perquè el vi torni a la nostra taula de cada dia

REDIRECCIONAMENT de l'activitat blocaire

2010-05-20T13:02:00.002+02:00

A partir d'aquest moment, l'activitat blocaire que anava desenvolupant en aquest lloc la reprenc al web de EL VI A PUNT. Després de més de 4 mesos d'absència, he aconseguit acotar un catàleg d'interessos que crec que expressen correctament el propi missatge de la marca i les inquietuds que m'animen a dinamitzar-la.
M'he passat dues o tres setmanes assajant amb la nova proposta i espero que a poc a poc anirà agafant cos. EL VI A PUNT és una proposta vínica per la quotidianitat, i espero que seré capaç d'anar-ho expressant amb les anotacions que hi aniré traslladant.

Pel que fa a aquest bloc que ara acomiado, l'he viscut com una primera experiència 2.0 que m'ha estat molt útil per anar reescrivint el meu propi fil argumental i, de passada, per anar fent aquesta tria d'interessos que ara veig més definida.

la tertúlia en moviment

2010-01-11T12:41:00.004+01:00

Podeu veure les tetúlies per un forat. El Pierre Valmont va enregistrar-ne alguns fragments i me'ls ha enviat editats. Aquí tenim la imatge, l'ambient creat, que és un dels fruits que n'hem obtingut. L'altre, i així aprofito per deixar-ne escrita una conclusió que m'ha anat assaltant a mesura que hem anat aproximant-nos al final d'aquest cicle que hem fet sobre les denominacions d'origen catalanes, és l'expressió del territori: a través de les persones que han anat passant per Les Presències del Vi que hem organitzat des de EL VI A PUNT, hem sentit la veu dels protagonistes del vi, i el conglomerat humà resultant ens ha premès fer-nos una idea lliure i heterogènia, però sòlida i autèntica, del panorama vitivinícola català en el que predomina una emoció cap al territori, amb tots els seus accents. Gràcies a tots els que hi heu participat.

Efervescent com la bombolla

2009-12-24T11:39:00.004+01:00

"el vi escumós amb caràcter mediterrani més important del món és el CAVA". Com aquesta, ahir, a la darrera tertúlia del cicle que hem fet sobre vins catalans a l'Ateneu, l'Agustí Torelló en va deixar anar unes quantes. Quan va caldre es va posar la gorra del Consell Regulador (n'és un vocal), però també agafà la del cavista tradicional de Sant Sadurní, i vam aprendre coses de la història sociològica del CAVA; agafà la de professor i acabàrem entrant a la física; prengué la veu més ideològica, i ens animà a creure en el país, en les virtuts del territori, dels productes i de les persones, i ens parlà de la necessitat d'establir complicitats (ell ho fa amb els cuiners, els que un dia sí i un altre també, recullen els reconeixements internacionals). Perquè tot just fa quatre dies que ens hem desempallegat dels complexes gastronòmics que ens obligaven a mirar al nord amb un respectge excessiu, que ens allunyaven de les virtuts de la cuina autòctona i del producte. L'Agustí ens va tornar a recordar que el vi surt de la vinya, i que els enòlegs, com els cuiners, només han d'interpretar-la, conèixer-la, per aconseguir que el raïm i la planta s'expressin a través del vi.
Vam parlar de copes, de suro, de la història del producte, de les varietats autòctones (i va endinsar-se en el discurs de la identitat`fonamentada, justificant la utilització de la floralitat del Macabeu, l'estructura del Xarel·lo i l'acidesa de la Parellada en aquest entorn mediterrani nostre, càlid i òptim per la mduració del raïm). Però vam haver d'entrar en el terreny més pedagògic, perquè una de les mancances del CAVA, a part de la seva estacionalitat, és el desconeixement general que se'n té. Amb el catàleg d'Agusti Torelló Mata (va dur-nos ampolles del Brut Reserva, del Gran Reserva, del Barrica de Macabeu, i del Rosat de Trepat), amb el de Can Suriol (vam poder tastar un Barrica del 2006 i un Gran Reserva del 2000), i amb els de Cava Berdié (el Robert i el Sergi ens van dur el Brut Rupestre, el Reserva i el Rosat de Monastrell i Garnatxa) vam assaborir la varietat dels paladars del nostre escumós. Perquè vam parlar de maridatge. Aquí hem de reconèixer l'habilitat comercial dels nostres protagonistes: la discussió va anar tant lluny en els detalls i en els exemples, que varem anar-nos-en convençuts de la virtualitat del CAVA per acompanyar tota mena d'àpats.
En general hem de parlar d'apassionament. Els cavistes que ens van acompanyar ahir, un 23 de desembre, una data difícil d'encaixar als calendaris professionals i particulars, van venir a Barcelona a ensenyar-nos el que fan, a transmetre'ns el seu vigor, així com el rigor i l'actualització tècnica i comercial del sector, però també els seus vincles amb la història i amb la tradició, perquè això també es terrer: les persones, el coneixement i la seva transmissió, la cultura en definitiva. La família Suriol representa el Penedès més antic, el de la primera Edat Mitjana. Són al mateix lloc de sempre, envoltats de vinya i el seu compromís ecològic és una una manera d'expressar el respecte per la terra que han heretat i que volen deixar als fills (diumenge passat vaig conèixer l'Assis a Vilafranca i li vaig demanar que vinguéssin a l'Ateneu a compartir-ho a la tertúlia). Els seus caves, d'una subtilitat que en altres latituds s'acostuma a valorar molt, amb notes d'evolució noble i amb una frescor mantinguda després de 9 anys de criança, són l'expressió d'un Xarel·lo vell i de la convicció. La química univesitària i l'enologia donaren una aval científic al Francesc Suriol, que ofereix el seu treball i el seu coneixement amb un fons de generositat perfectament identificable. Parla amb emoció de la cultura del vi, i expressa un compromís per ajudar a transmetre-la adequadament.
Els germans Jovani són un exemple de la vitalitat del sector, que incorpora joves. Tal com ho varen explicar semblava quasibé un homenatge al seu pare, un emprenedor que fa una colla d'anys, a primers dels vuitanta caigué al Penedès per fer gestió en un dels cellers de l'època. I la passió l'atrapà, fins al punt que paral·lelament als seus compromisos professionals anà embolicant-se en els seus propis projectes. El 2001 comprà un antic celler, Berdié Romagosa, i els seus tres fills, procedents d'altres sectors, el 2006 s'hi volgueren afegir. Ara ja són dalt, i el "mal cap" de joventut els obligarà a lluitar per fer conèixer la marca. D'entusiasme els en sobra, veuen el món amb ulls d'avui i faran el que calgui per anar recollint el reconeixement necessari: saben que els joves reclamen un gust refrescant i procuren oferir-lo. El seu Brut Rupestre és una proposta jove i fresca que deixa a la boca un post-gust llaminer molt atractiu.
A la una de la matinada ho aixecàrem. L'Agustí, el Francesc Suriol i els germans Jovani van fer la seva contribució amb una tertúlia que va gaudir del CAVA en tots els sentits i per tots els sentits. I encara que sigui reiteratiu, vull assenyalar la generositat d'aquests homes que van venir a agradar, i que ho van aconseguir!

12ena Tertúlia: CAVA

2009-12-18T17:28:00.006+01:00

Amb el CAVA tancaem un any de tertúlies a l'Ateneu Barcelonès. A Catalunya tenim 11 denominacions d'origen de vi tranquil, i el CAVA que, tot i transcendir les fronteres del Principat, hom identifica com un producte autòcton. La història i el pes específic de la indústria i les seves repercussions socio-econòmiques en el territori són innegables.

En aquest context, i per arrodonir el cicle, que ha anat presentant les diverses zones vinícoles per ordre alfabètic, el CAVA apareix com un element estrany i dissonant, fora de sèrie; per la seva definició d'escumós, que ha arrelat a la taula catalana, encara que habitualment s'ha vinculat a la festa.

On és el CAVA en l'actualitat? És una indústria que depèn fonamentalment de l'exportació, i més encara, de la comparació amb el seu referent del nord? El coneixem bé? Quines oportunitats ha de buscar en els mercats del futur? Robert Parker deia ara fa unes setmanes que li augurava un molt bon esdevenidor.

Aquestes qüestions ens les demanarem en el marc de Les Presències del Vi a l'Ateneu, la darrera sessió que hem organitzat d'aquest cicle des de EL VI A PUNT, conjuntament amb el restaurant de l'Ateneu Barcelonès i amb la col·laboració de l'INCAVI i que es durà a terme el pròxim dimecres dia 23 als baixos de l'edifici noble de l'entitat, al número 6 del carrer Canuda de Barcelona.

Ens acompanyaran, com sempre, alguns cellers representatius: Agusti Torelló Mata, una de les marques que s'ha consolidat com a referència de qualitat entre els cavistes de tamany mitjà; i Cava Berdié, una marca jove que aporta noves veus al mercat.

L'estructura serà la següent:

20:00hs: presentació de la Denominació d'Origen i dels dos cellers que la representen + tast d'armonització (5 €)

21:30hs: sopar - tertúlia

El preu de la sessió completa és de 27 €

Les persones interessades poden adreçar-se a:

comercial@elviapunt.com

o restaurantateneu@restaurantateneu.com

O als telèfons 933185238 o 625408974

O al mateix restaurant de l'Ateneu

L'aforament és limitat i s'ocuparà per ordre d'inscripció

Terra Alta: Terrer

2009-11-26T11:34:00.003+01:00

Més versions de TERRER. La tertúlia sobre la Terra Alta ens va conduir a un territori sovint massa allunyat, un territori viu, estructurat al voltant d'una tradició rica i ininterrompuda que, havent modernitzat els processos i després d'una actualització de la funció que juga en els mercats, se'ns presenta com una joia per descobrir.
Sentir parlar els viticultors, els pagesos i els enòlegs ens aporta moltes coses [de fet, aquesta expressió és un dels llegats d'aquest cicle de Les Presències del Vi a l'Ateneu que tancarem el desembre amb el CAVA] Hem respirat un aire comú: a la Terra Alta hi ha projectes autòctons, la majoria d'una dimensió reduïda, familiar, força joves com a tals; les explotacions més importants e volum són les de les cooperatives, que es van organitzar llavors de la Mancomunitat de Catalunya, la d'en Prat, per fer front a la necessitat de reestructuració i reconversió del sector, després de la fil·loxera, i són aquestes iniciatives les que van deixar obra arquitectònica de relleu (els cellers de César Martinell de Gandesa i el Pinell).
La Garnatxa, la blanca i la negra, però sobretot la blanca és un dels seus signes d'identitat. La representació de la Cooperativa de Gandesa ens en va fer tastar una de jove (Gandesa 2008) i una de criada (César Martinell de 2005). el celler Bàrbara Forès també ens en dugué una de criada en bota, el Quintà de 2007. L'altre vi d'ells que vam tastar és el seu negre de criança llarga, el Coma d'en Pou de 2003. I el tercer celler que vam tenir a la taula, Ecovitres, compensà el ventall amb un parell de negres de Garnatxa, un de jove, l'Aspirall 2008, i un de criat, el Gran Gotanya 2004.
Aquests vins, d'una qualitat indiscutible, amb una fortalesa excepcional i amb un caràcter marcat per les varietats i per un terreny aspre, sec, dur, que estressa les plantes i que històricament els ha valgut el reconeixement dels enòlegs (anhelen que el raïm que els arriba al celler tingui grans propietats) estan esperant el reconeixement del mercat.
Amb aquest català occidental tan marcat, tan poc contaminat, vam sentir les dades que ens traslladava el president del Consell Regulador, en Jaume Descarrega: més de 6.000 Ha. de vinya (quant a la Garnatxa Blanca, el 34 % de la del món és allí), més de 1.000 viticultors (un 10 % de la població i un pes social importantíssim). Amb aquesta mateixa llengua autòctona vam conèixer l'empresa de la Ma. Carmen Ferrer i el Manolo Sanmartín, els amos del Celler Bàrbara Forès, que pren el nom de l'àvia d'aquesta casa de Gandesa que el 1.898 emprengué l'aventura de vinificar el raïm de les seves finques. El 1.994, els actuals propietaris feren el salt i posaren al mercat un segell de gamma alta procedent de la Terra Alta. El mèrit és gran perquè realment obrien un camí que després han seguit altres viticultors. La Ma. Carmen, una veu activa en defensa del territori, parla del sòl, del clima i dels elements que en condicionen la viticultura. El seu discurs adquireix un caire pedagògic i posa les bases objectives per identificar el terreny. Parla del Panal i de la composició geològica, així com de l'efecte sanitari dels vents (el Cerç i el Garbí, un de mar i un d'interior, que lluiten i contribueixen a la sequedat general). El Mesies Esteruelas, amb una marca jove (Ecovitres començà a vinificar el 2002) és un pagès que fa 15 anys va apostar per l'agricultura ecològica, per convicció. Una postura de confiança en el terreny que l'ha dut a un coneixement de la planta excepcional. Escoltar el Mesies és la millor manera de portar la veu del camp més a prop: la viticultura que evita els tractaments amb sistèmics requereix una actitud preventiva i, sobretot, un alt nivell d'observació, per actuar segons els senyals de l'entorn. Les mateixes herbes que creixen al mig dels bancals í que segades acaben actuant d'adob, formant una cobertura vegetal autòctona, són indicadors del vigor de la finca, i de les diferències de cada parcel·la. El detall és molt important i va més enllà del valor que el mercat li reconeix; només se sosté per una convicció ferma en el territori. L'aportació del Mesies a la marca dela Terra Alta també és important, perquè la seva fe (segurament´més en els astres que en una altra instància) és una fortalesa constatable, i els seus vins s'aniran fent un lloc, esperem.
Hi ha una veu externa, incorporada, que vé de fora, que també és important. Tant el Josep Valiente, l'enòleg que s'ha adaptat a les pràctiques del Mesies per ajudar-lo a fer els seus vins, com el Joan Maria Riera, la cara actual de la Cooperativa de Gandesa, són professionals del sector que han anat a la Terra Alta a aportar-hi modernitat. En Riera és un enòleg jove, format en altres terres, de prop i de lluny. Ha passat pel Penedès, per Amèrica i pel Priorat. Ha treballat en alguns cellers emblemàtics, i de totes les mides. La Cooperativa de Gandesa, que actua fonamentalment amb la marca Gandesa, de la que és propietària, lògicament, i amb la qual capitalitza tota una tradició comercial (encara avui, a Barcelona, moltes bodegues de barriada ofereixen vins a doll "tipus Gandesa"), ha fet un salt qualitatiu a tots nivells (500.000 ampolles anuals i creixent) i alguna cosa hi ha en la frescor del seu discurs que ens obliga a pensar en la seva contribució, en una visió moderna i cosmopolita capacitada per interpretar el potencial de la Terra Alta i catapultar-la més enllà. En correspondència, òbviament, els socis del celler, les prop de 400 famílies que hi ha al darrere han sabut fer-li confiança.
La Terra Alta és un TERRER, amb valors propis, geològics i climàtics, amb una varietat per bandera, la Garnatxa Blanca, perquè a més de ser autòctona i d'una representativitat inequívoca, té un enorme potencial; i també és TERRER perquè hi ha una tradició viva que s'expressa. Felicitats i gràcies a tots.

Vinos con banda sonora

2009-11-26T10:58:00.003+01:00

M'acaben de passar un enllaç a una notícia interessant del món del vi. Hi ha una bodega que ha llençat una aplicació gratuïta per iPhone que ofereix una selecció musical per acompanyar la degustació dels seus vins.
Ho dic així per disminuir l'expectativa, per evitar el compromís que representa parlar de "maridatge". El Miquel Bofill del Celler d'Osona, de Vic, m'ha convidat alguna vegada a les seves sessions de música i vi, lliures i subjectives, tal com ell mateix adverteix; amb l'únic ànim de suggerir el diàleg entre expressions culturals diverses que, tanmateix, conviuen en un sistema de vasos comunicants. Perquè hi ha en el vi una dimensió cultural, capaç de parlar-nos de conjectures i circumstàncies que associem a altres imatges també culturals.
Dimarts al vespre vaig (quasi) ensopegar, a Torroja, amb en Dominik Hubert. Era tard, i em consta que la seva jornada havia estat llarga, però m'obrí el celler per xerrar, per discutir de vi, del Priorat, de la visió que en té, de l'estètica que l'anima en la seva empresa, de cultura en definitiva. El primer que va fer va ser engegar el seu equip de música. I m'hi vaig trobar bé. De fet me'n vaig anar preguntant-me què era allò que sonava que ens va acompanyar en el tast de l'Arbossar 2009 que va treure de les grans tines de fusta de 18 H. on està fent el seu procés de vinificació. I potser sí: la conversa va recórrer un camí teòric ric en el que el vi, musicat, va lluir.
El "maridatge perfecte" seria una presumpció que tancaria portes enlloc d'obrir-ne, i l'hauríem de defugir. Però vist com una proposta em sembla interessant.
I em pregunto quina música m'agradaria associar a la garnatxa blanca, pensant en el SINE de EL VI A PUNT; o al cupatge del Montsant, pensant en el QUA; o a la lleugeresa del NON.

referència al blog de EL VI A PUNT

2009-11-23T16:21:00.003+01:00

El blog de EL VI A PUNT va a parèixer referenciat, la setmana passsada, al programa "Terra de Vins" que presenta el Santi Amigó, de Cal Xim, per la Xarxa de Televisions Locals. Es tracta d'un espai divulgatiu que conté, en la seva estructura, un catàleg de les 11 denominacions d'origen de Catlaunya. En el tram final es parla de la dimensió del vi a la xarxa, i allí (minut 18 del vídeo) apareixem com un punt de referència entre els blogs que parlen de vins "perquè intenta promocionar el consum del vi a nivell particular a partir de la seva experiència".
El Blog, en general, és una eina que ens permet la divulgació de les notes que anem prenent; i per tant, el seu contrast. El lector hi endevina una trajectòria relativament erràtica però que, a mig termini acaba dibuixant la panoràmica d'una experiència particular. I per al mateix blocaire també és un exercici, que ens ajuda a anar identificant els interessos i el discurs.
Aprofito doncs aquest punt, després de dos anys d'activitat al blog, per confirmar-ne la validesa, i agrair als responsables de Terra de Vins i a la comunitat Sommelier Alumni la seva menció.

TERRA ALTA. 11ena Tertúlia

2009-11-21T10:15:00.006+01:00

Hi ha, al sud de Tarragona, una denominació d'origen de gran rellevància. Per la seva dimensió geogràfica i pel nombre d'hectàrees de vinya, per la seva transcendència històrica, que ha donat peu a l'establiment de marques "naturals" (a Barcelona es continua consumint Gandesa per algun motiu), però també per un caràcter, el de la seva gent que, molt allunyada dels centres de poder, ha mantingut un estil propi, autòcton.
La vinya és el cultiu més important de la Terra Alta i en els moments daurats de la indústria del vi, quan el sector tenia un pes estructural evident, algunes societats cooperatives (destaquen els casos de Pinell de Brai i de Gandesa) construiran edificis moderns, emblemes de l'arquitectura civil del nostre país.
Des d'aquest racó septentrional ens arriben uns vins estructurats i potents, amb Cos & Ànima, segons el lema del Consell Regulador, i en aquesta sessió de Les presències del vi a l'Ateneu (que hem organitzat des de EL VI A PUNT i el Restaurant de l'Ateneu amb la col·laboració de l'INCAVI) de dimecres que vé, dia 25 de novembre, intentarem entendre'n alguna cosa més.
Ens acompanyarà, com sempre, una representació dels òrgans de govern de la Denominació d'Origen i tres cellers: Bàrbara Forès, Ecovitres i Gandesa de Vins. L'estrucctura serà, com sempre:
20:00 hs: Presentació de la Denominació d'Origen i dels 3 cellers que la representen + tast d'armonització del territori (5 €)
21:30 hs: sopar-tertúlia
El preu de la sessió completa és de 27 €
Les persones interessades poden adreçar-se a:
comercial@elviapunt.com
restaurantateneu@restaurantateneu.com
O als telèfons 933185238 o 625408974
O al mateix restaurant de l'Ateneu
L'aforament és limitat i s'ocuparà per ordre d'inscripció

Reconeixement per EL VI A PUNT i Valmont Comunicación

2009-11-19T19:49:00.010+01:00

L'editorial Monsa ha escollit el treball de Valmont Comunicación per a EL VI A PUNT per al llibre Brand&Branding, un recull de projectes de packaging i imatge corporativa dignes de ser destacats.

Escudella i Carn d'Olla a Can Ravell

2009-11-11T15:34:00.008+01:00

Sempre, quan faig referència a Can Ravell em trobo amb una gran dificultat per expressar adequadament i de manera sintètica el que em transmet. A més, corro el risc de caure en un to afalagador que pot semblar carrincló. En tot cas amb en Josep arribem a una a una conclusió recurrent sobre la importància del temps que ens donem a nosaltres mateixos. Per ell hi ha una màxima: a casa seva hi ha d'haver l'espai, físic però sobretot emocional, per a cultivar un estil de relació autèntic i lliure, sense regles prestablertes. El servei està concebut per donar cabuda a qualsevol tipus de reunió que requereixi un habituallament de qualitat (la cuina és oberta des del matí fins al vespre, per menjar a qualsevol hora).

Ahir vaig anar-hi a dinar amb en Jordi Castells, perquè fa poc que han introduït a la carta del restaurant i a la botiga el Pedralets, aquest Priorat del que el Jordi m'ha parlat darrerament i que dissabte passat em va fer conèixer sobre el terreny, precisament.

El que ens van oferir ja ens va anar bé. Escudella i carn d'olla. Un plat tradicional que surt d'una cuina detallista i que gràcies a un òptim punt de cocció s'acaba convertint en una oportunitat per fruir. De fet, acabo per creure que en Josep em coneix, perquè a la seva carta hi ha la selecció més suculent del mercat, tant pel que fa a la matèria primera com en allò que resulta d'una elaboració de gamma alta, però a mi, sense desmerèixer les floritures, assaborir l'essència em provoca una certa emoció. I més al carrer Aragó de Barcelona, on les presses acostumen a conduir-nos al Fast Food. Un plat de la cuina catalana més arrelada, senzill, d'una economia miseriosa, fins i tot, però d'elaboració lenta, que apela a un espai comú quasi ancestral. Els matisos, la dimensió gastronòmica, són l'efecte de la cultura passada per una cuina curosa i afectuosa.

Intentant recuperar el to puc assegurar que a la rebotiga de Can Ravell i davant de l'escudella i la carn d'olla que ens van servir per separat, construint un àpat de dos plats, el temps es va aturar i, gràcies a un César Martinell [el Josep el té a la vitrina de dins, ocupant suposo que provisionalment el lloc del Pur Sang d'en Dagueneau], per mi un dels grans vins blancs de Catalunya en aquest moment, una garnatxa blanca criada en bota que manté una acidesa excepcional i que els anissats que deixa en el post-gust podrien confondre-la (a cegues) enmig d'un tast de negres de l'àrea tarragonina d'interior, crec que varem improvisar un maridatge molt reeixit. Aquesta garnatxa que exalto ens va donar confiança per convidar un veí de taula, un habitual d'aquest lloc que va entrar en la conversa. Perquè això acostuma a passar: a Can Ravell hi ha un aire que afavoreix el fluxe relacional. Es nota en el caràcter que, des de fa molts anys està impregnat en cada racó d'un establiment "sense pretensions" que acaba cridant l'atenció dels líders d'opinió internacionals.

