protagonista exclusiu.El Trepat és una varietat local que quasi només es troba a la Conca de Barberà, de la qual n'hi ha 1.000 Has. plantades i que degut a la seva acceptació en el Consell del Cava per a produir espumosos rosats se n'ha assegurat la seva continuïtat. De fet, a vegades, hi ha varietats mig perdudes a les quals es recorre per marcar identitat que compten amb molta menys producció de la que hi ha de Trepat.
Habitualment s'ha usat per a fer vins rosats, com en el cas de la Cooperativa de Sarral, de la qual el Miquel Cantó, l'enòleg del celler, ens en presentà el Portell 2008, un vi fresc, amb unes primeres notes olfactives de fruita vermella i un final cítric en boca, lleuger i fàcil de beure que plagué a tothom. El carbònic dissolt que acumula, accentuador de la frescor i marcant la seva joventut va ser objecte d'algunes preguntes interessants, perquè varen posar de manifest l'heterogenïtat del públic assistent a aquesta sessió de les Presències del vi a l'Ateneu.
El segon vi que vàrem tastar fou el blanc del celler Carlania Viticultors. Els seus responsables són el jordi Miró i la Sònia Gomà-Camps, i són a Barberà de la Conca, un poble amb molta història (dóna nom a la comarca) que acull un projecte innovador, un viver d'empreses vitivinícoles: l'Ajuntament de Barberà va impulsar fa tres anys aquesta iniciativa que consisteix en una plataforma de llançament de petits cellers que individualment ho haurien tingut massa difícil per assumir les inversions necessàries. El viver està allotjat a l'antic celler de la cooperativa i acull cinc joves elaboradors que estan començant a presentar els seus vins al mercat. El Trepat, en aquest cas, està vinificat com a vi blanc i contribueix en el cupatge amb un 30 %. La resta és de Macabeu, una de les varietats blanques més implantades a la Conca on, com a les comarques veïnes de Tarragona i el Penedès, tal com poguérem concloure de les xifres que ens aportà el Consell Regulador, predominen les varietats destinades al Cava. El Carlania, en referència a la zona del Carlà, que era una figura medieval que s'encarregava de les terres del senyor en la seva absència, és un vi blanc de Macabeu i Trepat fermentat en bota i, per tant, en sí mateix una curiositat interessant. És llarg i amarg, amb un post-gust lleugerament licorós que mereix una atenció especial.
I de també de Trepat vàrem tastar el vi negre del Carles Andreu, una altra curiositat que parla del treball de recerca de la varietat que identifica la comarca i la Denominació d'Origen, perquè el que habitualment se n'espera són els rosats. La feina d'aquest celler, buscant el punt òptim de maduració del raïm, ha permès obtenir la suficient matèria colorant per oferir-nos un vi negre que que ens resulta molt sorprenent. És un vi fi, perfumat i subtil que ens trasllada a uns paisatges diferents, perquè la tipicitat pot sorprendre'ns amb un munt registres encara desconeguts.
La Conca, una regió vitivinícola important en la que Torres cull els raïms dels seus vins més cars (Grans Muralles i Milmanda) és un paratge natural inigualable i amb un enorme potencial enoturístic. En vàrem parlar, perquè Montblanc, el Monestir de Poblet amb més de 180.000 visites anuals, i els propis cellers, entre els que hi ha una sèrie de joies del modernisme, són un reclam que ja s'usen però que s'haurien d'acabar d'integrar en una oferta cada vegada més sol·licitada: el públic interior i també l'internacional, que arriba a un territori amb l'ànim de conèixer-lo des del seu vessant més autèntic, vol veure'n els monuments però també la seva gent, i sobretot quan se li pot oferir un producte autòcton i amb identitat.
1 comentari:
Reiteradament sento a les tertúlies que hi ha algú que fa coses contracorrent (va passar amb la D.O. Alella amb els Foranell del Joaquim Batlle, i a la D.O. Catalunya amb la gent de Clos Agon). Però la feina del Carles Andreu em sembla excepcional. Endavant amb el Trepat!
Publica un comentari a l'entrada