divendres, 28 agost de 2009

comencem a VEREMAR



Aquesta tarda hem anat a Moja. L'Arturo m'ha deixat les "llaunes" de collir. El padrí de la canalla, l'altre dia a Gandesa, va comprar tres tisores més. Jo, ara, quan hem arribat, he repassat les que teníem velles. Els he posat erugues noves i les he untat amb oli del setrill. Demà al matí hem quedat amb el Josep Maria, un cosí, a les vuit al Pedrós per començar a collir.

Diuen que hi ha poca collita. Acabo de parlar amb mon cosí Joan, que cull a màquina per altres, i diu que la gent passa molta via. Ja ho veurem. Nosaltres serem 4 o 5 i la canalla que jugaran pel mig de les tires!

Els macabeus que entraven aquesta tarda a Moja feien 11 graus. Massa per al cava, però ja m'està bé si conserven acidesa. Pel que jo els vull...

Veremar és una feina atrafegada i alegre. La vinya i el camp, els cellers i l'entorn s'omple de gent. Fins i tot de policia (l'any passat van espantar tothom amb una vigilància de la collita que em va semblar excessiva). Som en una terra de vinya, de raïm i de vi i hi estem avessats. De jovenets havíem anat sempre a veremar a casa dels cosins, però ara, enguany, collirem els nostres raïms i, és clar, si tot va bé, en farem una primera vinificació; però per això encara falten dies. Ara el neguit de la feina ens domina. Ja ho tenim tot a punt: collirem uns ceps vells i de sorprenent exhuberància vegetal que hem anat portant tot l'any.


La collita és, doncs, per nosaltres, una festa. Estem nerviosos i contents. Però els nostres veïns, autòctons i responsables del nostre llegat rural, estan perdent la fe en aquesta feina. Econòmicament, el model de producció està en crisi (la situació econòmica actual és només una conjuntura) i el preu de mercat del raïm és tan baix que la successió generacional és inviable. Aquesta il·lusió que nosaltres estem projectant en poc més de 3 hectàrees de macabeus és un miratge al mig d'un desert estrany: els pagesos abandonen el camp i desconfien del vi, que en els ambients mediàtics adquireix un valor social remarcable.


Bé. Demà comencem a veremar!

dissabte, 22 agost de 2009

A Torroja, Vins de Poble


Avui, a Torroja del Priorat fan la 2a. Nit dels Vins del Poble. Fa uns quants dies que vaig rebre la invitació de l'Ajuntament d'aquest poble del Priorat, i em va fer molta il·lusió. M'agradaria molt anar-hi. Els vins, l'especificitat (el professor Canals en farà una defensa), i l'ambient (l'any passat vaig xalar molt al tast de vins de Porrera) m'hi estiren. Però avui m'ho hauré de perdre. Obligacions dramatúrgiques amateurs em faran quedar a Vilabella. Fem l'escenificació del ball parlat de Sant Roc.
Per poc que hagués pogut convinar-ho hauria anat fins al cor del Priorat. Segur que m'ho passaria molt bé i esperaré amb ànsia les pròximes edicions d'aquesta festa.
Felicitats als cellers i felicitats als organitzadors.
I els que pogueu, arribeu-vos-hi!
Jo, ara, me'n vaig a esmorzar a Coma-Ruga, amb una colla que reuneix el Jordi - Enric Pàmies anualment. Segur que esperen que els porti A.QUA i els complauré gustosament.

P.D. de les trobades d'estiu amb els amics n'hauré de parlar, perquè sense moure'ns gaire de casa, i através del vi, hem viatjat una miqueta:
L'Albert Martínez, el dia de la Festa Major de Vilabella va portar un Penedès (Jané Ventura), un Priorat econòmic i mediàtic (Camins), i Ribera.
Un altre dia que també va dinar a casa va portar un munt d'ampolles de cava de la Cooperativa de Nulles (Adernats) que van volar.
Amb el Carles vam tastar el vi que ha fet a casa seva el Xavier Pie, un magnum d'Ull de Llebre de les Gunyoles amb molta fruita.
El Jordi Castells, l'endemà del Firagost em va donar una ampolla d'un Priorat del que sempre parla (Pedralets) i el blanc de Viogner de la Maria Rosa Torres, de la Conca de Barberà.
Amb l'Àlex, que coincidim sovint, vàrem tastar un cava que per a mi ha estat un descobriment, l'Abbatis, de Gámnez Alba, dels Cellers del Camp de Tarragona, finíssim, 100 % de Parellada.
I moltes coses més: un vi dolç que em va regalar el Jordi Alcover, del Mas dels Frares, del Priorat... L'ètnic del Masroig...
I és que m'adono que tinc feina endarrerida. Hi ha un esmorzar a Can Ravell de fa quinze dies que mereix una atenció especial. Hi vaig anar amb l'Àlex, l'Albert, i el Joan Maria Riera i ens en recordarem una temporada!

dimarts, 4 agost de 2009

cap al FIRAGOST

Me'n vaig a posar una paradeta de vi a la FIRAGOST, una fira de motius agrícoles que es fa a Valls (casa meva) des de fa 55 anys. És una cita popular i trencant tots els esquemes oferiré el vi en porró. La logística i el caire de la fira crec que ho permet, i en tot cas, l'usaré com una referència al vi de consum, que és el que vol ser el vi A PUNT, en definitiva!
Veurem quines reaccions m'ocasiona i, per cert, ahir, en el concurs de vins de la fira, el jurat va concedir a l'A.SINE 2008 la consideració de finalista: un honor per a aquest vi que parla, encara que se'l senti poc.