Porrera és una festa oberta

2009-11-09T22:26:00.005+01:00

El Tasta Porrera de dissabte se'm va confirmar com una festa (a salvaguardar). És la impressió que me'n vaig endur i és el que explico a tothom. Amparats per aquesta nova idea de la DOQ Priorat que pretén potenciar el "vi de vila" els 18 cellers de Porrera s'han posat d'acord per organitzar una jornada de tast oberta i popular. I el caire que està agafant és immillorable: la plaça de Catalunya plena de gent (la derivada comercial són els restaurants plens, és clar), com un eixam d'abelles a la mel, al voltant d'aquest vi potent i llaminer, i durant quasi quatre hores, tot i la pluja, tot i el vent, que accentuava la sensació d'un fred nou, sobrevingut, que inaugurava la cara hivernal de la tardor...
Sense els encotillaments que sovint acompanyen el vi, amb una gesticulació lliure i poc ordenada, hi vaig veure un públic heterogeni, divers, al qual algú havia advertit que això de Porrera promet. Havia corregut la veu; només arribar per la carretera de Torroja ja vàrem veure que hi havia molts més cotxes que l'any passat. Hi havia experts? i afeccionats? Sí. En vaig reconèixer força, dels uns i dels altres; però sobretot hi vaig veure gent que, vinguda de prop i de lluny (de Catalunya majoritàriament) havien vingut a passar-se-la bé!
Perquè, tal com pretenen des de l'associació de cellers, és una ocasió immillorable per aproximar-se a un segment del catàleg del Priorat, amb les seves particularitats (la Carinyena de coster és dominant en els cupatges d'aquest poble amagat i de forta pluviometria, relativament). Però hi vull insistir: l'estil de la cita, que algun especialista ens hauria d'il·lustrar sobre els mecanismes de psicologia social que hi influeixen, ho converteix tot plegat en un pol d'atracció; i la intel·lectualització del vi queda en un segon pla, sense renunciar-hi, però sense que impedeixi gaudir-ne.
El desordre és absolut, la llibertat és total. L'únic element de cohesió és una taula llarga, gran, darrere de la qual els elaboradors s'afanyen a servir un raig de vi a les copes d'un públic interessat que, a poc a poc anirà entrant en un estat de simpatia general remarcable. Les converses a part, les reunions improvisades, l'intercanvi de números de teléfon i d'adreces, professionals i privades... l'espai social obert és ric i atractiu: els vins de Porrera en són el nexe (alcohòlic).

El pes de la tradició ha influït en el manteniment d'un calendari festiu que abans es justificava per la finalització de la verema i l'arribada del vi novell. Ara tastem anyades anteriors i, però, sobretot, tenim ganes d'anar a Porrera.

Pedralets

2009-11-09T16:31:00.004+01:00

foto Jordi Castells

Dissabte vaig anar a conèixer el David Masdeu de Pedralets. Feia temps que el Jordi Castells me n'havia parlat. De fet, a primers d'agost ens vàrem veure al Firagost i me'n va regalar una ampolla. Ens la vam beure un vespre d'estiu a Vilabella. Aquella primera ampolla em va semblar correcta, un vi afinat i d'una tanicitat dolça. El Jordi m'és un entusiasta i darrerament m'hi ha insistit. Vaig resoldre que el millor seria que me'n presentés el responsable. Crec que darrere dels vins hi ha persones, que tenen coses a dir, que el producte és una expressió del terreny i de la seva gent, i que moltes vegades el context ens ajuda a entendre'l.
Dissabte teníem previst anar al Tast de Porrera, i vam aprofitar el viatge. A primera hora vam quedar a Gratallops, al carrer del Piró. Només aparcar el cotxe vaig preguntar a un xicot que s'estava al carrer, més o menys al punt que el Jordi m'havia indicat. Era en Francesc, el soci del David, que va baixar les escales amb una garrafa a la mà, i sense deixar-la en cap moment em va ensenyar el celler. De seguida va estar vist: hi ha pocs metres quadrats i en David i en Francesc s'hi esplaien poc perquè la vinificació la lidera la Roser, l'enòloga, que era fora. Em van explicar el seu plantejament, que és molt clar: fa 10 anys que van decidir vinificar, molt il·lusionats però sense massa intencions comercials, els seus millors raïms, els de les vinyes velles que havien plantat els seus pares (s'enorgulleixen d'haver fet les primeres proves amb la Cabernet).
I els vaig demanar que m'ensenyessin la finca. Pedralets surt d'un amfiteatre de la muntanya, a tocar del poble, que mira a l'Oest. És una finca assequible, comprensible; des d'un extrem que forma un balcó natural vàrem observar-ne els límits. Des d'allí vam entrar en detall. La tardor ajuda a diferenciar les varietats: a l'obaga, mirant al Nord hi ha aquests cabernets vells i la Garnatxa. Al sol, encarada a Sud hi ha la Carinyena (Samsó), amb les fulles envermellides: és una varietat interessantíssima, sobretot si s'estressa. En tenen una parada de vella que els proporciona subtilitat. Ho saben perquè tenen la regla de vinificar per separat i després fan el cupatge, al final del procés. Amb la Roser tastarem les botes i confirmarem aquestes sensacions que al David i al Francesc els agrada identificar amb cada parcel·la.
Parlant-ne, a la vinya, s'entreveu l'emoció d'un viticultor que coneix cadascun dels seus ceps (el Priorat és així, dur, sec, aspre, sinuós,... i petit) i que espera redescobrir cada racó de la finca dins l'ampolla.
Sense obrir cap ampolla ens en vam anar cap a Porrera. Ahir, a casa, en família, vaig tornar a tastar el Pedralets, a consciència, posant-hi imatges recents i persones; i després d'una entrada suau i dolça, com la que recordava d'aquella ampolla de l'agost, atent a l'evolució que el vi havia de fer a la copa, a poc a poc vaig anar descobrint unes notes fines d'anissats (ginebró?). Crec que darrere del Pedralets hi ha una base de fruita honesta que s'expressa amb una fina subtilitat. Al davant hi ha un vi agradabilíssim de qualitat indiscutible.
En David me'n va donar un parell d'ampolles que he repartit a Barcelona, per donar-lo a conèixer.

el vi A PUNT al Diari de Tarragona

2009-11-09T00:08:00.005+01:00

L'ombra de la Guia de vins del Seijas és llarga. Avui m'ha trucat un amic per advertir-me que al Diari de Tarragona hi havia una notícia sobre el QUA del vi A PUNT. Concretament, és a la pàgina 7 del suplement d'economia. El periodista es fa ressò de l'aparició del vi (d'una empresa tarragonina) en una selecció del sumiller de El Bulli, 110 vins per al 2010.

article pel Va de Vi

2009-11-08T23:28:00.004+01:00

Des de divendres hi ha un article penjat al Va de Vi que signo jo. Parlo de la traçabilitat comercial de la Coca-Cola i del pes de la marca. És per contrastar-ho amb el món del vi, on l'atomització de les empreses fa que les denominacions d'origen agafin relleu, sobretot pel que fa a la garantia del procés de producció. Però el cas del refresc més conegut ens ilumina sobre la importància del paper de la distribució, que en el vi és tan important!

Respostes a la dimensió cultural del vi

2009-11-05T07:43:00.003+01:00

¿A quien sirve mi dinero? és el títol del llibre de Joan Antoni Malé que ahir va ser entrevistat per Joan Barril al Cafè de la República de Catalunya Ràdio. Al punt del minut 19 d'aquest audio el senyor Malé es mostra convençut de la necessitat d'un canvi de valors que ens hauria de dur a incrementar el consum de productes culturals, contraposant-los a la despesa en (alta) gastronomia i en vins. Aquesta afirmació va produir-se en el marc d'una discussió sobre l'estructura social i els valors que ens han dut a la crisi econòmica i la banca ètica.
Més que discutir frontalment aquesta catalogació, per reivindicar el caràcter cultural del vi (potser, aneu a saber, el senyor Malé seria capaç de matisar les seves paraules), m'interessa que un itel·lectual d'indiscutible reputació pugui fer una associació entre el vi (i la gastronomia) i una certa lleurgeresa moral, d'una frivolitat delegitimadora.

Ah! per cert, encara queda mantega trufada.

Porrera, Gandesa, Montblanc...

2009-11-04T23:47:00.005+01:00

Aquest cap de setmana serem al Tasta Porrera, una oportunitat única per conèixer els vins d'aquest poble del Priorat. L'Associació de Cellers de Porrera (18) promou aquesta festa popular que vol posar a l'abast dels aficionats i experts la descoberta de les característiques dels vins de la vila. L'any passat ja hi vam ser i a més d'endur-nos una panoràmica de tipicitat difícilment exportable, varem gaudir d'una experiència lúdica que ens marcà i el cert és que ja fa dies que n'esperava la convocatòria i ho he recomanat a molta gent. Espero que hi cabrem. Hi ha tota una colla formada al voltant de la tertúlia de l'Ateneu que volen venir a conèixer una mica més la Carinyena.

Durant el cap de setmana hi ha, també, la Festa del Vi de Gandesa. Jo m'hi deixaré caure el dissabte a la tarda: hi ha un tast de garnatxes blanques que dirigirà el Jaume Martí. I l'aprofitarem.

A Montblanc també hi ha fira. A la darrera tertúlia de l'Ateneu se'n feu difusíó, perquè hi ha programades unes jornades amb la participació del Joan Gómez Pallarès.

el rastre de la Tòfona

2009-11-04T10:00:00.011+01:00

Avui he esmorzat pa amb mantega trufada. El Pierre Valmont, responsable de la imatge gràfica del vi A PUNT acaba d'arribar de la Borgonya, de ca sons pares, i m'ha portat un parell de tòfones. El detall mereix un agraïment.

Ahir a la tarda vam quedar per xerrar dels conceptes de la marca, per comartir la visió i aquestes coses que semblen tècniques però que entre nosaltres esdevenen una tertúlia filosòfica (la sessió ens portar a discutir sobre l'Hedonisme i la diferència amb l'Epicureisme, perquè necessitàvem aclarir el significat de plaer). I després, cap a quarts de nou, ens n'anàrem cap a casa (meva), ell també, per tastar la tòfona plegats. Entre uns i altres, a casa, preparàrem uns ous ferrats sobre una base de patata i ceba cuita amb formatge. La Tòfona l'escampàrem pel damunt a tallets. La garnatxa del SINE que ens serví d'aperitiu hi anava bé, amb el seu confitament i amb els anissats de fons, però el Petit Grealó que obrírem després també s'hi esqueia, rustic i llaminer... Tot plegat prou especial, dins d'una tesitura quotidiana, tanmateix.

I aquest matí, el pot que havia servit al Pierre per portar les tòfones des de França contenia encara una bona dosi de mantega on hom diria que el tubèrcul havia mutat. Era el gust de la tòfona, concentradíssim, sense la tòfona.

Per inèrcia m'he rentat les dents, i quan ho feia me n'hauria volgut desdir, per endur-me aquest regust a passeig. el dentrífic ha fet neteja i n'he perdut una mica, però encara me'n queda. És la dimensió del gust que es fa record arxivat!

PARA TODOS LOS DÍAS / SEIJAS

2009-11-03T11:27:00.011+01:00

Aquest és el títol del capítol que el David Seijas, el Nariz de Oro del 2006 i sumiller, juntament amb el Ferran Centelles, del millor restaurant del món, ha dedicat al QUA del vi A PUNT en la guia que acaba de sortir al mercat amb el títol de 110 vinos para el 2010, de l'editorial Grijalbo. Gràcies David!

"Lejos de los que piensan que un vino barato es un vino malo, hay gente que dignifica este estilo de vinos". Es difícil d'expressar millor la vocació del vi A PUNT perquè, tal com explica el David Seijas a la introducció d'aquest llibre de butxaca il·lustrat, "Desgraciadamente el consumo de vino en España va bajando año tras año. Por esto hago una propuesta económica y divertida, para aquellos que siempre quieren una copa de vino en casa,... y disfrutar del vino como compañero".

Quan algú tan autoritzat com en David Seijas parla

de la necessitat de dignificar el vi quotidià, de treballar contra la tendència del descens del consum, la proposta del vi A PUNT agafa més relleu, i per això l'agraïment, que faig des d'aquí i que sempre serà insuficient.

I provablement el que més m'ha agradat és l'enfoc: perquè la proposta del vi A PUNT és econòmica, sí. Però per damunt de tot és per fer possible el consum quotidià, i recuperar part del terreny. El Bag in Box, del que a la guia se'n fa una descripció oportuna (és aquí un gran desconegut i pot generar una certa desconfiança), és el continent d'un "vino vivaz y fresco, sin maquillaje [m'interessa aquesta referència a l'autenticitat perquè crec que és un dels elements que podem exigir en la quotidianitat], placentero y divertido,... elaborado a partir de las uvas de sirah, garnacha y samsó de las tierras de Montsant".

I és clar, immediatament, l'endemà de l'aparició del llibre vaig rebre un correu electrònic d'un senyor de Madrid mostrant el seu interès "en adquirir el Bag in Box de vino tinto QUA porque he visto su producto recomendado en una guía del restaurante El Bulli".

Insisteixo: Gràcies per haver apreciat la feina del vi A PUNT i per haver-ne parlat!

el vi és suggerent

2009-11-03T04:29:00.002+01:00

El títol és un eufemisme. N'hi ha d'altres: el vi és interessant... Vull dir que la conversa sobre el vi és més atractiva, en general, que una discussió sobre mobiliari, per exemple.
Ahir al matí vaig aturar-me a una terrassa a fer un cafè amb uns saludats que conec relativament poc, com ells a mi, si fa o no fa.
Per cert, què feia jo prenent un cafè? Òbviament un acte social!
Quan el vi entrà a la conversa ja la va monopolitzar fins al final. Tothom hi va posar cullerada, per fer referència a alguna varietat o per preguntar. Fins al punt que, al cap de molt poca estona em demanaren que els en donés unes nocions formals, i quasi vam organitzar un calendari de reunions per xerrar de vins.
El vi té molt a dir i l'home està ple de preguntes. La dona també!

Tarragona supera l'expectativa

2009-10-29T07:25:00.008+01:00

Dimecres passat, al vespre, a l'Ateneu, atapeïts, vam experimentar una sorpresa. La Denominació d'Origen Tarragona, una de les més antigues (el primer reglament és de 1945), va ensenyar-nos una cara poc coneguda, amb uns vins moderns i connectats amb els mercats actuals.

Sentir parlar els seus protagonistes ens permeté comprovar un cert canvi de rumb. L'estigmatització històrica d'una denominació d'origen vinculada al volum i a una tradició que a Catalunya va lligada a la venda de vins a doll, ens feia difícil sortir del tòpic dels vins dolços tradicionals (de fet, ens hauria agradat poder comptar amb la presència del celler De Muller, iconogràfic en aquest sentit, però els seus responsables estaven de viatge i els sigué impossible d'acompanyar-nos).

Tarragona, tal com ens explicava l'Àngels Collado (secretària del Consell Regulador), és volum, és un territori ampli, és una vinya que majoritàriament pensa en el Cava (el 70 % del raïm se'n va a la confecció de vins base Cava), però és una enorme tradició rural que a poc a poc s'està reinventant. El pes de la indústria del vi havia anat deixant per a la marca Tarragona una posició poc rellevant, però de cada dia hi ha més iniciatives que aposten per la definició d'una identitat singular.

Darrere les ampolles del Nus del Terrer, Mas Vicens i Adernats Seducció varem veure-hi una aposta clara per l'excelència, que es manifesta a la copa, que comença a gaudir del reconeixement internacional i que parla d'una visió del vi lligat a la viticultura, lligat a la vinya, lligat al territori i a la voluntat d'interpretar-lo i d'extrreure'n la seva màxima expressió. Òbviament és així en els casos de l'Eduard Morell o del Vicens Ferré, però també en el cas de la Vinícola de Nulles, una cooperativa clàssica des del punt de vista organitzatiu, que entra més de 2 milions de quilos de raïm i que d'uns anys ençà s'ha proposat ocupar un espai entre els embotellats de consum de qualitat. Segurament era el que pretenien els seus primers socis, que encarregaren a César Martinell un edifici modern i funcional (de les anomenades "catedrals del vi", segons què ens digué en Carles Negrillo, gerent de la Cooperativa, és un dels pocs cellers que sempre han estat actius en la seva funció original); i avui és útil per un projecte potent que, des de Tarragona, s'obre al mercat.

Una de les impressions que ens enduguérem, i en part, potser, com a conseqüència del contrast dels projectes que s'han anat veient al llarg de l'any a la tertúlia de Les presències del vi a l'Ateneu, és que Tarragona és una zona àmplia i, per tant, diversa. Vinyes del Terrer és un celler relativament petit (fa 22.000 ampolles de les quals n'exporta una gran part), una aposta per la qualitat extrema, lligat a una finca arran de mar, a 40 metres d'altitud,al terme de Vilaseca. El Nus del Terrer que vam tastar és un cupatge de Cabernet Sauvignon (el vigor d'aquesta vinífera els obliga a un treball de contenció i d'estrés de la planta per assolir uns rendiments mitjos de 2 Kgs. per cep) i Garnatxa negra (està molt més integrada al territori i resulta molt més fàcil de treballar) i la seva complexitat el fa suggerent, interessant, enigmàtic. De Mas Vicens vàrem tastar el negre de criança. També hi ha molt de Cabernet, i en el aquest cas, el cupatge es completa amb Ull de Llebre. Però la característica que el defineix és una estructura potent. Si el vi de l'Eduard Morell surt d'una finca d'arran de mar, pràcticament, el del Vicens és a la muntanya, a Cabra del Camp, a l'extrem de la Denominació d'origen, pel Nord-Oest, on fa frontera amb la Conca de Barberà. Érem a darrers d'octubre i encara havien d'acabar de collir: les maduracions són més lentes i pròpies d'uns clima i d'uns sòls molt diferents. I els Adernats de Nulles, moderns i competitius però més previsibles, sobretot per la base varietal (macabeu, xarel·lo i parellada), són una expressió dels vins amables que Tarragona ha produït tradicionalment.

Així com en alguns casos hem parlat dels "vins de vila", a Tarragona, la diversitat i l'amplitud geogràfica (de fet ens quedà despenjada la part del sud, la de la Ribera d'Ebre, molt més semblant a la caracterització varietal de la Terra Alta) ens duria a una distinció entre diverses sub-zones. El temps ho dirà.

De moment, el que vegérem és un panorama de creixent interès: uns cellers moderns, que s'obren pas en el panorama global, i un Consell Regulador que està apostant clarament per la tipificació. Com a mostra ens parlaren de la tasca que d'un temps ençà estan duent a terme conjuntament amb l'INCAVI i amb la Cooperativa de Rodonyà per la carcterització del Sumoll, una varietat associada a la zona nord de la Denominació d'Origen, que criteris de mercat massa simples havien arraconat i que qui sap si podrà ser un dels trets identitaris de la regió.

Tarragona, 10ena tertúlia

2009-10-22T22:35:00.005+02:00

A Catalunya tenim 11 denominacions d'Origen; i una (Cava) que tot i ultrapassar les nostres fronteres per determinades circumstàncies històriques la podem veure com a catalana, substancialment. I a l'Ateneu n'hem vist 9, dins el cicle Les presències del vi que hem organitzat des del vi A PUNT, amb el restaurant ATN, i amb la col·laboració de l'INCAVI.

Per ordre alfabètic han anat passant els diversos territoris vinícoles. I aquest octubre toca Tarragona. Veurem, acompanyats pel Consell Regulador d'una Denominació d'Origen lligada a la història vitivinícola i comercial més rellevant, com s'estructura un territori difús i ampli en l'actual món del vi.

El Port, un dels més importants del Mediterrani, ha estat un testimoni del comerç de les comarques vitivinícoles dels voltants. L'atepeïment de botes als molls són un testimoni que evoquen la història d'una activitat de la que Tarragona és un protagonista indiscutible.

Avui, amb la modernització del sector, els cellers cooperatius, gestors de grans volums de vi, estan reenfocant la seva estratègia, i al seu torn, cada vegada hi ha més iniciatives privades que disperses pel territori (el mapa de la Denominació d'Origen és ampli, des del Gaià fins a l'Ebre), s'esforcen per revindicar-se.

El pròxim dimecres, 28 d'octubre, farem la 10ena tertúlia del cicle. Comptarem amb la participació del celler Mas Vicens; la Cooperativa de Nulles, i el celler del Terrer. Com sempre, s'estructurarà de la següent manera:

20:00 hs: Presentació de la Denominació d'Origen i de tresd dels cellers que la representen + tast d'armonització del territori (5€)

21:30 hs: sopar - tertúlia

El preu de la sessió completa és de 27€

Les persones interessades poden adreçar-se a:

comercial@elviapunt.com

restaurantateneu@restaurantateneu.com

O als teléfons 933185238 o 625408974

O al mateix restaurant de l'Ateneu

L'aforament és limitat i s'ocuparà per rigurós ordre d'inscripció

en quin sentit el vi és cultura?

2009-10-22T22:31:00.003+02:00

Sovint repetim aquesta sentència i m'agradaria compartir-ne el dubte, per eixamplar-ne l'escala de grisos, més que per discutir-la. En quin sentit el vi és cultura, què ens ho fa afirmar, i què ens diu la seva adjectivació cultural?

i al Montsant..., arriva La Trinca!

2009-10-22T20:21:00.006+02:00

Perquè aquests dies, després de la verema, i abans del Nadal (comercial), l'agenda dels cellers s'atapeeix. Tothom té compromisos. Acabo de parlar amb amb el Marc, de La Garriga, que estava convidat al 20è aniversari del Sant Pol, de la Carme Ruscalleda i va haver de sacrificar l'excursió al Priorat (ja vindrà a Porrera si tot va bé). L'Anna dels 5 Titius d'Olot també s'havia compromès amb una demostració de productes a Girona. El Miquel Bofill xerrava a una sessió sobre el comerç del vi que havia organitzat la revista Cupatges... I tot i així, a Torroja érem una pila. Però al costat mateix, a Falset, es presentà el nou accionariat de Laurona. Des del pati de Cal Compte vegérem passar tres helicòpters. Coses que passen avui al Priorat. Ves per on! Els del Diari del Priorat, que a la tarda vingueren a conèixer els productors estrangers de Torroja, m'explicaren que havien fet un tomb pel cel de la comarca, des de Falset a La Figuera, per anar a veure la vinya de L'Espectacle, amb els nois de Canet.

El celler Laurona, que ha encapçalat enològicament en René Barbier i el Fernando Zamora (i seguiran ocupant-se'n) passa a mans del Josep Maria Mainat i del Toni Cruz com a accionistes principals.

El seu desembarcament al Priorat administratiu (Denominació d'Origen Montsant en aquest cas) és, en tot cas, una dada que confirma l'interès per aquest territori. I una promesa per als nostres vins? Qui ho sap? Arriva la Trinca, Au vinga, vinga, vinga!

Tast de Vins a Torroja

2009-10-22T17:39:00.006+02:00

Dilluns vaig ser a Torroja (del Priorat). El Dominik Hubert de Terroir al Límit ens hi havia convidat, fa tres setmanes, llavors de la tertúlia de l'Ateneu. És evident que aquest xicot, amb la seva flema, el seu apassionament i la fermesa amb la que expressa la seva implicació al Priorat, ell que és d'origen alemany i que creu que és allí on podrà acostar-se millor a l'excelència, ens va provocar un interès especial. Perquè tot i ser dilluns, 8 dels habituals de la tertúlia ens agafàrem el dia per poder assistir a la seva festa de la verema.

En aquestes dates les cites vitivinícoles sovintegen (ja he rebut la invitació per assisitr a la festa de Porrera de la que l'any passat vaig tornar molt convençut). I encara que en aquests tastos d'avui el que se serveix és el vi d'anyades comercials (anteriors), la justificació de la collita és una excusa per convocar els amics i els coneguts al celler.

Els de Terroir al Límit i el Trio Infernal, en Fischer, en Gerin i en Combier, aquests altres estranys actors del Priorat ens oferiren un tast a Cal Compte. Des del pati d'aquest allotjament rural d'un encant difícilment igualable es veu la cinglera del Montsant i els turons de L'Arbossar, els Dits del Terra, Les Manyes (fou el vi que em captivà, per sobre de tots), o Les Tosses.

Prop de 100 persones (hi vaig poder veure el Quim del Mut, el Chef dels Dos Palillos, el Jordi de La Cullera de Boix...) s'hi arrauliren i xerraren unes hores amb una copa a la mà i el Priorat al fons (és l'efecte de Cuvée 3000, que distribueix aquests vins i que té la capacitat de transmetre'n la seva imprtància). Hi hagué temps per discutir i per comparar, per entendre en definitiva la tipicitat prioratina i el treball que un celler i l'altre ens ofereixen. "Uns vins fins i subtils, de forta originalitat", em deia el Carles, una estona que tastàrem juns el catàleg de Terroir al Límit, "i potser, per això, són massa difícils de classificar en el mercat del vi globalitzat" (és un avantatge o un problema?). El senyor Manuel Duran, defensor aferrissat de la varietat com a signe d'identitat d'un territori, volgué conèixer de prop aquest projecte pel que ja expressà el seu entusiasme a la sessió que férem sobre el Priorat.

