Una de les conclusions de la tertúlia d'ahir al vespr a l'Ateneu és que a la Denominació d'Origen Empordà hi ha molt d'entusiasme. El Joan Fabra, el David Molas, el Xavier Albertí, el Xavier Morera i l'Emili Esteve s'encarregaren de demostrar-nos que la il·lusió per fer de l'Empordà una regió vitivinícola de prestigi està garantida. Un detall: ens hi vàrem posar a quarts de nou i ens vam aixecar a la una. Varen portar molts vins; els blancs, els rosats, els negres, els joves i els criats,... i és clar, un dels signes de la comarca, els dolços, renovats, naturals, esplèndits. I potser amb uns quants vins ja n'hi hauria hagut prou per entendre'ls (a aquests nous viticultors, la majoria joves amb arrels a la terra i a la vinya), però ells haurien marxat intranquils, dubtant de la feina que venien a fer a Barcelona: necessitaven ensenyar-nos-ho tot, perquè n'estan contents.
Un dels objectius de l'Empordà com a Denominació d'Origen, ara que ja s'ha renovat i s'ha modernitzat (i que fins i tot s'ha desprès de la marca Costa Brava, potser massa unida a un turisme de platja que desconeix el vi), és entrar a Barcelona. Estan en aquest repte i quan en tenen la més mínima oportunitat, com ahir a Les preències del vi a l'Ateneu, hi posen tota la seva energia. I tot això, aquesta dificultat, les seves causes, la valoració dels propis vins per part de la societat gironina primer i catalana després, les estratègies de posicionament de la Denominació d'Origen, els models a seguir (entre el Priorat i el veïnatge de Banyuls), foren els assumptes que ens ocuparen en els trams més lliures de la tertúlia perquè val a dir que la gran quantitat de vins que ens presentaren ens ocupà una bona part de la jornada.
Dels vins, podem parlar d'un estil comú, inspirat per una voluntat inequívoca d'expresar tipicitat (clima, terreny i varietats). La Lledoner (així en diuen de la Garnatxa, per diferenciar-la del nom popular del vi dolç de la zona) predomina i fa la gran aportació de fruites mediterrànies, dolces i elegants. L'Oriol o el S'Alou de Vinyes dels Aspres i el Selecció de vinyes velles i el Masia Carreras de Martí Fabra en són uns bons exemples. També la vàrem trobar, a voltes complementada amb altres varietats típiques (com la carinyena o la granatxa roja) en els rosats i els negres d'Empordàlia, una unió de cooperatives que opera a Pau i a Vilajoïga i que ha permès modernitzar aquest segment del sector i oferir vins econòmics de gran qualitat. En els blancs vàrem gaudir amb la garnatxa de Vinyes dels Aspres (quan un cop obert, i havent-se desempallegat dels aromes de la bota, ens expressà frescor i longitud i fins una mineralitat amarga que obligava a la reflexió). També vàrem ser sorpresos, per exemple, amb una frescor seca i rotunda que ens oferí un vi curiós, el Flor d'Albera de Martí Fabra fet únicament de muscat. El blanc d'Empordàlia ens ensenyà l'altra varietat de la regió, la macabeu.
I se'ns feu tard. Entre tots convinguérem que els dolços, i a l'Empordà hi ha una tradició que convida a parlar-ne, els tastaríem amb els postres. Ens posàrem a sopar i entràrem en una fase més distesa i participativa. Me'n vaig anotar algunes idees. Quant a la preocupació per al promoció, el repte és, tal com apuntava al començament, sortir a l'exterior, i primer de tot a Barcelona. Això vol dir entrar a la distribució de la capital i convinar-ho amb una estratègia enoturística que segons què ens van explicar, està encara molt per fer. Però volen fer una proposta estrictament vinícola i diferenciada de la de la costa. Tanmateix, la gran tradició turística de la zona els ha dotat d'una infraestructura important i en l'àmbit de l'hostaleria compten amb una colla de prescriptors de primer nivell mundial. El Josep Roca s'hi ha implicat i comencen a notar-ne alguns efectes... I em quedo amb una referència que el Xavier Albertí, representant al Consell Regulador, feia del llibre del Jaume Ciurana que anava més o menys així: "l'Empordà té la poesia que necessita un gran vi per obtenir reconeixement popular..."
Gràcies per ensenyar-vos el que feu i per trasmetre'ns el vostre apassionament.
divendres, 29 de maig del 2009
dijous, 28 de maig del 2009
re-enamorar-se del vi
Ahir, tal com anunciava, vaig ser a la Terra Alta amb un amic i amb una gent de fora. I vaig tornar a convèncer-me, si calia, de què el vi ha de ser a la nostra taula de cada dia.
Una hora amb el Joaquín, el bodeguer de la Cooperativa de Gandesa (el Joan Maria, l'enòleg, s'havia agafat vacances per anar a Roma), tres hores amb el Mesies d'ecovitres, el celler ecològic de Villalba dels Arcs, i una estoneta amb el Josep Maria Anguera de l'Heravi de Vinyes d'en Gabriel de Darmós, al Montsant, me'n van donar els motius.
El Joaquín, que estava envasant, va deixar els companys i ens va fer un tomb pel celler. Se l'estima. Se n'estima les innovacions, la nova embotelladora, la darrera inversió que han fet, o el nou equip d'estabilització. Però també explica amb molt de detall el procés de selecció de verema, la clau del bon nivell que assoleixen els vins del celler de Gandesa. I així mateix, amb el mateix orgull, ensenya l'antic edifici, de César Martinell, aquesta "Catedral del Vi" considerada una de les meravelles de Catalunya i que, a més de constituir un monument arquitectònic sorprenent, és una mostra de la innovació tècnica aplicada a la vinificació de primers del segle XX. I allí, en un racó, té un dipòsit de 25.000 litres d'una mistela que causa molt bona impressió a tothom. Ell n'és l'encarregat i també n'està orgullós. Però el millor és que pot estar-ne!
Havent quedat amb el Mesies, haguérem de despedir-nos del Joaquín més d'hora del que tots hauríem volgut. A Villalba, ens esperaven a les dotze, amb una caixa de cireres (ecològiques, com tot el que fan, sense caire "calibre", però molt bones). I ens n'anàrem a veure les vinyes, les de la vall, els primers cabernets de la zona, els cabernets emparrats, i les garnatxes i el morienillo de la Magdalena. Pel Mesies la vinya i la feina d'interpretació de la planta i de la seva adaptació és el més important. A primers dels noranta s'imbuí de la ideologia ecològica i ara ja n'és un representant important. Ell i les seves vinyes són una demostració d'èxit d'un model de viticultura que en el fons reivindica una manera de fer antiga i lenta de contacte amb les plantes, per conèixer-les i adaptar-s'hi segons les necessitats que van manifestant. Dues hores a la vinya i una estona de tast al petit celler que tenen sota casa seva, amb el Josep Valiente, l'enòleg que l'ajuda i que sempre que pot s'afegeix a les tasques de promoció dels vins: l'Aspirall (un jove de garnatxes de vint anys), el Catxap, un vi que passa entre 4 i 8 mesos a les botes i que incorpora les garnatxes, les carinyenes, el sirah i el cabernet, expressa maduresa de fruita i és llaminer; i el Gran Gotanya, on predomina una garnatxa vella de forta concentració i d'una finura i una acidesa rellevants. Vam xerrar, vam tastar de les tines, vam tastar les ampolles de l'anyada 2006, i vam baixar al soterrani a tastar les botes que guarden els vins del 2007 i del 2008 en fase monovarietal. Tampoc hauríem marxat, però eren les tres de la tarda i patíem per trobar algun lloc obert per anar a dinar. L'expectativa era baixa. Ens recomanaren que anéssim al "moderno" (l'únic del poble?) i férem un descobriment. Resultà ser el restaurant guardonat amb el tercer premi del Carta Vi d'enguany (les millors cartes de vins de Catalunya) i, però, sobretot, m'impressionà la bona disposició i encara més la cuina que ens oferiren (a les quatre de la tarda vam repetir de conill!!).
