Tenia pendent una ressenya de la tertúlia que vam tenir a l'Ateneu a propòsit de la Denominació d'Origen Pla de Bages. Com ha estat habitual, la sessió es va desenvolupar a la sala interior del restaurant ATN que és als baixos del palau del carrer Canuda de Barcelona. Van ser 4 hores al voltant dels vins dels cellers Abadal, Oller del Mas i Celler del Molí; tres representants d'un territori històric que desde fa prop de 25 anys, treballa per reconquerir un espai en el mapa vitivinícola del país.
De les 27.000 hectàrees de vinya que hi havia a la comarca abans de la fil·loxera només se'n van perdre 7.000. A primers de segle XX la superfície de conrreu era de 20.000 hectàrees i l'autèntica plaga de la vinya fou la industrialització de la comarca al voltant del Cardener i el Llobregat. Crida l'atenció, perquè actualment, els apòstols del vi del Bages tenen al seu darrere només 500 hectàrees de vinya; que coneixen amb gran detall i que cuiden de forma precisa.
El Joan Solé, Tècnic d'Abadal i del Consell Regulador (Abadal és provablement la marca al voltant de la qual s'ha estructurat el projecte de la Denominació d'Origen, que avui compta amb 10 cellers) ens introduí a les peculiaritats climatològiques d'aquest territori d'interior poc fèrtil, envoltat de bosc i de maduració tardana per traslladar-nos la seva visió de la zona. El seu caràcter, traspuant apassionament i delicadesa, però, tanmateix, ens feu entrar al Bages per una altra porta. Ni el clima, ni el terrer, i ni tan sols les varietats autòctones, amb la Pica-poll com a carta de presentació: de la mà del Jaon Solé el Bages se'ns aparegué com un territori ric, sobretot des del punt de vista humà; perquè a més de les caracerístiques ambientals i objectives de l'entorn, els homes que el fan són una font de caràcter per als vins, i l'elegància, la delicadesa i sobretot la passió que tant en Joan Solé com En Lluís Ariza, del celler Oller del Mas, i com la gent del Celler del Molí van transmetre'ns, ens van fer posar atenció en els seus vins.
I sí, amb la Pica-poll com a base dels blancs sobretot, ens presentaren uns vins ben fets i rics en matisos. Per descriure'ls ràpidament, recordo ara la frescor i la tipicitat de l'Abadal blanc 2008, un Pica-poll que ha creat escola en el sector, herbaci i estructurat; la subtilitat humida del blanc d'Oller del Mas, i la suggerent feminitat del del Celler del Molí, un cupatge de Pica-poll i Macabeu al 50 % amb un flaire de pastisseria que enamora sense fer-se pesat.
Em quedo amb la Pica.poll. És la figura que identifica la Denominació d'Origen; però després de conèixer les persones, he de reconèixer que em vaig enamorar del territori. Em van donar algunes claus per mirar els seu paisatge amb els seus ulls apassionats.
Gràcies
1 comentari:
La gent com a part del paisatge jo ho veig clar al Penedès i a la Terra Alta; i al Priorat (entès en el sentit ampli, administratiu). A la resta de Denominacions d'Origen que hem anat veient, els viticultors són minoritaris i, en conseqüència, poc representatius del paisatge local. Tanmateix, però, sí que és cert que aquesta gent, a vegades rara en els seus territoris respectius, apassionats en un món estrany, acaben de donar caràcter als vins que fan, i crec que és el cas del Pla de Bages, tal com vàrem veure a Costers del Segre, a l'Empordà o a Alella, per exemple.
Crec que diem el mateix (corregeix-me si cal) però m'ha semblat pertinent puntualitzar!
Publica un comentari a l'entrada