Els vins del Trio, en general agradaren, especialment les carinyenes del 2/3; però també el Trio del 2004, i el del 2003, més confitat i lleument oxidat però d'una fragilitat que captiva. El taní de tots els vins del seu catàleg és dolç i llaminer i el RIU, aquest vi més jove, fresc i apte per a tots els paladars s'endugué més d'un elogi: és important que al Priorat hi hagi vins assequibles i que al seu torn conservin la marca de la zona i del celler, i en aquest cas es confirma.

Tot d'un plegat la festa prengué un altre caire, més lúdic de fet, més popular, menys professional (sé que a la Cesca li hauria agradat que l'ambient del matí es mantingués a la tarda, perquè és enòloga i el tast l'apassiona), i ens n'anàrem al jardí del poble, a una plaça oberta a l'aire lliure on se serviren costelles i llonganissa, pa (boníssim) oli i vi a dojo. Per allí corregueren ampolles de terroir al Límit (del Torroja, sobretot), les del Trio del Priorat, i les del Trio de Côte Rotie; i també en tastàrem d'altres: l'alcalde de Torroja ens n'oferí de les seves, hi hagué un Mas Saura i d'altres que degueren passar-me desapercebuts; i fins saltàrem a la Conca de Barberà amb les vins del Joan Ramon Escoda, que hi era i els deixà per tastar.

La música, eclèctica i internacional com els mateixos protagonistes de la festa convertí aquesta albareda de Torroja en un espai de llibertat colonitzat per uns urbanites engrescats.

Jo, cansat d'una jornada llarga i alcohòlica, em vaig endur "la colla" a trepitjar una vinya costeruda, camí de Miserere, que em té robat el cor. Un gest de darrera hora per acomiadar-nos abans de tornar cap a Barcleona.

el vi A PUNT "es lo último"

2009-10-16T15:49:00.006+02:00

A la Ronda Univesitat de Barcelona acaba d'obrir la primera botiga gratuïta d'Europa. L'eslògan és extremadament provocador; tant que ahir, durant la innauguració, la Montse Castellana, responsable de Tinkle, una agència de comunicació rconeguda, em va comentar que havia vingut perquè volia entendre la proposta. esloultimo es un centre de promoció de productes de tendència, les novetats que apareixen al mercat i que sovint es queden lluny dels consumidors. Per una quota simbòlica de 5 € els consumidors que vulguin interactuar amb aquesta fórmula tindran dret a endur-se de les prestatgeries de la botiga 5 productes diferents cada 15 dies. esloultimo analitzarà les conductes de consum i les oferirà als productors que hi colaborin.
Es tracta d'una iniciativa per acostar les novetats al consumidor, un actor que, segons Cristina Mínguez, la directora de Marketing i Comunicació de esloultimo, és lliure, intel·ligent i individual, sobretot des de l'aparició de les plataformes de comunicació 2.0, i aquesta circumstància obliga a inventar noves formes de relació.
El vi A PUNT ha participat d'aquesta experiència innovadora i ahir, tant en la presentació de la botiga de Barcelona (l'empresa preveu obrir noves seus a Europa i a Amèrica) a la premsa com a les agències de comunicació hi hagué envasos de SINE, de QUA i de NON per prendre gratuïtament. Els 40 envasos que posàrem a disposició del públic desapareixeren en pocs minuts. Dels comentaris que vàrem poder recollir, vaig interpretar que l'envàs era vist (encara) com una innovació (malgrat l'enorme difusió que se n'ha fet a altres països europeus) i que la seva usabilitat era extraordinàriament ben rebuda. L'èxit del producte, però, a primer cop d'ull, a la prestatgeria de la botiga, on la majoria de productes compten amb un esforç remarcable en el disseny, cal atribuir-lo a la imatge exterior. Els que provaren el vi (era un objectiu secundari en aquest entorn) s'afanyaren a comentar que era sorprenentment bo (la sorpresa venia, precisament, de l'expectativa negativa derivada d'un envàs de cartó).
Anirem veient de quina manera podem col·laborar amb aquesta iniciativa que avui ocupa la pàgina de societat de la majoria de mitjans de comunicació.

tranquil·lament al celler

2009-10-08T09:51:00.006+02:00

Me'n vaig a tastar el rosat. S'ha acabat l'A.NON del 2008 (que havíem concebut com un vi d'estiu) i ja tenim a punt el d'enguany, pràcticament. Ara l'acabarem de definir i abans d'acabar l'any ja en tindrem.
En paral·lel, després d'haver collit i ja acabada la fermentació alcohòlica, estem remenant les lies del macabeu de casa. Un vi que em fa una il·lusió especial!
I la resta va fent. A la Terra Alta ja s'ha acabat de collir, però al Montsant encara entren les Carinyenes. N'hi ha per dies. La verema arriba sana però la maduració ha estat complicada, i la secada de l'estiu a pansit més d'un raïm.
Aniré subministrant informació dels vins del 2009 així que vagin arribant.

La Vilella: la singularitat d'una finca

2009-10-08T07:44:00.003+02:00

Sovint em pregunto si moltes de les paraules que usem estan, per nosaltres, prou ben enteses. El llenguatge és ampli i a vegades és un lloc comú, que ens és útil per anar tirant però, de sobte hi ha manifestacions de la realitat que s'imposen i se'ns apareixen com l'autèntica correspondència del mot que les defineix.
Diumenge vaig anar a esmorzar a la finca La Vilella, amb el Carles, un amic, i la seva família. Els quedaven uns quants raïms per collir i ho aprofitàrem per fregir unes arengades a l'era d'un mas enrrunat del segle XVI. La impressió que em causà fou important. Des del mateix moment vaig començar a pensar en la "necessitat" de rehabilitar aqauell espai singular. El mas, aquesta peça arquitectònica central, amb una estructura noble i absolutament ben organitzada, és el que permet visualitzar el conjunt ordenat. Algú, fa més de 400 anys estructurà la vall que l'envolta, farcida de boscos a les parts altes, i apte per al cultiu a les terrasses interiors. L'edifici presideix l'escenari i permet (permeté) als seus inquilins assumir la responsabiñitat dels voltants.
Imbuït com estava jo del llenguatge dels prioratins que vingueren a fer tertúlia a l'Ateneu la setmana passada, segurament, em feu veure ràpidament aquest ordre de la finca. Vaig pensar en la intel·ligència dels seus primers administradors, que convertiren un espai natural en una finca, en una forma ordenada i estetitzada; un paisatge, gairebé (perquè la natura imita l'art, més que l'art a la natura, deia Òscar Wilde).
Em vaig imaginar un vi de finca, sense saber encara què dóna aquest terreny en particular en qüestió de vins, però havent-hi hagut sempre vinya, en aquest espai alt i muntanyós, calorós a l'estiu i fred (que glaça) a l'hivern, amb el mar i la plana a l'horitzó, que reforcen la sensació distant de l'autonomia de la finca, el vi hauria de ser el resultat d'un treball ordenat i transcendent.
Diumenge vaig experimentar un acte emocionat d'adhesió al territori, i de passada vaig entendre encara més aquesta dimensió humana del terrer, d'aquest espai conegut i estimat, en el que les persones s'impliquen per interpretar la terra i extreure'n la millor expressió.

A Cal Pep, el vi A PUNT, amb Clos Martinet

2009-10-07T21:51:00.005+02:00

imatge extreta del bloc de KAP

Ahir el Pierre Valmont em va convidar a dinar a Cal Pep. És un restaurant de culte, ple de turistes, que fan cua, especialment per seure a la barra i menjar a base de tapes.

A part de la qualitat dels plats (especialment suculenta la truita de patates i xoriç), senzills però excelents, a part de l'encant de la fórmula, simpàtica, fresca, nerviosa i atrafegada però amable i acollidora, a part de la professionalitat del servei, amb el Paco i el Pep com a directors; hi ha un estil escrupulós, és la finura informal i quotidiana. El preu, en aquests casos, lògicament, acostuma a anar en consonància, però jo anava convidat i el desconec.

Anàvem a xerrar del vi A PUNT i de les coses que hem de fer a partir d'ara. Des de fa tres anys hem delegat força la direcció de la imatge de la marca en aquest professional de la comunicació que en el seu moment va entendre bé el nostre missatge, un intent de recuperar un espai per al vi quotidià sense perdre l'autenticitat.

Feia temps que teníem una reunió pendent i com que, a més, teníem algues coses per comaprtir, el Pierre va voler portar-me a aquest local de la plaça de les Olles que li agrada tant.

I em va tocar escollir el vi. El motiu d'aquesta nota, de fet, i ara que vinc de l'emoció de la tertúlia del Priorat, és per deixar constància d'un fet que crec ímportant. A Cal Pep, aquest establiment de referència de la ciutat hi ha una àmplia i important carta de vins, i la primera pàgina és tota de Priorats. Després n'hi ha una de Riberas iuna altra de Riojas. És un establiment internacional. Però la primera pàgina és tota plena de vins del Priorat: l'Akiles de Viñedos de Ítaca; els Camins del Priorat i Les Terrasses de l'Álvaro Palacios, el Dofí i l'Ermita (dues o tres anyades), el Clos Mogador, el Martinet Bru que ens vam beure a copes mentre ens esperàvem, i els Clos Martinet que ens vam polir dinant. I uns quants més.

Aquesta circumstància és poc habitual. és una aposta del Pep i una demostració de la importància del Priorat, que mereix un lloc preeminent a la carta dels restaurants més populars de la ciutat.

el Priorat intensament

2009-10-02T15:46:00.010+02:00

Si això fos una crònica periodística, la tertúlia de dimecres a l'Ateneu ens hauria proporcionat molts titulars. Van ser 4 hores de convivència amb el Priorat, massa curtes per la quantitat d'informació que vam engollir, massa denses per digerir-les ràpidament. Ens vam endur feina a casa; i, però, vam aclarir alguns conceptes importants.

Aquest grup heterogeni que s'ha consolidat al voltant de la taula de Les preséncies del vi va assistir a una exposició del model prioratí, un punt de referència en el panorama vitivinícola per la repercussió que ha generat i per la seva originalitat que, en definitiva, es deu a un principi bàsic: la valoració del territori.

Una vegada i una altra, a través de la seva pròpia trajectòria personal, el René Barbier ens va traslladar a aquesta visió del Priorat com un territori excepcional per a la producció de raïm i per a l'elaboració de grans vins. És el terrer, el terruño (castellà) o el terroir (francès). "Una tomaca del Priorat és excepcianolment millor que qualsevol de les que se'ns ofereixen als mercats convencionals" ens deia enèrgicament i responent a la referència recurrent que el senyor Duran feu del mal ús que al seu entendre s'ha fet de les varietats dites franceses. Perquè "al Priorat, les varietats queden enrrere". Això, que és polèmic, perquè sovint identifiquem aquesta terra amb la Garnatxa i la Carinyena, és un missatge contundent: significa que la personalitat prioratina està indefectiblement lligada al territori, més que a les varietats. De fet, es parla de més de 20 varietats negres i d'una quinzena de blanques, que es cultivaven al Priorat fins a la Fil·loxera. La Garnatxa i la Carinyena es quedaren per circumstàncies de crisi més que per decisions vitivinícoles. Les Carinyenes i les Garnatxes que ens agraden, que ens emocionen i que impressionen els consumidors d'arreu són les d'aquelles vinyes velles de coster que es van abandonar per poc rendibles i que ara, havent restituït el valor del raïm del Priorat, han esdevingut excepcionals. Estan adaptades, sí, òbviament. Altrament haurien mort; han estat allí, dalt de les muntanyes, soles, abandonades a la seva sort durant dècades. Són unes vinyes que van deixar de tenir valor econòmic, en un moment en el que el vi del Priorat era "massa potent, massa singular" i que s'usava per enfortir altres vins.

En Salustià Álvarez, President del Consell Regulador i responsable del celler Vall Llach, un prioratí de Porrera, ens oferí una panoràmica sociològica del segle XX, i vegérem que aquestes vinyes velles i costorudes, poc amables per al cultiu, eren a les mans de la gent més senzilla. I ens anà passant un àlbum de fotos curiós. El públic assistia sorprès, perplex, a una història insólita. La revalorització del Priorat que representa en René Barbier en primera persona (enguany es compleixen 20 anys de les primeres ampolles de Clos Mogador i 30 de la finca) feu girar l'estructura social de la comarca com un mitjó. Pels anys cinquanta i seixanta, els antics propietaris vegeren com els mossos i jornalers que se n'havien anat a treballar fora de la comarca tornaven amb possibles i la propietat anà perdent, doncs, el valor ancestral que havia tingut. En aquell moment, qualsevol altra ocupació era més rendible que la de la vinya i en conseqüència l'abandonament fou quasi definitiu. En René Barbier es referí al Celler Sacala Dei com l'única llumeta que quedava. La colla de joves, sovint tractats de "bojos", que a començaments dels vuitanta s'instal·laren al Priorat per donar valor a la singularitat dels seus vins anaven contra-corrent i hagueren de posar-se a fer els seus experiments al marge. Perquè després d'una cosa en vingué una altra i el preu d'aquest producte que avui és reconegudíssim (sempre discutit) hagué d'augmentar. Quan en René fou capaç de col·locar les seves primeres ampolles en un restaurant de prestigi de París el sumiller (el millor del món en aquell moment) li feu notar que el preu era baix (1.500 pessetes de fa vint anys quan el vi del Priorat es venia a menys de 100). L'arribada del sr. Costa (tal com l'anomenà en Salustià Álvarez) i en Lluís Llach, llavors de les torrentades de 1994, representà la incorporació dels pagesos al nou model. En Salus va explicar els detalls de les negociacions amb els nous propietaris, que els feren passar d'unes liquidacions de raïm a 40 pessetes a les 500 actuals. El pagès, que treballa segons les indicacions del celler a qui ven el raïm, "avui es guanya la vida", i el sector "ha de tenir clar que sense els pagesos és impossible construir una regió vitivinícola" afirmava un Salustià empresari però pagès, de Porrera.

El Priorat, que tothom havia assenyalat històricament com una zona excepcional per a la producció de grans vins experimentà una transformació econòmica quan uns joves "sonats" que només entenia la poetessa del Priorat vingueren a estimar-se el seu territori i a implicar-s'hi. Una mica, és el que avui representa també el Dominik Hubert, de Terroir al Límit, un celler de Torroja que fa vins d'extrema intensitat. A part dels procediments que utilitzen, que al seu dia causaren impacte a la comarca, hi ha el seu objectiu: fer notar la vinya, les diferències entre les vinyes del seu poble a les ampolles. Un dels vins, Dits del Terra, és d'una vinya de Carinyena vella de Torroja. L'altre, L'Arbossar, és d'una altra vinya de Carinyena vella de Torroja. Estan vinificats de la mateixa manera. Pretenen que experimentem la influència del sol, perquè una vinya és assolellada i l'altra és obaga. Han vingut d'Alemanya i de Sud-Àfrica per assolir l'exelència a Torroja del Priorat. Creuen que aquest és el millor lloc del món per fer vins, que la rusticitat i la mineralitat han de ser compatibles amb la finura del vi, i que per això s'ha d'aprendre a trobar el punt de maduració óptim de cada planta. És una aposta per un territori que va començar a reviscolar amb l'arribada dels "sonats" dels vuitanta, que van aconseguir posar-lo al mapa vitivinícola mundial, i que ara emprèn un nou repte (i és un dels missatges que aquesta representació del Priorat ens deixà més clars a la tertúlia): la zonificació del Priorat per pobles. Els Vins de Poble. Veurem aparèixer a les ampolles el poble de producció. Perquè els vins són diferents. Els de Gratallops, per exemple, cullen el raïm dues o tres setmanes abans que els de Porrera, perquè les maduracions són diferents, i Bellmunt i Torroja són dos món diferents, asseguren... En René creu que aquest és el millor llegat que pot deixar als seus fills que, al part dels que ha dut sempre al darrere, som una mica tots nosaltres, els que vam néixer amb un Priorat depauperat i ens n'hem trobat un altre que ens emociona i que ensenyem a tothom.

Aquesta tertúlia de dimecres passat va servir per entendre un projecte que al seu inici era d'unes persones i que al cap dels anys s'ha aixecat a un graó superior: el Priorat és ara un territori ric!

Priorat: 9ena tertúlia

2009-09-25T07:39:00.005+02:00

La setmana que vé (dimecres) farem una tertúlia sobre el Priorat. Serà la 9ena sessió del cicle Les presències del vi a L'Ateneu que, conjuntament amb el restaurant ATN i amb la col·laboració de l'INCAVI, hem anat organitzant des del vi A PUNT.

Parlarem de la marca de la Denominació d'Origen Qualificada, que genera interès per la repercussió mediàtica que ha provocat. Des de fa prop de vint anys, i de la mà d'uns estranys i intrèpids "exploradors", aquesta comarca petita, seca i arraconada a l'interior de la demarcació de Tarragona entrà als mapes vitivinícoles. Avui, el Priorat és conegut arreu, i ens agradarà conèixer aquest camí relativament recent que és un referent per a molts territoris.

Un dels vectors que hem associat a l'aparició del Priorat és el concepte de TIPICITAT, aquesta substantivació vitivinícola avui és imprescindible però a casa nostra és recent. Demanarem als que en són els millors representants que ens en parlin,

Com és habitual, per aproximar-nos el treball de la Denominació d'Origen, comptarem amb tres cellers representatius: Vall Llach, Clos Mogador i Terror al Límit.

La sessió es dividirà en dues parts:

20:00 hs: presentació de la Denominació d'Origen i de tres dels cellers que la representen + tast d'armonització del territori (5€)

21:30 hs: sopar - tertúlia

El preu de la sessió completa és de 27 €

Les persones interessades poden adreçar-se a:

comercial@elviapunt.com

restaurantateneu@restaurantateneu.com

Als teléfons 933185238 o 625408974

O al mateix restaurant de l'Ateneu, a la cantonada del carrer Canuda de Barcelona amb la plaça de la Villa de Madrid. L'aforament és limitat i s'ocuparà per ordre d'inscripció.

Concilium Vinorum Tarraconensium

2009-09-23T08:32:00.009+02:00

Avui que és Santa Tecla, Festa Major de Tarragona, parlaré del Concilium Vinorum Tarraconensium. La setmana passada m'hi van convidar a presentar-hi el vi A PUNT. El Joan Ramon Martorell, un entusiasta connaisseur del món del vi des de fa molts anys, actua de dinamitzador i es recolza en el Xavier Fortuny, l'amo del Clap de Ceps, una botiga del carrer Merceria que ha aconseguit integrar el vi, amb la seva complexitat, al caràcter viu, ric i històrico-tradicional de la ciutat alta, que és antiga i dinàmica a la vegada.

El Concilium Vinorum Tarraconensis és una entitat seriosa i lúdica a la vegada que integra ciutadans preocupats pel coneixement i la divulgació dels vins locals i globals. Com és habitual en aquest tipus de societats, la tasca divulgativa acostuma a fer-se al voltant d'una taula, sopant, un context idoni per la conversa distesa i lliure. I aixì fou com quedàrem, dijous passat al vespre, a quarts de deu al restaurant Quim i Quima.

La reunió m'imposava un cert respecte, sobretot perquè només coneixia al Xavier (amb en Joan Ramon Martorell només havia intercanviat unes paraules fa un parell d'anys al Calp de Ceps. I durant tot el dia em vaig anar preguntant què els diria, com transmetria la proposta del vi A PUNT, i finalment ho vaig concretar amb un missatge: fer possible l'autèntic cada dia.

Però en Martorell ho tenia preparat de la següent manera: volgué amagar els envasos del vi per evitar reticències i prejudicis distorcionadors. Posàrem el vi a les ampolles de servei que oferim a hosteleria (el rosat amb els aperitius de pernil, una amanida de poma i un arrosset boníssim; el negre amb un estofat de peix dens i melós; i el blanc amb els formatges). A mesura que s'anaren servint els vins em demanaren que els expliqués, que en decrivís els cupatges i les notes de vinificació. Vaig aprofitar per aprofundir en el llenguatge de les varietats locals que crec que sempre que poguem hem de reivindicar. Vaig parlar molt de la Garnatxa Blanca coma identitat de la Terra Alta i de Tarragona per extensió, de la seva potència, de la seva longitud, que li dóna una àmplia paleta gustativa i una riquesa enormement subtil. També ho vaig fer de les Carinyenes del Montsant. Vaig parlar de territori perquè el vi n'és un representant i el Concilium entén aquesta semàntica.

I hi hagué una acceptació notable. La joventut dels vins que teníem a la copa, i per tant, la manca d'aromes d'envelliment, que en els vins importants aporten complexitat i subtilesa feu arrufar el nas a algun conciliari, que endevinà la modèstia del producte. El Concilium està acostumat a reunir-se al voltant de vins de culte (fa poques setmanes que organitzaren una excursió al celler Capafonts-Ossó, al Priorat, i em consta que en vingueren entusiasmats) però acull amablement qualsevol proposta que maldi per la dignitat.

Amb el sopar enllestit, pràcticament, i havent tastat els tres vins A.SINE, A.QUA, i A.NON, el Xavier Fortuny i el Joan Ramon Martorell volgueren desvetllar la identitat dels vins que havien presentat als companys conciliaris darrere la màscara de les ampolles de servei i d'alguns decantadors, i feren portar els envasos a la taula. Com és natural, hi hagué un cert xoc que ràpidament vaig aprofitar per refer el missatge: la vocació d'apropar els vins autèntics al consum quotidià. La nostra proximitat tarragonina amb la producció vitivinícola ens empeny a cantar les bondats dels nostres vins als quatre vents, i voldríem que fos possible beure'n cada dia. El Bag in Box és un recipient (que a la taula del Quim i Quima generà tot un seguit de preguntes tècniques habituals entres el públic que el desconeix) que actua com una eina dinamitzadora per al consum quotidià d'avui; és com una bota moderna, un volum respectable de vi que permet un consum discrecional, a copes, evitant que el vi que resta a l'envàs perdi qualitat.

Tot plegat, a quarts de dues anàrem tancant la sessió. En Martorell, com a responsable màxim del Concilium Vinorum Tarraconensium, m'obsequià amb un record, i em demanà que escrivís unes ratlles en el llibre d'honor. Vaig agrahir-los l'amabilitat.

Al Clap de Ceps, l'establiment a partir del qual he conegut el Concilium, hi podeu trobar els productes més elitistes i els més senzills. Aquesta diversitat, imprescindible en un barri cèntric i heterogeni, fins eclèctic a estones, amb el mercat de la plaça del Fòrum i els turistes de banyador integrats en una convivència real, exigeix l'ofici d'un botiguer, que sap entendre el seu públic i que pugui explicar el valor d'una Ermita alhora que despatxa cerveses (sempre que pot es decanta per la Rosita o alguna altra especialitat) o els vins més senzills, de consum. És un sumiller apassionat i gaudeix del tast i l'anàlisi del vi d'una manera desacomplexada, obert a tota la gamma, des dels vins de les cooperatives de la zona, que coneix raonablement bé fins a les referències locals i forànies de gamma alta.

vi i perruqueria (2): imatges

2009-09-21T11:33:00.013+02:00

La Clàudia és una amiga perruquera amb ofici que la setmana passada va obrir el seu propi establiment (juntament amb un soci, l'Antonio) al número 290 del carrer Provença de Barcelona, a 50 metres del Passeig de Gràcia, just davant de la Pedrera. És LA COIFFURE, un espai blanc, net lluminós, a un metre i mig per sobre le nivell del carrer, dins d'un edifici clàssic de l'Eixample més noble, dels que identifiquen la ciutat.

Dijous van obrir oficialment i tal com vaig anotar, em van demanar que els portés una mica de vi per la festa. Me n'han enviat unes fotos de record. Les agraeixo i em vé de gust de publicar-les, perquè em va agradar ser-hi i posar el vi A PUNT en un marc diferent. LA COIFFURE és un establiment que busca la notorietat des de la discreció. El lloc és indiscutiblement cèntric, elegant, modern i bonic, un entresol que permet als usuaris gaudir de la visió del carrer, a la vegada que mantenir-se'n lleugerament enrretirats. I en aquest espai lleugerament enrretirat però cèntric i central (els que hi entenen de tendències ho diran) hi va haver una festa en la que em va agradar participar.

Ànim amb aquesta aventura que inicieu! I celebro que el vi A PUNT us fes profit i agradés.

