt nivell d'activitat. I això, amb tota seguretat, donarà resultats.
Fins avui, la qualificació de Catalunya, entre alguns cercles del món del vi, ha estat considerada menor, perquè permet un ús del raïm més flexible que el de les denominacions locals. Sota el paraigües de la D. O. Catalunya poden envasar-se vins d'un territori prou ampli i, per tant, el discurs de la tipicitat quedarà "coix" per la pota del terreny, geològicament parlant, que serà divers, com Catalunya. La tipicitat es mantindrà pel que fa a un catàleg de varietats pròpies de la regió, comunes amb altres indrets del Mediterrani més pròxim, i en una història comuna en l'art de la vinificació.
Catalunya, però, a més d'ésser un paraigües administratiu, és una referència cultural que conté alguns valors a tenir en compte, sobretot des del punt de vista del mercat, i més encara si ens atenem a la importància del comerç internacional. És important que trobem la manera d'aparèixer en el mapa mundial. Jo recordo, ara fa un any i escaig, un viatge per vendre vi al Canadà. Resultava dificultós aconseguir que els clients ens ubiquessin en un mapa. Ens havíem d'ajudar de la marca Barcelona.
En aquest sentit, crec que val la pena celebrar aquesta tasca divulgativa que ha emprès la D. O. Catalunya per dignificar-ne la imatge, tot insistint en les bondats que ens aporta. S'ajuden d'un catàleg de vins de qualitat indiscutible.

Ensenyances de la Botiga d'en Tonet

Avui he passat a saludar l'Antonio, de la Botiga d'en Tonet, a la cantonada de Calàbria amb Provença, a Barcelona. Com quasi tothom, tenia exposat el Beaujolais Nouveau, en el seu cas importat per Lorenzo Lafuente. I n'hem comentat la importància. Diu que "això ha anat de baixa", perquè ara "la gent ja sap alguna cosa".
L'Antonio és originari de Sant joan de Mediona. Va créixer a la vinya, en una família tradicional de pagesos, vinculats a la terra d'una manera que sona molt antiga, mirant al cel, lligats al temps. "A l'any vell hi ha most" li deia el seu avi, " i a l'any nou serà vi", i la saviesa acumulada el tranquil·litzava. Ara, em deia avui, "els enòlegs i els que en saben, agafen el raïm, verd, abans de que maduri, i ja l'acompanyen fins al final, provocant-li la fermentació, accelerant-lo, per assegurar-ne el resultat". Hi ha, en aquesta descripció de l'evolució de l'enologia un dolor contingut, l'expressió d'una pèrdua, perquè els tècnics s'han apoderat d'un espai que ocupava el coneixement ancestral, una manera d'entendre i de viure al camp. L'eficiència de la tècnica interromp aquest vincle, aquesta connexió dels individus amb el medi, perquè l'important és un producte i la seva comunicació mercantil.
Escoltant les lliçons de l'Antonio m'he adonat, avui, que el vi té diversos discursos, uns més reeixits que d'altres, uns més actualitzats i moderns, i d'altres que ja caduquen; però que fa només algunes dècades, el vi era un element qua acompanyava els homes d'una manera molt íntima, menys refinada i absolutament popular, però estructural: la seva vivència formava caràcter. Els vincles amb el món rural, cada vegada més llunyà, són encara perceptibles.
L'Antonio va venir a Barcelona a fer de comerciant de vi, una derivada natural, donat el seu origen. La seva és una botiga extremadament ben assortida. I malgrat el llarg camí recorregut és obert encara a les noves propostes. El vi A PUNT hi conviu bé i lentament va obrint-se pas entre una part de la seva clientela que es deixa aconsellar. Però el món d'aquest pagès que un dia aterrà a la ciutat és aquell de la muntanya penedesenca, ple d'una saviesa honesta que li costa acceptar que el mercat es mou per impusos comercials més que pel coneixement autèntic.