De tornada, i havent-se fet tard, varem haver de renunciar a la visita al Viver d'empreses vitivinícoles de Barberà de la Conca (ho farem un altre dia), però passàrem a saludar el Josep Maria Anguera a Darmós. El vam trobar lligant ceps de sirah, a una vinya jove que ha plantat al costat del celler. Una vegada més, vam tastar l'Heravi i la seva carinyena concentrada. Impressionant.
El viatge de tornada tranquil: les carreteres eren buides. El personal estava preparant-se per veure un apassionant partit de futbol que va acabar bé.
El resum del dia va ser la passió que ens van transmetre tots els nostres amfitrions. Sense grans reconeixements (algun dia els haurien d'acabar tenint) fan allò que els agrada: treballar pel vi, uns al celler i els altres a la vinya, o al celler i a la vinya; i al cap d'unes hores se t'encomana i entens el vi com un element que ens és propi i pròxim.
Una hora amb el Joaquín, el bodeguer de la Cooperativa de Gandesa (el Joan Maria, l'enòleg, s'havia agafat vacances per anar a Roma), tres hores amb el Mesies d'ecovitres, el celler ecològic de Villalba dels Arcs, i una estoneta amb el Josep Maria Anguera de l'Heravi de Vinyes d'en Gabriel de Darmós, al Montsant, me'n van donar els motius.
El Joaquín, que estava envasant, va deixar els companys i ens va fer un tomb pel celler. Se l'estima. Se n'estima les innovacions, la nova embotelladora, la darrera inversió que han fet, o el nou equip d'estabilització. Però també explica amb molt de detall el procés de selecció de verema, la clau del bon nivell que assoleixen els vins del celler de Gandesa. I així mateix, amb el mateix orgull, ensenya l'antic edifici, de César Martinell, aquesta "Catedral del Vi" considerada una de les meravelles de Catalunya i que, a més de constituir un monument arquitectònic sorprenent, és una mostra de la innovació tècnica aplicada a la vinificació de primers del segle XX. I allí, en un racó, té un dipòsit de 25.000 litres d'una mistela que causa molt bona impressió a tothom. Ell n'és l'encarregat i també n'està orgullós. Però el millor és que pot estar-ne!
Havent quedat amb el Mesies, haguérem de despedir-nos del Joaquín més d'hora del que tots hauríem volgut. A Villalba, ens esperaven a les dotze, amb una caixa de cireres (ecològiques, com tot el que fan, sense caire "calibre", però molt bones). I ens n'anàrem a veure les vinyes, les de la vall, els primers cabernets de la zona, els cabernets emparrats, i les garnatxes i el morienillo de la Magdalena. Pel Mesies la vinya i la feina d'interpretació de la planta i de la seva adaptació és el més important. A primers dels noranta s'imbuí de la ideologia ecològica i ara ja n'és un representant important. Ell i les seves vinyes són una demostració d'èxit d'un model de viticultura que en el fons reivindica una manera de fer antiga i lenta de contacte amb les plantes, per conèixer-les i adaptar-s'hi segons les necessitats que van manifestant. Dues hores a la vinya i una estona de tast al petit celler que tenen sota casa seva, amb el Josep Valiente, l'enòleg que l'ajuda i que sempre que pot s'afegeix a les tasques de promoció dels vins: l'Aspirall (un jove de garnatxes de vint anys), el Catxap, un vi que passa entre 4 i 8 mesos a les botes i que incorpora les garnatxes, les carinyenes, el sirah i el cabernet, expressa maduresa de fruita i és llaminer; i el Gran Gotanya, on predomina una garnatxa vella de forta concentració i d'una finura i una acidesa rellevants. Vam xerrar, vam tastar de les tines, vam tastar les ampolles de l'anyada 2006, i vam baixar al soterrani a tastar les botes que guarden els vins del 2007 i del 2008 en fase monovarietal. Tampoc hauríem marxat, però eren les tres de la tarda i patíem per trobar algun lloc obert per anar a dinar. L'expectativa era baixa. Ens recomanaren que anéssim al "moderno" (l'únic del poble?) i férem un descobriment. Resultà ser el restaurant guardonat amb el tercer premi del Carta Vi d'enguany (les millors cartes de vins de Catalunya) i, però, sobretot, m'impressionà la bona disposició i encara més la cuina que ens oferiren (a les quatre de la tarda vam repetir de conill!!).
De tornada, i havent-se fet tard, varem haver de renunciar a la visita al Viver d'empreses vitivinícoles de Barberà de la Conca (ho farem un altre dia), però passàrem a saludar el Josep Maria Anguera a Darmós. El vam trobar lligant ceps de sirah, a una vinya jove que ha plantat al costat del celler. Una vegada més, vam tastar l'Heravi i la seva carinyena concentrada. Impressionant.
El viatge de tornada tranquil: les carreteres eren buides. El personal estava preparant-se per veure un apassionant partit de futbol que va acabar bé.
El resum del dia va ser la passió que ens van transmetre tots els nostres amfitrions. Sense grans reconeixements (algun dia els haurien d'acabar tenint) fan allò que els agrada: treballar pel vi, uns al celler i els altres a la vinya, o al celler i a la vinya; i al cap d'unes hores se t'encomana i entens el vi com un element que ens és propi i pròxim.
dimarts, 26 de maig del 2009
amunt i avall: Terra Alta, Conca, Eixample, Horta...
Demà cap a Gandesa, a Villalba... (l'extrem sud del país) i després a fer una mica de feina a l'Alt Camp i a la Conca. També he d'anar a Valls i a Tarragona.
Hi ha una gent que volen conèixer vins de la Terra Alta i de Tarragona.
Al vespre, quan arribem, tot estarà tranquil. Hi ha un partit de futbol que atrau tothom!
Avui he anat a veure el Josep Ravell. Per xerrar una mica de la festa de dissabte passat. Va coure un parell de vaques a la cantonada del carrer Aragó/Girona de Barcelona. Una la va repartir pels assistents a la fira l'Eixample Dret. L'altra la vam degustar en un sopar en el que es va servir un salmorejo de primer, vaca dels pirineus de segon, i postres de Bubo. El vi era A PUNT. Fou un sopar popular, sí, però si la vaixella hagués estat a l'alçada de les viandes, hauria estat un acte surrealista: allí, al mig del carrer, el servei de la Mantequeria Ravell el convertí en un acte gastronòmic seriós.
He anat a can Ravell perquè el Josep em va animar a participar, juntament amb ell, a les pròximes "performances" que ha de fer als barris de Barcelona. El dia 6 a Horta, el dia 7 a Sant Martí, i el dia 10 a Sant Gerasi. I com que això s'ha d'aprofitar... li he demanat que em recomanés algun establiment per anar a presentar el vi A PUNT. M'ha dit que anés a veure la Maria Àngels Ventura i la Natàlia Gaig, de la botiga GAIG VENTURA del carrer Tajo, i ja hi he anat. Són molt maques, mare i filla. m'ha agradat conèixer-les. Tenen una botiga de menjar per endur al capdamunt del passeig Maragall.