Pla de Bages: més enllà de les varietats autòctones

2009-09-21T10:37:00.008+02:00

Tenia pendent una ressenya de la tertúlia que vam tenir a l'Ateneu a propòsit de la Denominació d'Origen Pla de Bages. Com ha estat habitual, la sessió es va desenvolupar a la sala interior del restaurant ATN que és als baixos del palau del carrer Canuda de Barcelona. Van ser 4 hores al voltant dels vins dels cellers Abadal, Oller del Mas i Celler del Molí; tres representants d'un territori històric que desde fa prop de 25 anys, treballa per reconquerir un espai en el mapa vitivinícola del país.

De les 27.000 hectàrees de vinya que hi havia a la comarca abans de la fil·loxera només se'n van perdre 7.000. A primers de segle XX la superfície de conrreu era de 20.000 hectàrees i l'autèntica plaga de la vinya fou la industrialització de la comarca al voltant del Cardener i el Llobregat. Crida l'atenció, perquè actualment, els apòstols del vi del Bages tenen al seu darrere només 500 hectàrees de vinya; que coneixen amb gran detall i que cuiden de forma precisa.

El Joan Solé, Tècnic d'Abadal i del Consell Regulador (Abadal és provablement la marca al voltant de la qual s'ha estructurat el projecte de la Denominació d'Origen, que avui compta amb 10 cellers) ens introduí a les peculiaritats climatològiques d'aquest territori d'interior poc fèrtil, envoltat de bosc i de maduració tardana per traslladar-nos la seva visió de la zona. El seu caràcter, traspuant apassionament i delicadesa, però, tanmateix, ens feu entrar al Bages per una altra porta. Ni el clima, ni el terrer, i ni tan sols les varietats autòctones, amb la Pica-poll com a carta de presentació: de la mà del Jaon Solé el Bages se'ns aparegué com un territori ric, sobretot des del punt de vista humà; perquè a més de les caracerístiques ambientals i objectives de l'entorn, els homes que el fan són una font de caràcter per als vins, i l'elegància, la delicadesa i sobretot la passió que tant en Joan Solé com En Lluís Ariza, del celler Oller del Mas, i com la gent del Celler del Molí van transmetre'ns, ens van fer posar atenció en els seus vins.

I sí, amb la Pica-poll com a base dels blancs sobretot, ens presentaren uns vins ben fets i rics en matisos. Per descriure'ls ràpidament, recordo ara la frescor i la tipicitat de l'Abadal blanc 2008, un Pica-poll que ha creat escola en el sector, herbaci i estructurat; la subtilitat humida del blanc d'Oller del Mas, i la suggerent feminitat del del Celler del Molí, un cupatge de Pica-poll i Macabeu al 50 % amb un flaire de pastisseria que enamora sense fer-se pesat.

Em quedo amb la Pica.poll. És la figura que identifica la Denominació d'Origen; però després de conèixer les persones, he de reconèixer que em vaig enamorar del territori. Em van donar algunes claus per mirar els seu paisatge amb els seus ulls apassionats.

Gràcies

Aixafar, el Most,... Desenfangar

2009-09-21T10:17:00.004+02:00

Fa dies que vaig deixar constància de l'entrada del raïm de casa. I certament, ho vam deixar una mica penjat, com si allò s'hagués perdut, potser!
Al cap de 48 hores vam desenfangar, i ens van quedar 600 litres de most net que vam trasbalsar al dipòsit d'acer que hem adquirit per fer-hi la fermentació. Vam quedar una mica curts de líquid però què hi farem. Ja en farem més un altre any! I allí s'està, amb una placa de fred que el manté a 15 - 16 graus, fermentant, des del 10 de setembre. Dissabte ja estava a 1000 de densitat. Està quasi llest i haurem de començar a prendre decisions de l'acabat.
Ahir vaig ajudar al meu cosí a aixafar els raïms que fan les parres de la seva masia. L'any passat en va fer 20 ampolles de vi i ara ho vol tornar a fer. I he recordat el procés de Cal Mañé, del que volia deixar constància. El vi que s'està fent a Vilabella és cosa seria, controlada. Ahir vam fer pesar la balança del costat de l'experiència familiar, amb els nens, participant activament, aixafant el raïm amb els peus i convertint aquest procés en un acte senzill i casolà, aparentment apte per a qualsevol persona. Vam usar el peu d'una antiga premsa de ferro colat que el pare del Lluís havia col·locat a la masia amb una motivació decorativa. Restituir-ne el seu valor funcional va traslladar-nos a èpoques pretèrites, de les que jo només he sentit a parlar i que ell havia viscut, de petit, a Vilabella precisament. Segur que va causar una forta impressió a la canalla!
Sortíren 40 litres de most que vàrem posar a decantar en uns quants dipòsits. Aquesta setmana els arreglarem i els posarem a fermentar. Si ens en sortim ho celebrarem, perquè la naturalitat amb la que ens hi hem enfrontat ens proporcionarà un fort plaer.

vi i perruqueria: laCoiffure

2009-09-16T16:09:00.004+02:00

Demà serem a la innauguració de LACOIFFURE, una nova perruqueria de Barcelona, al número 290 del carrer Provença. El vi A PUNT serà el vi que s'hi servirà i només amb aquest pretext ja em permeto la llibertat de convidar-hi qui s'hi vulgui acostar.
Conec a una de les mestresses d'aquest nou establiment del cor de la ciutat, sé que la seva trajectòria l'ha portat fins aquí, a presentar-se al mercat amb un missatge ric i potent però auster i honest a la vegada. LACOIFFURE és un establiment de tendència del que provablement sentirem parlar als mitjans; i és una demostració del caràcter de Barcelona, en la que una perruqueria és més que una perruqueria.
I la seva elecció del vi A PUNT per amenitzar la innaguració m'estimula, perquè més enllà de la coneixença personal, la mateixa decisió de l'oferta de vi em sembla una tendència suggerent. I la imatge que projectem, de vins seriosos, autèntics i, però, a la vegada, joves, fàcils, crec que encaixa amb una visió innovadora com la que representen.

primeres vinificacions

2009-09-09T00:03:00.005+02:00

Avui (ahir segons el rellotge de l'ordinador) hem entrat 1200 Kgs. de verema (d'aquests macabeus vells de què ens hem anat cuidant) a Cal Manyé. Els hem premsat, n'hem tastat el primer most (l'hereu de casa ha dit que era suc de poma), n'hem obtingut prop de 1000 litres que hem passat per l'intercanviador de fred per baixar-los fins a 10 graus i els hem deixat reposar amb enzims per poder-los desfangar demà passat.
És una experiència de la que n'anirem parlant. Perquè ho viurem amb una gran intensitat. Tenim un dipòsit per posar-ho a fermentar i també una bota de 300 litres.
L'Àlex, que dissabte va venir a veremar, quan m'ha trucat i li he dit què estava fent ha agafat el cotxe i ha vingut, des de Barcelona, per ser-hi. La seva ajuda era innecessària, però la companyia, inquantificable, ha estat important, perquè el moment era únic.
El Carles ho ha portat tot amb el seu aire tranquil, que encomana.
I el Manyé, amb el seu equip a punt, ens ha obert la porta de casa seva com si res.
Tot ha estat senzill, normal... però emocionant.

saviesa popular

2009-09-07T22:05:00.002+02:00

M'acabo de topar amb algú que, després d'una conversa fresca, ràpida, lleugera, m'ha recordat que "todo necio confunde valor y precio".

un dia entranyable

2009-09-07T09:24:00.006+02:00

Em consta que per alguns dels amics que van venir a ajudar-nos a veremar dissabte el dia fou memorable. Per mi, com a mínim, entranyable. Els records de les jornades de camp amb el meu cosí d'Aiguamúrcia, de jovenet; o les campanyes a Moja, a ca l'Arturo, amb tota la seva família...

Tot d'una, i com per art de màgia, per la força del temps, que ho va destilant tot a poc a poc, aquelles imatges provablement mitificades se m'aparegueren dissabte quan a la vinya del camí de la font hi concentràrem un grup heterogeni però de gran magnetisme.

A tres quarts de vuit, davant de casa es presentà el Manuel Rivera, amb la seva dona i el seu fill. El Manolo és un company amb qui vaig coincidir en una feina al Nou Diari de Tarragona el 1996 (ell n'era el director). Ara, casualment, estiueja a Vilabella, en una caseta típica del nucli del poble, i un dia que vam sopar plegats em va expressar el desig d'afegir-se a la brigada de collidors que estàvem organitzant. També aparegueren un parell de bolivians amb qui tenim relació d'un temps ençà. Amb aquesta colleta ens n'anàrem cap a la vinya. Allí ja hi havia el Pep, el cosí de la Mercè i mig amo de la finca. El seu caràcter i la seva experiència era important, però encara ho era més el seu tractor. Logísticament era imprescindible. Al cap de pocs minuts es presentà l'Arnau, mon germà, que sempre procura estar a prop. Ja érem 9 comptant el fill de l'Anna i el Manolo, el Mario, que durant una bona estona feu anar les estisores dignament. I jo anava alliberant els nervis: podríem agafar 4 fileres i avançar significativament.

Estàvem en família, pràcticament, però a les 10, just després d'esmorzar, aparegueren l'Àlex i l'Anna (venien de Sabadell). Em provocà una il·lusió remarcable, perquè a més de la feina que desenvoluparien, ens farien una companyia molt agradable: venien a compartir amb nosaltres aquesta tasca alegre i pesada a la vegada que ho fou poc perquè el sol restà amagat tot el dia. I a les 12 una altra incorporació que recordaré bé: L'Albert i la Marga. Sovint ens veiem aquí, a l'Alt Camp, però també a Barcelona, a les tertúlies de l'Ateneu, que per la seva influència acaben sempre al Boadas, o a Can Ravell esmorzant, per exemple. I volgueren venir a tallar els raïms que enguany han vist créixer, perquè alguns dissabtes i diumenges venien a passeig fins a la vinya, a saludar mentre podava.

Quan el tractor va arribar al capdamunt va girar i varem emprendre 6 files. Si al començament estava content de l'eficàcia de la colla, al migdia ja era eufòria. A la 1 menys 10 enviàrem el Pep a abocar a Vila-Rodona (3620 Kgs. / 12,5 %) i ens n'anàrem a dinar. Els avis ens havien entretingut la canalla i estaven preparant un arròs. La imatge d'una taula de 16 persones a l'aire lliure era festiva. Jo vaig estar molt content. Arròs, boníssim i senzill, amanida, pa, vi, meló i coca. Cafè; i cap a la vinya. A la tarda vam enllestir, pràcticament, i a les 6 ja plegàvem.

L'Anna i el Manolo ens havien convidat a sopar a la Mercè i a mi i van eixamplar la taula per afegir-hi l'Àlex i l'Anna i l'Albert i la Marga.

Això mereixeria un altre capítol, perquè hi hagué una conversa rica i heterogènia, i per l'aspecte casual de la trobada, semblà, segurament, memorable. Ja hi entrarem alguna altra vegada: el Manolo és literatura pura, tot en ell són cites, però gracioses, simpàtiques i a més d'absolutament pertinents, allunyades al màxim de la pedanteria. Pica l'ullet amb els llibres. L'Albert, polifacètic i fresc, és un home de tendència, és a prop de les avantguardes culturals, i crec que li agradà conèixer el Manolo i a l'Anna. A ells també, perquè el brindis de l'Anna fou "per la collita i per les noves conixences". I l'Àlex i l'Anna són extremadament curiosos i oberts, i sobretot, disposats fer kilòmetres, un requisit per conèixer.

L'Anna ens va fer LLobarro, i després, quan ja havíem pres els postres, em sortí aquella vena animal del que sempre té gana, i la vaig obligar a coure uns filets i unes gambes de Tarragona que vaig compartir amb la concurrència. Per beure, a part de l'Adernats, el cava de Nulles que va portar l'Albert, vàrem obrir una ampolla de l'Ull de Llebre criat en bota que em va donar el Xavier Pié per la Festa Major de Vilabella i un 2004 de Les Sorts Vinyes Velles del Masroig (magnums).

Jo a les dotze em vaig endur la canalla a dormir i em vaig quedar al llit. M'havia compromès a anar a veremar a Cal Manyé i volia estar en condicions. La Mercè em va dir que s'havien aixecat de taula a les 3. Com que jo era fora parlaren de cinema. Mentre hi vaig ser, a part d'estripar alguna cançò de taverna, varem parlar de Pla.

Recordaré aquesta jornada.

demà tornem a veremar

2009-09-04T16:13:00.005+02:00

La manca d'eines del camp (llegeixi's tractors en aquest cas) ens obliga a veremar els dissabtes. Els diumenges tampoc podem, perquè els cellers estan tancats i la verema ha d'entrar de seguida que s'ha collit.

Demà tenim el tractor dels cosins a la nostra disposició i serem una colla, per mirar d'anar enllestint; encara que aquests macabeus ufanosos de més de seixanta anys estan carregats de raïm i ja veurem què podrem fer.

Amb tot, encara deixarem 1.500 kgs per la setmana vinent. Els hem d'entrar a un celler particular de Vilabella per vinificar a part, amb un dipòsit i una bota que hem encarregat!

Estem enfeinats. El Joan Ramon NEBOT, de Terres de Vidalba, de Poboleda, em va convidar a la festa de la verema (en fan l'11ena edició) i m'hauria agradat anar a veure l'ambient al Priorat, al poble on anava de petit a fer una visita ritual per anar a buscar vi i poniol (a les vores de la carretera se'n feia molt i a casa tenien afició per les plantes medicinals i el P. Font i Quer). Però ho haurem de deixar per un altre moment (potser dissabte que vé si hem acabat). Demà collim!

Fan una jornada de portes obertes dels cellers del poble, que estaran a punt d'entrar raïm, perquè si bé les perspectives econòmiques del sector són difícils, les plantes segueixen el seu curs. De festes per rebre el raïm n'hi haurà pertot i els que se sentin encuriosits per aquest enrrenou rural poden acostar-s'hi.

Pla de Bages: Picapoll (8ena Tertúlia)

2009-09-03T11:58:00.003+02:00

Contràriament al que hauria estat la norma, hem passat la tertúlia de l'agost al setembre, per raons òbvies de calendari. Les vacances d'uns i altres ens haurien pogut fer una mala passada. Ara, amb tothom a lloc, més o menys (jo sóc a Tarragona, collint, per exemple), farem la sessió de Les presències del vi que, conjuntament amb el restaurant ATN de l'Atenu Barcelonès i amb la col·laboració de l'INCAVI hem anat organitzant, des del vi A PUNT.

Pla de Bages és al món de costat de la varietat Picapoll i, des de la seva irrupció en el mapa de les denominacions d'origen de Catalunya, els seus representants han parlat de la importància de recuperar les varietats autòctones. Provablement, aquesta connexió amb el passat és imprescindible per un territori que havia anat perdent el vincle amb el vi i que d'un temps ençà s'afanya a posicionar-se en el panorama general.

La qüestió de les varietats autòctones ha estat fins ara en aquestes tertúlies un tema recurrent. Algunes sessions ha pres força i se n'ha fet un debat important. El senyor Manuel Duran, fervent defensor d'aquesta diferenciació territorial de les varietats és un tertulià assidu i hi ha posat la banya. Indubtablement, aquesta marca, la de la varietat, és un dels elements que ajuden a identificar un territori i a donar mostra de la tipicitat. Però d'això, de la tipicitat, en parlarem amb els companys del Priorat, el mes que vé, perquè segurament han estat ells els que a Catalunya ens han introduït el concepte.

Així doncs, i amb el format habitual, dimecres que vé, dia 9 de setembre, en trobarem als baixos de l'edifici de l'Ateneu a les vuit del vespre per parlar del Pla de Bages i el seu projecte en el mercat del vi. Comptatrem amb la col·laboració dels representants del Consell Regulador i amb tres cellers: Abadal, Oller del Mas, i Celler del Molí.

La sessió es dividirà en dues parts:

20:00 hs: presentació de la denominació d'origen i de tres dels cellers que la representen + tast d'armonització del territori (5 €).

21:30 hs: sopar - tertúlia

El preu de la sessió completa és de 27 €

Les persones interessades poden adreçar-se a:

comercial@elviapunt.com

restaurantateneu@restaurantateneu.es

Als teléfons 933185238 o 625408974

O la mateix restaurant de l'Ateneu, a la cantonada del carrer Canuda amb la Plaça de la Villa de Madrid. L'aforament és limitat i s'ocuparà per ordre d'inscripció.

comencem a VEREMAR

2009-08-28T21:12:00.007+02:00

Aquesta tarda hem anat a Moja. L'Arturo m'ha deixat les "llaunes" de collir. El padrí de la canalla, l'altre dia a Gandesa, va comprar tres tisores més. Jo, ara, quan hem arribat, he repassat les que teníem velles. Els he posat erugues noves i les he untat amb oli del setrill. Demà al matí hem quedat amb el Josep Maria, un cosí, a les vuit al Pedrós per començar a collir.

Diuen que hi ha poca collita. Acabo de parlar amb mon cosí Joan, que cull a màquina per altres, i diu que la gent passa molta via. Ja ho veurem. Nosaltres serem 4 o 5 i la canalla que jugaran pel mig de les tires!

Els macabeus que entraven aquesta tarda a Moja feien 11 graus. Massa per al cava, però ja m'està bé si conserven acidesa. Pel que jo els vull...

Veremar és una feina atrafegada i alegre. La vinya i el camp, els cellers i l'entorn s'omple de gent. Fins i tot de policia (l'any passat van espantar tothom amb una vigilància de la collita que em va semblar excessiva). Som en una terra de vinya, de raïm i de vi i hi estem avessats. De jovenets havíem anat sempre a veremar a casa dels cosins, però ara, enguany, collirem els nostres raïms i, és clar, si tot va bé, en farem una primera vinificació; però per això encara falten dies. Ara el neguit de la feina ens domina. Ja ho tenim tot a punt: collirem uns ceps vells i de sorprenent exhuberància vegetal que hem anat portant tot l'any.

La collita és, doncs, per nosaltres, una festa. Estem nerviosos i contents. Però els nostres veïns, autòctons i responsables del nostre llegat rural, estan perdent la fe en aquesta feina. Econòmicament, el model de producció està en crisi (la situació econòmica actual és només una conjuntura) i el preu de mercat del raïm és tan baix que la successió generacional és inviable. Aquesta il·lusió que nosaltres estem projectant en poc més de 3 hectàrees de macabeus és un miratge al mig d'un desert estrany: els pagesos abandonen el camp i desconfien del vi, que en els ambients mediàtics adquireix un valor social remarcable.

Bé. Demà comencem a veremar!

A Torroja, Vins de Poble

2009-08-22T10:20:00.006+02:00

Avui, a Torroja del Priorat fan la 2a. Nit dels Vins del Poble. Fa uns quants dies que vaig rebre la invitació de l'Ajuntament d'aquest poble del Priorat, i em va fer molta il·lusió. M'agradaria molt anar-hi. Els vins, l'especificitat (el professor Canals en farà una defensa), i l'ambient (l'any passat vaig xalar molt al tast de vins de Porrera) m'hi estiren. Però avui m'ho hauré de perdre. Obligacions dramatúrgiques amateurs em faran quedar a Vilabella. Fem l'escenificació del ball parlat de Sant Roc.
Per poc que hagués pogut convinar-ho hauria anat fins al cor del Priorat. Segur que m'ho passaria molt bé i esperaré amb ànsia les pròximes edicions d'aquesta festa.
Felicitats als cellers i felicitats als organitzadors.
I els que pogueu, arribeu-vos-hi!
Jo, ara, me'n vaig a esmorzar a Coma-Ruga, amb una colla que reuneix el Jordi - Enric Pàmies anualment. Segur que esperen que els porti A.QUA i els complauré gustosament.

P.D. de les trobades d'estiu amb els amics n'hauré de parlar, perquè sense moure'ns gaire de casa, i através del vi, hem viatjat una miqueta:
L'Albert Martínez, el dia de la Festa Major de Vilabella va portar un Penedès (Jané Ventura), un Priorat econòmic i mediàtic (Camins), i Ribera.
Un altre dia que també va dinar a casa va portar un munt d'ampolles de cava de la Cooperativa de Nulles (Adernats) que van volar.
Amb el Carles vam tastar el vi que ha fet a casa seva el Xavier Pie, un magnum d'Ull de Llebre de les Gunyoles amb molta fruita.
El Jordi Castells, l'endemà del Firagost em va donar una ampolla d'un Priorat del que sempre parla (Pedralets) i el blanc de Viogner de la Maria Rosa Torres, de la Conca de Barberà.
Amb l'Àlex, que coincidim sovint, vàrem tastar un cava que per a mi ha estat un descobriment, l'Abbatis, de Gámnez Alba, dels Cellers del Camp de Tarragona, finíssim, 100 % de Parellada.
I moltes coses més: un vi dolç que em va regalar el Jordi Alcover, del Mas dels Frares, del Priorat... L'ètnic del Masroig...
I és que m'adono que tinc feina endarrerida. Hi ha un esmorzar a Can Ravell de fa quinze dies que mereix una atenció especial. Hi vaig anar amb l'Àlex, l'Albert, i el Joan Maria Riera i ens en recordarem una temporada!

cap al FIRAGOST

2009-08-04T09:08:00.003+02:00

Me'n vaig a posar una paradeta de vi a la FIRAGOST, una fira de motius agrícoles que es fa a Valls (casa meva) des de fa 55 anys. És una cita popular i trencant tots els esquemes oferiré el vi en porró. La logística i el caire de la fira crec que ho permet, i en tot cas, l'usaré com una referència al vi de consum, que és el que vol ser el vi A PUNT, en definitiva!
Veurem quines reaccions m'ocasiona i, per cert, ahir, en el concurs de vins de la fira, el jurat va concedir a l'A.SINE 2008 la consideració de finalista: un honor per a aquest vi que parla, encara que se'l senti poc.

agraïment al Joan Gómez Pallarès

2009-08-04T08:40:00.003+02:00

La setmana passada vaig rebre l'avís de l'aparició del vi A PUNT a DE VINIS, el bloc del Joan Gómez Pallarès.

Em va fer una il·lusió especial. Si hi entreu us trobareu amb una comunitat activa, que sembla esperar l'arribada de les noves anotacions per fer-hi comentaris. És una circumstància poc freqüent, però l'habilitat, la constància i, sobretot, la riquesa dels continguts que van enrriquit el bloc l'han convertit en un lloc de referència. De fet, l'any passat, va ser distingit amb el guardó del millor bloc de vins de Catalunya.

En motiu del Vitis Vinifera 2009 ja ens va citar, llavors per l'A.SINE, el blanc de Garnatxa de la Terra Alta, però ara ha volgut fer una presentació de la proposta que oferim que he aprofitat per exposar els compromisos que crec que defineixen el producte en un parell de comentaris al seu post.

Gràcies Joan i fins aviat.

