dijous, 22 d’octubre del 2009

Tast de Vins a Torroja




Dilluns vaig ser a Torroja (del Priorat). El Dominik Hubert de Terroir al Límit ens hi havia convidat, fa tres setmanes, llavors de la tertúlia de l'Ateneu. És evident que aquest xicot, amb la seva flema, el seu apassionament i la fermesa amb la que expressa la seva implicació al Priorat, ell que és d'origen alemany i que creu que és allí on podrà acostar-se millor a l'excelència, ens va provocar un interès especial. Perquè tot i ser dilluns, 8 dels habituals de la tertúlia ens agafàrem el dia per poder assistir a la seva festa de la verema.

En aquestes dates les cites vitivinícoles sovintegen (ja he rebut la invitació per assisitr a la festa de Porrera de la que l'any passat vaig tornar molt convençut). I encara que en aquests tastos d'avui el que se serveix és el vi d'anyades comercials (anteriors), la justificació de la collita és una excusa per convocar els amics i els coneguts al celler.

Els de Terroir al Límit i el Trio Infernal, en Fischer, en Gerin i en Combier, aquests altres estranys actors del Priorat ens oferiren un tast a Cal Compte. Des del pati d'aquest allotjament rural d'un encant difícilment igualable es veu la cinglera del Montsant i els turons de L'Arbossar, els Dits del Terra, Les Manyes (fou el vi que em captivà, per sobre de tots), o Les Tosses.

Prop de 100 persones (hi vaig poder veure el Quim del Mut, el Chef dels Dos Palillos, el Jordi de La Cullera de Boix...) s'hi arrauliren i xerraren unes hores amb una copa a la mà i el Priorat al fons (és l'efecte de Cuvée 3000, que distribueix aquests vins i que té la capacitat de transmetre'n la seva imprtància). Hi hagué temps per discutir i per comparar, per entendre en definitiva la tipicitat prioratina i el treball que un celler i l'altre ens ofereixen. "Uns vins fins i subtils, de forta originalitat", em deia el Carles, una estona que tastàrem juns el catàleg de Terroir al Límit, "i potser, per això, són massa difícils de classificar en el mercat del vi globalitzat" (és un avantatge o un problema?). El senyor Manuel Duran, defensor aferrissat de la varietat com a signe d'identitat d'un territori, volgué conèixer de prop aquest projecte pel que ja expressà el seu entusiasme a la sessió que férem sobre el Priorat.

Els vins del Trio, en general agradaren, especialment les carinyenes del 2/3; però també el Trio del 2004, i el del 2003, més confitat i lleument oxidat però d'una fragilitat que captiva. El taní de tots els vins del seu catàleg és dolç i llaminer i el RIU, aquest vi més jove, fresc i apte per a tots els paladars s'endugué més d'un elogi: és important que al Priorat hi hagi vins assequibles i que al seu torn conservin la marca de la zona i del celler, i en aquest cas es confirma.

Tot d'un plegat la festa prengué un altre caire, més lúdic de fet, més popular, menys professional (sé que a la Cesca li hauria agradat que l'ambient del matí es mantingués a la tarda, perquè és enòloga i el tast l'apassiona), i ens n'anàrem al jardí del poble, a una plaça oberta a l'aire lliure on se serviren costelles i llonganissa, pa (boníssim) oli i vi a dojo. Per allí corregueren ampolles de terroir al Límit (del Torroja, sobretot), les del Trio del Priorat, i les del Trio de Côte Rotie; i també en tastàrem d'altres: l'alcalde de Torroja ens n'oferí de les seves, hi hagué un Mas Saura i d'altres que degueren passar-me desapercebuts; i fins saltàrem a la Conca de Barberà amb les vins del Joan Ramon Escoda, que hi era i els deixà per tastar.

La música, eclèctica i internacional com els mateixos protagonistes de la festa convertí aquesta albareda de Torroja en un espai de llibertat colonitzat per uns urbanites engrescats.

Jo, cansat d'una jornada llarga i alcohòlica, em vaig endur "la colla" a trepitjar una vinya costeruda, camí de Miserere, que em té robat el cor. Un gest de darrera hora per acomiadar-nos abans de tornar cap a Barcleona.

8 comentaris:

Àlex Sànchez ha dit...

Els irreductibles galo-germànics de dilluns, indubtablement reinterpreten el Priorat; amb un cert to neo-hippy.

Gràcies al Dominiq i al Vi a Punt per convidar-nos a un dilluns atipic al Priorat.

Salut i Garnatxa,

Carles Martín ha dit...

De fet vull insitir en el meu comentari que ja vaig fer quan vas referenciar la tertulia de l' Ateneu amb cellers del priorat.
Ara torna a sortir el mateix celler, Terroir al límit com a exponent "genuí" del priorat.
No entenc aquesta insitència.
he tastat forces vins del Priorat i fins i tot a Torroja algunes vegades i sincerament ni ha varis amb una qualitat del mateix nivell i a un preu molt més assequible.
No se quins interessos comercials hi pot haver però jo us aconsello que quan aneu a Torroja busqueu altres vins sense tantes raons comercials, a una preus mlt més assequibles i molt més vinculats al territori.
Per cert vaig trucar a Torroja i em van dir que aquesta festa de la verema és una festa privada d' uns pocs cellers de fora. Bé jo si vaig a Torroja procuraré tastar-ho tot si puc a veure que, sense passions comecials.