Un dia intens.
Hi ha una gent que volen conèixer vins de la Terra Alta i de Tarragona.
Al vespre, quan arribem, tot estarà tranquil. Hi ha un partit de futbol que atrau tothom!
Avui he anat a veure el Josep Ravell. Per xerrar una mica de la festa de dissabte passat. Va coure un parell de vaques a la cantonada del carrer Aragó/Girona de Barcelona. Una la va repartir pels assistents a la fira l'Eixample Dret. L'altra la vam degustar en un sopar en el que es va servir un salmorejo de primer, vaca dels pirineus de segon, i postres de Bubo. El vi era A PUNT. Fou un sopar popular, sí, però si la vaixella hagués estat a l'alçada de les viandes, hauria estat un acte surrealista: allí, al mig del carrer, el servei de la Mantequeria Ravell el convertí en un acte gastronòmic seriós.
He anat a can Ravell perquè el Josep em va animar a participar, juntament amb ell, a les pròximes "performances" que ha de fer als barris de Barcelona. El dia 6 a Horta, el dia 7 a Sant Martí, i el dia 10 a Sant Gerasi. I com que això s'ha d'aprofitar... li he demanat que em recomanés algun establiment per anar a presentar el vi A PUNT. M'ha dit que anés a veure la Maria Àngels Ventura i la Natàlia Gaig, de la botiga GAIG VENTURA del carrer Tajo, i ja hi he anat. Són molt maques, mare i filla. m'ha agradat conèixer-les. Tenen una botiga de menjar per endur al capdamunt del passeig Maragall.
Un dia intens.
divendres, 22 de maig del 2009
un article a l'AVUI
La referència a un article que avui signo a Vadevi, el dirai de vins digital de l'AVUI, més qyue autobombo és una oportunitat per respondre aquí, en petit comitè i per tant amb absoluta llibertat i familiaritat els comentaris que allí es facin, per explicar-me "entre nosaltres". Crec que s'escau més aquí.
Hi ha una sèrie de preguntes que m'assalten constantment, perquè crec que la seva resposta ens podria ajudar a fer tornar el vi a la nostra taula de cada dia. El vi A PUNT vol donar una opció per a aquest propòsit, però la qüestió central és sociològica: PER QUÈ N'HA MARXAT EL VI DE LA NOSTRA QUOTIDIANITAT?
Hi ha una Berta que aquest matí ha opinat sobre la diferència entre el vi i la cervesa. Discrepo d'aquesta visió segons la qual el vi està en inferioritat de condicions perquè és cultura. Crec que la cultura ho és tot. Sé molt poc de música, però m'interessa. Estic segur que els que hi entenen més que jo en gaudeixen d'una altra manera. I encara, les mateixes melodies que uns escolten al Liceu i que jo sento a la ràdio del cotxe, altres les tenen incorporades al seu teléfon mòbil.
Per què el consum de vi ha de circumscriure's a un espai estret?
Crec que ens falta comunicació, en quantitat i en qualitat.
Hi ha una sèrie de preguntes que m'assalten constantment, perquè crec que la seva resposta ens podria ajudar a fer tornar el vi a la nostra taula de cada dia. El vi A PUNT vol donar una opció per a aquest propòsit, però la qüestió central és sociològica: PER QUÈ N'HA MARXAT EL VI DE LA NOSTRA QUOTIDIANITAT?
Hi ha una Berta que aquest matí ha opinat sobre la diferència entre el vi i la cervesa. Discrepo d'aquesta visió segons la qual el vi està en inferioritat de condicions perquè és cultura. Crec que la cultura ho és tot. Sé molt poc de música, però m'interessa. Estic segur que els que hi entenen més que jo en gaudeixen d'una altra manera. I encara, les mateixes melodies que uns escolten al Liceu i que jo sento a la ràdio del cotxe, altres les tenen incorporades al seu teléfon mòbil.
Per què el consum de vi ha de circumscriure's a un espai estret?
Crec que ens falta comunicació, en quantitat i en qualitat.
dijous, 21 de maig del 2009
tertúlies a l'Ateneu (5)
Un representant indiscutible de l'Empordà, Josep Pla, ens expressa un cert dolor quan es refereix als canvis que ha experimentat el seu país. Quan ell arribà al món, el 1897, "... era de vinyes i oliveres. Segurament era molt bonic. Era una botànica antiga i meravellosa. Un prodigi total." Durant els darrers anys del segle XIX i els primers del XX, i justament a través de l'Empordà, el nostre país recepcionà de França la plaga de la Fil·loxera, que provocà una crisi socio-econòmica definitiva. La necessària emigració de la gent del camp representà una modificació del paisatge i la paulatina substitució de la vinya. El cultiu, i el vi com a derivat, deixaren de tenir un paper preeminent en un territori que l'havia vist arribar a la Península Ibèrica 2500 anys endarrere.Convertit en un espai de gran atractiu paisatgístic i cultural, avui, l'Empordà és una marca que en qüestions de vi lluita per consolidar una tipicitat marcada per un terreny específic i per un clima encara més característic, el de l'extremisme de la Tramuntana.
Allunyada del cultiu de la vinya, aquesta terra hagué de reinventar-se i si hi ha una activitat que l'ha catapultat a la globalitat és el turisme. Aquesta Costa Brava que fa ben poc que ha desaparegut del nom de la Denominació d'Origen, ha ajudat a situar el territori al mapa mundi. Aquesta Costa Brava ha generat, també, un desenvolupament de la indústria hotelera i de la gastronomia.
En la tertúlia que obrirem dijous vinent a l'Ateneu parlarem de totes aquestes qüestions: del pes de la vinya i el vi en la cultura de l'Empordà; preguntarem als representants del Consell Regulador i als propis elaboradors el sentit d'aquest allunyament de la marca Costa Brava; i reflexionarem sobre el paper del sumiller en una regió en la que hi ha una alta densitat de restaurants d'alta reputació. Tot plegat per entendre l'especificitat i el valor de la Denominació d'Origen Empordà i els seus anhels: quina és l'estratègia de desenvolupament de la D.O.? Quin és el tamany dels cellers? On es dirigeixen? Quin és el mercat objectiu de referència?
Com sempre, a Les presències del vi a l’Ateneu que organitza el vi A PUNT i el restaurant ATN amb la col·laboració de l’INCAVI, tot xerrant, procurarem aprendre una mica més a conèixer el país, a través d'una aproximació lliure i distesa, amb l'ajuda dels protagonistes del territori.
L’estructura dividirà les sessions en dues parts:
20:00 hs. presentació de la denominació d’origen i de tres dels cellers que la representen + tast d’armonització de territori (5 €)
21:30 hs. sopar – tertúlia a l’entorn d’un tema de debat anunciat prèviament
El preu de les sessions completes és de 27 €
Les persones interessades poden adreçar-se a:
Als teléfons 933185238 o 625408974
O al mateix restaurant de l’Ateneu
L’aforament és limitat i s’ocuparà per ordre d’inscripció
Degustació a la Xarcuteria Redón
En aquesta llista d'anuncis de les properes degustacions del vi A PUNT que ara, amb el bon temps, sovintegen, demà serem a la xarcuteria Redón, de la cruïlla de Balmes amb Rosselló, de la ciutat de Barcelona. De tant en tant ho fem, i sempre hi som molt ben rebuts, tant per la família Redón com per la seva clientela. És una botiga molt concorreguda: el caràcter de l'establiment ha permès els ha permès agunatar més de tres anys d'obres de l'intercanviador del metro de Provença.