Penedès: Tertúlia tensa

2009-08-01T00:22:00.003+02:00

Dimecres vam fer la tertúlia centrada en la Denominació d'Origen Penedès. En altres ocasions la reunió ha tingut un to divulgatiu, perquè hi ha regions vinícoles que si bé compten amb un passat que els avala, això segur, la seva irrupció en el modern món del vi és una curiositat. En el cas del Penedès ens trobàvem davant de la marca més potent del territori, un mar de vinyes a menys de 40 kilòmetres de Barcelona amb una trajectòria històrica impressionant i amb un factor diferenciador: la gran quantitat de pagesos i productors que s'hi acullen. Aquest segell identitari, però, la gran quantitat de vinya, el territori clarament emmarcat pels seus extrems (mar i muntanya pre-litoral, entre el Llobregat i el Gaià), i la gent, pateix una certa crisi que es va posar de manifest i que va generar tensió. Al Penedès hi ha neguit, el vi és al centre de l'economia de la comarca i qualsevol desajustament ocasiona nerviosisme i discussions acalorades.
El Josep Ribas, en nom del Consell Regulador ens ho va anticipar: "el Penedès ha de repensar-se perquè les circumstàncies conjunturals i la legislació actual del sector n'han desvirtuat la imatge". Les necessitats del mercat han estat solucionades per grans marques com Torres, per exemple, operant des del Penedès amb el segell de la Denominació d'Origen Catalunya. I per altra part, la força del Cava com a indústria ha ajudat també a desorientar el públic, que associaria el nostre vi escumós a la marca Penedès: una identificació territorial incòmoda. Perquè, en aquest context, en el que les marques fortes de la regió s'aixopluguen sota el paraigües de la D. O. Catalunyam, i en el que la imatge popular del Penedès està lligada al Cava, quina és la "tipicitat Penedès"?
Hi ha un pla estratègic de la Denominació d'Origen per recuperar la imatge de vins de qualitat. Un dels vectors és el Xarel·lo, la varietat autòctona de referència. Però en la qüestió de les varietats s'obrí un debat apassionat en el que el senyor Manel Duran, habitual de les tertúlies de vi a l'Ateneu i conegut actor del sector (fou responsable d'exportació de Freixenet en la seva etapa professional), s'atreví a sentenciar que "el problema del Penedès és que el Penedès no és res" (concret). El senyor Duran és un entusiasta del discurs de les varietats autòctones, que donen identitat als territoris vinícoles del món quan competeixen a les prestatgeries internacionals. Tothom se sentí interpel·lat i recordaré especialment les intervencions del Joan Huguet, de can Feixes (ens sorprengué, per cert, amb el seu negre de selecció del 2000, un cabernet viu! concentrat i llaminer, elegant i equilibrat). Un home lligat al territori com ell, que explica apassionat com entén el compromís amb la finca que el seu pare els va deixar a ell i als seus cinc germans, entoma els cops d'en Duran amb tensió; entén i accepta determinades mancances, però expressa la confiança en els vins bons i expressa convicció.
Semblà, veient aquesta discussió, que el Penedès hagués d'anar cap a la recuperació de la imatge de qualitat, a partir d'una sèrie de viticultors i elaboradors compromesos amb aquesta empresa. És un repte important, sobretot perquè el Penedès és molt gran i té un fort pes sòcio-econòmic. La força de la marca és allargada i mereix un esforç per resituar-la adequadament.
Serà interessant escoltar els detalls del pla estratègic. El marc de la tertúlia ens impedí aprofundir-hi, però l'interès dels participants fou manifest i he recollit alguns comentaris en aquest sentit.
Gràcies en tot cas a tots els assistents, i especialment als representants del Penedès que ens van acompanyar. Gràcies per ensenyar-nos el fruit del seu treball, gràcies per transmetre'ns la seva visió del vi i la viticultura, que és especial al Penedès. Gràcies per expressar-nos les seves inquietuds i el seu neguit per resituar el Penedès en el mapa dels grans vins del món.

Quin lloc ocupa el Penedès? (7ena tertúlia)

2009-07-24T07:27:00.004+02:00

La dimensió del Penedès és tan àmplia que sovint se'ns escapa. I en els canals de tendència a vegades es produeix una certa distorsió. Ens podem arribar a trobar amb algun catàleg pretesament exclusiu que deixa per al Penedès un espai relativament petit. És una afirmació gratuïta i sense valor estadístic, una impressió que aprofitarem per introduir la sessió de Les presències del vi, les tertúlies que amb la col·laboració de l'INCAVI i juntament amb el restaurant ATN organitza el vi A PUNT a l'Ateneu Barcelonès.

En aquesta sessió del pròxim dimecres 29 de juliol comptarem amb la presència del Consell Regulador d'una de les denominacions d'origen més reconegudes de l'Estat Espanyol i amb cellers com Can Feixes o Pinord. Els preguntarem com es veuen a sí mateixos en aquest marc global en el que les diverses marques adquireixen posicionament.

Com hem d'entendre el Penedès?

Un Territori? Sí, segurament, com un espai geogràfic, amb una geologia i una climatologia que afecta a varietats i vinificacions, però també amb una cultura; sobretot!

El Penedès és una de les marques vitivinícoles més reconegudes a nivell popular. Les enquestes que els instituts d'opinió realitzen periòdicament ho confirmen any rere any. Al caparró dels ciutadans hi ha una idea de vi associada al Penedès.

Però també hem de mirar altres indicadors. El vi ha desenvolupat en els darrers anys una dimensió mediàtica en la que el pes del Penedès és relatiu, sobretot si tenim en compte la importància socio-econòmica del sector en el territori.

El Penedès és aquesta gran àrea de vinya a menys de 40 kilòmetres de Barcelona amb tot el que això implica de penetració a la gran ciutat. Al Penedès, al llarg de la història, s'ha desenvolupat una indústria vitivinícola importantísima que és viva i que té una gran repercussió social.

Paradoxalment, però, d'un temps ençà, el món del vi ha anat generant un llenguatge que parla menys de xifres i més de sensacions; hi ha una literatura del vi que l'allunya dels grans volums i de l'economia en tant que estructura per presentar-nos-en una dimensió quasi fetitxista que connecta molt bé amb els nous consumidors.

Com pot una comarca (o una regió) com el Penedès, amb una tradició viva de cultiu de la vinya i d'elaboració de vins resituar-se en els nous entorns?

La sessió es dividirà en dues parts:

20:00 hs: presentació de la Denominació d'Origen i de tres dels cellers que la representen + tast d'armonització del territori (5€)

21:30 hs: sopar-tertúlia

El preu de la sessió completa és de 27€

Les persones interessades poden adreçar-se a:

comercial@elviapunt.com

restaurantateneu@restaurantateneu.es

Als teléfons 933185238 o 625408974

O al mateix restaurant de l'Ateneu

L'aforament és limitat i s'ocuparà per ordre d'inscripció

justificacions blocaires

2009-07-24T07:12:00.008+02:00

Habitualment intento evitar aquesta mena de recursos retòrics. Crec que això del bloc és menys important del que sembla, que és més un exercici interior que un mitjà de comunicació, però aquesta dimensió és innegable, pel seu caràcter públic. Per tant, aquesta desaparició (fa més de 20 dies que estic absent) mereix un petit comentari. Ni estic de vacances ni em manquen els continguts. Segurament, el que ha fallat és l'energia, la convicció del propi to; i com que preveig que em passaré el matí davant de la pantalla, volcant alguns continguts amb risc de caducitat, he cregut oportú justificar la represa.
Perdó. I em sembla que el primer que puc fer és recordar aquí la Terra Alta que aquests dies està tristament representada per Horta de Sant Joan. Sovint m'hi he referit tant per motius estrictament vinícoles com per evocar-ne un paisatge físic i humà que m'enamora i que ara s'ha cremat. La setmana vinent em toca anar a veure les noies de la Pinta, un bar-galeria que hi ha a la Plaça de l'Església i segur que l'efecte devastador de l'incendi m'impressionarà.

Consum de rosats

2009-07-03T09:45:00.008+02:00

Ahir al vespre vam sopar d'amanides. Els nens van fer de nexe perquè quatre parelles ens ajuntéssim per fer un àpat informal. Uns varen portar meló amb pernil, els altres amanides de tomaca i burrata (espero haver-ho escrit més omenys bé) i nosaltres unes coques de recapte.

Vam obrir el primer bag in box de NON de la temporada, el rosat del vi A PUNT. És una proposta lleugera i fresca, amb aromes florals i post-gust de maduixeta. 11 graus d'alcohol. El resultat és que ens vam beure 3 litres de vi sense adonar-nos-en.

Els rosats del nostre territori tenen això: són amables acompanyants d'aquests àpats refrescants d'estiu.

més coses de la DO Montsant

2009-07-02T17:14:00.002+02:00

Casualment (o menys), en aquest moment (acabem de fer la tertúlia de Les Presències del Vi a l'Ateneu) hi ha a la xarxa una forta presència de la DO Montsant.
El Ryan Opaz, de Catavino ha fet una estada per la zona i n'ha començat a fer algun comentari. En resum, i per a un públic internacional, a qui va dirigit el seu blog, adverteix que aquesta jove Denominació d'Origen és autònoma i interessant per sí mateixa. Suposo que després de les visites que feu a alguns cellers ens anirà sevint algunes píndoles vinícoles.
La Pilar Vidal, amb qui tinguérem el gust de compartir la tertúlia de l'Ateneu Barcelonès, també ha parlat de l'enfoc de la DO a la xarxa. Perquè el cert és dins l'univers vitivinícola català hi ha una certa activitat, i des del Montsant s'està apostant pels nous canals de comunicació: fa uns dies comentàrem la iniciativa de Cingles Blaus amb el codi QR. Ara la Denominació d'Origen, que actua com a paraigües, també s'hi ha apuntat, i de seguida, a les etiquetes del Consell Regulador hi haurà un codi que permetrà apropar la marca arreu, des de cada ampolla o envàs (la referència al vi A PUNT és lògica aquí).
Tots aquests detalls indiquen activitat. Sí, se'm dirà que parlo de màrketing, de comunicació i de qüestions laterals. És cert en aquest cas. Però també se n'ha de parlar. Sovint ens quedem amb una nota de tast, i també n'hem de parlar, del vi. Però segur que n'hem de parlar des de tots els punts de vista. També des del punt de vista cultural, entès aquest terme de forma àmplia, en tot allò que afecta a les persones de la zona, per entendre'n millor el valor i l'interès. Això és el que intentem a les tertúlies de l'Ateneu. I també des del punt de vista comercial. El René, dimarts al vespre, al palau del carrer Canuda de Barcelona insistí en la necessitat i l'oportunitat d'anar a ensenyar i a explicar els nostres vins, a Catalunya sobretot. Resulta que la crisi ens hi obligarà perquè fins ara, els clients de fora se'ns quedaven la major part de la producció, i potser és l'hora de començar a créixer a casa.
Bé, perdoneu la insistència però el cert és que la proximitat em fa tornar una mica sobre les idees d'aquests dies. el QUA, del vi A PUNT m'hi ajuda en aquest cas.

La confirmació del MONTSANT

2009-07-01T16:21:00.007+02:00

Ahir al vespre vàrem assistir a un acte especial. Havíem anunciat la tertúlia de l'Ateneu sobre el Montsant amb un interrogant una mica inquietant. Teníem moltes preguntes per fer-nos, i totes apuntaven a l'originalitat del valor d'aquesta denominació administrativament tan jove.
La resposta és contundent. Després de quatre hores amb alguns dels protagonistes del territori sabem dues coses: primerament, que sí, que provablement el Montsant és un espai que encara està buscant-se a sí mateix, que encara està construint el seu propi relat, que encara està poc definit; però també, en segon lloc, que hi ha molta matèria prima, que si falta definició és perquè hi ha molts elements per integrar, hi ha molts valors a esprémer. I l'element indiscutiblement diferenciador és la FORÇA, l'ENERGIA i la IL·LUSIÓ. Al Montsant, la major part de les empreses vitivinícoles són de gent d'entre 30 i 40 anys. Són projectes de gent jove als quals s'albira un llarg recorregut. El reconeixement internacional, la història, i el terrer (sí, també) els avalen, i ells encarnen un salt en el valor.
En el decurs de la sessió d'ahir vàrem poder veure la reconversió d'una cooperativa com la del Masroig, una agrupació de socis que fa uns quants anys generava raïm per fer vi a doll i qua avui embotella prop de 500.000 ampolles amb un alt reconeixement als mercats. En vàrem tastar Les Sorts (Vinyes Velles), un vi emblemàtic que segons ens va explicar el Rafel Pinto, representa el canvi de mentalitat del celler. El Ricard Rofes, l'enòleg que fa 12 anys encapçalà el projecte, hagué de començar a fer entendre als 200 socis del Masroig que el raïm s'havia de seleccionar. Avui hi ha un poble al darrere, que veu orgullós com la cooperativa és una empresa potent amb una plantilla estable de 15 persones que obté reconeixement i que s'ha fet una marca.
Vàrem escoltar el discurs de la Sara Pérez i el René Barbier (fill). Tenen una visió (potser) privilegiada, perquè els seus pares respectius es varen "inventar" el Priorat modern, i han viscut molt de prop el seu desenvolupament. Venus La Universal, el celler de la Sara al qual fa tres anys que s'ha incorporat el René, per aportar-hi una visió més comercial (i pervertir-lo ens deien bromejant, introduïnt-hi la Garnatxa), és un projecte que encarna aquest esperit de recerca de la tipicitat de la zona: gent jove que a la vora de Falset, amb un sòl de sauló, arenós i permeable, fa deu anys, i encara sota la denominació de Tarragona (sub-zona de Falset) emprengueren un projecte de vinificació que unís tipicitat i personalitat. El Venus 2004 que vàrem tastar (creuen que els vins han de poder expressar.se al cap dels anys, per poder-nos oferir alguna cosa més que fruita i fusta) està composat per dues varietats reductives, la Carinyena autòctona i la Sirah forània però cada vegada més integrada. És l'aposta de la Sara, de qui ahir vàrem tornar a sentir que l'efecte reductor, més que un defecte és una característica que hem de saber llegir, perquè ens ofereix alguns valors a preservar en els vins importants.
I vàrem conèixer el Josep Maria Anguera, de Darmós, a la Ribera d'Ebre, a la zona baixa i càlida de la Deniominació d'Origen. El seu és un projecte d'una autenticitat frepant: és la primera generació que embotella unes carinyenes concentradíssimes que tenen entre 60 i 80 anys. El seu vi, L'Heravi criança 2006 és molt expressiu i manifesta un equilibri notable entre la frescor i la riquesa d'una fruita intensa, de sota-bosc i de regalèsies, molt típiques de la varietat.
Van ser quatre hores d'una conversa elèctrica, neguitosa, a moltes bandes. Entre els participants a la tertúlia hi havia la Pilar Vidal, l'autora d'un bloc de vins de referència. També se'ns presentà l'Eduard Barceló, un soci de l'ateneu que resultà ser el president del Centre d'Estudis del Priorat i originari del Masroig, precisament. Ens il·lustrà sobre toponímia i sobre aqueslls detalls de la història que han quedat empetitits pel seu caràcter de quotidians però que rescatats amb l'oportuna perspectiva ens ajuden a entendre el caràcter i el tarnannà d'una zona. Així mateix, ens parlà de la importància que havien tingut els vins dolços i la relació que hi havia hagut amb els comerciants francesos, que tradicionalment els havien vingut a comprar per vendre'ls amb les seves marques. Ens explicà l'estructura social que s'esdevingué llavors de la Desamortització de Mendizábal i l'arribada al camp d'una certa "aristocràcia" que influí en el desenvolupament econòmic de la zona. Parlàrem de la fil·loxera i de la tradició vitivinícola d'una Denominació que de manera natural, tal com ens explicava el gerent del Consell Regulador, el Gerard Amorós, el 2001 hagué d'escindir-se de la D.O. Tarragona de la que fins llavors era sub-zona.
Crec que el Toni Orensanz, el consultor de comunicació de la Denominació d'Origen, ho resumí bé amb una frase: el Montsant ha experimentat un canvi de mentalitat. I crec que hi hagué la percepció clara de la necessitqat de trobar un relat que permeti explicar als mercats l'especificitat d'aquests joves i enèrgics viticultors que ahir vàrem poder conèixer una mica més-

És el Montsant un Priorat assequible?

2009-06-22T16:21:00.007+02:00

Hi ha entre aquestes dues denominacions d'origen vincles evidents, de proximitat i de tast, de tipicitat i de persones. També hi ha elements diferenciadors que, lluny de desmerèixer-ne cap de les dues, han estat identificats pel mercat.

La Denominació d'Origen Montsant va ser oficialment operativa el 2002. Fins a aquell moment, les vinyes que avui l'integren s'acollien a la denominació Tarragona (sub-zona de Falset).

La regió, pràcticament tota dins la comarca del Priorat, acull un important nombre de cooperatives històriques amb una producció d'entre 10 i 15 milions de Kgs. de raïm, i una quarantena de cellers independents. Entre uns i altres han posat al mercat una colla de vins entre els més ben valorats a escala global.

Quin és el motor de l'èxit dels vins de la D. O. Montsant?

Estava previst? S'estan acomplint les expectatives?

Està consolidada o estem parlant d'un valor emergent?

És el mercat interior prou coneixedor del producte que s'ofereix?

Quins són els reptes del conjunt de productors de la regió?

Aquestes preguntes ens les proposem per a la tertúlia que el pròxim dimarts, 30 de juny, obrirem a l'Ateneu Barcelonès. en el marc del cicle les presències del vi, que juntament amb el restaurant ATN i amb el suport de l'INCAVI organitza el vi A PUNT.

Comptarem amb els responsables del Consell Regulador i amb tres cellers representatius: Vinyes d'en Gabriel, de Darmós; Celler El Masroig, una de les cooperatives de referència; i Venus La Universal, dels reputadíssims René Barbier i Sara Pérez.

L’estructura dividirà la sessió en dues parts:
20:00 hs. presentació de la denominació d’origen i de tres dels cellers que la representen + tast d’armonització de territori (5 €)
21:30 hs. sopar – tertúlia
El preu de la sessió completa és de 27 €
Les persones interessades poden adreçar-se a:
comercial@elviapunt.com
restaurantateneu@restaurantateneu.es
Als teléfons 933185238 o 625408974
O al mateix restaurant de l’Ateneu
L’aforament és limitat i s’ocuparà per ordre d’inscripció

INNOVACIÓ per fer tornar el vi

2009-06-22T11:45:00.008+02:00

Arrel de la presentació de l'estudi sobre el consum de vi entre els joves que ha dut a terme la consultora Synovate per a l'Observatorio Español del Mercado del Vino (OEMV), i en el marc de la 1a. jornada d'innovació del Debat de Vi, la setmana passada assitírem a un animat debat sobre el futur del vi. Les dades que l'estudi ofereix són rotundes: "només el 8 % dels joves beu vi amb regularitat"; i la mostra està contrastada. La discussió que s'obrí a la sala de l'Escola d'Enologia d'Espiells, a Sant Sadurní d'Anoya, fou sobre les causes d'aquesta desafecció dels joves, i sobretot sobre les estratègies de resposta.

El vi ha d'apropar-se als joves?

Tot i que sembla obvi, hi ha dubtes sobre el valor del negoci procendent dels joves, perquè sembla una tasca tremendament difícil i costosa, i perquè el discurs que exigeixen els joves podria erosionar la imatge actual del vi; i els representants del sector senten "vergonya" dels mètodes d'aproximació.

L'estudi, com la majoria dels que ens ofereix l'OEMV és interessant i ens indica que, malgrat les reticències expressades hauríem de fer alguna cosa. Les propostes del Debat de VI, amb la creació de Comunitats de Pràctica que es posaran en marxa aquest mateix estiu han de servir, entre altres coses, per superar el terreny de l'opinió personal en aquests debats eterns i passar a l'acció, per establir un marc de decisió que permeti abordar estratègies adequades de relació amb el mercat.

En aquesta jornada, a més, i a mode d'ilustració, vam poder veure la potència d'algunes eines de marcat caràcter innovador: la consultora tecnològica Itineràrium primer i l'agència de comunicació Somosene, juntament amb el celler Cingles Blaus de Montsant, ens ensenyaren la seva experiència amb els codis QR de dues dimensions.

Crec que tot plegat ens ha de servir per interpretar correctament les oportunitats que se'ns obren, perquè el vi ocupi un espai ente nosaltres, un objectiu del sector que hauríem de saber comunicar al mercat.

excés de fires

2009-06-15T22:29:00.005+02:00

Fa temps que dono voltes a aquest problema: tenim un excés de fires de vi?
Sé que és una pregunta polèmica, però això és un bloc de notes i és lògic que me la faci.
Dissabte vaig passar per la fira de Reus Viu el Vi. Hi vaig anar a passejar, a saludar companys i a veure l'ambient. Em queia a prop de casa, és clar! Deixo dit a banda que fa un parell de mesos vaig rebre un correu electrònic de la Cambra de Comerç de Reus que em convidava a participar-hi i ho vaig refusar. Ho deixo dit a banda perquè les meves motivacions poden ser estrictament personals i qui sap si allunyades de les de la resta dels participants.
Vaig tenir la impressió que formalment quedava bé (un company de Bràfim em va expressar satisfacció per la qualitat de l'organització) i hi vaig veure una certa animació. Em va agradar l'estand de Vinum Selecció, els germans Gómez Domènech de Reus, que acollien a bona part dels cellers que representen. La imatge que donaven era moderna i professional, alhora que festiva. I després hi vaig veure una representació de la zona una mica heterogènia (cellers cooperatius al costat d'empreses comercialitzadores, cellers grans al costat de petits projectes familiars...) difícil de digerir. Se'm dirà que era la primera edició i que a poc a poc se n'anirà consolidant el model més interessant. Potser sí.
De moment, però, aquesta heterogeneïtat i la manca d'una orientació clara me'n fan qüestionar l'interès. De què serveix a un celler que s'esforça cada dia per estar present als punts de venda del territori anar a exposar a una fira genèrica i oberta al públic? Dic això perquè una fira ha de servir per vendre (originalment) o per promocionar-se. O és professional, i vénen els distribuïdors i els importadors d'arreu (llavors potser hi ha massa fires i s'hauria d'anar acordant la unificació), o és per al públic, perquè el consumidor pugui comprar. Però llavors, únicament tindrà sentit per a aquells productors que estan fora del circuit convencional, els que necessitin un espai firal per a vendre els seus vins directament.
Enguany vaig anar a Ampuis, a Côte-Rotie, a França, al costat de Lyon, a veure el mercat de vi de la regió. Té 80 anys d'història, i els petits cellers que hi exposen acaben venent, en tres dies, bona part de la seva producció, perquè ho tenen organitzat així, perquè aquell és el seu instrument comercial, i el públic ho sap. Hi havia gent de procedència llunyana que hi anava a comprar, i sortien del recinte amb 10 o 15 caixes. A l'entrada pagaves 8 € i et donaven una copa de tast. Era tot. Les relacions comercials entre el públic i els viticultors eren fluides: un èxit de fira, adequada a les necessitats.
Crec que hi ha masssa fires semblants, i em costa veure'n la necessitat. Amb qui competeix Reus Viu el Vi? Què millora? Quina necessitat resol? El cost d'aquesta mena de saraus és enorme. Compensa quantitativament i qualitativa?
Ja em perdonaran els que considerin que aquesta crítica és impertinent. A mi em sembla necessària i, en tot cas, m'agradaria veure-ho d'una altra manera, m'agradaria veure'n l'interès i la necessitat. M'agradaria, de fet, trobar motius per canviar d'opinió.

Vi de costellada

2009-06-15T10:41:00.009+02:00

De les vedelles que el RAVELL ha rostit pels mercats de Barcelona durant aquest mes de juny i en les que El vi A PUNT hi ha sigut prou ben rebut n'he extret algunes conclusions. Però, quin és el marc d'aquesta bona receptivitat? Una costellada popular! Vaig comprovar que el públic, nombrós a l'Eixample, tant com a Horta o a Sant Martí o a Sant Gervasi, acceptava cordialment un got de vi del Montsant per acompanyar la Vedella dels Pirineus Catalans (IGP). Després hi havia fins i tot alguns ciutadans que se m'acostaven per interessar-se per l'origen del producte, però l'acceptació general m'ha interessat. Perquè sovint he constatat que un important percentatge del públic rebutja un tast de vi a "deshores".

Pel que es veu, una costellada va associada al vi: a ningú se li acut refusar-lo. és el que millor hi escau. A la vida quotidiana els productes de referència són uns altres, més moderns, més adaptats a les circumstàncies i el vi encaixa (mentalment) amb els menjars primitius.

Suposo que tot plegat indica la necessitat de construir un espai per la quotidianitat del vi.

