dimecres, 9 de setembre del 2009

primeres vinificacions

Avui (ahir segons el rellotge de l'ordinador) hem entrat 1200 Kgs. de verema (d'aquests macabeus vells de què ens hem anat cuidant) a Cal Manyé. Els hem premsat, n'hem tastat el primer most (l'hereu de casa ha dit que era suc de poma), n'hem obtingut prop de 1000 litres que hem passat per l'intercanviador de fred per baixar-los fins a 10 graus i els hem deixat reposar amb enzims per poder-los desfangar demà passat.
És una experiència de la que n'anirem parlant. Perquè ho viurem amb una gran intensitat. Tenim un dipòsit per posar-ho a fermentar i també una bota de 300 litres.
L'Àlex, que dissabte va venir a veremar, quan m'ha trucat i li he dit què estava fent ha agafat el cotxe i ha vingut, des de Barcelona, per ser-hi. La seva ajuda era innecessària, però la companyia, inquantificable, ha estat important, perquè el moment era únic.
El Carles ho ha portat tot amb el seu aire tranquil, que encomana.
I el Manyé, amb el seu equip a punt, ens ha obert la porta de casa seva com si res.
Tot ha estat senzill, normal... però emocionant.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Quin dia!
Tan de bo hi hagués pogut ser.

Ahir era impossible, però: havia de preparar-me pel viatge d'avui.
Sóc a Dubrovnik, un dels lloc més turistitzats que he vist mai. Als vessants dels massissos que tanquen la ciutat, i que la separen de Bòsnia, s'hi veuen alguns vinyars, molt costeruts. Això és una altra Mediterrània, oriental, veneciana i exòtica. Quin tast tindran els seus vins?

Fins aviat,

albert

oriol pérez de tudela ha dit...

Hi ha gent `de la vora nostra que els deu conèixer els vins de Dubrovnik, Albert. Ja ens informarem. I tinc un amic resident a Brusseles que entre molts altres llocs freqüenta aquests contraforts d'Europa i segur que s'ha interessat pels vins que allà fan.
Avui, a la tertúlia del Pla de Bages a l'Ateneu s'ha parlat força dels vins toscans, la Sangiovese, el Brunello...
Jo he parlat de l'especificitat de la Garnatxa Blanca. Perquè l'assumpte eren les varietats autòctones, del que els del Bages fan discurs!
Fins aviat. Seràs el nostre "jo" viatjat, mogut, autoritzat.

oriol pérez de tudela ha dit...

I ja en parlarem. Va ser emocionant. Però hi haurà moltes ocasions per entrar al celler. El Manyé és molt hospitalari i ens ha obert la porta per fer vi a casa seva. Demà "desfangarem" el vi i el posarm a fermentar i durant uns quants dies l'anirem acompanyant, per fer-lo creíxer.
Ens l'estimem molt.