Quin lloc ocupa el Penedès? (7ena tertúlia)

La dimensió del Penedès és tan àmplia que sovint se'ns escapa. I en els canals de tendència a vegades es produeix una certa distorsió. Ens podem arribar a trobar amb algun catàleg pretesament exclusiu que deixa per al Penedès un espai relativament petit. És una afirmació gratuïta i sense valor estadístic, una impressió que aprofitarem per introduir la sessió de Les presències del vi, les tertúlies que amb la col·laboració de l'INCAVI i juntament amb el restaurant ATN organitza el vi A PUNT a l'Ateneu Barcelonès.

En aquesta sessió del pròxim dimecres 29 de juliol comptarem amb la presència del Consell Regulador d'una de les denominacions d'origen més reconegudes de l'Estat Espanyol i amb cellers com Can Feixes o Pinord. Els preguntarem com es veuen a sí mateixos en aquest marc global en el que les diverses marques adquireixen posicionament.

Com hem d'entendre el Penedès?

Un Territori? Sí, segurament, com un espai geogràfic, amb una geologia i una climatologia que afecta a varietats i vinificacions, però també amb una cultura; sobretot!

El Penedès és una de les marques vitivinícoles més reconegudes a nivell popular. Les enquestes que els instituts d'opinió realitzen periòdicament ho confirmen any rere any. Al caparró dels ciutadans hi ha una idea de vi associada al Penedès.

Però també hem de mirar altres indicadors. El vi ha desenvolupat en els darrers anys una dimensió mediàtica en la que el pes del Penedès és relatiu, sobretot si tenim en compte la importància socio-econòmica del sector en el territori.

El Penedès és aquesta gran àrea de vinya a menys de 40 kilòmetres de Barcelona amb tot el que això implica de penetració a la gran ciutat. Al Penedès, al llarg de la història, s'ha desenvolupat una indústria vitivinícola importantísima que és viva i que té una gran repercussió social.

Paradoxalment, però, d'un temps ençà, el món del vi ha anat generant un llenguatge que parla menys de xifres i més de sensacions; hi ha una literatura del vi que l'allunya dels grans volums i de l'economia en tant que estructura per presentar-nos-en una dimensió quasi fetitxista que connecta molt bé amb els nous consumidors.

Com pot una comarca (o una regió) com el Penedès, amb una tradició viva de cultiu de la vinya i d'elaboració de vins resituar-se en els nous entorns?

La sessió es dividirà en dues parts:

20:00 hs: presentació de la Denominació d'Origen i de tres dels cellers que la representen + tast d'armonització del territori (5€)

21:30 hs: sopar-tertúlia

El preu de la sessió completa és de 27€

Les persones interessades poden adreçar-se a:

comercial@elviapunt.com

restaurantateneu@restaurantateneu.es

Als teléfons 933185238 o 625408974

O al mateix restaurant de l'Ateneu

L'aforament és limitat i s'ocuparà per ordre d'inscripció

justificacions blocaires

Habitualment intento evitar aquesta mena de recursos retòrics. Crec que això del bloc és menys important del que sembla, que és més un exercici interior que un mitjà de comunicació, però aquesta dimensió és innegable, pel seu caràcter públic. Per tant, aquesta desaparició (fa més de 20 dies que estic absent) mereix un petit comentari. Ni estic de vacances ni em manquen els continguts. Segurament, el que ha fallat és l'energia, la convicció del propi to; i com que preveig que em passaré el matí davant de la pantalla, volcant alguns continguts amb risc de caducitat, he cregut oportú justificar la represa.
Perdó. I em sembla que el primer que puc fer és recordar aquí la Terra Alta que aquests dies està tristament representada per Horta de Sant Joan. Sovint m'hi he referit tant per motius estrictament vinícoles com per evocar-ne un paisatge físic i humà que m'enamora i que ara s'ha cremat. La setmana vinent em toca anar a veure les noies de la Pinta, un bar-galeria que hi ha a la Plaça de l'Església i segur que l'efecte devastador de l'incendi m'impressionarà.