Fira Modernista de l'Eixample
I al vespre, dissabte, serem a la Fira Modernista de l'Eixample de Barcelona. Com l'any passat, l'associació de comerciants de Cor Eixample ens ha convidat a participar en els actes que es duran a terme a partir de demà i durant tot el cap de setmana al carrer Girona, entre Aragó i Diagonal.
Enguany ens ha coincidit amb altres compromisos i només serem a l'acte que organitza la Mantequeria Ravell: durant tot el dia, a la cantonada d'Aragó amb Girona couran un parell de vaques senceres, a la brasa, que se serviran al públic a partir de les 8 del vespre. Noslatres hi posarem una mica del vi A PUNT. I després també n'hi haurà pel sopar que els veïns i els comerciants compartiran al carrer.
Clot de les Eres
Clot de les Eres és el primer vi d'un amic, i estava esperant a tenir-ne unes fotografies per presentar-lo però aquest matí m'he vist impulsat a parlar-ne a resultes d'una pregunta de l'Àlex Duran a la xarxa de Somni sobre la sempre polèmica discussió sobre les varietats autòctones. Ho reprodueixo (i quan tingui les fotos ja en faré una altra entrada i una nota de tast):
Jo, tal com diu l'Àlex, sóc dels que massa vegades m'he apuntat a la defensa de les varietats autòctones amb els exessos que això comporta. Dissabte passat, per exemple, va venir a veure'm un amic per tastar el seu vi. És un enòleg amb una trajectòria interessant però sempre ha treballat a altres cellers i feia dies que m'anava al darrera per tastar el seu Merlot del Clot de les Eres. He de reconèixer que l'apreci que ens tenim em va predisposar positivament. Altrament, si n'hagués desconegut el productor, provablement hauria menystingut un vi de la Conca de Barberà fet de Merlot. És un prejudici que tinc incorporat. El resultat fou la descoberta d'un vi molt ben fet, molt equilibrat i amb molta personalitat. Seguiré de prop l'aventura del Carles Figueras per adhesió personal però també perquè el seu primer vi ja m'ha convençut molt. I és un Merlot de la Conca de Barberà.
Jo, tal com diu l'Àlex, sóc dels que massa vegades m'he apuntat a la defensa de les varietats autòctones amb els exessos que això comporta. Dissabte passat, per exemple, va venir a veure'm un amic per tastar el seu vi. És un enòleg amb una trajectòria interessant però sempre ha treballat a altres cellers i feia dies que m'anava al darrera per tastar el seu Merlot del Clot de les Eres. He de reconèixer que l'apreci que ens tenim em va predisposar positivament. Altrament, si n'hagués desconegut el productor, provablement hauria menystingut un vi de la Conca de Barberà fet de Merlot. És un prejudici que tinc incorporat. El resultat fou la descoberta d'un vi molt ben fet, molt equilibrat i amb molta personalitat. Seguiré de prop l'aventura del Carles Figueras per adhesió personal però també perquè el seu primer vi ja m'ha convençut molt. I és un Merlot de la Conca de Barberà.
Fonda Gaig: cuina catalana
Espero anar-hi algun dia. He vist actuar el senyor Carles Gaig (a la fira de Batea de l'any passat, per exemple), i m'agradarà passar per casa seva,. Hi ha una colla de cuiners mediàtics (el Fermí Puig, del Drolma, però de l'espai cuinetes del Món a Rac1, ha obert fa uns mesos el Petit Comitè al Passatge de la Concepció) que han obert establiments significativament més assequibles que els que encapçalen amb més reconeixement, i que pretesament ofereixen cuina catalana, indicant amb aquest gest, explícitament i implícita, que hi ha dèficit en aquest sentit. Resulta estrany? Semblaria que la societat catalana hauria perdut la seva identitat gastronòmica.
En tot cas, un amic d'aquestes batalles em va comentar fa uns dies que havia anat a dinar a la Fond Gaig i que el va sorprendre el gran nombre de taules en les que aquesta cuina catalana es remullava amb Coca-Cola.
En tot cas, un amic d'aquestes batalles em va comentar fa uns dies que havia anat a dinar a la Fond Gaig i que el va sorprendre el gran nombre de taules en les que aquesta cuina catalana es remullava amb Coca-Cola.
dimecres, 20 de maig del 2009
Celler de la Boqueria
Ahir em vaig reunir amb la Chelo i el Xavi, del portal del Celler de la Boqueria.Volen aportar el coneixement acumulat a l'establiment que la seva família té obert al costat del carismàtic mercat de Barcelona en la seva botiga on-line. Treballaran per consolidar-se com un punt de referència a la xarxa. Com ho faran? D'això parlàrem, tot dinant (per dir-ho d'alguna manera) a la Rambla del Poble Nou.
D'entrada, i coneixedors com són del món d'internet, volen aportar valor a un sistema de venda extremadament canviant i que es troba en fase de creixement. La seva pàgina és nova i en aquest moment està acabant de consolidar els continguts.
Crec que un dels elements a destacar-ne és la proposta de "maridatge" per als vins que s'hi poden comprar. És una informació que facilita la decisió d'un hipotètic usuari (lliure-navegant), que hauria ensopegat amb l'oferta de la botiga. És una manera d'aproximar el vi al públic profà, que necessita elements de suport per prendre una decisió de compra a distància. Felicito aquesta iniciativa que indica una visió desacomplexada i pràctica del vi, sense que això hagi d'implicar una minusvaloració del producte. Crec que la informació de maridatge pot anar acompanyada d'un catàleg de descripció de les característiques del vi, tant les tècniques com les organolèptiques, així com la informació cultural d'acompanyament: la informació sobre l'origen i la zona de producció, i fins i tot el relat més emolcional, vinculat a les persones. Tot plegat forma un catàleg de dades que poden ajudar a un client, des de casa seva, sigui on sigui, a conèixer un producte i decidir-se a comprar-lo.
I ens acabarem sorprenent de l'amplitud del mapa dels nostres clients.
Espero que els vagi molt bé. Jo els he ofert el vi A PUNT i espero que aviat estarà disponible per als seus usuaris.
D'entrada, i coneixedors com són del món d'internet, volen aportar valor a un sistema de venda extremadament canviant i que es troba en fase de creixement. La seva pàgina és nova i en aquest moment està acabant de consolidar els continguts.
Crec que un dels elements a destacar-ne és la proposta de "maridatge" per als vins que s'hi poden comprar. És una informació que facilita la decisió d'un hipotètic usuari (lliure-navegant), que hauria ensopegat amb l'oferta de la botiga. És una manera d'aproximar el vi al públic profà, que necessita elements de suport per prendre una decisió de compra a distància. Felicito aquesta iniciativa que indica una visió desacomplexada i pràctica del vi, sense que això hagi d'implicar una minusvaloració del producte. Crec que la informació de maridatge pot anar acompanyada d'un catàleg de descripció de les característiques del vi, tant les tècniques com les organolèptiques, així com la informació cultural d'acompanyament: la informació sobre l'origen i la zona de producció, i fins i tot el relat més emolcional, vinculat a les persones. Tot plegat forma un catàleg de dades que poden ajudar a un client, des de casa seva, sigui on sigui, a conèixer un producte i decidir-se a comprar-lo.