Eus aquí algunes de les imatges que m'han fet arribar els comerciants de Barnavasi, l'associació de l'eix dels voltants del mercat de Sant Gervasi.

fotos Cristóbal Núñez (Barnavasi)

observatorio de vino

2009-06-11T09:57:00.004+02:00

Ahir, tal com vaig anunciar, vaig ser amb els de Can Ravell a Sant Gervasi, perquè davant el mercat varen coure una altra vedella i nosaltres hi vàrem posar el vi A PUNT. Però això va ser al vespre. Ells, amb el Karlos Ibarrondo, el Lucas de Can Ravell i el Pitu hi eren des del matí, però l'animació popular s'esdevingué a partir de les set de la tarda, amb l'animal ja rostit i una enorme cua de ciutadans que omplien els jardinets que hi ha en aquell retomb del carrer Balmes de Barcelona.
Jo, al matí vaig anar a recollir comandes i a fer tasques comercials. Vaig veure'm amb la Mila, de Vino Camino, que venia a recollir-me unes mostres... Vaig anar a veure l'Aleix, de La Ribera, un establiment històric de la plaça Comerial. just davant del Born antic. Fa temps que amb el Joan Fornells li vàrem presentar la proposta. la va valorar molt bé i ara hem quedat per fer una degustació pels seus clients dimecres que vé. Fa il·lusió ensenyar el vi A PUNT a la concurrència d'aquesta botiga tan emblemàtica.
I després vaig anar a veure el Francesc, del Celler de la Boqueria. Feia dies que ho tenia pendent per diverses raons. La darrera vegada que hi havia passat anava amb pressa i ell tenia ple. Ahir, que jo anava més tranquil, hi vaig conèixer la l'Stefan i la Malena, de l'observatorio de vino. Ella em coneixia, d'aquest bloc, i del vi A PUNT, que segons què em va explicar, va descobrir a través del packaging (els camins són, sovint, inexcrutables). Passejant pel seu barri va ensopegar amb el despatx de Valmont Comunicación, i hi va veure la imatge del vi A PUNT.
La Malena és una especialista de la comunicació del vi i vàrem iniciar una discussió que segur que tindrà segona part. En tot cas, una descoberta interessant. Crec que estem d'acord en una cosa bàsica. El vi s'ha de comunicar, en múltiples direccions, i ho hem de veure com una inversió. Ella parla molt de les noves tecnologies, i fa propostes en aquest terreny. De fet, ahir al matí acompanyava l'Stefan per presentar L'Octubre de Cingles Blaus, un Montsant que ha innovat a l'etiqueta amb el codi QR, aquesta imatge de punts que es visualitza a través dels teléfons mòbils d'última generació. Em va dir que dimarts seria a la sessió del Debat de Vi de Sant Sadurní per presentar-ho i jo també hi seré...

avui, la vedella, a Sant Gervasi

2009-06-10T07:37:00.005+02:00

Amb l'arribada del bon temps, i amb l'afany per contribuir a la dinamització del comerç de proximitat, els actes al carrer se succeeixen. Mercats de Barcelona, les associacions de comerciants de la capital i l'IGP Vedella dels Pirineus Catalans, amb l'ajuda de Can Ravell, estan oferint una festa popular itinerant. Fa tres setmanes rostiren un parell de vaques a la cruïlla de Girona amb Aragó, al costat del Mercat de la Concepció, l'àrea d'acció de Cor Eixample. La setmana passada en feren dues, també, una a Horta, i una altra a Sant Martí, a la plaça que es forma entre la Rambla Guipúscoa i el carrer Cantàbria. I avui toca a Sant Gervasi.

La imatge d'un animal d'aquestes dimensions (entre 200 i 3000 kgs.) estès damunt d'un llit de brases és impressionant, i atrau l'atenció dels vianants. Després de més de 12 hores de cocció (l'expert és el basc Karlos Ibarrondo), la bèstia està a punt i s'ofereix al públic a petites racions.

Jo hi poso el vi A PUNT i us hi convido. Aprofito l'ocasió, al costat del Josep Ravell, per donar-lo a conèixer.

el Qua dels amics

2009-06-09T20:45:00.005+02:00

L'Albert, un amic, m'ha fet arribar una imatge d'una festa privada en la que queda constància de la presència del QUA. M'ha fet il·lusió rebre-la.

El text que acompanya la foto és senzill i suficient:

"La festa estava en el moment àlgid i el Qua quasi acabat, tot un èxit!
perdona per la qualitat (nul·la) de la imatge, entre la poca llum i el tremolor del pols..."

Concert entre tines i mànegues

2009-06-06T12:06:00.004+02:00

Pels que sigueu per allà baix, avui al vespre hi ha un concert experimental al Celler del Masroig.

La setmana passada, mentre envasàvem, el bodeguer em va comentar que el divendres haúrien de dedicar-se a endreçar, perquè dissabte hi ha concert. En motiu de la Fira del Vi de Falset, al soterrani del celler s'hi oferí una exposició d'art contemporani, i els organitzadors, mentre feien els preparatius ensopegaren amb una jornada d'embotellat. Sembla que el soroll de la màquina i el dringar de les ampolles els suggerí alguna cosa i ho enrregistraren. Ara, avui, en el mateix marc, oferiran música en directe. Un experiment dels que acostumen a generar perplexitat als autóctons però que projecta el celler i el món del vi cap a segments socials que sovint en són molt lluny.

Apunts per una teoria del gust (1)

2009-06-06T10:24:00.003+02:00

Dimarts i dimecres vaig envasar el 5è lot de QUA de l'anyada 2008 (L9153). Per allà al Baix Priorat hi ha molt de raïm de gran qualitat, i des de fa molt de temps. El vi ha estat sempre un ingredient de la dieta i de la cultura, i d'un temps ençà se'n fa de molt reconegut. És sabut. I en aquest marc, doncs, sovint, la gent del territori s'excusen de "saber-ne poc, de vi"; perquè darrerament s'han adonat que el llenguatge que s'usa als cellers ha evolucionat.
En un moment donat, dimecres, una noia que rondava per allà, la Neus, va apropar-se al dipòsit més pròxim a la màquina d'envasar, per veure el vi (devia tenir curiositat per conèixer l'aspecte del líquid que passava dels dipòsits a les bosses) i ens sorprengué amb to exclamatiu: "és bo aquest vi: fa olor de pega dolça".
Més enllà de l'encert de la descripció, que crec força reeixit (jo li trobo també molts tons de regalèsia), me n'interessà la frescor del comentari. El vi ha de ser bo, això ho hauríem d'exigir. Després els gustos s'eduquen, es formen, com el caràcter, i cadascú s'inclina per un estil; que pot variar en funció de les circumstàncies... Però la memòria aromàtica* i la del gust són inexcrutables i molt interessants quan ens assalten, quan ens sorprenen (a nosaltres mateixos), i ens condueixen cap a paisatges pròxims o llunyans, en el temps o en l'espai.
El vi és un d'aquests elements que ens transporta; i en el cas dels vins joves, sense envelliment, en els que necessàriament predominen els aromes primaris, de la fruita i la fermentació, el paisatge que se'ns apareix és extremadament directe (pueril?). M'agraden aquests assalts de la memòria honesta, poc intel·lectualitzada, i sense pretensions, sense ànim de pedanteria (de fatus i pedants n'hi ha casos com a cabassos!)

*sobre la teoria dels aromes recordo una conversa amb el Carles Pastrana, tot sopant al Vitis Vinífera 2009, en la que ens comentava les darreres investigacions que s'estan duent a terme en aquesta direcció, per estabir un codi aromàtic objectivable. Seria una restricció a la llicència poètica, a voltes excessiva.

Etiquetar en català

2009-06-06T10:03:00.003+02:00

Ahir em va telefonar un botiguer de València interessant-se pel vi A PUNT i varem parlar dels diversos aspectes comercials a tenir en compte en aquestes circumstàncies, i fonamentalment de les qüestions logístiques i la comanda mínima perquè el cost del recader sigui assumible...
Després de tot plegat, i havent compartit la passió per un determinat estil de vins (en Lluís em lloà els nostres per la seva autenticitat quant a gust i a l'elecció varietal), vaig fer-li una pregunta relativament compromesa sobre l'idioma de l'etiquetatge. Desconec la sociologia real de València, però se'n senten a dir tantes coses que sento la necessitat de prendre precaucions comercials. A Catalunya, el vi A PUNT va tot en català, però ara n'hem imprès en castellà per enviar a un distribuïdor del País Basc on, de fet, haurem d'analitzar la conveniència d'envasar en euskera. I el cert és que els primers que vàrem enviar a Euskadi foren en català (eren els que teníem) i em van fer constar que el probelma era relatiu. Li vaig preguntar el meu interlocutor valencià si creia convenient que li enviéssim els envasos en castellà i em va dir que on ell tenia la botiga, al centre, hi havia un ambient prou catalanista, que podria admentre l'etiqueta en català. A recalcar el qualificatiu de catalanista enlloc del valencianista!
Coses de l'idioma. Què hi farem?

...Tot plegat m'ha fet recordar que pel desembre va sortir una publicació de l'ADEC amb una llista dels productors que envasen en català. La nostra absència em va cridar l'atenció i vaig enviar un e-mail a aquest organisme, del qual encara espero resposta!
Coses que passen. Què hi faem?

Les Vaques del RAVELL

2009-06-06T09:42:00.005+02:00

Avui i demà serem al Mercat d'Horta i al Barri de Sant Martí de Barcelona, oferint el vi A PUNT per acompanyar les vaques (vedella dels Pirineus, IGP) que l'equip de Can Ravell, amb el Josep Ravell al capdavant i el Karlos Ibarrondo com a especialista de la cocció i el tall, rostiran al mig del carrer. Són uns esdeveniments populars de gamma alta que la Mantequeria del carrer Aragó està organitzant als barris per col·laborar amb els mercats.
Nosaltres ja hi varem posar el vi l'any passat, en les vaques que van coure a la cruïlla d'Aragó amb Girona, en motiu de la festa del comerç de Cor Eixample, i ara repetim.
És una bona ocasió per donar-nos a conèixer perquè l'espectacle atrau moltíssima gent, i la qualitat de la carn i del servei ens permet projectar-nos adequadament i de manera simpàtica.
Amb una mica de retard, en sóc conscient, convido avui a Horta, al costat del mercat, i demà a Sant Martí. Tothom hi serà benvingut.

L'Empordà vinícola té entusiasme

2009-05-29T15:20:00.002+02:00

Una de les conclusions de la tertúlia d'ahir al vespr a l'Ateneu és que a la Denominació d'Origen Empordà hi ha molt d'entusiasme. El Joan Fabra, el David Molas, el Xavier Albertí, el Xavier Morera i l'Emili Esteve s'encarregaren de demostrar-nos que la il·lusió per fer de l'Empordà una regió vitivinícola de prestigi està garantida. Un detall: ens hi vàrem posar a quarts de nou i ens vam aixecar a la una. Varen portar molts vins; els blancs, els rosats, els negres, els joves i els criats,... i és clar, un dels signes de la comarca, els dolços, renovats, naturals, esplèndits. I potser amb uns quants vins ja n'hi hauria hagut prou per entendre'ls (a aquests nous viticultors, la majoria joves amb arrels a la terra i a la vinya), però ells haurien marxat intranquils, dubtant de la feina que venien a fer a Barcelona: necessitaven ensenyar-nos-ho tot, perquè n'estan contents.
Un dels objectius de l'Empordà com a Denominació d'Origen, ara que ja s'ha renovat i s'ha modernitzat (i que fins i tot s'ha desprès de la marca Costa Brava, potser massa unida a un turisme de platja que desconeix el vi), és entrar a Barcelona. Estan en aquest repte i quan en tenen la més mínima oportunitat, com ahir a Les preències del vi a l'Ateneu, hi posen tota la seva energia. I tot això, aquesta dificultat, les seves causes, la valoració dels propis vins per part de la societat gironina primer i catalana després, les estratègies de posicionament de la Denominació d'Origen, els models a seguir (entre el Priorat i el veïnatge de Banyuls), foren els assumptes que ens ocuparen en els trams més lliures de la tertúlia perquè val a dir que la gran quantitat de vins que ens presentaren ens ocupà una bona part de la jornada.
Dels vins, podem parlar d'un estil comú, inspirat per una voluntat inequívoca d'expresar tipicitat (clima, terreny i varietats). La Lledoner (així en diuen de la Garnatxa, per diferenciar-la del nom popular del vi dolç de la zona) predomina i fa la gran aportació de fruites mediterrànies, dolces i elegants. L'Oriol o el S'Alou de Vinyes dels Aspres i el Selecció de vinyes velles i el Masia Carreras de Martí Fabra en són uns bons exemples. També la vàrem trobar, a voltes complementada amb altres varietats típiques (com la carinyena o la granatxa roja) en els rosats i els negres d'Empordàlia, una unió de cooperatives que opera a Pau i a Vilajoïga i que ha permès modernitzar aquest segment del sector i oferir vins econòmics de gran qualitat. En els blancs vàrem gaudir amb la garnatxa de Vinyes dels Aspres (quan un cop obert, i havent-se desempallegat dels aromes de la bota, ens expressà frescor i longitud i fins una mineralitat amarga que obligava a la reflexió). També vàrem ser sorpresos, per exemple, amb una frescor seca i rotunda que ens oferí un vi curiós, el Flor d'Albera de Martí Fabra fet únicament de muscat. El blanc d'Empordàlia ens ensenyà l'altra varietat de la regió, la macabeu.
I se'ns feu tard. Entre tots convinguérem que els dolços, i a l'Empordà hi ha una tradició que convida a parlar-ne, els tastaríem amb els postres. Ens posàrem a sopar i entràrem en una fase més distesa i participativa. Me'n vaig anotar algunes idees. Quant a la preocupació per al promoció, el repte és, tal com apuntava al començament, sortir a l'exterior, i primer de tot a Barcelona. Això vol dir entrar a la distribució de la capital i convinar-ho amb una estratègia enoturística que segons què ens van explicar, està encara molt per fer. Però volen fer una proposta estrictament vinícola i diferenciada de la de la costa. Tanmateix, la gran tradició turística de la zona els ha dotat d'una infraestructura important i en l'àmbit de l'hostaleria compten amb una colla de prescriptors de primer nivell mundial. El Josep Roca s'hi ha implicat i comencen a notar-ne alguns efectes... I em quedo amb una referència que el Xavier Albertí, representant al Consell Regulador, feia del llibre del Jaume Ciurana que anava més o menys així: "l'Empordà té la poesia que necessita un gran vi per obtenir reconeixement popular..."
Gràcies per ensenyar-vos el que feu i per trasmetre'ns el vostre apassionament.

re-enamorar-se del vi

2009-05-28T16:48:00.005+02:00

Ahir, tal com anunciava, vaig ser a la Terra Alta amb un amic i amb una gent de fora. I vaig tornar a convèncer-me, si calia, de què el vi ha de ser a la nostra taula de cada dia.
Una hora amb el Joaquín, el bodeguer de la Cooperativa de Gandesa (el Joan Maria, l'enòleg, s'havia agafat vacances per anar a Roma), tres hores amb el Mesies d'ecovitres, el celler ecològic de Villalba dels Arcs, i una estoneta amb el Josep Maria Anguera de l'Heravi de Vinyes d'en Gabriel de Darmós, al Montsant, me'n van donar els motius.
El Joaquín, que estava envasant, va deixar els companys i ens va fer un tomb pel celler. Se l'estima. Se n'estima les innovacions, la nova embotelladora, la darrera inversió que han fet, o el nou equip d'estabilització. Però també explica amb molt de detall el procés de selecció de verema, la clau del bon nivell que assoleixen els vins del celler de Gandesa. I així mateix, amb el mateix orgull, ensenya l'antic edifici, de César Martinell, aquesta "Catedral del Vi" considerada una de les meravelles de Catalunya i que, a més de constituir un monument arquitectònic sorprenent, és una mostra de la innovació tècnica aplicada a la vinificació de primers del segle XX. I allí, en un racó, té un dipòsit de 25.000 litres d'una mistela que causa molt bona impressió a tothom. Ell n'és l'encarregat i també n'està orgullós. Però el millor és que pot estar-ne!
Havent quedat amb el Mesies, haguérem de despedir-nos del Joaquín més d'hora del que tots hauríem volgut. A Villalba, ens esperaven a les dotze, amb una caixa de cireres (ecològiques, com tot el que fan, sense caire "calibre", però molt bones). I ens n'anàrem a veure les vinyes, les de la vall, els primers cabernets de la zona, els cabernets emparrats, i les garnatxes i el morienillo de la Magdalena. Pel Mesies la vinya i la feina d'interpretació de la planta i de la seva adaptació és el més important. A primers dels noranta s'imbuí de la ideologia ecològica i ara ja n'és un representant important. Ell i les seves vinyes són una demostració d'èxit d'un model de viticultura que en el fons reivindica una manera de fer antiga i lenta de contacte amb les plantes, per conèixer-les i adaptar-s'hi segons les necessitats que van manifestant. Dues hores a la vinya i una estona de tast al petit celler que tenen sota casa seva, amb el Josep Valiente, l'enòleg que l'ajuda i que sempre que pot s'afegeix a les tasques de promoció dels vins: l'Aspirall (un jove de garnatxes de vint anys), el Catxap, un vi que passa entre 4 i 8 mesos a les botes i que incorpora les garnatxes, les carinyenes, el sirah i el cabernet, expressa maduresa de fruita i és llaminer; i el Gran Gotanya, on predomina una garnatxa vella de forta concentració i d'una finura i una acidesa rellevants. Vam xerrar, vam tastar de les tines, vam tastar les ampolles de l'anyada 2006, i vam baixar al soterrani a tastar les botes que guarden els vins del 2007 i del 2008 en fase monovarietal. Tampoc hauríem marxat, però eren les tres de la tarda i patíem per trobar algun lloc obert per anar a dinar. L'expectativa era baixa. Ens recomanaren que anéssim al "moderno" (l'únic del poble?) i férem un descobriment. Resultà ser el restaurant guardonat amb el tercer premi del Carta Vi d'enguany (les millors cartes de vins de Catalunya) i, però, sobretot, m'impressionà la bona disposició i encara més la cuina que ens oferiren (a les quatre de la tarda vam repetir de conill!!).
De tornada, i havent-se fet tard, varem haver de renunciar a la visita al Viver d'empreses vitivinícoles de Barberà de la Conca (ho farem un altre dia), però passàrem a saludar el Josep Maria Anguera a Darmós. El vam trobar lligant ceps de sirah, a una vinya jove que ha plantat al costat del celler. Una vegada més, vam tastar l'Heravi i la seva carinyena concentrada. Impressionant.
El viatge de tornada tranquil: les carreteres eren buides. El personal estava preparant-se per veure un apassionant partit de futbol que va acabar bé.
El resum del dia va ser la passió que ens van transmetre tots els nostres amfitrions. Sense grans reconeixements (algun dia els haurien d'acabar tenint) fan allò que els agrada: treballar pel vi, uns al celler i els altres a la vinya, o al celler i a la vinya; i al cap d'unes hores se t'encomana i entens el vi com un element que ens és propi i pròxim.

amunt i avall: Terra Alta, Conca, Eixample, Horta...

2009-05-26T23:41:00.005+02:00

Demà cap a Gandesa, a Villalba... (l'extrem sud del país) i després a fer una mica de feina a l'Alt Camp i a la Conca. També he d'anar a Valls i a Tarragona.
Hi ha una gent que volen conèixer vins de la Terra Alta i de Tarragona.
Al vespre, quan arribem, tot estarà tranquil. Hi ha un partit de futbol que atrau tothom!
Avui he anat a veure el Josep Ravell. Per xerrar una mica de la festa de dissabte passat. Va coure un parell de vaques a la cantonada del carrer Aragó/Girona de Barcelona. Una la va repartir pels assistents a la fira l'Eixample Dret. L'altra la vam degustar en un sopar en el que es va servir un salmorejo de primer, vaca dels pirineus de segon, i postres de Bubo. El vi era A PUNT. Fou un sopar popular, sí, però si la vaixella hagués estat a l'alçada de les viandes, hauria estat un acte surrealista: allí, al mig del carrer, el servei de la Mantequeria Ravell el convertí en un acte gastronòmic seriós.
He anat a can Ravell perquè el Josep em va animar a participar, juntament amb ell, a les pròximes "performances" que ha de fer als barris de Barcelona. El dia 6 a Horta, el dia 7 a Sant Martí, i el dia 10 a Sant Gerasi. I com que això s'ha d'aprofitar... li he demanat que em recomanés algun establiment per anar a presentar el vi A PUNT. M'ha dit que anés a veure la Maria Àngels Ventura i la Natàlia Gaig, de la botiga GAIG VENTURA del carrer Tajo, i ja hi he anat. Són molt maques, mare i filla. m'ha agradat conèixer-les. Tenen una botiga de menjar per endur al capdamunt del passeig Maragall.
Un dia intens.

un article a l'AVUI

2009-05-22T09:19:00.004+02:00

La referència a un article que avui signo a Vadevi, el dirai de vins digital de l'AVUI, més qyue autobombo és una oportunitat per respondre aquí, en petit comitè i per tant amb absoluta llibertat i familiaritat els comentaris que allí es facin, per explicar-me "entre nosaltres". Crec que s'escau més aquí.
Hi ha una sèrie de preguntes que m'assalten constantment, perquè crec que la seva resposta ens podria ajudar a fer tornar el vi a la nostra taula de cada dia. El vi A PUNT vol donar una opció per a aquest propòsit, però la qüestió central és sociològica: PER QUÈ N'HA MARXAT EL VI DE LA NOSTRA QUOTIDIANITAT?
Hi ha una Berta que aquest matí ha opinat sobre la diferència entre el vi i la cervesa. Discrepo d'aquesta visió segons la qual el vi està en inferioritat de condicions perquè és cultura. Crec que la cultura ho és tot. Sé molt poc de música, però m'interessa. Estic segur que els que hi entenen més que jo en gaudeixen d'una altra manera. I encara, les mateixes melodies que uns escolten al Liceu i que jo sento a la ràdio del cotxe, altres les tenen incorporades al seu teléfon mòbil.
Per què el consum de vi ha de circumscriure's a un espai estret?
Crec que ens falta comunicació, en quantitat i en qualitat.

tertúlies a l'Ateneu (5)

2009-05-21T22:32:00.003+02:00

Un representant indiscutible de l'Empordà, Josep Pla, ens expressa un cert dolor quan es refereix als canvis que ha experimentat el seu país. Quan ell arribà al món, el 1897, "... era de vinyes i oliveres. Segurament era molt bonic. Era una botànica antiga i meravellosa. Un prodigi total." Durant els darrers anys del segle XIX i els primers del XX, i justament a través de l'Empordà, el nostre país recepcionà de França la plaga de la Fil·loxera, que provocà una crisi socio-econòmica definitiva. La necessària emigració de la gent del camp representà una modificació del paisatge i la paulatina substitució de la vinya. El cultiu, i el vi com a derivat, deixaren de tenir un paper preeminent en un territori que l'havia vist arribar a la Península Ibèrica 2500 anys endarrere.

Convertit en un espai de gran atractiu paisatgístic i cultural, avui, l'Empordà és una marca que en qüestions de vi lluita per consolidar una tipicitat marcada per un terreny específic i per un clima encara més característic, el de l'extremisme de la Tramuntana.

Allunyada del cultiu de la vinya, aquesta terra hagué de reinventar-se i si hi ha una activitat que l'ha catapultat a la globalitat és el turisme. Aquesta Costa Brava que fa ben poc que ha desaparegut del nom de la Denominació d'Origen, ha ajudat a situar el territori al mapa mundi. Aquesta Costa Brava ha generat, també, un desenvolupament de la indústria hotelera i de la gastronomia.

En la tertúlia que obrirem dijous vinent a l'Ateneu parlarem de totes aquestes qüestions: del pes de la vinya i el vi en la cultura de l'Empordà; preguntarem als representants del Consell Regulador i als propis elaboradors el sentit d'aquest allunyament de la marca Costa Brava; i reflexionarem sobre el paper del sumiller en una regió en la que hi ha una alta densitat de restaurants d'alta reputació. Tot plegat per entendre l'especificitat i el valor de la Denominació d'Origen Empordà i els seus anhels: quina és l'estratègia de desenvolupament de la D.O.? Quin és el tamany dels cellers? On es dirigeixen? Quin és el mercat objectiu de referència?

Comptarem amb els cellers Martí Fabra, Empordàlia i Vinyes dels Aspres.

Com sempre, a Les presències del vi a l’Ateneu que organitza el vi A PUNT i el restaurant ATN amb la col·laboració de l’INCAVI, tot xerrant, procurarem aprendre una mica més a conèixer el país, a través d'una aproximació lliure i distesa, amb l'ajuda dels protagonistes del territori.

L’estructura dividirà les sessions en dues parts:

20:00 hs. presentació de la denominació d’origen i de tres dels cellers que la representen + tast d’armonització de territori (5 €)

21:30 hs. sopar – tertúlia a l’entorn d’un tema de debat anunciat prèviament

El preu de les sessions completes és de 27 €

Les persones interessades poden adreçar-se a:

comercial@elviapunt.com

restaurantateneu@restaurantateneu.es

Als teléfons 933185238 o 625408974

O al mateix restaurant de l’Ateneu

L’aforament és limitat i s’ocuparà per ordre d’inscripció

Degustació a la Xarcuteria Redón

2009-05-21T10:21:00.003+02:00

En aquesta llista d'anuncis de les properes degustacions del vi A PUNT que ara, amb el bon temps, sovintegen, demà serem a la xarcuteria Redón, de la cruïlla de Balmes amb Rosselló, de la ciutat de Barcelona. De tant en tant ho fem, i sempre hi som molt ben rebuts, tant per la família Redón com per la seva clientela. És una botiga molt concorreguda: el caràcter de l'establiment ha permès els ha permès agunatar més de tres anys d'obres de l'intercanviador del metro de Provença.