Natalia Aymerich ha dit...

estic d' acord amb en Carles, veig que la invitació era a la FIESTA de la Vendimia Molta vinculació al territori no n' hi ha eh, potser oportunisme.
Vins catalans fets per catalans i sobretot mateixa qualitat a millors preus al Priorat que n' hi ha fins i tot a Torroja del Priorat.

oriol pérez de tudela ha dit...

Pels comentaris del Carles i la Natàlia, he de dir que vaig anar a Torroja perquè el Dominik ens va convidar, llavors de la tetúlia, precisament. És clar, el "pecat original" era un altre, i la cadena successiva d'errors n'era una derivada natural.
També vull dir que em vaig aproximar a aquests vins, especialment els de Terroir al Límit, sense conèixer-ne els preus, i estic d'acord que aquest element (ara que el conec) és un factor d'allunyament obvi. Pot ser -ho desconec- que tinguin una estratègia de vendes a un mercat global?
En tot cas, vull reafirmar la meva vinculació amb aquests cellers, que és nul·la. Només hi vaig anar, i em va agradar el que van fer, i els vaig veure compromesos amb el territori, perquè em van convidar.
És cert, Natàlia, que xoca que la festa fos "de la Vendimia". A mi em sembla molt llunyà; i ja veurem com evoluciona la seva implicació en aquest sentit.
A Torroja conec pocs cellers. Fa prop d'un any vaig tastar, amb uns companys, el Brogit i el Roser, de Mayol Viticultors. Ells mateixos varen convidar-nos a fer l'exercici de tast dels seus vins i tinc interès en tornar-los a tastar, per veure com evolucionen i com evoluciona també el meu judici.
També he tastat el Mas Saura i el Grand Nasard, de Llicorella Vins, i de seguida que pugui aniré a conèixer el celler.
Però m'hauria agradat assistir al tast dels vins de poble que es va fer a l'agost, al qual em van convidar des de l'Ajuntament i em va ser impossible: a la mateixa hora féiem una representació (teatral) a Vilabella i jo era un dels "protagonistes". Són els inconvenients dels compromisos socials.
Bé! Tot i que crec que les coses són complementàries, sento una certa simpatia per la vostra actitud de defensa dels "priorats" autòctons, i pel que es veu en coneixeu una colla. Crec que som en un lloc adequat per deixar-ne constància i fer-ne divulgació. I si us vé de gust ens trobem i anem una mica més enllà. A la tertúlia de l'Ateneu hi ha gent interessadíssima en conèixer millor el Priorat.

Àlex Sànchez ha dit...

Al meu correu anterior, parlava de reinterpretar el Priorat. Indubtablement aquests nouvinguts fan Priorat, la D.O.Q ho certifica.
És quan entrem en la realitat del paisatge i la seva gent, quan podem decidir si ens interessa beure'ls i pagar-los, aquests priorats.
En el meu cas, tinc clar que aquesta gent ho intenta fer be. I que m’interessa provar el que fan, però en cap cas son vins de referència per mi quan parlem de Priorat.
I per que no quedi dubte, trobo estrambòtica la festa que es va generar al final del dinar. Em vaig sentir estrany al meu país rodejat d’un ambient Eivissenc però sense platja i amb fred. M’ho vaig passar prou be.
El Salustià va dir a la tertúlia del VI A PUNT, que la gent que ve de fora al Priorat però no s’integra, acaba per marxar o fracasa. El temps ens dirà que passa amb aquests cellers polèmics.

Salut, Garnatxa i Carinyena

Anònim ha dit...

crec que com a cellers tenen dret a fer les festes que vulguin aixo no desmereix cap altre celler autocton ni vi de torroja com els de brogit,mas saura,gran nasard,amadis ,tirant, pardelasses,roser,del tros,elis, melis,ni els del amfitrions com trio infernal,riu,manyetes,dits el terra o de poble

Rossend ha dit...

Oriol,que vols dir quan parles de "cellers autòctons"? Que tingin un preu econòmic? Que l'elaborador hagi nascut al poble? A la comarca? A Catalunya? Primera generació al poble? segona?. I el vi del Monsant que compres per comercialitzar l'A. és autòcton? I tu, ets autòcton? per part de mare o de pare?

Rossend ha dit...

Perdona Oriol,es que no havia llegit la teva lluida exposició amb detall. De debó no conexies els preus alts (d'alguns vins del celler) quan t`hi vas acostar? Però si us plau mullat una mica, T'agraden? Els vas cridar per la tertúlia perque els consideraves bons, molt bons? baratos perque no sabies els preus... ?
Nen, vigila perque no es pot quedar bé amb tothom i tu coneixes perfectament terroir al límit. No pots convidar un senyor a una tertúlia per simpatia profesional, i després vendret devand de la primera crítica de barretina (habitual al teu blog).
En quan al motiu del perqué vas anar a la festa (bén segur ja sabies els preus ,el format de l'invitació i demés) es possible que a part de per cordialitat anesis per alguna cosa més? Provar els vins del 2007? relacionar-te?