I ens acabarem sorprenent de l'amplitud del mapa dels nostres clients.
Espero que els vagi molt bé. Jo els he ofert el vi A PUNT i espero que aviat estarà disponible per als seus usuaris.
definició de cuina catalana
He llegit una definició de l'especificitat d'una ciuna, per fer referència a la catalana, que em sembla que resol bé aquesta qüestió que sovint ens inquieta, el de la identitat cultural a través de la cuina:
"Fent un símil amb la llengua, podríem dir que per tal de diferenciar qualsevol sistema culinari –i el català ho és– cal parlar de gramàtica, més que de mots; és a dir, cal parlar de bases, salses, gustos, colors i combinacions, més que de plats. Aquests poden ser fàcilment intercanviables; la gramàtica és una estructura única".
Ho he trobat a la pàgina de l'Òmnium Cultural; és una entrada del magnífic Jaume Fàbrega, i crec que ens parla de la manera de fer.
"Fent un símil amb la llengua, podríem dir que per tal de diferenciar qualsevol sistema culinari –i el català ho és– cal parlar de gramàtica, més que de mots; és a dir, cal parlar de bases, salses, gustos, colors i combinacions, més que de plats. Aquests poden ser fàcilment intercanviables; la gramàtica és una estructura única".
Ho he trobat a la pàgina de l'Òmnium Cultural; és una entrada del magnífic Jaume Fàbrega, i crec que ens parla de la manera de fer.
dimarts, 19 de maig del 2009
RABASSA MORTA
Aquestes ratlles són per recomanar un llibre que fa alguns dies que he llegit i que parla de coses del camp i de la vinya. Rabassa Morta és una novel·la tràgica que se situa en un poble del Camp de Tarragona cap a les darreries del segle XIX. Entre les virtuts que descobrim a l'Anselm Aguadé en aquesta primera aventura literària que ha publicat a Cossetània, hi ha un lèxic que es va perdent i que ens ajuda a aproximar-nos a un món que reconeixem. Però la capacitat que demostra en l'art d'interessar-nos i de fer-nos entrar a l'acció va molt més enllà. A través d'una sèrie de personatges arquetípics i de les seves interaccions ens parla d'un procés social importantíssim, el final d'una estructura quasi feudal i l'ingrès a una nova manera de veure el món.
Som en el context de la Revolució Industrial, i a Catalunya es fa notar. Les colònies fabrils s'han instal·lat al curs dels rius i a les grans ciutats, i han generat un nou ordre social, amb l'aparició de les classes obreres. Al camp les coses fan el seu curs, diferent i molt més lent. Les estructures socials són més sòlides i els canvis imperceptibles. Però hi ha un paràsit que ho canviarà tot: la fil·loxera serà l'excusa de la modificació dels antics contractes de conrreu que, de caràcter emfitèutic com la Rabassa Morta, lligaven l'amo i el rabassaire de per vida. La plaga que vingué de França, i que durant una dècada proporcionà prosperitat al camp català per l'efecte d'avantatge comercial, vingué a canviar el pas.
L'Anselm Aguadé ens retrata aquest canvi del tombant de segle amb una gràcia indiscutible: el Daniel, un pagès humil d'una enorme força literària, com a centre de l'acció és la víctima d'un destí. La novel·la es tanca en un precipici (o en una albada, segons es vulgui veure). Està clar que la convulsió fou terrible i que les coses mai més serien iguals. El camp visqué una transformació radical que, a través de la lluita pel dret a la propietat trastocaria les estructures i les institucions de la nostra societat per sempre més.
Es podrà discutir la importància històrica d'uns fets o d'uns altres. La literatura però, de fet, serveix per això, per endinsar-nos en els matisos, en aquelles imatges evocadores que ens ajuden a entendre'ns més i millor.
Felicitats Anselm per aquest retrat del nostre camp, que amb les seves contradiccions però també amb la seva sedimentació, és com una mena de reserva espiritual que ens orienta.
divendres, 15 de maig del 2009
agraïment al Toni Falgueras
Dissabte passat vàrem ser a la festa de comerç al carrer del barri de Sants de Barcelona, convidats pel Celler de Gelida. Com ara fa un any, en ocasió d'aquesta jornada comercial, vàrem oferir el vi A PUNT als ciutadans que varen acostar-se a la parada. El Toni Falgueras em va trucar per preguntar-me si hi volia participar. Per nosaltres és un honor. Cada dia sortim a explicar la nostra proposta de recuperació de l'ús del vi en els àpats quotidians a través d'una fórmula que uneix tipicitat (origen) i usabilitat (envàs). Però l'oportunitat de fer-ho des del Celler de Gelida, un establiment obert des de 1895, amb cinc generacions al darrere, que ha viscut l'evolució del vi al nostre país, és un regal que vull agrair des d'aquí.
Fa un parell d'anys, el Toni Falgueras fou entrevistat pel Ramon Vendrell a El Periódico de Catalunya (en motiu de la Medalla del Mèrit Agrícola de l'Estat Francès) i explicava, entre altres coses, que "el vi a doll que servien antigament era el fruit d'una selecció exigent; es dedicaven a recórrer a el Priorat i la Terra Alta de cap a peus. Al barri hi havia molta competència, i el que tenia el millor vi, al millor preu, era el que tenia més clients". Potser per això, el Toni Falgueras, que té integrada aquesta història, i que de la mateixa manera que afina els millors vins del món per a servir-los als clients d'aquí i d'arreu, manté els peus a terra i continua considerant un espai per als vins econòmics de qualitat, per al consum quotidià del que és hereu. Quan vaig arribar al carrer Vallespir, dissabte al matí, em vaig trobar amb el Toni, L'Esther, el Matias, el Pere, El Ferran i la Maria, tots enfeinats, muntant la paradeta del carrer. El Toni guardava els cartells de l'any passat que feien al·lusió al vi A PUNT com "el vi a doll del segle XXI". L'eslògan feu acostar molta gent, que encuriosida preguntava i tastava uns vins joves, autèntics... i de pas descobrien un envàs (el bag in box) encara molt desconegut. Una tasca divulgativa imprescindible, en una parada en la que el carro d'un bocoi que els avis i els besavis del Toni fein servir per baixar vi del Penedès completava la decoració.
Vaig passar una jornada molt agradable! En família!
Fa un parell d'anys, el Toni Falgueras fou entrevistat pel Ramon Vendrell a El Periódico de Catalunya (en motiu de la Medalla del Mèrit Agrícola de l'Estat Francès) i explicava, entre altres coses, que "el vi a doll que servien antigament era el fruit d'una selecció exigent; es dedicaven a recórrer a el Priorat i la Terra Alta de cap a peus. Al barri hi havia molta competència, i el que tenia el millor vi, al millor preu, era el que tenia més clients". Potser per això, el Toni Falgueras, que té integrada aquesta història, i que de la mateixa manera que afina els millors vins del món per a servir-los als clients d'aquí i d'arreu, manté els peus a terra i continua considerant un espai per als vins econòmics de qualitat, per al consum quotidià del que és hereu. Quan vaig arribar al carrer Vallespir, dissabte al matí, em vaig trobar amb el Toni, L'Esther, el Matias, el Pere, El Ferran i la Maria, tots enfeinats, muntant la paradeta del carrer. El Toni guardava els cartells de l'any passat que feien al·lusió al vi A PUNT com "el vi a doll del segle XXI". L'eslògan feu acostar molta gent, que encuriosida preguntava i tastava uns vins joves, autèntics... i de pas descobrien un envàs (el bag in box) encara molt desconegut. Una tasca divulgativa imprescindible, en una parada en la que el carro d'un bocoi que els avis i els besavis del Toni fein servir per baixar vi del Penedès completava la decoració.
