divendres, 30 novembre de 2007

El Juli Soler em va classificar

Difícilment podria escollir un motiu millor per explicar-me / presentar-me. Ahir el Juli Soler, el co-propietrai de http://www.elbulli.com/, em va classificar, pel que fa a la meva relació amb el vi.
En el marc d'una sessió de maridatge, vàrem parlar del pa amb vi i sucre. Vaig explicar que diumenge passat en vàrem donar al meu fill per berenar. Més enllà de l'anègdota, (el Romà va reconèixer el vi en el pa perquè és una olor amb la que s'ha familiaritzat), el que m'interessa és l'actitud que el Juli Soler, que del vi i la gastronomia, i del que representa en la nostra societat, en sap un troç.
A la meva referència al berenar de diumenge passat, el Juli Soler va dir-me:
-I tu no en devies haver menjat mai.
Jo, segur del meu lloc, vaig respondre-li que sí, que la meva àvia ens en feia habitualment a Valls. I ell va tancar el cercle, amb un:
-Ah! ets de poble!
El pa amb vi i sucre, doncs, una referència popular del berenar de moltes generacions, s'ha convertit en un mite. Jo, morfològicament, als ulls del Juli Soler, sóc una criatura, i pel que es veu, queda descomptat que per a la meva generació, el pa amb vi i sucre és ja només una referència mítica que, en principi, desconeixent els mueus orígens, el Juli Soler es resistia a admetre-me-la com a pròpia.
Doncs queda aclarit: sóc de poble, i el pa amb vi i sucre és un ingredient d'un passat propi, que condicionarà la meva relació amb el vi, en un entorn familiar i social en el que genèricament ha tingut un lloc destacat. I potser aquest és el llegat que em precedeix.