Consum de rosats

Ahir al vespre vam sopar d'amanides. Els nens van fer de nexe perquè quatre parelles ens ajuntéssim per fer un àpat informal. Uns varen portar meló amb pernil, els altres amanides de tomaca i burrata (espero haver-ho escrit més omenys bé) i nosaltres unes coques de recapte.

Vam obrir el primer bag in box de NON de la temporada, el rosat del vi A PUNT. És una proposta lleugera i fresca, amb aromes florals i post-gust de maduixeta. 11 graus d'alcohol. El resultat és que ens vam beure 3 litres de vi sense adonar-nos-en.

Els rosats del nostre territori tenen això: són amables acompanyants d'aquests àpats refrescants d'estiu.

més coses de la DO Montsant

Casualment (o menys), en aquest moment (acabem de fer la tertúlia de Les Presències del Vi a l'Ateneu) hi ha a la xarxa una forta presència de la DO Montsant.
El Ryan Opaz, de Catavino ha fet una estada per la zona i n'ha començat a fer algun comentari. En resum, i per a un públic internacional, a qui va dirigit el seu blog, adverteix que aquesta jove Denominació d'Origen és autònoma i interessant per sí mateixa. Suposo que després de les visites que feu a alguns cellers ens anirà sevint algunes píndoles vinícoles.
La Pilar Vidal, amb qui tinguérem el gust de compartir la tertúlia de l'Ateneu Barcelonès, també ha parlat de l'enfoc de la DO a la xarxa. Perquè el cert és dins l'univers vitivinícola català hi ha una certa activitat, i des del Montsant s'està apostant pels nous canals de comunicació: fa uns dies comentàrem la iniciativa de Cingles Blaus amb el codi QR. Ara la Denominació d'Origen, que actua com a paraigües, també s'hi ha apuntat, i de seguida, a les etiquetes del Consell Regulador hi haurà un codi que permetrà apropar la marca arreu, des de cada ampolla o envàs (la referència al vi A PUNT és lògica aquí).
Tots aquests detalls indiquen activitat. Sí, se'm dirà que parlo de màrketing, de comunicació i de qüestions laterals. És cert en aquest cas. Però també se n'ha de parlar. Sovint ens quedem amb una nota de tast, i també n'hem de parlar, del vi. Però segur que n'hem de parlar des de tots els punts de vista. També des del punt de vista cultural, entès aquest terme de forma àmplia, en tot allò que afecta a les persones de la zona, per entendre'n millor el valor i l'interès. Això és el que intentem a les tertúlies de l'Ateneu. I també des del punt de vista comercial. El René, dimarts al vespre, al palau del carrer Canuda de Barcelona insistí en la necessitat i l'oportunitat d'anar a ensenyar i a explicar els nostres vins, a Catalunya sobretot. Resulta que la crisi ens hi obligarà perquè fins ara, els clients de fora se'ns quedaven la major part de la producció, i potser és l'hora de començar a créixer a casa.
Bé, perdoneu la insistència però el cert és que la proximitat em fa tornar una mica sobre les idees d'aquests dies. el QUA, del vi A PUNT m'hi ajuda en aquest cas.