Vaig passar una jornada molt agradable! En família!
dijous, 14 de maig del 2009
Vins i Platillos
Em permeto la llicència de recomanar un nou establiment. Vins i Platillos és un espai gastronòmic popular ubicat al cor de Barcelona.
Té producte, de primera classe i ben tractat (en pernil té Joselito, per exemple); té ubicació (cantonada de Gran Via - Bruc); i té tracte. Jo vaig passar-hi divendres al vespre, perquè m'havien advertit que ha escollit el QUA per a servir a copes. Volia presentar-me i agrair-li-ho. Em vaig trobar amb una persona que va venir a rebre'm amb entusiasme. El Toni, un xicot que encomana el seu compromís de servei, es convertirà, es nota, en un nou fanal al mapa de les recomanacions. Ja tindrem ocasió de confirmar-ho.
Té producte, de primera classe i ben tractat (en pernil té Joselito, per exemple); té ubicació (cantonada de Gran Via - Bruc); i té tracte. Jo vaig passar-hi divendres al vespre, perquè m'havien advertit que ha escollit el QUA per a servir a copes. Volia presentar-me i agrair-li-ho. Em vaig trobar amb una persona que va venir a rebre'm amb entusiasme. El Toni, un xicot que encomana el seu compromís de servei, es convertirà, es nota, en un nou fanal al mapa de les recomanacions. Ja tindrem ocasió de confirmar-ho.
divendres, 8 de maig del 2009
El conglomerat lleidetà
Fa dies que tenia pendent escriure quatre notes sobre la tertúlia que vàrem fer a l'Ateneu al voltant de la Denominació d'Origen Costers del Segre.
El primer que em vé és un bon regust de boca. Fa dies, pel mig he tingut una setmana plena d'activitats, amb la Fira de Falset, la quarta envasada de QUA... però en tinc una idea clara: érem prop de vint persones que, lliurement, i a propòsit dels vins de les terres de Lleida, vàrem discutir de moltes de les coses que hi ha amagades en el món del vi, i se'ns va escórrer el temps.
El Xavi Ayala (el podeu llegir setmanalment a El Segre i al bloc que ha obert per recollir els seus comentaris de vins), un sumiller lleidatà format al Celler de Can Roca que s'ha erigit en representant dels vins de Lleida centrà el debat en un punt interessant: "som molt joves pel que fa a l'etiqueta de qualitat" digué en referència a la pròpia denominació d'origen; però de seguida ens adonàrem de la potència d'aquest comentari, perquè si bé caldria matisar per cada cas, la visió d'un sector que acaba d'arribar pot ajudar-nos a entendre algunes de les respostes del mercat, encara molt reticent a la proposta de molts dels vins catalans.
En Patri Morillo, viticultor que assistí a la tertúlia en representació del celler Vinya de l'Hereu insistí en aquesta mirada de Costers del Segre com un conglomerat jove, en definició. Hi ha un terrer, sobretot pel que fa a la cultura: "es pot veure com una recuperació de la tradició de fer-se el propi vi, que antigament es feia a les cases". A les terres de Lleida, aquestes que fan frontera amb l'Estat espanyol, les de la poma, la boira i la neu, el vi és tant antic com a la resta del territori, però l'elaboració professionalitzada és un fet modern. Tal com ens va explicar la Rocío, la secretaria del Consell Regulador, l'impuls per la crea´ció de la Denominació d'Origen el donà RAIMAT als anys vuitanta del segle XX, per necessitat pròpia. La resta de cellers eren cooperatives que produien el vi del consum de la zona, fonamentalment. Avui les cooperatives han anat perdent pes, fins i tot n'han desaparegut moltes, i s'han obert molts petits cellers, familiars i moderns, que volen fer-se un lloc en el panorama local i global. El cas de Mas Blanch i Jové és un d'aquests exemples. La Sara Jové presenta el seu projecte com un homenatge familiar als avis, que sempre s'havien fet el vi i havien estimat aquesta terra seca i alta de la Pobla de Cérvoles. Vàrem tastar el seu Saó Expressiu, un vi fi i modern molt ben puntuat.
De Vinya de l'Hereu, de la zona d'Artesa, vàrem tastar el Flor de Grealó, un vi de forta personalitat, amb un fort post-gust d'oliva negra, i el Petit Grealó, una joia senzilla i canviant segons l'anyada, que vol recuperar la visió del "vi de poble", el producte que resulta de la vinificació de tots els raïms de la finca, aprofitant-ho tot, segons una concepció rústica i autèntica del vi. Em va captivar rotundament.
La Denominació d'Origen Costers del Segre dóna cobertura a un territori molt ampli, jove en el mercat del vi, composat per un conjunt d'illes, set sub-zones que alguns preveuen que tard o d'hora reclamaran la seva pròpia tipicitat. A Lleida, que és molt gran, des de les Garrigues fins al Pirineu, hi ha molts sòls i això permetrà diferenciar terrers. Quant a les varietats, un dels temes que sempre surten, i més si es compta (com era el cas) amb la presència del senyor Manuel Duran, vàrem repassar el catàleg autòcton, amb la garnatxa com a màxim exponent. Però l'agenda de Costers del Segre és una altra. És una denominació jove que s'està construint amb molta llibertat i professionalitat, i amb un ull obert al món, en sentit global.
A les dotze de la nit, dimecres passat, aixecàvem una tertúlia rica, en la que les aportacions de màxim nivell tècnic i les discussions sobre la importància de l'elecció de determinats clons per aproximar-se a paràmetres acceptables de tipicitat van fer-se amenes a un públic heterogeni que va gaudir del vi i de la conversa. Em quedo amb una frase final del Xavi Ayala reivindicant el pas per boca, perque "el vi s'ha de beure". En referència a les habituals i interminables discussions sobre l'impacte aromàtic.
El primer que em vé és un bon regust de boca. Fa dies, pel mig he tingut una setmana plena d'activitats, amb la Fira de Falset, la quarta envasada de QUA... però en tinc una idea clara: érem prop de vint persones que, lliurement, i a propòsit dels vins de les terres de Lleida, vàrem discutir de moltes de les coses que hi ha amagades en el món del vi, i se'ns va escórrer el temps.
El Xavi Ayala (el podeu llegir setmanalment a El Segre i al bloc que ha obert per recollir els seus comentaris de vins), un sumiller lleidatà format al Celler de Can Roca que s'ha erigit en representant dels vins de Lleida centrà el debat en un punt interessant: "som molt joves pel que fa a l'etiqueta de qualitat" digué en referència a la pròpia denominació d'origen; però de seguida ens adonàrem de la potència d'aquest comentari, perquè si bé caldria matisar per cada cas, la visió d'un sector que acaba d'arribar pot ajudar-nos a entendre algunes de les respostes del mercat, encara molt reticent a la proposta de molts dels vins catalans.