Fira Modernista de l'Eixample

2009-05-21T10:09:00.003+02:00

I al vespre, dissabte, serem a la Fira Modernista de l'Eixample de Barcelona. Com l'any passat, l'associació de comerciants de Cor Eixample ens ha convidat a participar en els actes que es duran a terme a partir de demà i durant tot el cap de setmana al carrer Girona, entre Aragó i Diagonal.

Enguany ens ha coincidit amb altres compromisos i només serem a l'acte que organitza la Mantequeria Ravell: durant tot el dia, a la cantonada d'Aragó amb Girona couran un parell de vaques senceres, a la brasa, que se serviran al públic a partir de les 8 del vespre. Noslatres hi posarem una mica del vi A PUNT. I després també n'hi haurà pel sopar que els veïns i els comerciants compartiran al carrer.

Degustació a Cuniària de Tarragona

2009-05-21T10:04:00.003+02:00

Dissabte serem a Tarragona, al carrer Unió, a la botiga de menjars de Cuinària, un establiment vinculat al grup Cal Blay, que ofereix menjar per endur i serveis de càtering.

Clot de les Eres

2009-05-21T09:48:00.004+02:00

Clot de les Eres és el primer vi d'un amic, i estava esperant a tenir-ne unes fotografies per presentar-lo però aquest matí m'he vist impulsat a parlar-ne a resultes d'una pregunta de l'Àlex Duran a la xarxa de Somni sobre la sempre polèmica discussió sobre les varietats autòctones. Ho reprodueixo (i quan tingui les fotos ja en faré una altra entrada i una nota de tast):
Jo, tal com diu l'Àlex, sóc dels que massa vegades m'he apuntat a la defensa de les varietats autòctones amb els exessos que això comporta. Dissabte passat, per exemple, va venir a veure'm un amic per tastar el seu vi. És un enòleg amb una trajectòria interessant però sempre ha treballat a altres cellers i feia dies que m'anava al darrera per tastar el seu Merlot del Clot de les Eres. He de reconèixer que l'apreci que ens tenim em va predisposar positivament. Altrament, si n'hagués desconegut el productor, provablement hauria menystingut un vi de la Conca de Barberà fet de Merlot. És un prejudici que tinc incorporat. El resultat fou la descoberta d'un vi molt ben fet, molt equilibrat i amb molta personalitat. Seguiré de prop l'aventura del Carles Figueras per adhesió personal però també perquè el seu primer vi ja m'ha convençut molt. I és un Merlot de la Conca de Barberà.

Fonda Gaig: cuina catalana

2009-05-21T09:23:00.003+02:00

Espero anar-hi algun dia. He vist actuar el senyor Carles Gaig (a la fira de Batea de l'any passat, per exemple), i m'agradarà passar per casa seva,. Hi ha una colla de cuiners mediàtics (el Fermí Puig, del Drolma, però de l'espai cuinetes del Món a Rac1, ha obert fa uns mesos el Petit Comitè al Passatge de la Concepció) que han obert establiments significativament més assequibles que els que encapçalen amb més reconeixement, i que pretesament ofereixen cuina catalana, indicant amb aquest gest, explícitament i implícita, que hi ha dèficit en aquest sentit. Resulta estrany? Semblaria que la societat catalana hauria perdut la seva identitat gastronòmica.
En tot cas, un amic d'aquestes batalles em va comentar fa uns dies que havia anat a dinar a la Fond Gaig i que el va sorprendre el gran nombre de taules en les que aquesta cuina catalana es remullava amb Coca-Cola.

Celler de la Boqueria

2009-05-20T15:04:00.004+02:00

Ahir em vaig reunir amb la Chelo i el Xavi, del portal del Celler de la Boqueria.Volen aportar el coneixement acumulat a l'establiment que la seva família té obert al costat del carismàtic mercat de Barcelona en la seva botiga on-line. Treballaran per consolidar-se com un punt de referència a la xarxa. Com ho faran? D'això parlàrem, tot dinant (per dir-ho d'alguna manera) a la Rambla del Poble Nou.
D'entrada, i coneixedors com són del món d'internet, volen aportar valor a un sistema de venda extremadament canviant i que es troba en fase de creixement. La seva pàgina és nova i en aquest moment està acabant de consolidar els continguts.
Crec que un dels elements a destacar-ne és la proposta de "maridatge" per als vins que s'hi poden comprar. És una informació que facilita la decisió d'un hipotètic usuari (lliure-navegant), que hauria ensopegat amb l'oferta de la botiga. És una manera d'aproximar el vi al públic profà, que necessita elements de suport per prendre una decisió de compra a distància. Felicito aquesta iniciativa que indica una visió desacomplexada i pràctica del vi, sense que això hagi d'implicar una minusvaloració del producte. Crec que la informació de maridatge pot anar acompanyada d'un catàleg de descripció de les característiques del vi, tant les tècniques com les organolèptiques, així com la informació cultural d'acompanyament: la informació sobre l'origen i la zona de producció, i fins i tot el relat més emolcional, vinculat a les persones. Tot plegat forma un catàleg de dades que poden ajudar a un client, des de casa seva, sigui on sigui, a conèixer un producte i decidir-se a comprar-lo.
I ens acabarem sorprenent de l'amplitud del mapa dels nostres clients.
Espero que els vagi molt bé. Jo els he ofert el vi A PUNT i espero que aviat estarà disponible per als seus usuaris.

definició de cuina catalana

2009-05-20T10:58:00.004+02:00

He llegit una definició de l'especificitat d'una ciuna, per fer referència a la catalana, que em sembla que resol bé aquesta qüestió que sovint ens inquieta, el de la identitat cultural a través de la cuina:
"Fent un símil amb la llengua, podríem dir que per tal de diferenciar qualsevol sistema culinari –i el català ho és– cal parlar de gramàtica, més que de mots; és a dir, cal parlar de bases, salses, gustos, colors i combinacions, més que de plats. Aquests poden ser fàcilment intercanviables; la gramàtica és una estructura única".
Ho he trobat a la pàgina de l'Òmnium Cultural; és una entrada del magnífic Jaume Fàbrega, i crec que ens parla de la manera de fer.

RABASSA MORTA

2009-05-19T11:45:00.008+02:00

Aquestes ratlles són per recomanar un llibre que fa alguns dies que he llegit i que parla de coses del camp i de la vinya. Rabassa Morta és una novel·la tràgica que se situa en un poble del Camp de Tarragona cap a les darreries del segle XIX. Entre les virtuts que descobrim a l'Anselm Aguadé en aquesta primera aventura literària que ha publicat a Cossetània, hi ha un lèxic que es va perdent i que ens ajuda a aproximar-nos a un món que reconeixem. Però la capacitat que demostra en l'art d'interessar-nos i de fer-nos entrar a l'acció va molt més enllà. A través d'una sèrie de personatges arquetípics i de les seves interaccions ens parla d'un procés social importantíssim, el final d'una estructura quasi feudal i l'ingrès a una nova manera de veure el món.

Som en el context de la Revolució Industrial, i a Catalunya es fa notar. Les colònies fabrils s'han instal·lat al curs dels rius i a les grans ciutats, i han generat un nou ordre social, amb l'aparició de les classes obreres. Al camp les coses fan el seu curs, diferent i molt més lent. Les estructures socials són més sòlides i els canvis imperceptibles. Però hi ha un paràsit que ho canviarà tot: la fil·loxera serà l'excusa de la modificació dels antics contractes de conrreu que, de caràcter emfitèutic com la Rabassa Morta, lligaven l'amo i el rabassaire de per vida. La plaga que vingué de França, i que durant una dècada proporcionà prosperitat al camp català per l'efecte d'avantatge comercial, vingué a canviar el pas.

L'Anselm Aguadé ens retrata aquest canvi del tombant de segle amb una gràcia indiscutible: el Daniel, un pagès humil d'una enorme força literària, com a centre de l'acció és la víctima d'un destí. La novel·la es tanca en un precipici (o en una albada, segons es vulgui veure). Està clar que la convulsió fou terrible i que les coses mai més serien iguals. El camp visqué una transformació radical que, a través de la lluita pel dret a la propietat trastocaria les estructures i les institucions de la nostra societat per sempre més.

Es podrà discutir la importància històrica d'uns fets o d'uns altres. La literatura però, de fet, serveix per això, per endinsar-nos en els matisos, en aquelles imatges evocadores que ens ajuden a entendre'ns més i millor.

Felicitats Anselm per aquest retrat del nostre camp, que amb les seves contradiccions però també amb la seva sedimentació, és com una mena de reserva espiritual que ens orienta.

agraïment al Toni Falgueras

2009-05-15T09:49:00.005+02:00

Dissabte passat vàrem ser a la festa de comerç al carrer del barri de Sants de Barcelona, convidats pel Celler de Gelida. Com ara fa un any, en ocasió d'aquesta jornada comercial, vàrem oferir el vi A PUNT als ciutadans que varen acostar-se a la parada. El Toni Falgueras em va trucar per preguntar-me si hi volia participar. Per nosaltres és un honor. Cada dia sortim a explicar la nostra proposta de recuperació de l'ús del vi en els àpats quotidians a través d'una fórmula que uneix tipicitat (origen) i usabilitat (envàs). Però l'oportunitat de fer-ho des del Celler de Gelida, un establiment obert des de 1895, amb cinc generacions al darrere, que ha viscut l'evolució del vi al nostre país, és un regal que vull agrair des d'aquí.
Fa un parell d'anys, el Toni Falgueras fou entrevistat pel Ramon Vendrell a El Periódico de Catalunya (en motiu de la Medalla del Mèrit Agrícola de l'Estat Francès) i explicava, entre altres coses, que "el vi a doll que servien antigament era el fruit d'una selecció exigent; es dedicaven a recórrer a el Priorat i la Terra Alta de cap a peus. Al barri hi havia molta competència, i el que tenia el millor vi, al millor preu, era el que tenia més clients". Potser per això, el Toni Falgueras, que té integrada aquesta història, i que de la mateixa manera que afina els millors vins del món per a servir-los als clients d'aquí i d'arreu, manté els peus a terra i continua considerant un espai per als vins econòmics de qualitat, per al consum quotidià del que és hereu. Quan vaig arribar al carrer Vallespir, dissabte al matí, em vaig trobar amb el Toni, L'Esther, el Matias, el Pere, El Ferran i la Maria, tots enfeinats, muntant la paradeta del carrer. El Toni guardava els cartells de l'any passat que feien al·lusió al vi A PUNT com "el vi a doll del segle XXI". L'eslògan feu acostar molta gent, que encuriosida preguntava i tastava uns vins joves, autèntics... i de pas descobrien un envàs (el bag in box) encara molt desconegut. Una tasca divulgativa imprescindible, en una parada en la que el carro d'un bocoi que els avis i els besavis del Toni fein servir per baixar vi del Penedès completava la decoració.
Vaig passar una jornada molt agradable! En família!

Vins i Platillos

2009-05-14T11:13:00.004+02:00

Em permeto la llicència de recomanar un nou establiment. Vins i Platillos és un espai gastronòmic popular ubicat al cor de Barcelona.
Té producte, de primera classe i ben tractat (en pernil té Joselito, per exemple); té ubicació (cantonada de Gran Via - Bruc); i té tracte. Jo vaig passar-hi divendres al vespre, perquè m'havien advertit que ha escollit el QUA per a servir a copes. Volia presentar-me i agrair-li-ho. Em vaig trobar amb una persona que va venir a rebre'm amb entusiasme. El Toni, un xicot que encomana el seu compromís de servei, es convertirà, es nota, en un nou fanal al mapa de les recomanacions. Ja tindrem ocasió de confirmar-ho.

El conglomerat lleidetà

2009-05-08T07:49:00.004+02:00

Fa dies que tenia pendent escriure quatre notes sobre la tertúlia que vàrem fer a l'Ateneu al voltant de la Denominació d'Origen Costers del Segre.
El primer que em vé és un bon regust de boca. Fa dies, pel mig he tingut una setmana plena d'activitats, amb la Fira de Falset, la quarta envasada de QUA... però en tinc una idea clara: érem prop de vint persones que, lliurement, i a propòsit dels vins de les terres de Lleida, vàrem discutir de moltes de les coses que hi ha amagades en el món del vi, i se'ns va escórrer el temps.
El Xavi Ayala (el podeu llegir setmanalment a El Segre i al bloc que ha obert per recollir els seus comentaris de vins), un sumiller lleidatà format al Celler de Can Roca que s'ha erigit en representant dels vins de Lleida centrà el debat en un punt interessant: "som molt joves pel que fa a l'etiqueta de qualitat" digué en referència a la pròpia denominació d'origen; però de seguida ens adonàrem de la potència d'aquest comentari, perquè si bé caldria matisar per cada cas, la visió d'un sector que acaba d'arribar pot ajudar-nos a entendre algunes de les respostes del mercat, encara molt reticent a la proposta de molts dels vins catalans.
En Patri Morillo, viticultor que assistí a la tertúlia en representació del celler Vinya de l'Hereu insistí en aquesta mirada de Costers del Segre com un conglomerat jove, en definició. Hi ha un terrer, sobretot pel que fa a la cultura: "es pot veure com una recuperació de la tradició de fer-se el propi vi, que antigament es feia a les cases". A les terres de Lleida, aquestes que fan frontera amb l'Estat espanyol, les de la poma, la boira i la neu, el vi és tant antic com a la resta del territori, però l'elaboració professionalitzada és un fet modern. Tal com ens va explicar la Rocío, la secretaria del Consell Regulador, l'impuls per la crea´ció de la Denominació d'Origen el donà RAIMAT als anys vuitanta del segle XX, per necessitat pròpia. La resta de cellers eren cooperatives que produien el vi del consum de la zona, fonamentalment. Avui les cooperatives han anat perdent pes, fins i tot n'han desaparegut moltes, i s'han obert molts petits cellers, familiars i moderns, que volen fer-se un lloc en el panorama local i global. El cas de Mas Blanch i Jové és un d'aquests exemples. La Sara Jové presenta el seu projecte com un homenatge familiar als avis, que sempre s'havien fet el vi i havien estimat aquesta terra seca i alta de la Pobla de Cérvoles. Vàrem tastar el seu Saó Expressiu, un vi fi i modern molt ben puntuat.
De Vinya de l'Hereu, de la zona d'Artesa, vàrem tastar el Flor de Grealó, un vi de forta personalitat, amb un fort post-gust d'oliva negra, i el Petit Grealó, una joia senzilla i canviant segons l'anyada, que vol recuperar la visió del "vi de poble", el producte que resulta de la vinificació de tots els raïms de la finca, aprofitant-ho tot, segons una concepció rústica i autèntica del vi. Em va captivar rotundament.
La Denominació d'Origen Costers del Segre dóna cobertura a un territori molt ampli, jove en el mercat del vi, composat per un conjunt d'illes, set sub-zones que alguns preveuen que tard o d'hora reclamaran la seva pròpia tipicitat. A Lleida, que és molt gran, des de les Garrigues fins al Pirineu, hi ha molts sòls i això permetrà diferenciar terrers. Quant a les varietats, un dels temes que sempre surten, i més si es compta (com era el cas) amb la presència del senyor Manuel Duran, vàrem repassar el catàleg autòcton, amb la garnatxa com a màxim exponent. Però l'agenda de Costers del Segre és una altra. És una denominació jove que s'està construint amb molta llibertat i professionalitat, i amb un ull obert al món, en sentit global.
A les dotze de la nit, dimecres passat, aixecàvem una tertúlia rica, en la que les aportacions de màxim nivell tècnic i les discussions sobre la importància de l'elecció de determinats clons per aproximar-se a paràmetres acceptables de tipicitat van fer-se amenes a un públic heterogeni que va gaudir del vi i de la conversa. Em quedo amb una frase final del Xavi Ayala reivindicant el pas per boca, perque "el vi s'ha de beure". En referència a les habituals i interminables discussions sobre l'impacte aromàtic.

degustació a La Castafiore i al Celler de Gelida

2009-05-08T07:37:00.005+02:00

Amb l'arribada del bon temps creix la disposició dels botiguers per oferir tastets i degustacions. Avui a la tarda serem a La Castafiore, un botiga on predomina una selecció de productes italiajns i els formatges i que és al carrer Aribau de Barcelona, just quan s'ha creuat Aragó. És un establiment especial, on els raviolis, confeccionats per en Fèlix Martínez a l'obrador interior, ens fan descobrir una altra dimenció de la pasta

Demà, durant tot el dia, serem al carrer Vallespir, al Celler de Gelida. Fan una jornada de comerç al carrer, per potenciar els eixos comercials. L'any passat ja hi vàrem ser i la pròpia animació del barri de Sants, sumada a l'arrelament de l'establiment del Toni Falgueras, amb més de cent anys a l'esquena, fou una bona empenta pel vi A PUNT, que el públic interpretava com la substitució del vi a doll del segle XXI.

repàs de la fira de Falset

2009-05-07T23:24:00.007+02:00

Després d'uns quants dies allunyat de la xarxa, reapareixo per deixar constància de la 14ena. fira del vi de Falset.
Ja ho vaig anticipar, perquè ho he anat veient en els darrers anys: Falset és una festa! Aquesta fira és un punt de trobada del món del vi que ha arrelat. L'ambient que s'hi respitra és molt atractiu i arrossega un gran nombre de públic que, omplint els carrers de la capital del Priorat, un poble petit del sud de Catalunya, de poc més de 3.000 habitants, contribueix a generar la sensació de festa popular.
Jo m'hi vaig trobar amics i companys, enòlegs, viticultors i altres agents del sector que van aprofitar aquesta concentració per repassar el catàleg de les dues denominacions d'origen de la comarca i participar de l'ambient.
Els pobles del voltant estaven, també, carregats d'actes complementaris. Al tast de Carinyenes velles de Porrera vaig fer tard: quan vaig voler apuntar-m'hi ja era ple. El dissabte a la tarda, que em vaig perdre per Gratallops, i després de portar la canalla a pintar botes als Irreductibles, vaig anar a treure el cap al Tast de Llops, una cita bastant internacional. Abans havia passat pel restaurant de Clos de l'Obac, a saludar el Carles Pastrana, però ja se n'havia anat a passeig. Me'l vaig trobar per la carretera, camí de Miserere. Vaig aturar el cotxe, vaig baixar i li vaig ensenyar el QUA del vi A PUNT. La imatge d'un dels pares del Priorat tastant a galet d'un bag in box a un revolt de la carretera entre Gratallops i Torroja és impagable (i em va dir que el post-gust era bo)! Cap a les set de la tarda arribàvem de nou a Falset. A dalt, al voltant del castell, a la fira de carrer, una notable animació competia amb el Real Madrid - Barça amb força èxit! Jo estava tastant els vins del celler de El Masroig (entre el Sicart, el Castell de les Pinyeres i Les Sorts - Vinyes Velles) quan el Rafael Pinto m'informà que "guanyàvem" per 1 a 3 (semblava una broma en aquell moment).
La fira anà fent el seu curs durant tot el cap de setmana entre tastos i presentacions de cellers.
I dilluns, al tast destinat als professionals del sector, ens veiérem amb molta gent, de prop i de lluny, que feren l'esforç d'arribar-se fins a aquesta terra del sud del país, sovint massa llunyana. Els Monsants i els Priorats del 2007 a anàlisi. Els vàrem poder comentar amb el Miquel Bofill, del celler d'Osona, que vingué amb el David (el seu fill) i el Josep Trallero, del Serrat de Montsoriu; amb el Carles Portell i el Xavier Batlle, de Grand Cru, de Girona; amb el Roger Viusà i el Xavier Ayala; amb en Patri Morillo, que fa l'Elia i el Pater, a més de col·laborar amb altres cellers; amb el Joan València, de Cuvée 3000 només vàrem poder saludar-nos un moment mentre tastàvem el Clos Figueres de l'Anne Cannan.
Jo ho vaig tastar tot. Vaig començar pel Tocs de Terres de Vidalba del Joan Ramon Nebot i vaig acabar a una sala anexa amb el Martinet. Vaig prendre nota d'algunes coses que em van cridar l'atenció: en primer lloc el Clos Dominic, el Vinyes Altes del Francisco Castillo, un descobriment de l'any passat que em sembla extra. Del Trio Infernal em va impressionar el 2/3. L'elegància del Cabrida, de la Cooperativa de Capçanes. La complexitat del Teixar de Vinyes Domènech (el Joan Ignasi en transmet un fort apassionament). La intensitat del Parmí. Una altra confirmació fou La Basseta de Más Alta. I em sabé greu perdre'm la vista al celler a la qual em va convidar el Xavier Fortuny del Clap de Ceps de Tarragona, però me'n vaig haver d'anar al Masroig a preparar les coses per poder envasar 5.000 litres de QUA que m'havien demanat des de Bilbao. De l'Idus de Vall Llach me'n persistí el gust una bona estona. Recordaré força temps el Manyetes que em va servir el Jordi Segura: el vaig trobar concentrat i llaminer, tant com el Martinet, l'últim del recorregut. M'hauria agradat repetir el tast del dolç de Elviwines, el 770, però per algun motiu fou exclòs del tast llastimosament (provablement perquè se surt de l'objectiu). Allí, al peu de Venus, el René Barbier opinava que el 2007 podia qualificar-se com "una bona anyada per tothom". Ho vam comentar amb els vallencs, que sempre som força, el Jordi de Ca l'ângel, la Belén de l'Ambient Fe, el David Ribé... I després, a l'hora de dinar amb l'Àlex i l'Anna, uns amics als quals vaig fer d'amfitrió, i amb la Mila, una apassionada del vi que ha anat a parar al Pinell de Brai i que vol aprendre.
Després, l'endemà, en algun descans de la feina, pausadament, vàrem fer un repàs amb el Carles Escolà de El Masroig.
Ah! em deixava el Josep Maria Anguera, de Vinyes d'en Gabriel, l'amo de l'Heravi, un vi excepcional de les seves carinyenes velles de Darmós. És que vam poder xerrar poc. Anava amb presses perquè just després del tast se n'ananva cap a Ciudad Real, a FENAVIN. Només vaig tenir temps de presentar-li el Roger Viusà.
Si me l'hagués perdut la trobaria a faltar!

ens veurem a Falset

2009-04-29T17:27:00.006+02:00

Molts dels que anem seguint les evolucions del sector del vi, aquest cap de setmana ens veurem a Falset: s'esdevé la 14ena Fira del Vi. El certamen és una concentració que s'està guanyant el reconeixement popular. Perquè és una oportunitat immillorable per repassar el catàleg de dues de les denominacions d'origen més rellevants de casa nostra. La comarca del Priorat acull la D. O. Montsant i la D. O. Q. Priorat i, a més dels tastos dedicats als professionals del sector, durant aquests pròxims dies hi ha programats una gran quantitat de tastos específics, que permeten conèixer alguns cellers en particular, l'evolució del s vins al llarg de les diveses anyades, o els vins de Gratallops, els de Porrera, els de Bellmunt o els de Torroja. Hi ha cursos d'iniciació al tast, activitats culturals de cinema, música i literatura relacionada amb ek vi, tastos de blancs...

Tot plegat, la importància i el mèrit internacional dels vins de la comarca, i l'ambientació que s'hi forma fan de la fira una festa molt atractiva; una cita fixa del calendari.

SINE QUA NON a la innauguració de "Protocolo Calçot"

2009-04-23T23:28:00.004+02:00

Demà posarem una mica de SINE, una mica de QUA, i una mica de NON a la innauguració de l'exposició "Protocolo Calçot" de l'artista Julio Arriaga que l'Albert Martínez López-Amor ha organitzat a la Capella de St. Roc de la ciutat de Valls.

És art contemporani. Segurament, l'Albert, que habita a Nulles sovint, ha fet menjar calçots al Julio Arriaga en alguna visita recent. És una deducció lliure sense fonament. I ara l'artista, des de fora, li estaria tornant la seva visió d'aquesta fórmula gastronòmica vallenca.

Ens mirarem en aquest mirall.