La confirmació del MONTSANT

Ahir al vespre vàrem assistir a un acte especial. Havíem anunciat la tertúlia de l'Ateneu sobre el Montsant amb un interrogant una mica inquietant. Teníem moltes preguntes per fer-nos, i totes apuntaven a l'originalitat del valor d'aquesta denominació administrativament tan jove.
La resposta és contundent. Després de quatre hores amb alguns dels protagonistes del territori sabem dues coses: primerament, que sí, que provablement el Montsant és un espai que encara està buscant-se a sí mateix, que encara està construint el seu propi relat, que encara està poc definit; però també, en segon lloc, que hi ha molta matèria prima, que si falta definició és perquè hi ha molts elements per integrar, hi ha molts valors a esprémer. I l'element indiscutiblement diferenciador és la FORÇA, l'ENERGIA i la IL·LUSIÓ. Al Montsant, la major part de les empreses vitivinícoles són de gent d'entre 30 i 40 anys. Són projectes de gent jove als quals s'albira un llarg recorregut. El reconeixement internacional, la història, i el terrer (sí, també) els avalen, i ells encarnen un salt en el valor.
En el decurs de la sessió d'ahir vàrem poder veure la reconversió d'una cooperativa com la del Masroig, una agrupació de socis que fa uns quants anys generava raïm per fer vi a doll i qua avui embotella prop de 500.000 ampolles amb un alt reconeixement als mercats. En vàrem tastar Les Sorts (Vinyes Velles), un vi emblemàtic que segons ens va explicar el Rafel Pinto, representa el canvi de mentalitat del celler. El Ricard Rofes, l'enòleg que fa 12 anys encapçalà el projecte, hagué de començar a fer entendre als 200 socis del Masroig que el raïm s'havia de seleccionar. Avui hi ha un poble al darrere, que veu orgullós com la cooperativa és una empresa potent amb una plantilla estable de 15 persones que obté reconeixement i que s'ha fet una marca.
Vàrem escoltar el discurs de la Sara Pérez i el René Barbier (fill). Tenen una visió (potser) privilegiada, perquè els seus pares respectius es varen "inventar" el Priorat modern, i han viscut molt de prop el seu desenvolupament. Venus La Universal, el celler de la Sara al qual fa tres anys que s'ha incorporat el René, per aportar-hi una visió més comercial (i pervertir-lo ens deien bromejant, introduïnt-hi la Garnatxa), és un projecte que encarna aquest esperit de recerca de la tipicitat de la zona: gent jove que a la vora de Falset, amb un sòl de sauló, arenós i permeable, fa deu anys, i encara sota la denominació de Tarragona (sub-zona de Falset) emprengueren un projecte de vinificació que unís tipicitat i personalitat. El Venus 2004 que vàrem tastar (creuen que els vins han de poder expressar.se al cap dels anys, per poder-nos oferir alguna cosa més que fruita i fusta) està composat per dues varietats reductives, la Carinyena autòctona i la Sirah forània però cada vegada més integrada. És l'aposta de la Sara, de qui ahir vàrem tornar a sentir que l'efecte reductor, més que un defecte és una característica que hem de saber llegir, perquè ens ofereix alguns valors a preservar en els vins importants.
I vàrem conèixer el Josep Maria Anguera, de Darmós, a la Ribera d'Ebre, a la zona baixa i càlida de la Deniominació d'Origen. El seu és un projecte d'una autenticitat frepant: és la primera generació que embotella unes carinyenes concentradíssimes que tenen entre 60 i 80 anys. El seu vi, L'Heravi criança 2006 és molt expressiu i manifesta un equilibri notable entre la frescor i la riquesa d'una fruita intensa, de sota-bosc i de regalèsies, molt típiques de la varietat.
Van ser quatre hores d'una conversa elèctrica, neguitosa, a moltes bandes. Entre els participants a la tertúlia hi havia la Pilar Vidal, l'autora d'un bloc de vins de referència. També se'ns presentà l'Eduard Barceló, un soci de l'ateneu que resultà ser el president del Centre d'Estudis del Priorat i originari del Masroig, precisament. Ens il·lustrà sobre toponímia i sobre aqueslls detalls de la història que han quedat empetitits pel seu caràcter de quotidians però que rescatats amb l'oportuna perspectiva ens ajuden a entendre el caràcter i el tarnannà d'una zona. Així mateix, ens parlà de la importància que havien tingut els vins dolços i la relació que hi havia hagut amb els comerciants francesos, que tradicionalment els havien vingut a comprar per vendre'ls amb les seves marques. Ens explicà l'estructura social que s'esdevingué llavors de la Desamortització de Mendizábal i l'arribada al camp d'una certa "aristocràcia" que influí en el desenvolupament econòmic de la zona. Parlàrem de la fil·loxera i de la tradició vitivinícola d'una Denominació que de manera natural, tal com ens explicava el gerent del Consell Regulador, el Gerard Amorós, el 2001 hagué d'escindir-se de la D.O. Tarragona de la que fins llavors era sub-zona.
Crec que el Toni Orensanz, el consultor de comunicació de la Denominació d'Origen, ho resumí bé amb una frase: el Montsant ha experimentat un canvi de mentalitat. I crec que hi hagué la percepció clara de la necessitqat de trobar un relat que permeti explicar als mercats l'especificitat d'aquests joves i enèrgics viticultors que ahir vàrem poder conèixer una mica més-