En Patri Morillo, viticultor que assistí a la tertúlia en representació del celler Vinya de l'Hereu insistí en aquesta mirada de Costers del Segre com un conglomerat jove, en definició. Hi ha un terrer, sobretot pel que fa a la cultura: "es pot veure com una recuperació de la tradició de fer-se el propi vi, que antigament es feia a les cases". A les terres de Lleida, aquestes que fan frontera amb l'Estat espanyol, les de la poma, la boira i la neu, el vi és tant antic com a la resta del territori, però l'elaboració professionalitzada és un fet modern. Tal com ens va explicar la Rocío, la secretaria del Consell Regulador, l'impuls per la crea´ció de la Denominació d'Origen el donà RAIMAT als anys vuitanta del segle XX, per necessitat pròpia. La resta de cellers eren cooperatives que produien el vi del consum de la zona, fonamentalment. Avui les cooperatives han anat perdent pes, fins i tot n'han desaparegut moltes, i s'han obert molts petits cellers, familiars i moderns, que volen fer-se un lloc en el panorama local i global. El cas de Mas Blanch i Jové és un d'aquests exemples. La Sara Jové presenta el seu projecte com un homenatge familiar als avis, que sempre s'havien fet el vi i havien estimat aquesta terra seca i alta de la Pobla de Cérvoles. Vàrem tastar el seu Saó Expressiu, un vi fi i modern molt ben puntuat.
De Vinya de l'Hereu, de la zona d'Artesa, vàrem tastar el Flor de Grealó, un vi de forta personalitat, amb un fort post-gust d'oliva negra, i el Petit Grealó, una joia senzilla i canviant segons l'anyada, que vol recuperar la visió del "vi de poble", el producte que resulta de la vinificació de tots els raïms de la finca, aprofitant-ho tot, segons una concepció rústica i autèntica del vi. Em va captivar rotundament.
La Denominació d'Origen Costers del Segre dóna cobertura a un territori molt ampli, jove en el mercat del vi, composat per un conjunt d'illes, set sub-zones que alguns preveuen que tard o d'hora reclamaran la seva pròpia tipicitat. A Lleida, que és molt gran, des de les Garrigues fins al Pirineu, hi ha molts sòls i això permetrà diferenciar terrers. Quant a les varietats, un dels temes que sempre surten, i més si es compta (com era el cas) amb la presència del senyor Manuel Duran, vàrem repassar el catàleg autòcton, amb la garnatxa com a màxim exponent. Però l'agenda de Costers del Segre és una altra. És una denominació jove que s'està construint amb molta llibertat i professionalitat, i amb un ull obert al món, en sentit global.
A les dotze de la nit, dimecres passat, aixecàvem una tertúlia rica, en la que les aportacions de màxim nivell tècnic i les discussions sobre la importància de l'elecció de determinats clons per aproximar-se a paràmetres acceptables de tipicitat van fer-se amenes a un públic heterogeni que va gaudir del vi i de la conversa. Em quedo amb una frase final del Xavi Ayala reivindicant el pas per boca, perque "el vi s'ha de beure". En referència a les habituals i interminables discussions sobre l'impacte aromàtic.
degustació a La Castafiore i al Celler de Gelida
Amb l'arribada del bon temps creix la disposició dels botiguers per oferir tastets i degustacions. Avui a la tarda serem a La Castafiore, un botiga on predomina una selecció de productes italiajns i els formatges i que és al carrer Aribau de Barcelona, just quan s'ha creuat Aragó. És un establiment especial, on els raviolis, confeccionats per en Fèlix Martínez a l'obrador interior, ens fan descobrir una altra dimenció de la pasta
Demà, durant tot el dia, serem al carrer Vallespir, al Celler de Gelida. Fan una jornada de comerç al carrer, per potenciar els eixos comercials. L'any passat ja hi vàrem ser i la pròpia animació del barri de Sants, sumada a l'arrelament de l'establiment del Toni Falgueras, amb més de cent anys a l'esquena, fou una bona empenta pel vi A PUNT, que el públic interpretava com la substitució del vi a doll del segle XXI.
Demà, durant tot el dia, serem al carrer Vallespir, al Celler de Gelida. Fan una jornada de comerç al carrer, per potenciar els eixos comercials. L'any passat ja hi vàrem ser i la pròpia animació del barri de Sants, sumada a l'arrelament de l'establiment del Toni Falgueras, amb més de cent anys a l'esquena, fou una bona empenta pel vi A PUNT, que el públic interpretava com la substitució del vi a doll del segle XXI.
dijous, 7 de maig del 2009
repàs de la fira de Falset
Després d'uns quants dies allunyat de la xarxa, reapareixo per deixar constància de la 14ena. fira del vi de Falset.
Ja ho vaig anticipar, perquè ho he anat veient en els darrers anys: Falset és una festa! Aquesta fira és un punt de trobada del món del vi que ha arrelat. L'ambient que s'hi respitra és molt atractiu i arrossega un gran nombre de públic que, omplint els carrers de la capital del Priorat, un poble petit del sud de Catalunya, de poc més de 3.000 habitants, contribueix a generar la sensació de festa popular.
Jo m'hi vaig trobar amics i companys, enòlegs, viticultors i altres agents del sector que van aprofitar aquesta concentració per repassar el catàleg de les dues denominacions d'origen de la comarca i participar de l'ambient.
Els pobles del voltant estaven, també, carregats d'actes complementaris. Al tast de Carinyenes velles de Porrera vaig fer tard: quan vaig voler apuntar-m'hi ja era ple. El dissabte a la tarda, que em vaig perdre per Gratallops, i després de portar la canalla a pintar botes als Irreductibles, vaig anar a treure el cap al Tast de Llops, una cita bastant internacional. Abans havia passat pel restaurant de Clos de l'Obac, a saludar el Carles Pastrana, però ja se n'havia anat a passeig. Me'l vaig trobar per la carretera, camí de Miserere. Vaig aturar el cotxe, vaig baixar i li vaig ensenyar el QUA del vi A PUNT. La imatge d'un dels pares del Priorat tastant a galet d'un bag in box a un revolt de la carretera entre Gratallops i Torroja és impagable (i em va dir que el post-gust era bo)! Cap a les set de la tarda arribàvem de nou a Falset. A dalt, al voltant del castell, a la fira de carrer, una notable animació competia amb el Real Madrid - Barça amb força èxit! Jo estava tastant els vins del celler de El Masroig (entre el Sicart, el Castell de les Pinyeres i Les Sorts - Vinyes Velles) quan el Rafael Pinto m'informà que "guanyàvem" per 1 a 3 (semblava una broma en aquell moment).
La fira anà fent el seu curs durant tot el cap de setmana entre tastos i presentacions de cellers.
I dilluns, al tast destinat als professionals del sector, ens veiérem amb molta gent, de prop i de lluny, que feren l'esforç d'arribar-se fins a aquesta terra del sud del país, sovint massa llunyana. Els Monsants i els Priorats del 2007 a anàlisi. Els vàrem poder comentar amb el Miquel Bofill, del celler d'Osona, que vingué amb el David (el seu fill) i el Josep Trallero, del Serrat de Montsoriu; amb el Carles Portell i el Xavier Batlle, de Grand Cru, de Girona; amb el Roger Viusà i el Xavier Ayala; amb en Patri Morillo, que fa l'Elia i el Pater, a més de col·laborar amb altres cellers; amb el Joan València, de Cuvée 3000 només vàrem poder saludar-nos un moment mentre tastàvem el Clos Figueres de l'Anne Cannan.
