dissabte, 1 d’agost del 2009

Penedès: Tertúlia tensa

Dimecres vam fer la tertúlia centrada en la Denominació d'Origen Penedès. En altres ocasions la reunió ha tingut un to divulgatiu, perquè hi ha regions vinícoles que si bé compten amb un passat que els avala, això segur, la seva irrupció en el modern món del vi és una curiositat. En el cas del Penedès ens trobàvem davant de la marca més potent del territori, un mar de vinyes a menys de 40 kilòmetres de Barcelona amb una trajectòria històrica impressionant i amb un factor diferenciador: la gran quantitat de pagesos i productors que s'hi acullen. Aquest segell identitari, però, la gran quantitat de vinya, el territori clarament emmarcat pels seus extrems (mar i muntanya pre-litoral, entre el Llobregat i el Gaià), i la gent, pateix una certa crisi que es va posar de manifest i que va generar tensió. Al Penedès hi ha neguit, el vi és al centre de l'economia de la comarca i qualsevol desajustament ocasiona nerviosisme i discussions acalorades.
El Josep Ribas, en nom del Consell Regulador ens ho va anticipar: "el Penedès ha de repensar-se perquè les circumstàncies conjunturals i la legislació actual del sector n'han desvirtuat la imatge". Les necessitats del mercat han estat solucionades per grans marques com Torres, per exemple, operant des del Penedès amb el segell de la Denominació d'Origen Catalunya. I per altra part, la força del Cava com a indústria ha ajudat també a desorientar el públic, que associaria el nostre vi escumós a la marca Penedès: una identificació territorial incòmoda. Perquè, en aquest context, en el que les marques fortes de la regió s'aixopluguen sota el paraigües de la D. O. Catalunyam, i en el que la imatge popular del Penedès està lligada al Cava, quina és la "tipicitat Penedès"?
Hi ha un pla estratègic de la Denominació d'Origen per recuperar la imatge de vins de qualitat. Un dels vectors és el Xarel·lo, la varietat autòctona de referència. Però en la qüestió de les varietats s'obrí un debat apassionat en el que el senyor Manel Duran, habitual de les tertúlies de vi a l'Ateneu i conegut actor del sector (fou responsable d'exportació de Freixenet en la seva etapa professional), s'atreví a sentenciar que "el problema del Penedès és que el Penedès no és res" (concret). El senyor Duran és un entusiasta del discurs de les varietats autòctones, que donen identitat als territoris vinícoles del món quan competeixen a les prestatgeries internacionals. Tothom se sentí interpel·lat i recordaré especialment les intervencions del Joan Huguet, de can Feixes (ens sorprengué, per cert, amb el seu negre de selecció del 2000, un cabernet viu! concentrat i llaminer, elegant i equilibrat). Un home lligat al territori com ell, que explica apassionat com entén el compromís amb la finca que el seu pare els va deixar a ell i als seus cinc germans, entoma els cops d'en Duran amb tensió; entén i accepta determinades mancances, però expressa la confiança en els vins bons i expressa convicció.
Semblà, veient aquesta discussió, que el Penedès hagués d'anar cap a la recuperació de la imatge de qualitat, a partir d'una sèrie de viticultors i elaboradors compromesos amb aquesta empresa. És un repte important, sobretot perquè el Penedès és molt gran i té un fort pes sòcio-econòmic. La força de la marca és allargada i mereix un esforç per resituar-la adequadament.
Serà interessant escoltar els detalls del pla estratègic. El marc de la tertúlia ens impedí aprofundir-hi, però l'interès dels participants fou manifest i he recollit alguns comentaris en aquest sentit.
Gràcies en tot cas a tots els assistents, i especialment als representants del Penedès que ens van acompanyar. Gràcies per ensenyar-nos el fruit del seu treball, gràcies per transmetre'ns la seva visió del vi i la viticultura, que és especial al Penedès. Gràcies per expressar-nos les seves inquietuds i el seu neguit per resituar el Penedès en el mapa dels grans vins del món.

2 comentaris:

Joan Nebot ha dit...

Jo crec que el problema que encertadament va apuntar el Sr. Durán, de manca de tipicitat, a la DO Penedès ja en són conscients.
Per això estan potenciant els vins de xarel·lo.
Però en quant als negres, el problema és més complex.
En Joan Huguet, de Can Feixes va dir que no hi ha cap varietat catalana amb que al Penedès pugui fer vins de la mateixa qualitat que el cabernet sauvignon o el merlot.
La garnatxa o la carinyena que tan bons resultats fa en indrets com el Priorat, al Penedès fan massa producció i vins amb poca intensitat.

Tot això no ho dic jo, ho diuen els enòlegs.
Un altre problema és que a hores d'ara hi ha moltíssimes hectàrees de merlot i cabernet sauvignon plantades i no es poden esborrar per art de màgia.

Va ser una tertúlia molt interessant i fins i tot, apassionada.
al VADEVI.cat n'hem fet una petita ressenya:
http://www.vadevi.cat/article/reportatges/406/vins/penedes/barri/gotic.html

Oriol Pérez de Tudela ha dit...

Jo crec, Joan, i després de la tertúlia encara més, que la tipicitat del Penedès ha de reconèixer-se en l'estil, en la manera de fer, en les persones i el seu caràcter. El Penedès és una gran taca verda i ho és perquè d'una manera ininterrompuda hi ha hagut un camp poblat i viu; i ho és encara. El terrer són també les persones i al Penedès hi són.