Twitter Tast Live

2009-04-23T23:09:00.004+02:00

Pels que us hi vulgueu apuntar, demà hi ha un Twiter Tast Live. Es tracta, si ho entès bé, d'un tast a la xarxa. És, per tant, un esdeveniment que obrirà una sessió a nivell global.

Segons què m'ha dit l'Àlex Duran, que n'és el promotor, des de la seva pàgina de Sommelier Alumni, Es tastaran 4 vins i els internautes podran seguir les evolucions de l'esdeveniment en línia mitjançant múltiples canals multimedia; i ocasionalment particiapr-hi.

La sessió, físicament, es durà a terme en un hotel de Barcelona i, si bé és el que menys importa, perquè la força d'aquest nou format és l'oportunitat de compartir experiències de tast a la xarxa, sí que és remarcable perquè és la primera vegada que aquesta iniciativa s'organitza des d'aquí.

Procurarem seguir-ho en directe i ens interessarà conèixer-ne els resultats.

tertúlies a l'Ateneu (4)

2009-04-23T10:20:00.003+02:00

Després de l'impuls de RAIMAT als anys vuitanta del segle XX, què cal esperar d'una Denominació d'Origen disgregada en diverses sub-zones? Quines són les diferències dels diversos terrritoris, a nivell geològic i climàtic; però també a nivell històric i econòmic.

El paper del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Costers del Segre és el de vetllar per la qualitat dels productes que es presenten al mercat sota el seu paraigües; però també la gestió d'una marca que, pel pes del seu celler més representatiu, s'ha caracteritzat per la innovació tecnològica i per la connexió amb els mercats més competitius.

És aquesta una identitat per a tota la regió?

A la tertúlia del pròxim dimecres 29 d'abril a Les presències del vi a l’Ateneu que organitza el vi A PUNT i el restaurant ATN amb la col·laboració de l’INCAVI ens farem aquesta mena de preguntes, perquè la gent que fa el vi a les terres de Lleida està marcada per una empremta diferent. Tot i un vincle històric innegable, la recuperació de la vinya és relativament moderna i potser també la seva sociologia. Volem conèixer-ne els vins, i tindrem ocasió de tastar el Petit Grealó de Vinya de l'Hereu, i el Saó Expressiu del Mas Blanch i Jové. Però també volem saber com es miren el món del vi des d'aquest espai modern i ple de possibilitats: el canvi climàtic i els nous consumidors, la competència a nivell mundial...

L’estructura dividirà les sessions en dues parts:
20:00 hs. presentació de la denominació d’origen i de tres dels cellers que la representen + tast d’armonització de territori (5 €)
21:30 hs. sopar – tertúlia a l’entorn d’un tema de debat anunciat prèviament
El preu de les sessions completes és de 27 €
Les persones interessades poden adreçar-se a:
comercial@elviapunt.com
restaurantateneu@restaurantateneu.es
Als teléfons 933185238 o 625408974
O al mateix restaurant de l’Ateneu
L’aforament és limitat i s’ocuparà per ordre d’inscripció

Converses agràries entre jovent: Terra Alta

2009-04-22T17:32:00.005+02:00

La fira de la DO Terra Alta, que a partir d'ara serà itinerant, s'ha consolidat a Batea, un dels pols productors de la comarca, d'on surten molts milions de kilos de raïm.
Dissabte i diumenge passat se'n celebrà la tercera edició, i la crisi econòmica, que a més d'obligar el Consell Regulador a concentrar-ne els actes en un cap de setmana, fou un dels arguments més comentats, tant a nivell institucional com en les converses informals al recinte. El discurs del Jaume Descarrega, el president del Consell, fou el d'apostar per la unitat d'acció i el reforçament de la marca "Terra Alta", ja reconeguda per la seva qualitat; i navegar a la recerca d'elements de suport, com el panal, el sòl característic del territori, en un intent de d'emular el binomi Priorat-llicorella.
La Garnatxa Blanca és un d'aquests elements identificatius (el 30 % de la del món és a la Terra Alta) i en Jaume Martí, enòleg i secretari del Consell n'oferí un tast comentat.
El que sorprèn en aquest extrem del territori que es reivindica arreu amb uns vins fins i elegants, amb cos i ànima, és la implicació del jovent: a quarts de nou del vespre del diumenge un grup de nois se m'acostaren per tastar el SINE 2008. Eren el Josep Ma. i el Francisco, de la SAT La Botera i uns amics seus. Estan preocupats per un esdevenidor incert (la comarca és un proveïdor de raïm, en primer lloc, i els clients habituals potser reduiran el volum de comanda) però són part del sector, són pagesos joves i moderns que pensen en el camp com el seu marc de desenvolupament.
Malgrat la inestabilitat del moment, una de les peces de la Terra Alta és la seva gent.

serem a Batea

2009-04-17T08:37:00.005+02:00

Diumenge serem a Batea, a la mostra de vins dela DOTA (Denominació d'Origen Terra Alta).

Posarem a disposició del públic els primers litres del SINE 2008, el nostre vi blanc de Garnatxa.

La fira és una ocasió per visualitzar un catàleg ampli, reconegut sobretot internacionalment.

La fira també és un espai de coneixement, enguany enfocat als aspectes tècnics de la viticultura, que han d'ajudar-nos a identificar els trets distintius d'aquesta regió vitivinícola de fort arrelament històric.

Hi ha actes de caràcter lúdic, com el sopar de "Maridatges Insòlits" del dissabte, que conduirà el Sergi Montalà, sumiller i membre del comitè de tast del Consell Regulador.

Així mateix, en el marc de la mostra de vins que es durà a terme el diumenge, s'oferiran degustacions comentades i demostracions gastronòmiques que tindran els vins de la Denominació d'Origen com a referència.

La fira, en definitiva, és una oportunitat per anar fins a aquest extrem del país, sovint massa allunyat del centre, que ens rep amb una gran senzilleza, i que ens sorprèn amb una bellesa insòlita. Quan us hi acosteu experimentareu la sensació de penetrar en un paisatge de vi, d'oli i de conrreus on la duresa de la terra ha estat ajardinada.

Ens agradarà saludar-vos-hi

La vocació del vi A PUNT

2009-04-15T10:13:00.008+02:00

El suplement dels vins de Tarragona de La Vanguardia del passat 3 d'abril es fa ressò de la proposta del vi A PUNT, una aposta pel bag in box per a envasar vi de de qualitat pel consum quotidià.
La Sara Sans, que signa l'article, segons què m'explicà, anà a prendre el pols del sector i ensopegà amb el Xavier Fortuny, del Clap de Ceps del carrer Merceria de Tarragona i entre altres pistes li assenyalà aquest bloc. Després de fer-hi una visita es posà en contacte amb mi i em demanà algunes dades sobre el producte. Ho vaig aprofitar per transmetre-li que el nostre és un territori de gran interès pel que fa a la producció de vi i que cal insistir en la necessitat de fer-lo conèixer a tots nivells, tant en els mercats internacionals com aquí a la vora, on encara hi ha una enorme gamma per descobrir.

l'amfitrió

2009-04-03T15:07:00.007+02:00

Sovint ens preguntem quin és el motiu pel qual escollim un restaurant.

El restaurant del Teatre Lliure és un indret molt recomanable. Feia dies que en volia parlar, perquè els vàrem oferir el vi A PUNT i els va semblar una bona opció.

L'espai és ampli, modern i càlid a la vegada, amb una sala interior, d'hivern i una terrassa d'una enorme perspectiva sobre el pati del Mercat de les Flors; i ple de vida, perquè el teatre, amb els seus visitants i els inquilins habituals (entre actors i operaris) formen una família molt ambientada.

Tot i així, i per aquesta mateixa circumstància, pel fet de tractar-se d'una concessió en un equipament públic, que n'encotilla els marges, sovint ens trobem amb un servei fred i distant, poc compromès, que acaba provocant la nostra desafecció. El cas del Teatre Lliure és la refutació d'aquesta teoria.

Un restaurant és un servei que necessita un amfitrió.

L'Ane i la Judit, que regenten el negoci, em varen convidar a dinar per tancar el tracte i després d'un parell d'hores de ser allí vaig poder fer-me una idea de l'estil que hi estaven donant. Les vaig felicitar, perquè si el marc convida a tornar-hi, la seva actitud amb els clients és la d'un amfitrió, la d'algú que et rep, tal com ho faria a casa seva, i que es preocupa perquè estiguis bé.

I tot això per un servei de menú! Òbviament, els vespres que hi ha funció serveixen refrescos, vins i cafès, habituallament per als entre-actes, i sopar per aquells que vulguin gaudir-ne.

el Bag in Box al Descobrir Cuina

2009-04-02T20:21:00.008+02:00

La Meritxell Falgueras, en el Descobrir Cuina del mes d'abril (93), es fa ressò de l'irrupció dels nous envasos del vi. A la imatge hi ha el QUA.

el vi A PUNT a La Vinoteca Catalana

2009-04-02T10:54:00.004+02:00

imatges de la tertúlia de la Conca de Barberà

2009-04-02T10:20:00.005+02:00

el Trepat com a identitat

2009-04-01T16:58:00.006+02:00

La setmana passada, dimecres, a quarts de dotze de la nit, quan tancàvem la tertúlia sobre el futur de la Denominació d'Origen Conca de Barberà, el senyor Manuel Durán i Samaranch, assessor comercial d'empreses vitivinícoles i conegut per les seves opinions sobre la importància de les varietats autóctones, es despedí afectuosament del Carles Andreu, president del Consell Regulador, tot animant-lo a continuar amb la seva tasca en el desenvolupamentent del Trepat. Perquè en aquesta sessió, des del punt de vista dels vins, el Trepat fou un protagonista exclusiu.

El Trepat és una varietat local que quasi només es troba a la Conca de Barberà, de la qual n'hi ha 1.000 Has. plantades i que degut a la seva acceptació en el Consell del Cava per a produir espumosos rosats se n'ha assegurat la seva continuïtat. De fet, a vegades, hi ha varietats mig perdudes a les quals es recorre per marcar identitat que compten amb molta menys producció de la que hi ha de Trepat.

Habitualment s'ha usat per a fer vins rosats, com en el cas de la Cooperativa de Sarral, de la qual el Miquel Cantó, l'enòleg del celler, ens en presentà el Portell 2008, un vi fresc, amb unes primeres notes olfactives de fruita vermella i un final cítric en boca, lleuger i fàcil de beure que plagué a tothom. El carbònic dissolt que acumula, accentuador de la frescor i marcant la seva joventut va ser objecte d'algunes preguntes interessants, perquè varen posar de manifest l'heterogenïtat del públic assistent a aquesta sessió de les Presències del vi a l'Ateneu.

El segon vi que vàrem tastar fou el blanc del celler Carlania Viticultors. Els seus responsables són el jordi Miró i la Sònia Gomà-Camps, i són a Barberà de la Conca, un poble amb molta història (dóna nom a la comarca) que acull un projecte innovador, un viver d'empreses vitivinícoles: l'Ajuntament de Barberà va impulsar fa tres anys aquesta iniciativa que consisteix en una plataforma de llançament de petits cellers que individualment ho haurien tingut massa difícil per assumir les inversions necessàries. El viver està allotjat a l'antic celler de la cooperativa i acull cinc joves elaboradors que estan començant a presentar els seus vins al mercat. El Trepat, en aquest cas, està vinificat com a vi blanc i contribueix en el cupatge amb un 30 %. La resta és de Macabeu, una de les varietats blanques més implantades a la Conca on, com a les comarques veïnes de Tarragona i el Penedès, tal com poguérem concloure de les xifres que ens aportà el Consell Regulador, predominen les varietats destinades al Cava. El Carlania, en referència a la zona del Carlà, que era una figura medieval que s'encarregava de les terres del senyor en la seva absència, és un vi blanc de Macabeu i Trepat fermentat en bota i, per tant, en sí mateix una curiositat interessant. És llarg i amarg, amb un post-gust lleugerament licorós que mereix una atenció especial.

I de també de Trepat vàrem tastar el vi negre del Carles Andreu, una altra curiositat que parla del treball de recerca de la varietat que identifica la comarca i la Denominació d'Origen, perquè el que habitualment se n'espera són els rosats. La feina d'aquest celler, buscant el punt òptim de maduració del raïm, ha permès obtenir la suficient matèria colorant per oferir-nos un vi negre que que ens resulta molt sorprenent. És un vi fi, perfumat i subtil que ens trasllada a uns paisatges diferents, perquè la tipicitat pot sorprendre'ns amb un munt registres encara desconeguts.

La Conca, una regió vitivinícola important en la que Torres cull els raïms dels seus vins més cars (Grans Muralles i Milmanda) és un paratge natural inigualable i amb un enorme potencial enoturístic. En vàrem parlar, perquè Montblanc, el Monestir de Poblet amb més de 180.000 visites anuals, i els propis cellers, entre els que hi ha una sèrie de joies del modernisme, són un reclam que ja s'usen però que s'haurien d'acabar d'integrar en una oferta cada vegada més sol·licitada: el públic interior i també l'internacional, que arriba a un territori amb l'ànim de conèixer-lo des del seu vessant més autèntic, vol veure'n els monuments però també la seva gent, i sobretot quan se li pot oferir un producte autòcton i amb identitat.

sobre el NOU de +500

2009-03-25T11:45:00.005+01:00

El Joan Nebot ha fet un article al diari de vi de l'AVUI sobre l'aparició d'un vi de Parellada /Montònega de la zona del Pla de Manlleu, Querol i La Joncosa de Montmell. És el NOU de +500. M'ha semblat interessant, pel projecte que ens presenta, i per la reflexió que aprofita per fer-nos. A aquesta reflexió voldria fer-hi un comentari que per la seva longitud m'ha estat impossible introduir a la mateixa web del VADEVI.CAT

El meu comentari és per la teva introducció del Joan Nebot, més que pels responsables de la iniciativa, que valoro positivament i que m'interessa, pels meus vincles amb aquesta terra. Crec que el debat sobre l'oportunitat de les Denominacions d'Origen està motivat, com ell mateix apunta, per la discussió de la competitivitat, mentre que la distància d'aquest projecte respecte de les Denominacions d'Origen a les que podrien emparar-se es deu a altres factors: finques repartides entre territoris adscrits a dues o més denominacions d'origen (la Penedès i la Tarragona fan frontera allí), la graduació alcohòlica de les parellades de la zona, inferior a la generalment admesa per als blancs tranquils; i un projecte específic, més específic que el de les pròpies denominacions d'origen, precisament. Res a dir, sobretot perquè del que diuen els seus estatuts el que es desprèn és respeccte i passió pel seu territori, que tot i ser un valor creixent, necessita moltes adhesions.

QUIMET & QUIMET

2009-03-24T12:00:00.005+01:00

Segons què diuen alguns dels entusiastes clients d'aquesta taverna del Poble Sec, "el mejor local de tapas de autor de todo Barcelona".

Ara fa una estona m'han trucat per avisar-me que els seus amos, que són coneguts per la qualitat de la seva oferta gastronòmica i sobretot per l'autenticitat que transmeten, reconeguda internacionalment, han decidit fer un lloc per al vi A PUNT a casa seva.

tertúlies a l'Ateneu (3)

2009-03-20T16:36:00.007+01:00

Quin és el futur de la Denominació d’Origen Conca de Barberà?
Aquesta és una pregunta necessària per a una regió vitivinícola que, per la seva arrel històrica, ha aixoplugat models empresarials molt diferents: les cooperatives, importantíssimes a primers del segle XX, amb els primers cellers del modernisme, les anomenades Catedrals del vi; el cava, que com al Penedès i a una bona part de Tarragona ha condicionat el model de viticultura; les apostes empresarials dels grans grups (Torres i Codorniu hi desembarcaren a primers dels vuitanta); i finalment les petites explotacions, els projectes familiars que lluiten per fer viable una restitució del valor de la comarca.
A la tertúlia del pròxim dimecres 25 de març, a Les presències del vi a l’Ateneu que organitza el vi A PUNT i el restaurant ATN amb la col·laboració de l’INCAVI, farem una passejada per aquest panorama. Comptarem amb la col·laboració de representants del Consell Regulador i amb la de tres cellers representatius: Carles Andreu, un apòstol del Trepat, el celler de Jordi Miró del Viver d’empreses Vitivinícoles de Barberà de la Conca, i la Cooperativa Agrícola de Sarral.
Aprofitarem l’ocasió per introduir el concepte d’enoturisme: la comarca és un entorn natural de gran qualitat amb un alt interès històric amb el Monestir de Poblet i el seu entorn, sense oblidar la vila ducal de Montblanc.

L’estructura dividirà les sessions en dues parts:

20:00 hs. presentació de la denominació d’origen i de tres dels cellers que la representen + tast d’armonització de territori (5 €)

21:30 hs. sopar – tertúlia a l’entorn d’un tema de debat anunciat prèviament

El preu de les sessions completes és de 27 €

Les persones interessades poden adreçar-se a:

comercial@elviapunt.com

restaurantateneu@restaurantateneu.es

Als teléfons 933185238 o 625408974

O al mateix restaurant de l’Ateneu

L’aforament és limitat i s’ocuparà per ordre d’inscripció

què és un Bag in Box?

2009-03-19T07:20:00.009+01:00

Més enllà de la descripció tècnica. Què hi veiem?
En principi, i com a denominador comú, un vi econòmic!
Ha de ser això, indefectiblement, causa de mala qualitat? nosaltres ho desmentim. La proposta del vi A PUNT és una recerca de vi honest, autèntic, pel consum quotidià.
És això una quimera?
En pocs dies he rebut dues repostes:
Al Vitis Vinífera el meu veí era l'IVO, de S'alqueria, un vi important de Cadaqués. El públic s'hi acostava i en lloava la intensitat, la complexitat, la gràcia d'un cupatge curiós, que expressa terrer i l'edat de la vinya que l'origina. És un vi excelent que fa gaudir a qui en pren, amb uns tocs de sobremaduració que aporten una amable dolçor al taní. En una d'aquestes lloances, l'home que hi ha darrere d'aquestes ampolles de culte digué que el seu era un vi fàcil, en alusió al terrer, a la vinya vella, i a la selecció. "lo difícil es hacer esto [en referència al vi A PUNT]: hacer correctamente un vino económico". S'alqueria, vol dir ell, és un producte molt atractiu, en el que s'han invertit els millors recursos, i acaba resultant costós. Jo hi afegiria que hi ha, també, el seu coneixement. L'Ivo és savi i experimentat. D'origen francès, està instal·lat a Cadaqués, i després d'una llarga tragectòria que li dóna criteri, malda per fer créixer aquest projecte de S'Alqueria.
Dimarts, a Vilanova, xerrant amb el Ramon Francàs sobre la serietat del sector, vàrem convenir que els grans productes havien de reconèixer-se en un conjunt de qualitats que inclouen, també, la capacitat industrial. Allò que popularment se'n diu de l'adequada relació entre qualitat i preu. El Ramon em va defensar el Vinya Sol, de Torres (de fet, em va recomanar que tastés el 2008 perquè segons ell m'enduré alguna sorpresa). Fer poques ampolles d'un producte molt bo és fàcil, em va dir, repetint l'Ivo però fent referència al QUA, del qual encara només n'envasem 60.000 litres l'any. Fer 5 milions d'ampolles a bon preu i amb un interès remarcable mereix una barretada.

Maràngels: valor afegit a l'hostaleria

2009-03-19T06:44:00.008+01:00

Ahir vaig ser a Girona, en la meva tasca d'anar introduïnt el vi A PUNT entre els establiments d'aquelles terres. Vàrem anar al Maràngels, un restaurant de referència de les afores de Sant gregori, un poble dels voltants de la capital.
A la zona és conegut: és un establiment on és possible fer un menú assequible mentre a la taula del costat se serveix una ampolla de Cristal Roederer.
L'Eva, que era sota la volta d'escala fent inventari de celler, rebé, d'entrada, la nostra proposta amb una certa perplexitat: "un Bag in Box em portes?"... però va acabar bé, van tastar ella i en Xesco, i en van fer un judici positiu, per al servei base del migdia. Els ho agraeixo. Els n'agraeixo l'obertura i la capacitat crítica, per valorar el producte, més enllà de l'envàs, pel contingut.
Són emprenedors i cuidadosos amb els detalls, i tornant, fent l'anàlisi de la visita, el Xavier Batlle, que és qui m'hi havia portat, me'n va acabar de fer la fotografia: fa uns mesos que, per promoure l'afluència de públic al restaurant ofereixen un servei de taxi: et vénen a buscar i et tornen a casa, perquè la bona experiència a casa seva sigui plena, sense haver de patir -pels mossos.

la festa de Vitis Vinifera

2009-03-10T03:54:00.007+01:00

Ara arribo de tot un dia de fira; és tard i ... estic cansat. Ja expressaré adequadament la senasació que me n'he endut, del Vitis Vinífera; una festa en la que gent d'aprop i de lluny tenia ganes de ser-hi!
.../...

invitació a Vitis Vinífera

2009-03-06T09:17:00.006+01:00

El pròxim dilluns 9 de març serem a Vitis Vinífera 2009, la fira que organitza Cuvée 3000 i que tindrà com a marc la sala foallé de l'Auditori de Barcelona. L'horari serà ininterromput, de 12.00h. a 21.00h. i el sistema de tast serà l'habitual, amb una taula per productor, perquè l'assistent pugui tenir-hi un tête a tête.

Al mig d'un catàleg de productors de prestigi hi haurà també un espai per al vi A PUNT i ens agradarà rebre la vostra visita.

Podeu inscriure-us, encara al web de Cuvée 3000 o a la mateixa entrada del saló, al carrer Lepant.

imatges de tertúlia

2009-03-05T14:21:00.014+01:00

Jo la fotografia la deixo per als que en saben. Procuro que les paraules siguin suficientment eloqüents, però sempre és un hàndicap. Ara, amb les presències del vi, les tertúlies a l'Ateneu, formem un equip del que se n'obtenen, també imatges de qualitat. el diari digital de vins de l'AVUI se'n feu ressò.

el centre MERCAT

2009-02-27T08:20:00.009+01:00

Ahir a l'Ateneu Barcelonès algú va preguntar al Miguel de Clos d'Agon per què havien decidit posar aquests vins tan importants a la Denominació d'Origen Catalunya. La resposta fou eloqüent: el mercat (en el seu cas internacional) valora millor la marca Catalunya que qualsevol altra de les que hauríem pogut adoptar. En el seu cas, amb un PVP d'entre 30 i 40 €, fins que el 1999 es constituí la D. O. Catalunya van ser Vi de Taula.
Aquesta idea, la de la importància del mercat va marcar una sessió en la que l'Eva Sancho, enòloga del departament de comunicació de Torres, que ens va presentar el Nerola negre 2005, va explicar la vocació de l'empresa que representa per adaptar-se a les peticions dels consumidors i això ens va dur a discutir, fins i tot, de la conveniència del vi sense alcohol que acaben de treure al mercat. La controvèrsia en aquest punt fou tal que fins i tot el Jordi Alcover, de la Guia de Vins de Catalunya, conegut per la seva crítica al vi esnob, hagué de constatar una incomoditat que des de fora podria atribuir-se a una mena de resistència al canvi. És el mateix que li passava al Josep Maria Espelta del Xampany, de la botiga del número 200 del carrer València de Barcelona, que tot i mostrar un enorme interès per les qüestions de màrketing, es manifestà una i altra vegada reticent a acceptar els taps de rosca, una derivació més de l'enfoc al mercat al que ens havia dut aquesta segona tertúlia en la que la denominació convidada, per ordre alfabètic, era la Catalunya. El Ramon Balada, de Vilaviniteca, representant a Ca n'Estruc, celler d'Esparreguera del que vàrem tastar el blanc jove i un Idoia de Xarel·lo, Garnatxa i Chardonnay fermentat en bota que segons ens va dir té molt èxit als mercats internacionals, va defensar també el desacomplexament dels formats, dels taps i de tot allò que ens pugui ajudar a aproximar el vi als consumidors, així com el preu, un element cabdal per accedir-hi.

El Xavier Pié, president de la Denominació d'Origen Catalunya, i l'Anton Castellà, secretari, que venien amb respostes preparades per als prejudicis que planen sobre el consell Regulador que representen, ens traslladaren una visió fonamentada en el dret, que permet amparar una gran quantitat de vi (el 2007 es comercialitzaren 55 milions d'ampolles amb el segell de la Denominació d'Origen Catalunya), beneficiari d'una oportunitat que hem de relacionar amb la marca Catalunya.