La confirmació del MONTSANT

Ahir al vespre vàrem assistir a un acte especial. Havíem anunciat la tertúlia de l'Ateneu sobre el Montsant amb un interrogant una mica inquietant. Teníem moltes preguntes per fer-nos, i totes apuntaven a l'originalitat del valor d'aquesta denominació administrativament tan jove.
La resposta és contundent. Després de quatre hores amb alguns dels protagonistes del territori sabem dues coses: primerament, que sí, que provablement el Montsant és un espai que encara està buscant-se a sí mateix, que encara està construint el seu propi relat, que encara està poc definit; però també, en segon lloc, que hi ha molta matèria prima, que si falta definició és perquè hi ha molts elements per integrar, hi ha molts valors a esprémer. I l'element indiscutiblement diferenciador és la FORÇA, l'ENERGIA i la IL·LUSIÓ. Al Montsant, la major part de les empreses vitivinícoles són de gent d'entre 30 i 40 anys. Són projectes de gent jove als quals s'albira un llarg recorregut. El reconeixement internacional, la història, i el terrer (sí, també) els avalen, i ells encarnen un salt en el valor.
En el decurs de la sessió d'ahir vàrem poder veure la reconversió d'una cooperativa com la del Masroig, una agrupació de socis que fa uns quants anys generava raïm per fer vi a doll i qua avui embotella prop de 500.000 ampolles amb un alt reconeixement als mercats. En vàrem tastar Les Sorts (Vinyes Velles), un vi emblemàtic que segons ens va explicar el Rafel Pinto, representa el canvi de mentalitat del celler. El Ricard Rofes, l'enòleg que fa 12 anys encapçalà el projecte, hagué de començar a fer entendre als 200 socis del Masroig que el raïm s'havia de seleccionar. Avui hi ha un poble al darrere, que veu orgullós com la cooperativa és una empresa potent amb una plantilla estable de 15 persones que obté reconeixement i que s'ha fet una marca.
Vàrem escoltar el discurs de la Sara Pérez i el René Barbier (fill). Tenen una visió (potser) privilegiada, perquè els seus pares respectius es varen "inventar" el Priorat modern, i han viscut molt de prop el seu desenvolupament. Venus La Universal, el celler de la Sara al qual fa tres anys que s'ha incorporat el René, per aportar-hi una visió més comercial (i pervertir-lo ens deien bromejant, introduïnt-hi la Garnatxa), és un projecte que encarna aquest esperit de recerca de la tipicitat de la zona: gent jove que a la vora de Falset, amb un sòl de sauló, arenós i permeable, fa deu anys, i encara sota la denominació de Tarragona (sub-zona de Falset) emprengueren un projecte de vinificació que unís tipicitat i personalitat. El Venus 2004 que vàrem tastar (creuen que els vins han de poder expressar.se al cap dels anys, per poder-nos oferir alguna cosa més que fruita i fusta) està composat per dues varietats reductives, la Carinyena autòctona i la Sirah forània però cada vegada més integrada. És l'aposta de la Sara, de qui ahir vàrem tornar a sentir que l'efecte reductor, més que un defecte és una característica que hem de saber llegir, perquè ens ofereix alguns valors a preservar en els vins importants.
I vàrem conèixer el Josep Maria Anguera, de Darmós, a la Ribera d'Ebre, a la zona baixa i càlida de la Deniominació d'Origen. El seu és un projecte d'una autenticitat frepant: és la primera generació que embotella unes carinyenes concentradíssimes que tenen entre 60 i 80 anys. El seu vi, L'Heravi criança 2006 és molt expressiu i manifesta un equilibri notable entre la frescor i la riquesa d'una fruita intensa, de sota-bosc i de regalèsies, molt típiques de la varietat.
Van ser quatre hores d'una conversa elèctrica, neguitosa, a moltes bandes. Entre els participants a la tertúlia hi havia la Pilar Vidal, l'autora d'un bloc de vins de referència. També se'ns presentà l'Eduard Barceló, un soci de l'ateneu que resultà ser el president del Centre d'Estudis del Priorat i originari del Masroig, precisament. Ens il·lustrà sobre toponímia i sobre aqueslls detalls de la història que han quedat empetitits pel seu caràcter de quotidians però que rescatats amb l'oportuna perspectiva ens ajuden a entendre el caràcter i el tarnannà d'una zona. Així mateix, ens parlà de la importància que havien tingut els vins dolços i la relació que hi havia hagut amb els comerciants francesos, que tradicionalment els havien vingut a comprar per vendre'ls amb les seves marques. Ens explicà l'estructura social que s'esdevingué llavors de la Desamortització de Mendizábal i l'arribada al camp d'una certa "aristocràcia" que influí en el desenvolupament econòmic de la zona. Parlàrem de la fil·loxera i de la tradició vitivinícola d'una Denominació que de manera natural, tal com ens explicava el gerent del Consell Regulador, el Gerard Amorós, el 2001 hagué d'escindir-se de la D.O. Tarragona de la que fins llavors era sub-zona.
Crec que el Toni Orensanz, el consultor de comunicació de la Denominació d'Origen, ho resumí bé amb una frase: el Montsant ha experimentat un canvi de mentalitat. I crec que hi hagué la percepció clara de la necessitqat de trobar un relat que permeti explicar als mercats l'especificitat d'aquests joves i enèrgics viticultors que ahir vàrem poder conèixer una mica més-