agraïment al Joan Gómez Pallarès

La setmana passada vaig rebre l'avís de l'aparició del vi A PUNT a DE VINIS, el bloc del Joan Gómez Pallarès.
Em va fer una il·lusió especial. Si hi entreu us trobareu amb una comunitat activa, que sembla esperar l'arribada de les noves anotacions per fer-hi comentaris. És una circumstància poc freqüent, però l'habilitat, la constància i, sobretot, la riquesa dels continguts que van enrriquit el bloc l'han convertit en un lloc de referència. De fet, l'any passat, va ser distingit amb el guardó del millor bloc de vins de Catalunya.

En motiu del Vitis Vinifera 2009 ja ens va citar, llavors per l'A.SINE, el blanc de Garnatxa de la Terra Alta, però ara ha volgut fer una presentació de la proposta que oferim que he aprofitat per exposar els compromisos que crec que defineixen el producte en un parell de comentaris al seu post.

Gràcies Joan i fins aviat.

dissabte, 1 agost de 2009

Penedès: Tertúlia tensa

Dimecres vam fer la tertúlia centrada en la Denominació d'Origen Penedès. En altres ocasions la reunió ha tingut un to divulgatiu, perquè hi ha regions vinícoles que si bé compten amb un passat que els avala, això segur, la seva irrupció en el modern món del vi és una curiositat. En el cas del Penedès ens trobàvem davant de la marca més potent del territori, un mar de vinyes a menys de 40 kilòmetres de Barcelona amb una trajectòria històrica impressionant i amb un factor diferenciador: la gran quantitat de pagesos i productors que s'hi acullen. Aquest segell identitari, però, la gran quantitat de vinya, el territori clarament emmarcat pels seus extrems (mar i muntanya pre-litoral, entre el Llobregat i el Gaià), i la gent, pateix una certa crisi que es va posar de manifest i que va generar tensió. Al Penedès hi ha neguit, el vi és al centre de l'economia de la comarca i qualsevol desajustament ocasiona nerviosisme i discussions acalorades.
El Josep Ribas, en nom del Consell Regulador ens ho va anticipar: "el Penedès ha de repensar-se perquè les circumstàncies conjunturals i la legislació actual del sector n'han desvirtuat la imatge". Les necessitats del mercat han estat solucionades per grans marques com Torres, per exemple, operant des del Penedès amb el segell de la Denominació d'Origen Catalunya. I per altra part, la força del Cava com a indústria ha ajudat també a desorientar el públic, que associaria el nostre vi escumós a la marca Penedès: una identificació territorial incòmoda. Perquè, en aquest context, en el que les marques fortes de la regió s'aixopluguen sota el paraigües de la D. O. Catalunyam, i en el que la imatge popular del Penedès està lligada al Cava, quina és la "tipicitat Penedès"?
Hi ha un pla estratègic de la Denominació d'Origen per recuperar la imatge de vins de qualitat. Un dels vectors és el Xarel·lo, la varietat autòctona de referència. Però en la qüestió de les varietats s'obrí un debat apassionat en el que el senyor Manel Duran, habitual de les tertúlies de vi a l'Ateneu i conegut actor del sector (fou responsable d'exportació de Freixenet en la seva etapa professional), s'atreví a sentenciar que "el problema del Penedès és que el Penedès no és res" (concret). El senyor Duran és un entusiasta del discurs de les varietats autòctones, que donen identitat als territoris vinícoles del món quan competeixen a les prestatgeries internacionals. Tothom se sentí interpel·lat i recordaré especialment les intervencions del Joan Huguet, de can Feixes (ens sorprengué, per cert, amb el seu negre de selecció del 2000, un cabernet viu! concentrat i llaminer, elegant i equilibrat). Un home lligat al territori com ell, que explica apassionat com entén el compromís amb la finca que el seu pare els va deixar a ell i als seus cinc germans, entoma els cops d'en Duran amb tensió; entén i accepta determinades mancances, però expressa la confiança en els vins bons i expressa convicció.
Semblà, veient aquesta discussió, que el Penedès hagués d'anar cap a la recuperació de la imatge de qualitat, a partir d'una sèrie de viticultors i elaboradors compromesos amb aquesta empresa. És un repte important, sobretot perquè el Penedès és molt gran i té un fort pes sòcio-econòmic. La força de la marca és allargada i mereix un esforç per resituar-la adequadament.
Serà interessant escoltar els detalls del pla estratègic. El marc de la tertúlia ens impedí aprofundir-hi, però l'interès dels participants fou manifest i he recollit alguns comentaris en aquest sentit.
Gràcies en tot cas a tots els assistents, i especialment als representants del Penedès que ens van acompanyar. Gràcies per ensenyar-nos el fruit del seu treball, gràcies per transmetre'ns la seva visió del vi i la viticultura, que és especial al Penedès. Gràcies per expressar-nos les seves inquietuds i el seu neguit per resituar el Penedès en el mapa dels grans vins del món.