Jo ho vaig tastar tot. Vaig començar pel Tocs de Terres de Vidalba del Joan Ramon Nebot i vaig acabar a una sala anexa amb el Martinet. Vaig prendre nota d'algunes coses que em van cridar l'atenció: en primer lloc el Clos Dominic, el Vinyes Altes del Francisco Castillo, un descobriment de l'any passat que em sembla extra. Del Trio Infernal em va impressionar el 2/3. L'elegància del Cabrida, de la Cooperativa de Capçanes. La complexitat del Teixar de Vinyes Domènech (el Joan Ignasi en transmet un fort apassionament). La intensitat del Parmí. Una altra confirmació fou La Basseta de Más Alta. I em sabé greu perdre'm la vista al celler a la qual em va convidar el Xavier Fortuny del Clap de Ceps de Tarragona, però me'n vaig haver d'anar al Masroig a preparar les coses per poder envasar 5.000 litres de QUA que m'havien demanat des de Bilbao. De l'Idus de Vall Llach me'n persistí el gust una bona estona. Recordaré força temps el Manyetes que em va servir el Jordi Segura: el vaig trobar concentrat i llaminer, tant com el Martinet, l'últim del recorregut. M'hauria agradat repetir el tast del dolç de Elviwines, el 770, però per algun motiu fou exclòs del tast llastimosament (provablement perquè se surt de l'objectiu). Allí, al peu de Venus, el René Barbier opinava que el 2007 podia qualificar-se com "una bona anyada per tothom". Ho vam comentar amb els vallencs, que sempre som força, el Jordi de Ca l'ângel, la Belén de l'Ambient Fe, el David Ribé... I després, a l'hora de dinar amb l'Àlex i l'Anna, uns amics als quals vaig fer d'amfitrió, i amb la Mila, una apassionada del vi que ha anat a parar al Pinell de Brai i que vol aprendre.
Després, l'endemà, en algun descans de la feina, pausadament, vàrem fer un repàs amb el Carles Escolà de El Masroig.
Ah! em deixava el Josep Maria Anguera, de Vinyes d'en Gabriel, l'amo de l'Heravi, un vi excepcional de les seves carinyenes velles de Darmós. És que vam poder xerrar poc. Anava amb presses perquè just després del tast se n'ananva cap a Ciudad Real, a FENAVIN. Només vaig tenir temps de presentar-li el Roger Viusà.
Si me l'hagués perdut la trobaria a faltar!
Ja ho vaig anticipar, perquè ho he anat veient en els darrers anys: Falset és una festa! Aquesta fira és un punt de trobada del món del vi que ha arrelat. L'ambient que s'hi respitra és molt atractiu i arrossega un gran nombre de públic que, omplint els carrers de la capital del Priorat, un poble petit del sud de Catalunya, de poc més de 3.000 habitants, contribueix a generar la sensació de festa popular.
Jo m'hi vaig trobar amics i companys, enòlegs, viticultors i altres agents del sector que van aprofitar aquesta concentració per repassar el catàleg de les dues denominacions d'origen de la comarca i participar de l'ambient.
Els pobles del voltant estaven, també, carregats d'actes complementaris. Al tast de Carinyenes velles de Porrera vaig fer tard: quan vaig voler apuntar-m'hi ja era ple. El dissabte a la tarda, que em vaig perdre per Gratallops, i després de portar la canalla a pintar botes als Irreductibles, vaig anar a treure el cap al Tast de Llops, una cita bastant internacional. Abans havia passat pel restaurant de Clos de l'Obac, a saludar el Carles Pastrana, però ja se n'havia anat a passeig. Me'l vaig trobar per la carretera, camí de Miserere. Vaig aturar el cotxe, vaig baixar i li vaig ensenyar el QUA del vi A PUNT. La imatge d'un dels pares del Priorat tastant a galet d'un bag in box a un revolt de la carretera entre Gratallops i Torroja és impagable (i em va dir que el post-gust era bo)! Cap a les set de la tarda arribàvem de nou a Falset. A dalt, al voltant del castell, a la fira de carrer, una notable animació competia amb el Real Madrid - Barça amb força èxit! Jo estava tastant els vins del celler de El Masroig (entre el Sicart, el Castell de les Pinyeres i Les Sorts - Vinyes Velles) quan el Rafael Pinto m'informà que "guanyàvem" per 1 a 3 (semblava una broma en aquell moment).
La fira anà fent el seu curs durant tot el cap de setmana entre tastos i presentacions de cellers.
I dilluns, al tast destinat als professionals del sector, ens veiérem amb molta gent, de prop i de lluny, que feren l'esforç d'arribar-se fins a aquesta terra del sud del país, sovint massa llunyana. Els Monsants i els Priorats del 2007 a anàlisi. Els vàrem poder comentar amb el Miquel Bofill, del celler d'Osona, que vingué amb el David (el seu fill) i el Josep Trallero, del Serrat de Montsoriu; amb el Carles Portell i el Xavier Batlle, de Grand Cru, de Girona; amb el Roger Viusà i el Xavier Ayala; amb en Patri Morillo, que fa l'Elia i el Pater, a més de col·laborar amb altres cellers; amb el Joan València, de Cuvée 3000 només vàrem poder saludar-nos un moment mentre tastàvem el Clos Figueres de l'Anne Cannan.
Jo ho vaig tastar tot. Vaig començar pel Tocs de Terres de Vidalba del Joan Ramon Nebot i vaig acabar a una sala anexa amb el Martinet. Vaig prendre nota d'algunes coses que em van cridar l'atenció: en primer lloc el Clos Dominic, el Vinyes Altes del Francisco Castillo, un descobriment de l'any passat que em sembla extra. Del Trio Infernal em va impressionar el 2/3. L'elegància del Cabrida, de la Cooperativa de Capçanes. La complexitat del Teixar de Vinyes Domènech (el Joan Ignasi en transmet un fort apassionament). La intensitat del Parmí. Una altra confirmació fou La Basseta de Más Alta. I em sabé greu perdre'm la vista al celler a la qual em va convidar el Xavier Fortuny del Clap de Ceps de Tarragona, però me'n vaig haver d'anar al Masroig a preparar les coses per poder envasar 5.000 litres de QUA que m'havien demanat des de Bilbao. De l'Idus de Vall Llach me'n persistí el gust una bona estona. Recordaré força temps el Manyetes que em va servir el Jordi Segura: el vaig trobar concentrat i llaminer, tant com el Martinet, l'últim del recorregut. M'hauria agradat repetir el tast del dolç de Elviwines, el 770, però per algun motiu fou exclòs del tast llastimosament (provablement perquè se surt de l'objectiu). Allí, al peu de Venus, el René Barbier opinava que el 2007 podia qualificar-se com "una bona anyada per tothom". Ho vam comentar amb els vallencs, que sempre som força, el Jordi de Ca l'ângel, la Belén de l'Ambient Fe, el David Ribé... I després, a l'hora de dinar amb l'Àlex i l'Anna, uns amics als quals vaig fer d'amfitrió, i amb la Mila, una apassionada del vi que ha anat a parar al Pinell de Brai i que vol aprendre.
Després, l'endemà, en algun descans de la feina, pausadament, vàrem fer un repàs amb el Carles Escolà de El Masroig.
Ah! em deixava el Josep Maria Anguera, de Vinyes d'en Gabriel, l'amo de l'Heravi, un vi excepcional de les seves carinyenes velles de Darmós. És que vam poder xerrar poc. Anava amb presses perquè just després del tast se n'ananva cap a Ciudad Real, a FENAVIN. Només vaig tenir temps de presentar-li el Roger Viusà.
Si me l'hagués perdut la trobaria a faltar!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
